Maul Tancat (LXXIV)

Anterior

74

DIÀSTOLE

Quan les mans de la Vosa es van estendre per tocar el seu pit, Maul va haver de lluitar contra un desig instintiu de saltar i colpejar-la.

–No et moguis, –va dir ella, amb els ulls tancats–. Si això ha de funcionar, necessito veure-hi dins.

Ell es va forçar a mantenir-se calmat, la mandíbula premuda, els braços rígids al seu costat. Podia sentir els seus cors bategant a l'uníson, el múscul cardíac contraient-se, els ventricles remant a través d'un mar d'adrenalina residual de la seva batalla mentre comptava els últims segons indefensos de la seva vida.

Però ara hi havia alguna cosa més dins d'ell, també, una subtil presència sondejant que va identificar com una representació telequinètica de la pròpia Vosa obrint-se pas a través de les càmeres del seu cor.

–Què estàs...? –va preguntar Eogan des de darrere d'ella.

–Silenci. –Ella va esperar, i va mirar a Maul–. Contingues l'alè.

Mitjançant les dents premudes, Maul va dir:

–Per què?

–Perquè tot es mou quan respires, i només tinc una oportunitat per això. –Alçant una mà lleugerament, ella va estendre els seus dits i llavors els va ajuntar com si agafés algun objecte invisible–. Els teus cors sempre estan en moviment. Tinc menys d'un segon quan les quatre càmeres estan en descans.

Maul va sentir un xoc brillant de dolor tallar a través del seu pit esquerre. Va lluitar contra la urgència de reaccionar –va portar cada unça de força de voluntat que tenia– i llavors se'n va anar.

Vosa va obrir els ulls i va mirar.

–Ja està.

–Whoa, –va dir Eogan, sonant impressionat–. Com has fet això? Estàs segura que els tens tots dos?

–No, –va dir Vosa–, però si m'equivoco, tots ho sabrem aviat. –Ella va mirar a la caixa a terra de la plataforma mèdica–. Vinga, traguem aquesta cosa d'aquí abans que un altre de nosaltres acabi mort.

El viatge de tornada a l'hangar va ser principalment sense cap eventualitat. Portant la caixa entre tots tres, amb Eogan ajudant a compensar el braç dret constantment debilitant d’en Maul, ho van fer en un bon temps. Només una vegada es van trobar amb algun senyal de vida... una baralla a petita escala a la botiga de metall entre un grup fortament armat de reclusos nous i els últims guàrdies restants. Pel que Maul va poder veure, els guàrdies estaven guanyant, però només perquè coneixien el terreny. Va observar sense cap interès particular mentre dos dels oficials de correcció emboscaven a un dels reclusos des del darrere i el van llançar a una de les grans màquines d'embalar i destrossar acer. El presoner no va tenir temps de cridar.

Sota ell, les plantes de Sub Rusc 7 van fer una sobtada sacsejada galvànica. El clam familiar de la maquinària començant a reverberar a través de les parets.

–Què va ser això? –va preguntar la Vosa des del seu extrem de la caixa.

Maul i Eogan van intercanviar una única mirada. Llavors Eogan va assenyalar amb el cap cap a ella que seguís.

–Vol dir que hem de donar-nos pressa.

Per quan van arribar al passadís fora de l'hangar, les parets s'estaven separant, tallant-se de costat i donant-se cops juntes en un intent nefast d’alinear-se en nous nivells i capes. Els sorolls de cops i rascar aquí baix estaven prop de ser diàfans. Vosa va seguir llançant mirades salvatges al seu voltant mentre caminaven pels forats que s'obrien a terra al seu voltant. A cada direcció, el gran paisatge de metall estava ple d'un sotrac constant, erràtic.

–Això és normal? –va cridar ella.

Eogan es va ajupir mentre una làmina enorme d'acer volava al costat del seu cap, anant en espiral per l'aire i imbuint a la paret oposada.

–Res és normal aquí, –va murmurar el noi–. Com més aviat sortim d'aquí, millor.

Maul va apuntar els seus ulls al passadís per davant. Tan preocupat com estava amb portar la caixa a bord de la nau dels Bando Gora, no hi havia error en el fet que aquesta reconfiguració era diferent... els engranatges i cadenes de Sub Rusc 7 estaven sent doblegats per esquinçar-se en trossos. Si era algun tipus de manera d'autodestrucció o simplement l'inevitable resultat de l'algoritme d'aparellament fora de control, ni ho sabia ni li importava. S'estaven quedant sense temps.

Llavors es va adonar que alguna cosa més estava passant també.

Les parets s'estaven acostant.

Va fer un cop d'ull al port d'amarratge i es va moure més ràpid, forçant a Eogan i la Vosa gairebé a córrer per mantenir el pas.

–Aneu a algun lloc? –va preguntar una veu des de darrere.

El cap d’en Maul va saltar per veure l'holograma completament projectat d’en Jabba posat en la seva plataforma repulsora, somrient-los lascivament com l'últim senyor de la creació. Estant directament davant de l'holograma, Maul podia veure un mercenari trandoshà, amb un rifle blàster agafat a les mans. El mercenari va apuntar l'arma cap a ells fins que el canó del blàster va esdevenir una perfecta O, mirant-los.

–Veig que has fet un amic, –va dir en Jabba, assenyalant amb el cap a Vosa–. Les deixalles sempre es colen per trobar-se en els nivells més baixos. Per què no estic sorprès? –Ell no va esperar la seva resposta–. Què hi ha a la caixa?

–Res que t’incumbeixi, –va dir en Maul–. Marxem amb això.

–Us aneu? –El hutt va sufocar un riure i va fer una mirada a les parets de l’hangar–. No, crec que us aneu a quedar aquí. M'agrada la idea de veure't a tu i als teus nous companys sent aixafats en una polpa dins d'aquest taüt de metall.

Les mans de la Vosa van anar als sabres làser.

–Darrera oportunitat, Jabba.

–No aquesta vegada, escòria. –Amb una ganyota, el hutt va fer un gest, la plataforma repulsora pivotant al voltant, i el trandoshà va obrir foc.

Maul ja s'estava movent. Deixant anar el seu extrem de la caixa, va saltar cap endavant, activant el seu sabre làser en meitat de l'aire, i va executar un gir lleuger d'estil Ataru, esquivant l'onada de foc de blàster i balancejant l'espasa en un arc cap al coll del trandoshà. El cop va decapitar al seu oponent tan fàcilment que, per un moment, el cos sense cap del mercenari es va aixecar a la vora de la plataforma flotant abans de caure, desapareixent en un buit que acabava d'obrir-se sota ell.

Els ulls d’en Jabba van rodar cap amunt per trobar els d’en Maul. El senyor del crim estava dient alguna cosa, però les paraules van ser bloquejades per la cacofonia de gemecs dels sorolls mecànics, i difícilment importava en qualsevol cas. Amb un cop de revés d'un braç, el hutt va assenyalar al port d'amarratge.

Maul va saltar de tornada cap a on Eogan i Vosa estaven esperant, i junts van alçar la caixa pel passadís cap al port on la nau d’en Jabba, el Joia Estel·lar, estava preparada per partir.

Següent