Epíleg
En Hilts havia batejat l'època
anterior. Ara, amb el final de l'Edat de la Podridura, també havia donat nom a
l'era que començava.
La Restauració d'en Hilts. Li
agradava com sonava.
La facció supervivent més gran
després de les dues setmanes de caos havia estat el Destí Daurat, i va resultar
ser d'allò més oportú. Igual que els seus rivals, volien apoderar-se del poder
a Kesh, però sempre havien tingut els seus ulls posats en la direcció correcta:
cap a l'exterior. En Hilts no els hi podia oferir el retorn a les estrelles que
volien, però havia trobat un nou món perquè el conquerissin. Acompanyat per
Bentado, la Neera, i els altres, van tornar ràpidament al continent, anunciant
les grans notícies. El sistema de govern de la Tribu seria restaurat i dirigit
cap a una fita.
En Hilts no es va preocupar per la
forma en què arribarien al nou continent. En el seu paper d'enginyer en cap, l'Edell
es va comprometre a atacar el problema amb vigor, estudiant formes d'abastar
distàncies superiors a les que qualsevol uvak o embarcació hagués arribat mai.
Podria trigar anys, dècades o fins i tot segles... però la Tribu ho
aconseguiria.
El nou Gran Senyor es preguntava sobre
el que havien trobat. Li hauria parlat Korsin a l'Adari Vaal sobre el nou
continent? Tant si va ser així com si no, d'alguna manera ella va aconseguir
arribar-hi amb el seu grup d'uvaks robats, els residents sabrien que els Sith
existien. La nota Korsin era probablement correcta. La conquesta del nou
continent no seria tan fàcil com l'adquisició de l'antic.
La perspectiva d'un repte el va fer
sentir-se jove de nou.
Hi havia una última cosa. Li va venir
a la ment a Hilts gairebé com una ocurrència tardana. Tan aviat com l'Edell i
els altres van anunciar el seu nomenament, en Hilts va veure la fogonada de foc
en els ulls de l'Iliana. Després de tot, ella havia estat la que competia pel
poder, no el Cuidador. Ell no era qui se suposava que havia de ser elevat a la
part més alta. Però després de la commoció inicial -i d'adonar-se que en Bentado
i els seus companys encara sentien desitjos de venjança contra l'Iliana per les
seves accions passades- havia pensat en la frase definitivament correcta que
dir-li, davant de tots ells.
-Si haig de ser un Gran Senyor,
necessitaré una esposa.
En un primer moment, ella no havia
estat l'única sorpresa: el propi Hilts amb prou feines podia creure que ell
hagués dit això. Tampoc va saber mai exactament el que ella havia pensat al
respecte... fins ara, aquí a la columnata exterior del temple de muntanya,
banyada pel sol. Alta i majestuosa, l'Iliana estava dreta davant d'ell,
brillant en un vestit daurat, producte del treball dels millors artesans
keshiri. Els rituals nupcials eren sempre només una excusa més per a una
celebració, en el que concernia als membres de la Tribu; la fidelitat
significava molt poc per a un creient Sith. Però la propietat significava molt,
i l'Iliana acabava d'aconseguir força. Va poder veure que diverses de les seves
antigues Germanes de la Seelah hi eren amb el seu propi abillament;
evidentment, aquest gir dels esdeveniments havia arreglat totes les bretxes del
continent.
Retorçant l'antiga banda de compromís
de la Seelah en el seu dit, l'Iliana va somriure dèbilment als altres... i
després, en privat, va mirar fixament a Hilts.
-Els dos sabem que això és ridícul -Xiuxiuejà-.
Si penses que vaig a estar-te eternament agraïda per salvar-me...
-Jo mai pensaria això -Va dir en Hilts.
Això va semblar satisfer a la dona
per un moment. Però conforme els membres de la Tribu passaven davant seu en la
línia de recepció, l'Iliana va tenir una idea sobtada.
-Espera -Va dir, en veu baixa-. Si
vas a restaurar les antigues usances... no era el consort del Senyor Gran
condemnat a mort quan aquest moria? -Les seves celles es van arquejar-. És
cert. Està en el Testament d'en Korsin!
-Oh, això està allà? -En Hilts la va
mirar, amb suavitat-. Me n'havia oblidat.
L'Iliana cremava de ràbia. En Hilts
va mirar a la seva jove núvia i va somriure. Hi hauria un savi lideratge,
sempre i quan ell visqués... i podria arribar a viure altres quaranta anys,
perquè hi hauria algú per assegurar-se que ho fes. Poderosa, jove, i múrria,
lluitant totes les seves batalles. Segurament alguns havien consentit el seu
ascens perquè ell era un objectiu fàcil... però ella no ho era. I l'única
manera de protegir la seva pròpia vida era protegir la d'ell.
En Hilts va aixecar la vista cap a
l'estàtua que planava sobre tots dos. Allà hi estava: Yaru Korsin, savi per
sobre de tot... fins i tot en qüestions de matrimoni. Darrere de l'estàtua hi havia
files i files de membres de la Tribu polidament vestits, ferms i esperant el
seu torn per saludar el nou líder i la seva núvia. Tots els Sith supervivents de Keshtah Menor devien estar avui aquí,
va pensar en Hilts. Alguns tenien mal aspecte després dels disturbis del mes
passat, però hi eren, celebrant tant el seu matrimoni i com l'últim dia del
Festival de l'Ascens de la Nida. Aquest seria un mes de festa que ningú
oblidaria!
Al llarg dels costats de la columnata
hi havia centenars de keshiri, animant i aplaudint. Saludant-los amb la mà, en Hilts
va rebre en resposta un crit col·lectiu d'aprovació. Els keshiri encara no
podien formar part de la Tribu ells mateixos, però en Hilts canviaria això.
Molts d'ells tenien talents útils, i la Tribu bé podria necessitar l'ajuda de
tots en el desafiament que li esperava.
Per un moment, es va imaginar
l'aspecte que el pobre Jaye hauria tingut amb l'uniforme d'un Tyro o Sabre. En Hilts
va somriure davant la idea. Caldria un temps, però ho faria.
Llegir la història havia estat la
seva vida. Ara escriuria la seva pròpia.
La Tribu prevaldria.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada