75
REPÚBLICA 500
Els
llums estaven atenuades a la nit, i Palpatine va sorgir de la seva dutxa,
acabat d’assecar i embolicat en una túnica de brillaseda Dramasiana, per trobar
a Hego Damask assegut al vestidor, esperant-lo.
–Mestre.
–El senador es va aturar al seu pas, els seus peus relliscosos anant a
descansar al ricament brocat matalàs–. Benvingut. –L’aparició inesperada del
muun aquí al seu apartament, en aquesta hora de la nit, va agafar a Palpatine
fora de guàrdia, fins i tot mentre era forçat a admetre que Damask, com Lord
Plagueis, estigués en els seus pensaments inconscients algun temps–. Aquest és
un plaer inesperat.
Plagueis
va assentir.
–Hi ha
moments en què aquests semblen ser els únics plaers que queden, –va respondre
crípticament, i llavors va apartar el pensament–. Però no té importància. Has
de perdonar-me per les cabòries melancòliques, Lord Sidious, fins i tot quan
perdones la visita inesperada.
–Qualsevol
visita seva és benvinguda.
–Fins i
tot ara? –va inquirir el muun–. Sota aquestes circumstàncies?
Sidious
va mirar-lo per un moment abans d'assentir.
–Ah, –va
dir ell–. Es refereix als recents desenvolupaments al Sub Rusc 7. Sí. He estat
informat.
–Ja no
hi ha cap Sub Rusc 7, pel que sembla, –va respondre Plagueis pensatiu–. En
aquest punt tots els escàners no informen llevat d'un camp de runes metàl·lics
solts per alguna part de la Vora Exterior.
–Com es
requeria.
–Certament,
–va estar d'acord el muun–. Aparentment tota l'estació espacial es va
destrossar a miques... –Ell es va aturar, trobant la mirada d'en Sidious–. Immediatament
després de la partida del teu aprenent. I va completar la seva missió a la
perfecció, no és així?
–Sí, –va
dir Sidious amb un assentiment.
–Segons
els nostres bioescàners inicials, no hi havia supervivents, –va dir en Plagueis,
gairebé gentilment–. Incloent el teu objectiu principal, Iram Radique.
Sidious
va mirar al muun per un llarg moment, buscant, preguntant-se si hi havia alguna
cosa més sota les paraules d’en Plagueis, un subestrat complet de significat
que havia passat per alt fins ara. Havia començat a endevinar Plagueis el seu
veritable propòsit en enviar a Maul a Sub Rusc 7? Com reaccionaria davant la
revelació del que havia passat en aquells moments finals, si esbrinava que els Bando
Gora havien estat aquí i havien pres possessió del dispositiu nuclear tenint en
compte que el lliurament havia estat la seva meta definitiva allà?
Així i tot
Plagueis estava ja aparentment passant a altres coses.
–Com ja
has après, –va dir ell, la Força té un propòsit i voluntat per a totes les
coses que fins i tot tu i jo només hem començat ara a descobrir. En explotar la
seva plenitud ens alcem per heretar un poder i glòria indicibles. –Plagueis es va
detenir–. Junts.
Sidious
no va dir res per un llarg moment. Llavors va assentir.
–Molt bé,
–va dir ell, i llavors, amb alguna dificultat, va aconseguir un somriure
indulgent–. Tot i que no puc evitar que d'alguna manera, arriscant la
possibilitat de l'exposició, li hagi fallat també.
–Ho has
fet? –Plagueis el va mirar inescrutablement–. Sembla aviat per fer tal condemna
aclaparadora. –Llavors, amb una lenta exhalació d'aire que assenyalava que la
conversa havia acabat, es va alçar dret–. És tard, Senador Palpatine, i sé que les
teves hores de privadesa i plaer s'estan tornant cada vegada més limitades,
així que jo mateix trobaré la sortida. –Els seus ulls grocs brillaren–.
Parlarem de nou aviat.
Va
deixar a Sidious dret en el seu vestidor. Va passar molt de temps abans que el
Lord Sith es mogués de nou, allunyant-se del lloc on havia estat, i anant a
segellar l'escotilla del vestidor, tancant-se dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada