V
Gairebé una hora més
tard, la Tinian estava dreta al costat de l'espatlla de l’Agapos, i en Chen
estava prop de l'estació del pilot. Tots s'havien posat màscares d'oxigen i
bombones auxiliars. L'indicador de l'ampolla d’en Chen ja brillava en vermell.
Els hi havia faltat
molt poc -esgarrifosament poc- quan van sortir de l'hiperespai i es van trobar
amb una nau imperial just a la seva cua. En Chen havia realitzat precipitadament
el seu segon salt. Podrien aparèixer a anys llum de distància del Punt Tekra.
Coqueta havia aïllat
els tancs d’oxiagua. En Chen havia tensat el teixit en un pot de mostres, i
després va lliurar els tancs a l’Agapos.
- Protegiu-vos les
orelles. – L’Agapos va col·locar cap per avall una ampolla de recollida i va
introduir els connectors.
La Tinian va
retrocedir fins a la mampara oposada i va estrènyer les dues mans als costats
del cap.
Llavors l’Agapos va
cridar. Les vibracions ultrasòniques van ressonar per les mampares
el·líptiques. La Tinian va notar com el seu cos vibrava i les seves galtes
enrogien. Se sentia marejada. En Chen gemegava de dolor.
L’Agapos respirà
fondo.
- Esteu bé?
De manera que era
així com els hauria matat. En Chen va udolar.
- Estic bé -va
replicar ella -. I tu?
- Funciona? – Trinà
la Coqueta.
L’Agapos va agitar
l'ampolla de recollida.
- D'aquesta
quantitat d'oxiaigua, això és tot el que puc aconseguir. Sí, un altre regal.
Aquest, d'agraïment.
- Si estem de camí -
va murmurar la Tinian amb amargor -. Endavant.
L’Agapos va obrir la
boca com per dirigir-se a ella de nou, i després va sacsejar el cap i es va
allunyar.
La Tinian es va
subjectar al seu seient.
***
En Chen estava
dirigint el Wroshyr a una base
d'atracada quan una altra nau va aparèixer en els seus sensors.
- Ell una altra
vegada! -va cridar la Tinian a través de la seva màscara d'oxigen.
En Chen va deixar
anar una barreja de grunyit i lladruc.
- Prepara't per
sortir corrent -va advertir a l’Agapos. Ell havia estat parlant amb ella mentre
les ampolles de recollida es buidaven de nou, protegint-la de l'avorriment i la
por. Ell comprenia el dolor, la seva companya d'unió també havia mort.
Simpatitzava amb el seu somni recurrent de córrer frenèticament, esquivant els
trets làser, sense gosar mirar enrere. I li havia deixat alguna cosa en què
pensar: "Tant l'amor com la lleialtat s'han de sostenir mitjançant el
sacrifici. Fins que puguem aprendre a tornar bé per mal, no hi haurà tranquil·litat."
Poc pràctic, però
ennoblia la seva memòria d’en Daye. A ella li hauria agradat abraçar Agapos,
però les seves mans estaven ocupades pels controls de maniobra. Encara estava
aprenent a pilotar aquest cub rovellat.
- Van a
reequipar-nos? -Va preguntar l’Agapos.
- Estan a l'espera.
– En Chen va explicar la seva necessitat i les presses.
L’escotilla lateral
va sonar. La Tinian va desbloquejar el tancament.
- Adéu -va dir per
sobre l'espatlla -. Bona sort.
- Us dono les
gràcies...
L’escotilla es va
obrir de cop. L’Agapos va saltar fora de la nau. Tres persones van entrar d'un
salt. En Chen va bordar una ordre.
- Sota la coberta
-va traduir la Tinian -. De pressa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada