IV
La llançadora
s'havia aturat. Els camals sagnants d’en Daye havien format crosta amb les
seves articulacions. La Nee es va parar davant seu, envoltada per l'aura de les
llums de cabina amb la cirriboira. Una sensació de xoc terrible el va despertar
com una bufetada.
- Què passa? -va
preguntar.
Ella va agitar un
llarg braç.
- Vine. L’Aiteff et
portarà.
El droide de pit pla
va rodar per col·locar-se en posició. La Nee va córrer cap a l'escotilla i va
desaparèixer a través d'ella, deixant en Daye sol amb l’Aiteff. Ell va pujar
als braços de metall del droide.
- Què ha passat? -Va
preguntar -. Què passa?
-Crida d'auxili -va
respondre l’Aiteff -. Agapos havia d'haver transmès avui. Algú va trobar la
seva base de transmissió.
A Daye se li van
eriçar els pèls de la base del coll.
- Els imperials?
- Esperem que no. –
L’Aiteff es va posar en marxa -. Els seus escortes estaven pràcticament
desarmats.
- Per què?
- Per evitar la
detecció. Ell diu que la seva defensa és el Creador.
Agapos...
desaparegut. Amb un preu posat pel seu cap.
L’Aiteff va rodar
per un passadís llarg i corbat, amb el sostre ocult per la boira brillant.
Immediatament, girant una corba tancada, va entrar en una habitació plena de
droides, humans i desmanegats sunesis. Els llums de les consoles parpellejaven,
creant semiesferes d'aire brillant i acolorit.
L’Aiteff es va
acostar rodant a un gran pou d'observació. Un droide de protocol humanoide es
va posar al seu costat, a prop d’en Toalar i en Woyiq.
- Aiteff - va
saludar el droide -. Daye, sóc BK-4, el segon al comandament de l’Agapos. Us
donem les gràcies a tots vosaltres per les armes que heu portat, però no podem
recuperar-les encara. El nostre equip de recerca acaba d'arribar al búnquer de
l’Agapos. Els seus ajudants s'estan despertant de l'atordiment. La sang de
l’Agapos està per tot arreu. - Indignat, en Daye va estrènyer els punys -. No
rastregem cap nau entrant -va continuar BK-4 -. Sense Agapos per beneir les nostres
batalles, no podem sobreviure.
En altres
circumstàncies, en Daye podria haver desconfiat d'un androide sense
restriccions. Aquest semblava haver-se posat al comandament sense que ningú ho
objectés.
-Hi ha una que està
marxant -va assenyalar en Toalar amb vehemència al pou d'observació.
Un embalum sospitós
rodó i vermell avançava a tota velocitat per sortir del sistema. Quatre dards
daurats el seguien. Des de l'altre costat de Monor II, vuit naus més van sortir
en la seva persecució.
- Deuen ser els
assassins caça-recompenses - va convenir BK-4 -. Els hem cridat. No responen.
En Daye va
assenyalar els dards.
- Aquests són els
teus?
- I els altres són
d’en Brago. - La Nee es va tocar la màniga socarrimada. La intensitat del seu
dolor va fer que en Daye desitgés que Una no l’hagués entrenat.
El droide platejat
es va girar.
- Amplieu la zona
d'objectiu.
L'embalum i els
dards van omplir el pou. En Daye ja no necessitava aclucar els ulls. Els dards
s'estaven acostant.
BK-4 tamborinava amb
els seus dits en el seu costat.
- Si no els abatem,
Brago ho hauria de fer.
- La venjança
correspon al Creador - va objectar la Nee.
El droide va
respondre:
- No hem de deixar
que els assassins s'escapin.
- Acabeu amb ells
-va murmurar en Woyiq.
En Daye va mirar
l'embalum. De sobte va veure la seva distintiva forma de platet. Se li va fer
un nus a la gola.
- Quina lectura
obteniu dels escuts d'aquesta nau?
Un altre androide va
tocar un punt de la interfície del pou, i després va respondre:
- Marginal. El
blindatge de partícules és només el 37 per cent de l'estàndard, i els escuts
d'energia tenen llacunes de freqüència. Això no serà difícil.
Tinian! Però, per què aquí?
Per la recompensa pel cap de l’Agapos! Chenlambec no era un
caça-recompenses ordinari. Una s'havia negat a donar més explicacions. El petit
platet ni tan sols estava tractant de retornar els trets.
- Alto el foc! -va
exclamar -. És un agent rebel! Quantes formes de vida hi ha a bord?
- Perdó? - El cap de
BK- 4 es va tornar cap a ell.
- Formes de vida -
va etzibar en Daye -. Quantes? Pot ser que aquest caça-recompenses hagi fingit
la mort de l’Agapos per salvar-lo de l'Imperi! - Falques blaves van aparèixer a
distància de tret davant els dards sunesians.
BK- 4 va tocar la
interfície.
- Tres formes de
vida. Què et fa tenir aquesta estranya idea?
Chenlambec... Tinian... i un altre. L’amic de l'Una no
havia assassinat a l’Agapos!
-El vostre líder
està en aquesta nau -va insistir en Daye.
Cada sunesi, cada
droide, cada humà a la sala es va quedar immòbil i el va mirar fixament. La
seva sorpresa el va colpejar amb força.
- Però l'Imperi va
posar una recompensa per la seva mort. - BK- 4 va agitar els seus braços
platejats.
- De manera que van
fingir la seva mort. - Estava advertint Toalar els seus pensaments de pànic? Escuts inadequats! -. Podeu córrer el
risc de matar Agapos si està a bord?
- No! – Trinà la Nee
-. Beka, canvia les ordres!
BK- 4 va decantar el
cap metàl·lic, exasperadament calmat.
- Si aquests són
agents rebels, per què no ho vas dir...?
- Acabo de
reconèixer les seves especificacions!
Una de les falques
blaves a distància de tret gairebé va escombrar el platet sense blindatge.
- Alto el foc -va
suplicar en Daye -. Nosaltres els perseguirem. Doneu-nos una nau.
-Aquesta és tota la
nostra força de defensa –va trinar la Nee.
- Llavors demaneu a
Una que torni -va dir en Daye -, però deixeu-nos perseguir-los. Si aquests
imperials posen les mans sobre Agapos, serà assassinat de veritat.
BK- 4 va tocar la
interfície.
- Canvi d'ordres -
va entonar -. Desactivar però no destruir. Després esperin per escortar una
recuperació d'armes.
Una falca blava va
brillar en vermell. En Daye va empassar saliva presa del pànic. BK- 4 havia
canviat les seves ordres massa tard?
Les falques blaves
es van apagar. El platet de color vermell va continuar fugint. BK- 4 va
contemplar la interfície.
- Danys menors -va
observar -. Alentits però no paralitzats. L’Aiteff, porta a aquestes persones a
la meva llançadora personal. - El seu cap va girar cap en Toalar -. Vaig
arribar a Monor com a botí, robat a un amo cruel. Servir Agapos és prou
llibertat. Heu de portar-lo de tornada.
En Daye estava
preocupat: Com de greus serien els danys
a la nau d’en Chenlambec? Necessitarien rescat?
- Ho intentarem – va
prometre. Vinga, vinga!
-Però si estàs
equivocat -va continuar el droide -, si Agapos és mort, llavors els caçadors de
recompenses no han de viure per recollir la seva recompensa. Agents rebels o
no.
- Ho jurem -va
declarar en Toalar -, però tingues en compte això: potser Agapos vulgui
romandre ocult.
- Hoil! - Beka es va
tornar cap a un costat-. Ajuda'ls. Després torna per informar.
Un sunesi prop d'una
escotilla es va quadrar. La seva pell era més verda que la dels altres, i les
crestes del seu front més àmplies.
- Seguiu-me -va
exclamar.
Per fi! Woyiq va avançar cap en Daye, però
l’Aiteff ja estava girant sobre el seu eix. Fent cruixir les seves cadenes, va
perseguir en Hoil i en Toalar per la passarel·la exterior de la cúpula, per a
continuació pujar una rampa en espiral. En Woyiq corria al seu costat. La
llançadora de tres aletes que hi havia a la pista tenia línies clarament
imperials.
- Bonica -va grunyir
en Woyiq -. Però, és ràpida?
- La més ràpida que
tenim. – L’Aiteff va dipositar a Daye en un seient de la segona fila, i després
es va retirar -. Aneu amb el Creador!
En Daye es va passar
una mà pels ulls. No hi havia hagut cap dolor, cap millora gradual. Només
curació instantània.
- Ho farem -va
respondre -. Gràcies. - Fos el que fos en el que creien els sunesis (la
curació, o la vida després de la mort), volia saber més d'això. Si no
interceptaven Agapos, tornaria.
L’escotilla es va
tancar. En Woyiq es va deixar caure al costat d’en Daye. Prenent els controls
amb les seves mans proveïdes de grapes, en Toalar els va enlairar.
I si no era la Tinian? En Daye va mirar
per sobre l'espatlla d’en Hoil. El sensor principal brillava en verd.
- Radar? -va
preguntar, recordant la seva suposició.
- Beka va modificar
aquesta nau. – En Hoil va acariciar la consola -. El nostre té menys abast que
la majoria dels escàners, però podem calibrar l'acceleració de salt.
- Què vols dir? – va
palpitar la veu monòtona d’en Toalar.
Els ossuts dits d’en
Hoil van ballar en el panell.
- Llegirem el seu
impuls quan saltin. Això ens donarà una bona conjectura pel que fa a la seva
distància.
Era la Tinian? En Daye va intentar relaxar-se en la
Força. En un impuls, va pregar: Si us
plau... qui vulgui que siguis... mostreu-me si...
La presència de la
Tinian va travessar la seva ment com un dard. A continuació, el platet va
desaparèixer amb un parpelleig.
Els danys no eren
tan greus, llavors. Havien saltat. Però allà dalt estava la Tinian!... i
Agapos. Potser Agapos pogués guarir les seves cames. Però, com reaccionaria la
Tinian si el veia d'aquesta manera?
En Daye va fer una
ullada a la pantalla de popa. La nau d’en Beka estava deixant enrere amb
facilitat a l'esquadra imperial. Aquesta havia de ser una llançadora dels Mons
del Nucli. A qui havia pertangut en Beka?
- Hem abandonat el
pou de gravetat -va anunciar en Toalar -. Estem programats?
En Hoil va prémer
una tecla.
- Ara.
- Agafeu-vos! -va
ordenar en Toalar.
Les estrelles es van
transformar en línies brillants.
***
- Digueu-me,
assassins a sou: Heu fet les paus?
La Tinian va girar
la cadira de vol. Agapos estava emmarcat per l'escotilla retràctil de la
mampara de popa. En Chen l’havia deixat tirat en una llitera, encara atordit, i
tancat a la cabina de popa, el Wroshyr
tenia dues petites cel·les de les que els caçadors anomenaven "armaris de
carn", però en Chen es va negar a confinar l’Agapos allà.
- Què vols dir? -va
exclamar. No podia atordir-lo; havia guardat el seu blàster -. Coqueta, l’has
deixat sortir?
- No! – somicà la
Coqueta, instal·lada a la consola principal -. Ha usat ultrasons!
El cap d’en Chen va
aparèixer per l'escotilla de la coberta. Hi havia reparat una letal bretxa de
la mida del cap d'una agulla, però ara havia de reiniciar el suport vital.
L'oxigen de bord els duraria només fins a meitat de camí al Punt Tekra. L'aire ja començava a saber
a òxid.
- Feu les paus amb
el que us va crear. – L’Agapos va creuar els dits per sobre de la seva túnica
platejada -. En breu morirem.
En Chen va rugir.
- Tens raó -va
traduir la Tinian a corre-cuita -. Agapos, si no arregla els depuradors estem
tots morts.
- Estic en contra de
matar -li va assegurar l’Agapos -. Però he jurat hostilitat eterna contra tota
forma de tirania. No se m'utilitzarà per vils fins imperials. Jo...
- Calla! -va
exclamar -. No som imperials! Estem tractant de salvar la teva miserable vida.
L’Agapos va mirar
cap en Chen, i després de tornada a ella.
- Dius veritat -va
declarar -. Ho sento en la Força. Però, com pot ser? En el meu búnquer, veu
actuar salvatgement.
- Teníem por -va dir
la Tinian. L’Agapos sentia la Força, com
en Daye? Oh, Daye...
En Chen la va
corregir, després va tornar a desaparèixer sota la coberta.
- Jo tenia por -va
admetre -. Ell estava ferit. En Chen té una llicència de caçador de recompenses
imperial, però si l'Imperi s'assabenta del que fa amb ella, el seu cap valdrà
el doble que el teu.
Agapos va inclinar
el cap bulbós.
- I això per què?
La Tinian va
explicar-ho ràpidament.
- Ja veig -va dir el
sunesi quan va haver acabat -. Llavors estic en deute amb vosaltres. Però els
meus seguidors es lamentaran profundament.
- Venjaran la teva
mort contra l'Imperi -va assenyalar la Tinian.
- Espero que no -va
dir l’Agapos -. La venjança pertany al Creador. Només la llibertat mereix el
vessament de sang. Jo no sóc la llibertat.
La Tinian va arrufar
les celles. Un cop, ella havia cregut en una causa més gran. Havia estat
preparada a dirigir Armament I'att pel bé de l'Imperi. Era a la venjança a qui
servia ara, no a la Rebel·lió.
- Però estaran
terriblement enfadats -va argumentar -. Lluitaran sense tu.
En Chen va rugir un
suggeriment.
- Correcte -va dir
-. Estaran més segurs sense tu. Mira, estem en problemes... si no t'importa.
L'alt alienígena es
va deixar caure sobre la coberta i va treure el cap per l'escotilla.
- Quina és la vostra
necessitat?
En Chen va deixar
anar un raig d'argot tècnic. La Tinian es va ajupir i va tractar de traduir.
- Us aneu a ofegar
-va intervenir la Coqueta -. Això ho resumeix tot. I després, què passarà amb
mi?
- Ens queda menys
d'una hora d'aire. – La Tinian ensumà. Potser
menys -. Hem perdut molt.
Agapos es va aixecar
sobre els seus llargs braços. Semblava un tritó color turquesa, sense cua i amb
llargues potes.
- Teniu tancs
d’oxiaigua.
A la Tinian se li va
posar la pell de gallina. Com havia sabut això? Dins del compartiment més gran,
el petit cilindre de clonació d’en Chen no era un autèntic Spaarti, però
l'aparell casolà donava resultats ràpids, acceptables i barats. En Chen havia
abocat les últimes gotes de sang de l’Agapos del seu medjector en la seva
càmera de producció. Crearia suficient teixit diferenciat per convèncer els
pagadors que en Chenlambec, conegut en els cercles de caça com "el wookiee
rabiós", un cop més havia portat tot el que quedava del cadàver.
Potser l’Agapos
pogués olorar l’oxiaigua de la mateixa manera que ella ensumava els explosius.
-Sí - va dir ella -,
però necessitem que aquest teixit.
L’Agapos es va alçar
sobre les seves llargues cames i es va aixecar.
- Primer necessitem
oxigen. Puc cavitar l'oxigen dissolt en l'oxiaigua.
La Tinian havia
supervisat la cavitació a Armament I'att: un ultrasò d'alta energia podia
dinamitzar els gasos dissolts d'un líquid.
- Chen! - Es va
ajupir -. Has sentit això?
Ell va grunyir i va
seguir treballant.
Una botzina d'alarma
va sonar.
- Vint segons! -va
exclamar.
En Chen va saltar a
través de l'escotilla, amb el seu pelatge amb puntes platejades surant en
l'aire. Va saltar sobre el seient del pilot amb la mateixa facilitat que si
estigués grimpant un arbre.
- Assegura't -va
ordenar la Tinian a l’Agapos -. Estem a punt d'abandonar l'hiperespai. Només
per un instant. Això és un salt intermedi.
- Per evitar ser
perseguits? – L’Agapos es va afanyar a seure darrere. Es movia bé per ser un
místic.
La Tinian va deixar
l'escotilla oberta.
- Exactament. Però
no podem saltar tres vegades. No si volem seguir respirant quan arribem al Punt Tekra. -El Punt Tekra era una vetusta nau colonitzadora, robada a l'Imperi i
remodelada amb les riqueses de la família d'un rebel. En Chen sovint deixava
allà les seves "adquisicions", prop d'un món poblat. O això deia.
Ella no li havia vist fer-ho encara.
El seu seient va
trontollar. Els deixants es van reduir a punts. En Chen es va inclinar sobre
l'ordinador de navegació.
***
En Toalar estava
tens, escoltant a través dels seus cons perceptors qualsevol tènue brunzit de
la Força. Els relés a bord de l’elegant transbordador Imperial gairebé el
deixaven sord. En Hoil subjectava els comandaments, preparant-se per saltar de
nou a l'espai real. A la sala de control sunesiana flotava la presència de
l’Agapos. Aquí, en Toalar esperava poder sentir...
Dolor!
- Estan aquí! -Va
exclamar -. Rastregeu-los de nou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada