Secrets(IV)

Anterior

Capítol Quatre

No havia tingut cap visitant en gairebé dos mil anys... i tampoc semblava que hi hagués vist molt trànsit quan la gent encara vivia allà. A diferència del lloc de descans del Presagi sobre ells, i la volta celeste per sobre de tot, aquest nivell més baix no era un santuari, ni era per mostrar-ho. L'estret passadís a través de la foscor no tenia subjeccions per a les barres de llum, i comparada amb les adornades portes dels altres llocs, l'entrada a la sala octogonal era absolutament modesta.

En Hilts i els seus companys havien entrat a les catacumbes després d'esquivar la confusió a la plaça. Els cables s'havien trencat, frustrant de manera temporal el pla de l'Edell de fer caure la torre sobre el Presagi... però en Hilts sabia que tard o d'hora trobarien una forma de continuar. Ell havia d'esbrinar el que en Korsin havia volgut dir abans d'això.

El que era difícil en la foscor.

-Troba alguna barra de llum més -Va ordenar. En Jaye va assentir amb el cap i va córrer cap a fora.

Entre les poques que havien portat i la llum del seu sabre de llum i el de l'Iliana, havien estat capaços de reconèixer la característica principal de l'habitació. Un gran mapa de pedra tallada de Keshtah, el seu continent, dominava un dels murs; petits cristalls Lignan havien estat inserits en el disseny per indicar els assentaments. Era l'equivalent planetari al mapa del cel de dalt. Una paret tenia la porta d'entrada, les altres sis només tenien grans lloses de pissarra en blanc, de la mateixa mida que el mapa de Keshtah.

-No m'agrada estar aquí -Va dir l'Iliana, agafant el seu sabre de llum amb força-. Això és un carreró sense sortida, com una via morta.

- "Morta" és correcte -Va dir en Hilts, mirant cap a dalt-. Yaru Korsin va morir aquí. Puc sentir-ho.

Els ulls de l'Iliana es van estrènyer per un moment.

-Jo també ho sento -Va dir-. És una sensació agradable.

En Hilts no li va fer cas, de genolls al centre de l'habitació i apropant el seu sabre de llum a terra.

-Solcs -Va dir, temptejant la superfície de la pedra-. Quatre d'ells. Aquí és on es guardava la cadira d'en Yaru Korsin a la nit. -Va mirar cap al mapa de la paret-. I això és el que mirava.

-Per què no deixar la cadira d'en Korsin aquí després de la seva mort?

-Potser la Nida voldria que qualsevol que entrés en el futur pensés que en Yaru passava tot el temps contemplant el cosmos... i el seu retorn.

L'Iliana es va burlar.

-Llavors potser hauria d'haver obert algunes finestres a la sala on guardaven la nau.

En Hilts es va posar dempeus i va caminar cap al mapa. Sí, tenia sentit. Això no era un lloc de luxe: era un lloc de treball, on Korsin dissenyava el govern de la Tribu sobre el seu nou món. Segurament només hauria portat aquí als seus ajudants keshiri de confiança, a treballar al mapa. Mirant cap enrere, es va esforçar per veure les altres parets a través de la foscor. Gegantines pissarres negres, clavades a les parets per estaques de metall que havien de provenir del Presagi. En Hilts podia imaginar a Korsin treballant aquí, traçant amb guix els seus plans per a la Tribu. Si la cadira del capità sempre estava mirant cap al mapa -i no podia imaginar una altra cosa-, llavors no hi havia res en absolut "darrere del tron". Només panells de pedra en blanc.

Va desactivar el seu sabre de llum i es va quedar mirant la foscor.

Què volia dir en Korsin?

Amb un pensament venint-li a la ment, en Hilts es va allunyar un pas del mapa...

... Només per veure una figura que entrava agitant-se, gairebé volant, a la sala, llançada des del passadís per una enorme empenta de la Força.

-Jaye! -Va cridar en Hilts quan el keshiri va aterrar pocs metres abans de la paret del fons. L'ancià va córrer al costat del seu ajudant i li va donar la volta... només per veure les ferides gravades a foc en el pit nu del secretari.

L'obra d'un sabre de llum. O de diversos.

-Ho sento, Cuidador -Va dir en Jaye, tossint mentre la vida se li escapava-. Vaig tractar... de trobar... alguna barra de llum més...

Atordit, en Hilts va mirar a un costat, on l'Iliana ja havia assumit una postura defensiva. Una per una, les figures que havien vist fora del Presagi van irrompre a la sala, amb els sabres de llum a la mà.

-Vaja, vaja -Va dir en Korsin Bentado, arrossegant la veu amb desagradable delit-. Així que és aquí on la Germana en Cap s'havia escapolit! -Va aixecar el mutilat braç esquerre-. T'estava buscant!

-Tu no ets l'únic -Va bordar la Neera, juntament amb l'Edell i diversos dels seus companys de Destí Daurat, que bloquejaven qualsevol escapatòria-. Molt poca amenaça... és hora d'acabar amb tu!

-Deixem-la a la torre i observem com cau -Va dir en Bentado.

-No -Va dir un altre, assenyalant una desfiguració que, sens dubte, havia estat causada per l'Iliana-. Encadenem-la al lloc on caurà el martell!

-Oblideu-vos d'això! -Va cridar l'Iliana, a punt de moure's-. Acabem amb això ara!

-Quiets!

El crit del Cuidador va ressonar a la sala, atraient sobre ell per primera vegada l'atenció dels nouvinguts. Bressolant al seu ajudant mort en els seus braços, va cridar de nou.

-Qui de vosaltres ha fet això?

-I què més dóna? -Les dents d'en Bentado brillaven a la llum que emetia el brillant armament-. Era un keshiri. La seva presència profana aquest lloc.

-Què? -Deixant a Jaye a terra, en Hilts va plantar fermament els peus a terra, sentint una ira que no havia sentit des de la seva joventut-. Els keshiri van ajudar a construir aquest lloc. I profanar? Sou vosaltres els que tracteu de destruir el Temple, i al Presagi amb ell!

-Tota la vida és profana -Va dir la Neera. S'havia afegit algunes cicatrius noves des de l'última vegada que la va veure-. Ja has vist els nostres amos alienígenes. Ja saps com de desagradable que pot ser la vida.

En Hilts va fer un pas cap al grup, només per veure a l'Edell fer un pas al capdavant de tots.

-Sé com et sents sobre aquest lloc, Cuidador. Però ens ha sortit el tret per la culata... a tots nosaltres. Tot el que alguna vegada ens van dir sobre la Tribu és mentida. S'ha acabat. No té sentit aferrar-se a llocs com aquest. És només un altre compte que cal ajustar. Cal eliminar-lo... i després eliminar-nos els uns als altres.

-Això no és la fi -Va cridar en Hilts-. Això no és la fi!

-No -Va dir l'Edell, amb un calfred a la seva veu-. La fi ja va passar. Només que encara no ho sabem.

Els guerrers es van llançar cap al centre de l'habitació, apartant a Hilts mentre intentaven enfrontar-se amb l'Iliana, la més perillosa de les seves preses.

Caient cap enrere, en Hilts va tornar a veure les plaques buides de les parets, suspeses en els seus pics de metall. Per alguna estranya raó, en aquest moment es va trobar pensant en la idea que havia tingut poc abans que llancessin a Jaye a la sala: Per què malgastar el preciós metall penjant pissarres?

Tot d'una, ho va saber!

Amb un gran esforç, en Hilts va tirar amb la Força de les barres de metall, arrencant-les de les parets. En els sis costats de la sala, els panells de pedra massissa es van deixar anar, caient cap endavant i picant contra el terra. En Hilts tirà de l'Iliana, retirant-la del camí d'un dels monòlits al moment de caure.

Thoom! Thoom! Thoom! Thoom! Thoom!

Doom! 1

Veient que els altres guerrers s'estaven recuperant de la sorpresa i l'impacte, en Hilts es va posar ràpidament dempeus i va agafar una barra de llum. Tornant-se cap als murs davant de la paret del mapa, va veure el que esperava veure...

... La resta del món!

L'Edell Vrai va mirar a la paret més propera a ell.

-Què... Què és això?

-És un mapa de Kesh -Va dir en Hilts, apropant la seva llum a la imatge de la paret del fons. Els panells que havien aparegut al costat del mapa de Keshtah estaven en blanc, però els quatre panells a l'altre costat de la sala representaven un enorme continent, que feia que el lloc que coneixien fora petit en comparació-. És un mapa de l'altre extrem de Kesh. És la resta del món!

L'Iliana es va quedar bocabadada.

-Però no hi ha res més enllà dels oceans! Ho van explorar tot després que arribés el Presagi!

-Ells només coneixien el que podien veure, a lloms dels uvak... i en llocs on els uvak podien arribar -Va dir en Hilts, recorrent amb entusiasme el mapa amb els seus dits. Allà també hi havia vidres que representaven ciutats, moltes més que al mapa familiar a l'altra banda de la sala, i hi havia caràcters Tapani gravats a prop-. Això era el que estava darrere del tron ​​-Va dir, girant-se cap als altres-. Això és el que en Korsin volia dir!

A mesura que el Cuidador recorria la paret, els guerrers es van dispersar per la cambra, usant ara els seus sabres de llum per il·luminar en lloc de per defensar-se.

-Què està escrit aquí? -Va preguntar l'Edell, frustrat-. Hi ha molt text en aquest lloc.

-Un moment -va dir EN Hilts, dirigint-se EN aquesta secció. Havia estat gravat amb una agulla de diamant... un artefacte que recordava haver estudiat amb sorpresa quan era conservador al palau de Tahv, anys enrere-. Això està escrit de puny i lletra del propi Korsin!

L'habitació va quedar en silenci mentre estudiava el text. Aquí hi havia algunes paraules noves, que va deduir que eren per referir-se a Kesh i els keshiri, termes que no eren coneguts en el dialecte Tapani. En Korsin era, evidentment, un artesà de la paraula, igual que amb tota la resta. Vacil·lant, va recitar, de la millor manera que va poder...

"Nida, coneixeràs aquest llenguatge pels estudis que t'he assignat... però no veurem aquest mapa. Ningú el coneix. Es basa en les últimes dades registrades per les càmeres del Presagi durant el descens a través del costat fosc de Kesh. Quan vaig descobrir una càmera amb una pantalla que funcionava, vaig amagar el dispositiu, transferint durant anys el que va veure el mapa dels panells d'aquí fins que finalment es va quedar sense energia.

"El nostre poble i els keshiri pensaven que aquest continent era tot el que hi havia, solitari en un mar gegantí. Prendre el control del continent de Keshtah va donar al nostre poble un propòsit. Però només hem estat a Keshtah Menor. Aquest mapa mostra Keshtah Major: una massa que empetiteix la nostra, molt més enllà de l'abast del vol de qualsevol uvak! I amb molta més gent!

"I sí, hi ha gent. Ha d'haver-la. Els vidres representen les llums -llums! - Vistes en el costat fosc del planeta. Hi ha ciutats allà, una altra civilització sencera. Keshiri, probablement, però potser més avançada... i que possiblement no tingui por als Celestials. Podrien afegir-se al nostre poder... o podrien ser els nostres enemics.

"Durant anys, he dibuixat en secret el mapa sobre la base del que vaig poder desxifrar abans que les imatges s'esvaïssin. És realment un altre món. Ara he fet tot el que he pogut, i els meus keshiri de confiança estan segellant els panells del mapa abans del nostre trasllat a Tahv.

"Però pot ser que un dia tu -o la teva descendència- necessiti una causa que uneixi al nostre poble. El coneixement que deixo aquí és autèntic poder. L'enveja ha portat els Sith a grans èxits. Ara hi ha coses noves que cobejar... una cosa que pot estar a l'abast dels que siguin dirigits adequadament...

La sala va romandre en silenci després d'haver deixat de llegir. En Hilts va mirar les paraules un cop més -i al gran mapa de nou, envoltant al text- i va exhalar. Maldestrament, va sentir un bony a la butxaca de l'armilla i va extreure el tub de vidre.

-Umm... També tinc una carta de la seva mare.

Dempeus plàcidament al costat de l'Iliana davant el nou mapa, en Bentado va tornar a mirar a Hilts.

-Té més d'aquesta mateixa escriptura a tot arreu. Hi ha guies per a l'idioma?

-Les hi havia -Va dir en Hilts-, -fins que vosaltres veu destruir els meus arxius. -Arrastrà els peus per terra-. Ara jo sóc l'únic que el coneix.

Escoltant les seves pròpies paraules, es va redreçar. Ara jo sóc l'únic que el coneix!

-Això és... inimaginable -Va dir l'Iliana-. Per què en Korsin no ho va dir a ningú?

-Ell ja tenia un continent que conquerir -Va dir en Hilts-. I la seva disputa amb la Seelah i en Jariad era massa personal... ells no s'haurien deixat persuadir per això. -Va mirar als rivals reunits-. Però això persuadirà al nostre poble ara. Si necessites que els Sith vagin a una... ofereix-los un enemic.

Aprofitant-se de la pau, en Hilts va desenrotllar la missiva de la Takara Korsin. Va llegir sobre el destí dels humans Tapani, que s'havien extraviat en el territori dels Sith i havien estat esclavitzats... i va llegir sobre el seu futur, governant algun lloc pel seu compte. I després un altre lloc. I un altre. "Si guies bé al nostre poble, sempre tindran una missió."

L'Edell semblava enlluernat.

-Com arribarem allà?

Tots a la sala coneixien el problema. Els keshiri no eren una cultura naval. Les fustes locals eren massa denses per surar o massa febles com per a suportar qualsevol pes.

-Serà la missió més gran que la nostra societat hagi emprès mai -Va dir en Hilts-. Mai serem capaços d'aconseguir-ho si actuem com fins ara. Necessitarem a tothom. -Va fer un gest amb el cap cap a la deformada Neera-. A tot el món. Es requerirà ordre, i disciplina. -Va fer una pausa. -Com en els dies de l'antiguitat.

Tot d'una l'Edell va apagar el seu sabre de llum.

-Modelarem de nou la societat a la manera antiga. -Va fer un pas cap a Hilts i es va agenollar-. Tu ets el Cuidador. Només tu coneixes l'antiga llengua... i coneixes les antigues usances millor que ningú. Tu guiaràs bé al nostre poble.

En Hilts va mirar amb sorpresa al jove agenollat ​​davant seu. Els camarades de l'Edell membres de Destí Daurat es van inclinar també. A un costat, en Korsin Bentado va fer una pausa... i, finalment, va assentir, acotant el seu cap calb mentre es posava de genolls.

-Has redimit la nostra fe en Korsin.

Fins i tot la Neera es va agenollar.

-Quan no existia camí, has trobat un prou ampli per a tothom. Només tu tens la meva confiança.

Aviat només l'Iliana va quedar dempeus, mirant embadalida per la sorpresa de veure a tots els seus agressors reunits, tots agenollats davant l'estupefacte conservador del museu.

-Aclamem tots a Varner Hilts: el nou Gran Senyor!

________________________________________

1 En anglès, tant thoom com doom es pronuncien de forma molt semblant, i poden funcionar com onomatopeies de les lloses de pissarra en caure, equivalents a "Bum" o "Pum" en castellà. No obstant això, aquí es fa a més un joc de paraules, ja que doom significa a més fatalitat, destí, etc... Davant la impossibilitat de trobar un joc equivalent en català, he optat per deixar les paraules onomatopeiques originals. (N. del T.)

Següent