VI
Els habitants de
l'estació abarrotaven el passadís del saló del Punt Tekra, alguns bruts i descuidats i altres d'uniforme, tots
tractant d'entrar al saló. En Toalar va sospirar.
- No hi ha manera
-va dir amb la seva veu monòtona -. Haurem de tornar.
- No, no ho farem
-va murmurar en Woyiq -. Encara que hagi de pujar a peu al nivell superior i
fer un forat a la coberta, veurem a l’Agapos.
- Seguiu-me. – En
Hoil es va submergir en la multitud.
En Daye es va
aferrar a les espatlles d’en Woyiq. Les seves cames penjaven sobre els braços
d’en Woyiq. Els rondinaires habitants de l'estació s'apartaven veient que en
Hoil era sunesià. En Daye es va empassar el seu orgull i es va deixar portar.
Van arribar a una
àrea oberta dissenyada per donar cabuda a 20 o 30 persones. En Daye va calcular
que aquesta multitud eren 50 o més. En un dels diversos sofàs propers a una
mampara hi havia assegut un altre sunesi. A través de la Força, en Daye va
sentir la seva presència com un forn d'energia esmorteït.
L’Agapos va veure en
Hoil.
- Amic - Trinà, i
després va dir -: Deixeu passar a aquestes persones.
En Hoil es va obrir
pas a través d'un mar d'habitants de l'estació asseguts amb les cames creuades.
Darrere en Woyiq, probablement en Toalar també anava avançant.
En Daye només veia
l’Agapos. La presència del sacerdot/príncep li va fer pessigolles com el bacta.
La llarga túnica amb caputxa de l’Agapos queia en llargs plecs de color gris
platejat sobre el sofà marró descolorit. Les crestes del seu front es
destacaven amb força, més semblants a les d’en Hoil que a les de la Nee.
- Qui són aquestes
persones? -va preguntar.
En Hoil es va
agenollar sobre la coberta.
- Rebels i amics -va
respondre -. Sense ells, vostè hauria estat destruït per les naus d’en Beka.
- Error
comprensible. – L’Agapos va estendre els seus palmells -. Els tekrans van
subministrar peces de recanvi als meus... segrestadors. Van romandre atracats
durant menys d'un minut.
- Ho sé -va murmurar
en Daye. Això li havia fet sentir alleujat i adolorit, una parella d’emocions
capaces de tornar-lo boig.
- Veu ser vosaltres
els que ens van seguir? -Va preguntar l’Agapos.
-Sí. Aquest... – En
Hoil assenyalà cap amunt, a Daye -... es va adonar que vostè estava a bord.
Semblava conèixer els caçadors que el van segrestar.
L’Agapos va mirar en
Daye.
- El teu nom,
germà/fill? No, espera. Estàs incòmode. - Va recollir els plecs de la seva
túnica i li va fer senyals a Woyiq -. Asseu-lo al meu costat.
En Woyiq va deixar
que en Daye llisqués des dels seus braços. En Daye amb prou feines podia creure
el que estava succeint. Havia conegut a l’Agapos. Estava assegut al costat de
l’Agapos.
- Ara -digué el
capellà/príncep -. El teu nom?
- Daye Azur-Jamin.
L’Agapos el va mirar
fixament. Sens dubte, la Tinian li havia dit al sacerdot/príncep que era mort.
Què més li havia dit?
L’Agapos es va posar
dret d'un salt i va aixecar els braços.
- Amics i germans
-va cridar -, gràcies per la vostra acollida. He de parlar amb aquestes
persones. Podem continuar la nostra comunió més tard?
La multitud es va
dispersar en silenci, com si l’Agapos inspirés cortesia. El sòrdid saló va
quedar buit excepte per l’Agapos, en Hoil -assegut a l'esquerra del sacerdot/príncep
-, en Woyiq, amb les cames creuades als seus peus, i en Toalar... que estava a
diversos passos de distància, prement una mà contra el cap, com si li fes mal
miserablement.
L’Agapos va posar
una mà a l'espatlla d’en Daye.
- Ella està malalta
de pena -va murmurar -. Per què li has enganyat?
La culpa va colpejar
en Daye.
- Per poder
lliurar-me a la Rebel·lió. Era millor, senyor... fer-li pensar que havia
mort... que deixar que em veiés així. - Va estendre ambdues mans sobre les
seves cames.
- Tu també estàs
plorant, per la pèrdua de la seva antiga vida. Ella et voldria tal com ets.
-Sí -va començar a
dir Daye -, però...
- Has fet un gran
sacrifici, germà/fill. Però estàs massa orgullós d’aquest fet.
En Daye va
parpellejar. Orgullós?
- Els imperials van matar
als seus avis.
-Sí. Pobre nena. I
què hi ha dels seus pares?
- Ella mai els va
conèixer. - Per un company de treball, en Daye únicament havia esbrinat que la
mare de la Tinian la va abandonar abans de desaparèixer -. Diu vostè que està
malalta?
- Està tractant de
matar la seva capacitat d'estimar. Potser tingui èxit. – En Daye es va mirar
les mans. Hauria estat millor haver mort
a sentir això -. No és tot per culpa teva -va dir l’Agapos -. És la seva
elecció. Chenlambec intenta dissuadir-la.
En Daye havia
intentat imaginar aquest caça-recompenses poc convencional.
- Com és ell?
- Valent.
Intel·ligent. Ella no se n'adona del molt que es preocupa per ella.
En Daye va cobrir
els ulls. Li feia mal tot el cos, especialment el cor.
- Com et van
ferides? -va preguntar l’Agapos en veu baixa.
Explicar la seva
història no va proporcionar a Daye cap plaer.
- Et vas assegurar
de no fer mal a ningú més -va observar l’Agapos.
En Daye va assentir,
confortat en contra de la seva voluntat per la presència de l’Agapos.
- Ho vaig intentar.
No vaig tractar de salvar-me a mi mateix.
- Encara et fa mal?
-Sempre -va admetre.
Els nervis de les cames estaven bloquejats, però l'espatlla bategava gairebé
constantment.
- El dolor és fàcil
de controlar amb la Força. Ja ho estàs fent... en certa mesura.
En Daye va posar la
seva mà sobre l’espatlla de l’Agapos.
- Jo crec que vostè
em pot ajudar. La seva deixebla, la Nee, em va mostrar com curar-me la vista.
L’Agapos es va
tornar cap als altres.
- Disculpeu-nos per
un instant. Vostè, sobretot -va dir dirigint-se a Toalar -. No hem parlat, però
sé que vostè va ajudar que avancessin els esdeveniments. Gràcies.
- El plaer és meu -
va grunyir en Toalar.
-No m’ofendré si
marxa - li va assegurar l’Agapos -. Parlarem pel comunicador. Li tinc en la més
alta estima, però la meva presència fa mal als gotals.
Els ulls vermells
d’en Toalar es van il·luminar.
-Gràcies -va
exclamar. Va sortir galopant cap a fora.
- Ara. – L’Agapos es
va girar cap en Daye -. Pots fer molt tu mateix, usant la Força. Intenta-ho...
Deu minuts més tard,
en Daye es va redreçar. Com l’Agapos afirmava, el control del dolor no va ser
difícil. Només necessitava que l'hi ensenyessin.
- Uneix-te al camí
sunesi -va dir l’Agapos suaument -. Amb el temps, podries arribar a curar-te.
- Amb el temps? -
L'esperit d’en Daye es va enfonsar de nou.
- Els teus ulls van
ser sanats pel Creador -va insistir l’Agapos -. Per mostrar-te que es podia
fer. Sifu mungu - va cantar,
somrient.
Havia de ser cert.
No li havia costat cap esforç.
-Sí -va dir en Daye.
- El teu esperit
necessita guariment, també. Hi ha molt de bo en tu, però el teu orgull i el teu
dolor et fan un home inferior. Ofereix la teva vida al servei, i el salvaràs.
En Daye va
vacil·lar. Era això el destí, o una agradable temptació?
-Jo estaria encantat
d'ensenyar-te. El major regal consisteix a servir a cada individu, no... - Va
obrir les mans mostrant l'habitació buida -... a transmetre a tota la galàxia.
- La Tinian i en
Chenlambec salven una vida cada vegada - va convenir en Daye -. Agapos, si us
plau, romangui ocult. Per la seva pròpia seguretat... i per la d'ells.
Chenlambec i Tinian arrisquen la vida per salvar altres. - Hauria d'haver sabut que ella no cometria un error de judici!
-El meu poble es
lamentarà - va objectar l’Agapos.
- Envia a Hoil de
tornada. – En Daye va mirar més enllà de l’Agapos, a l'altre sunesi -. Ell pot
transmetre el secret.
- L'engany mai no és
savi -va respondre l’Agapos -. Jo mateix podria haver matat els teus estimats
amics.
En Hoil aixecà una
mà.
- Mestre, els
habitants de l'estació han mantingut aquest lloc en secret.
-És cert.
- Quan hem de
protegir informació davant la intel·ligència imperial, es pot fer.
El sacerdot/príncep
va creuar les mans.
- Molt bé. Romandré
ocult. Prendré un altre nom. Però duplica la velocitat dels meus escrits.
-Fantàstic -va
murmurar en Hoil.
- No tindré res que
em distregui. No tindré cap seguidor a qui nodrir. Llevat que aquest germà/fill
vulgui ajudar-me... - Va aixecar la cresta d'una cella davant Daye.
L’Agapos necessitaria
una nova identitat i un ajudant amb coneixements tecnològics per ajudar a
transmetre els seus assajos. En Daye volia acceptar; se sentia profundament
honrat, però, quant d'aquest anhel era un desig egoista d'estar complet, un
dia... i de revelar-se a si mateix, curat, a la Tinian?
- Bé -va dir
l’Agapos suaument -. Aquesta sensació és humilitat. Els tekrans em diuen que
mantenen un món segur. Allà podrem difondre els meus escrits. I he sentit dir
que construeixen armes per a la Rebel·lió. – L’Agapos va arrufar els llavis
platejats -. M'han dit que eres un investigador experimentat.
La Tinian havia tret
de contraban de Druckenwell dos dels seus circuits electrònics, amb l'esperança
que algú pogués tornar a desenvolupar el camp anti-energia d'Armament I'att.
Algun dia. Els havia deixat amb Una Poot... i en Toalar l'havia informat d'això
poc després. De sobte va veure el seu futur.
- Porti’m com el seu
ajudant, llavors -va dir -, o el seu acòlit.
L’Agapos inclinà el
cap.
- Amb el temps,
potser, el meu deixeble. Però tingues en compte el preu. Algun dia, et demanaré
una difícil penitència.
En Daye va aixecar
una cella.
- Hem de buscar la
teva Tinian, germà/fill.
***
En Chen va grimpar
per l'escotilla de coberta.
- Tot fet a pedaços?
– La Tinian encara tremolava, però els crits de l’Agapos no l'havien lesionat
de forma permanent. El Wroshyr (el Wroxidat, s'hauria de dir) ja feia
millor olor. En Chen va sacsejar el cap i va udolar.
- Com nou -va
repetir la Coqueta. La Tinian l'havia polit fins a fer-la brillar... i havia
aconseguit una nova amiga -. Fins i tot molt millor, en alguns llocs. Has vist aquest segon mecànic? Quin
homenàs...!
La Tinian no tenia
paciència amb els paios fermots.
- Bé -va interrompre
-. Propera parada, Ookbat. Dia de paga. Aquesta és la millor recompensa hagis
cobrat mai? – En Chen va clavar la seva fosca barbeta al pit platejat i va
riure -. Bé- va sospirar ella. Era exasperantment generós -. La major part va
destinada a Una Poot. Però, puc fer una petició?
En Chen va bordar i
li va posar la mà al braç.
- No, Ng'rhr. - Afectuosament, va acariciar el
seu suau cabell. No és això. No necessito coses boniques. Però al Wroshyr li aniria bé una millor
protecció. - Un udolant riure va sacsejar les malmeses mampares.
- Això és graciós? -
va grinyolar la Coqueta -. Cap, com a mínim li deu un blàster I'att! Ella li ha
tornat a salvar la vida. Recordeu l'habitació del transmissor de l’Agapos.
La Tinian la va
mirar fixament.
- Coqueta! Mai li
diguis això a un wookiee!
En Chen va cantar un
suau retret.
-Bé. – La Tinian va
arronsar les espatlles -. Està bé. Si això serveix perquè facis millores!
________________________________________
Nota de l'autor: La
majoria de les "dites" de l’Agapos es basen en les paraules de John
Adams, Thomas Jefferson i Thomas Paine, que van avivar una revolució fa no tant
temps en aquesta galàxia. Com va escriure Jefferson: "Jo sostinc que una
petita revolta de tant en tant és una cosa bona, i tan necessària en el món
polític com les tempestes en el físic."
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada