6
Una inspecció típica
Galaxy
Guide 8: Exploradors
Introducció
Autor:
Bill Smith
8 DBY
Deeve
va aconseguir arribar finalment al cim del cingle. Amb un sospir, va mirar per
sobre de la vora... al cor del planeta. Durant una fracció de segon, es va
oblidar dels seus adolorits braços i cames, mentre observava com
s'arremolinaven les boires milers de metres més a baix. Semblaven núvols, però
sabia que aquests vapors estaven tan calents que respirar una sola glopada li
mataria a l'instant.
Va
tornar a ajustar-se el respirador en la cara, assegurant-se que estigués ben
cenyit. Va tractar de llevar-se part de la suor que s'havia concentrat al
costat dels seus ulls, però una gruixuda peça de vidre transparent va detenir
la seva mà.
—Mai
m'acostumo a veure coses com aquestes —va murmurar per a si mateix—. Quina
vista tan meravellosa, i sóc la primera persona que mai l'hagi vist. —Va buscar
en el terra de roques soltes un lloc còmode on asseure's. Fa molt temps que
havia superat la por a les altures, i es va asseure a menys d'un metre de la
vora del precipici—. Aquí fora hi ha altres coses de les quals sí mereix la
pena preocupar-se.
Petits
trossos de terra porpra-blavosa van caure a l'abisme.
Va
agafar la seva tauleta de dades dels ganxos moleculars en la cintura i va
prémer el botó d'encès. Mentre esperava que els programes operatius bàsics de
la tauleta de dades comencessin a funcionar, va passar la llengua pels
coixinets de diagnòstic a l'interior de la seva màscara respiratòria. Mentre
l'ordinador d'anàlisi integrada en el respirador executava un diagnòstic ràpid,
anava mostrant els resultats en la seva placa facial:
2:14:48
d'aire restant
Respiració
acceptable
Potencial
energètic acceptable
Clima
exterior hostil però dins de les especificacions del vestit segellat
Recomanacions:
Sense precaucions addicionals. Procedeixi
—Bé.
Estic preparat.
Va
activar el seu comunicador amb un moviment de la llengua.
—Nau
Fundador del SENR[1],
aquí Deeve. Estic en la vora del cingle, amb uns cinc minuts d'avançament sobre
l'horari previst. Alguna cosa nova que hagi de saber?
Una
veu electrònica però clarament femenina li va respondre.
—Endavant,
Deeve, cor. Res nou a informar. La temperatura et fregirà sense aquest vestit,
i l'atmosfera és assassina. Unes poques dècades de terraformació i aquest lloc
serà una bona llar per a... alguna cosa.
—FC...
on està Jarsa? —Deeve va reprimir un comentari sobre el comportament de l’androide.
Creia haver-la reprogramat perquè no fos tan insofriblement afectuosa.
—Jarsa
ha sortit a treballar en l'aleta solar. Hem tingut més mynocks; aquesta vegada
han rosegat els condensadors de camp de l'aleta, i una mota de pols la va fer
miques abans que descobríssim que l'escut de partícules estava desactivat.
—Genial.
Assegura't que torna aquí aviat. Si crido demanant ajuda, que sigui ella qui piloti
fins aquí sota; no vull que tractis d'aterrar aquesta cosa. Acabaries enterrant
el Fundador en una muntanya, o alguna
cosa així.
—Afecte,
això em fa voler intentar-ho. Només per demostrar que t'equivoques...
CLIC!
—Deeve
fora —va murmurar per a si mateix mentre apagava el comunicador amb un moviment
de la llengua. Això ja anava a ser bastant dur sense un munt de circuits
enamorats xerrotejant-te a cau d'orella.
Retornant
la seva atenció a la tauleta de dades, es va llevar la motxilla de l’espatlla
adolorida i va obrir una de les grans butxaques. Va treure un dispositiu gran,
més o menys rectangular, i va prémer el botó d'encès. Espectròmetres, detectors
de radiació, cercadors de mineral, monitors de temperatura i una dotzena més de
sondes i trastos van cobrar vida amb un brunzit quan l'analitzador ambiental es
va activar. Prenent un enllaç de dades, va introduir un connector en
l'analitzador ambiental i va connectar l'altre en la tauleta de dades. Amb un
moviment de la llengua, va passar el seu comunicador a la manera
d'enregistrament d'àudio.
—Escaneig
remot de recursos: començat —va anunciar en veu alta.
Dials,
mesuradors i altres monitors van començar a emetre sons mentre l'analitzador
ambiental recopilava totes les dades que podia sobre aquesta remota ubicació.
Va fer un altre cop d'ull al seu voltant.
El
cingle s'estenia cap a l'horitzó pel nord i pel sud, i des d'aquest punt elevat
semblava tenir més o menys forma de mitja lluna. Probablement mesuraria uns deu
quilòmetres d'ample, i qui sap quant de profunditat. En el costat del cingle
que estava a la vista, va poder veure set tipus diferents de terra; primer,
aquesta capa superior de roca blavosa; després una roca aparentment més sòlida,
d'un blau més fort; conforme el cingle anava descendint més, el color dels
estrats s'anava fent cada vegada més fosc, fins que els vapors dels fluxos de bullint
lava en les profunditats ocultaven la seva visió.
—Ha
d'haver-hi algun bon dipòsit de mineral aquí a baix —va pensar per a si
mateix—. En cas contrari, aquest serà el cinquè planeta seguit desolat i sense
valor.
Tres
sistemes més i tornarien a la Base d'Exploració Foxar de les Regions Exteriors,
i fins aquest moment anaven a tornar amb les mans buides. Amb prou feines
havien obtingut prou per cobrir les seves despeses d'operació, però una gran
veta de mineral... i llavors aquest viatge hauria merescut la pena.
Va
obrir el compartiment més gran de la seva motxilla i va treure una caixa
quadrada d'aproximadament mig metre de costat. Va examinar els petits nòduls
repulsors en la superfície inferior.
—REM-02,
què tal estàs? Preparat per fer el teu treball?
Una
sèrie d'alegres trinats va sorgir d'un altaveu lateral. REM-02 estalviava un
munt de problemes en aquestes inspeccions planetàries. Podia descendir surant,
més prop de la lava del que Deeve s'atrevia a anar. El petit i intrèpid droide
podia efectuar una anàlisi completa del terra i l'aire i transmetre-ho de
tornada al sensor receptor de l'analitzador ambiental. Per descomptat, la
unitat no era prou llesta com per treure res en clar pel seu compte (per això
estava l'analitzador ambiental), a causa que la major part de la seva
programació es concentrava en l'autoconservació. Hi havia un límit en els quals
els tècnics d'Industrial Automaton podien integrar en aquest petit cos.
—Aquí
vas!
Amb
una empenta, va llançar el petit droide per sobre de la vora del precipici i
els repulsors es van activar amb un brunzit uniforme. Aviat el brunzit va
deixar de sentir-se, però les dades van començar a creuar a tota velocitat la
pantalla de la seva tauleta de dades. Va suposar que en deu o quinze minuts
podria fer el ràpid descens de tornada al seu saltacels i passar al següent
punt d'inspecció.
Llavors,
va escoltar un sord rugit barrejat amb diversos cruixits esmorteïts que
semblaven... passos. Donant-se la volta, va veure el que semblava una criatura
quadrúpeda, de quatre metres d'altura, coberta amb aquesta roca blavosa. De la
part inferior del seu cos, un tentacle va baixar fins al terra i reptà per la
roca cap a ell.
Deeve
va extreure instintivament la seva pistola blàster i va tractar de retrocedir
per guanyar distància. Quan el seu peu esquerre va notar la vora del precipici,
va recordar les circumstàncies en les quals es trobava.
—Una
cosa davant, res darrere. Aquest és un mal lloc.
Conforme
el tentacle s'acostava lliscant-se, va disparar al terra, més per por que per
una altra cosa. El tentacle es va detenir quan va arribar a la vora de
l'impacte. Immediatament, Deeve va treure la seva tauleta de dades, ordenant al
programa que detingués la seva lectura de sensors remots i dient-li que
examinés aquesta cosa que estava enfront d'ell a menys de cinc metres de
distància.
La
cosa va retrocedir un o dos metres, fent el que els humans podrien interpretar
com un «moviment relaxat»; es va reclinar, descansant sobre les seves potes
posteriors. Per descomptat, la cosa també podia estar preparant-se per saltar
sobre ell.
Es
va asseure aquí, sense fer res. El tentacle va tornar a ficar-se sota una placa
de roca que va semblar apartar-se al seu pas.
—Tant
de bo tingués cap. Almenys seria capaç de saber si m'està mirant.
Deeve
va suposar que, de moment, no estava interessada a enfrontar-se a ell. Sempre
era bon senyal.
—FC,
baixeu aquí ARA MATEIX! Tenim alguna cosa que mereix la pena investigar.
Només
era un dia com qualsevol un altre en el servei d'exploració.
[1] SENR, Servei d'Exploració de la Nova
República. En l'original, NRSS, New Republic Scout Service (N. del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada