Secrets(III)

Anterior

Capítol Tres

Traient el cap per l'estreta finestra de la cúpula, en Hilts es va adonar que l'Edell havia estat pensant en aquest pla per un temps. Situada sobre la teulada del Temple, la luxosa cúpula oferia una vista clara del rectangle principal... i des d'allà, en Hilts havia observat amb sorpresa tota l'activitat.

Amb la posta de sol sobre el vast oceà occidental, la jornada de treball dels guerrers Sith acabava de començar. Allà n'hi havia almenys trenta, alguns d'ells amb les vestidures de les seves diferents faccions; altres havien abandonat la seva vestimenta partidista per complet. Molts d'ells havien arribat mentre en Hilts i els seus dos companys esperaven la seva oportunitat de sortir del Presagi sense ser detectats, i tots estaven ocupats ara en un gegantí projecte d'enginyeria. O, més aviat, un projecte de demolició. Els guerrers s'aferraven als costats de la gegantina torre de vigilància, envoltant els suports amb llargs cables de cuir. La torre era una meravella, increïblement recarregada amb plataformes d'observació elevades; no caldria un esforç enorme per enderrocar-la.

En Hilts va veure exactament on es pretenia que caigués. L'Edell estava dret a la plaça, dirigint als guerrers sobre la manera de col·locar els seus equips d'uvak. Amb les bèsties a terra i en l'aire tirant de les cordes a l'uníson, l'Edell clarament esperava que la coberta més pesada de la torre de pedra caigués just sobre la part superior de la càmera que albergava el Presagi.

-Aquesta sala va ser ben construïda -Va dir l'Iliana, mirant per sobre l'espatlla d'en Hilts-. Li causarà algun mal?

-La trencarà igual que un martell un ou d'uvak -Va murmurar en Hilts. Coneixia l'Edell: intens, però estudiós. L'Edell comprenia com s'havien construït les estructures clàssiques, i havia vist de prop el refugi del Presagi-. Potser no facin trossos la nau, però certament van a enterrar-la.

L'Iliana es va burlar.

-Ja era morta i enterrada.

En Hilts es va limitar a moure el cap i mirar. Hi havia molts per aquí, tots treballant en la seva causa destructiva comú. Fins i tot va reconèixer la Neera, la deformada líder de Força 57, oferint la seva enorme musculatura per unir-se a la feina al costat dels altres guerrers.

-No estan amb ella algunes de les teves Germanes de la Seelah? -En Hilts va aclucar els ulls en la creixent foscor-. No ets el seu líder? T'escoltarien?

-No has vist el que ha estat passant últimament? Ningú segueix a ningú ara -Va dir l'Iliana, encongint-se d'espatlles-. Però treballaran junts en això. La gent necessita una missió.

En Hilts va parpellejar. La unitat que ell havia esperat... en la causa d'aixafar tota esperança. Va estudiar a l'Iliana.

-Potser et deixin viure... si t'uneixes a ells.

-No és probable. Qui creus que li va prendre la mà a Bentado?

Des del darrere, a l'avantsala, es va sentir un fort espetec.

-He aconseguit obrir el pestell, Cuidador -Va dir en Jaye, aixecant-se. La gran porta interior de la rotonda es va obrir amb un grinyol per primera vegada en segles.

-Ets tot un manetes -Va dir en Hilts-. Va bé tenir algú que et segueixi.

En Jaye va esperar que el seu amo i l'Iliana entressin abans de seguir-los, amb una barra de llum acabada d'encendre a la mà.

Mentre que la llar del Presagi, sota ells, tenia un enorme ocupant, no hi havia res en aquesta rotonda més petita, excepte una sola cadira al costat d'un braser. En Hilts va fer un pas cap a ella amb entusiasme. Sí, era el que ell pensava que era. La cadira de comandament. El tron ​​del Gran Senyor.

Prou a prop per tocar el seient, en Hilts va fer una pausa i va mirar al seu voltant. Era un lloc estrany per a ella, aquí sola en aquella sala del cim del Temple. Va mirar cap al buit sobre el seu cap. L'única barra lluminosa d'en Jaye no era suficient per il·luminar el lloc.

-Veieu alguna cosa allà dalt?

-Crec que ja ho tinc -Va dir l'Iliana. Agafant a Jaye, va esquinçar violentament la part posterior de la túnica del sobresaltat secretari. Sense dir una paraula, va formar una bola amb el drap i el va tirar a braser. Amb l'ajuda de l'eina de pedra foguera encadenada a un costat, aviat va tenir un petit foc encès. El fum va pujar surant fins a unes escletxes prop del vèrtex del sostre.

Amb calfreds, en Jaye es va mostrar inquiet.

-Algú de fora podria veure el fum.

-No m'importa -Va dir l'Iliana-. No em queda res excepte lluitar.

En Hilts va mirar al seu ajudant i va arronsar les espatlles. Aquí feia un fred sorprenent... prou com per a resultar incòmode fins i tot a un viatger de les estrelles.

-Tan sols estigues prop del foc -Va dir, abans de mirar cap amunt.

Per un moment, va creure veure les estrelles de l'exterior. Després, en tornar a mirar, es va adonar que, efectivament, les estava veient... en certa manera.

-Un planetari!

Incrustades al sostre arrodonit hi havia pedres carmesines, brillant càlidament amb el foc parpellejant. Una a una, va reconèixer les estrelles del cel d'estiu de Kesh... i va veure moltes altres més petites que no podia reconèixer.

-Són vidres Lignan això d'allà dalt? -Va preguntar l'Iliana.

En Hilts es va posar a riure.

-Per què no?

La tripulació del Presagi hauria tingut un munt d'ells a la seva disposició.

Va retornar la seva atenció a la cadira, la peça que faltava del pont de la nau. No era difícil imaginar a Yaru Korsin aquí, assegut a la nit, contemplant el retorn de la seva gent a les estrelles. Va pensar de nou en la frase d'en Korsin del Testament. Què hi havia darrere del tron? No hi havia res aquí que ell pogués veure... només un mur buit. Seria alguna cosa al mapa estel·lar? No, això estava a sobre.

Indiferent al desplegament sobre ells -i a qualsevol sentit de la història- l'Iliana es va deixar caure sobre la cadira, tirant les seves cames amb botes sobre el recolza-braços.

En Hilts la va mirar bocabadat.

-Vas a seure aquí?

-No ho faré. Ja ho he fet. -Amb aire casual, va desenganxar el seu sabre de llum i se'l va anar passant d'una mà a una altra-. O bé aquesta gent de fora tira a baix el Temple sota nostre, o bé ens trobaran aquí. Si he d'esperar, ho faré asseguda.

-Com vulguis.

-Aquesta sala és bastant inútil, saps? -Va dir l'Iliana, fent sonar els artells-. Només mostra el cel en un moment determinat de l'any.

En Hilts fer que sí amb el cap. Era més decoratiu que útil. Però els seus pensaments estaven encara a la cadira... i en el Testament d'en Korsin.

-Tens un ganivet?

-És clar -Va dir l'Iliana, usant la Força per extreure una fulla de vidre d'un compartiment a la bota. L'arma es va aturar en l'aire, surant prop de la cara d'en Hilts.

-Moltes gràcies -Va dir ell, prenent-la i agenollant-se darrere de la cadira.

Darrere del tron. Temptativament, gairebé amb por, en Hilts va fer lliscar la punta del shikkar en el dur cuir del respatller del seient. Va poder comprovar que els Sith no equipaven les seves naus perquè fossin còmodes... però fins i tot el bast cuir de la cadira de comandament no era rival per a la fulla keshiri. Amb cura de no tallar més del que devia, en Hilts va retirar el ganivet i lliscà la seva mà dins del farciment.

Encara asseguda, l'Iliana va observar com el vell pescava sense rumb, amb el braç fins al colze dins de la cadira.

-Sembles un idiota -Va dir.

També ell se sentia com un idiota, i estava a punt de detenir-se quan la seva mà va arribar al nivell dels recolza-braços.

-Hi ha alguna cosa aquí dins -Va dir-. Cosit a l'interior!

Va extreure ràpidament la mà, esquinçant més la tapisseria en fer-ho.

El vial de vidre contenia un sol full enrotllat de pel·lícula transparent... més prim que el més fi pergamí que els keshiri haguessin produït mai. I acostant-lo al foc que començava a extingir-se, unes figures van començar a prendre forma.

-Què és el que està escrit? -Va preguntar l'Iliana, sobtadament interessada.

-És el cant antic dels Tapani... el llenguatge dels humans sota el govern dels Sith -Va dir en Hilts-. El llenguatge de la mare d'en Korsin.

-Com ho saps?

-Perquè l'he estudiat... i ella el va escriure. -Retirà d'una empenta les cames de l'Iliana del recolza-braços i va acostar la pel·lícula al foc tant com es va poder atrevir-. Takara Korsin. El pare d'en Korsin la va abandonar per la mare d'en Jariad.-. Els seus ulls van recórrer la pàgina. Hi havia passat l'any anterior estudiant un text sobre el llenguatge. A poc a poc, però segur, va anar desxifrant el contingut.

-Està marcat com a personal -Va dir-. Lliurat a Korsin per un missatger de confiança.

Empassant saliva, va recitar:

"Sé que estàs cansat de sentir parlar de les meves visions, fill meu. Si actues com sempre ho has fet, suposo que no llegiràs això fins que la teva missió estigui ben avançada. M'alegro que t'hagi donat el comandament d'una missió important per Naga Sadow... fins i tot encara que em pesi, com li pesa a tota la nostra espècie, saber que la teva victòria és només per a la seva glòria.

"Sí, he tingut una altra de les visions. He vist als nostres descendents governant un dia un gran poble, lliures dels Sith Vermells. Tindrem quelcom que serà nostre. Quan estiguin ben dirigits, veig nous horitzons obrint-se per a la nostra gent... nous llocs per conquerir.

"Yaru, només tu ets prou savi com per guiar al nostre poble. Devori serà la seva pròpia ruïna; sento fortalesa en la companya que ha triat, la Seelah, però això no és suficient. Només tu saps com manejar les ambicions de molts... com donar forma a la teva ira, i esculpir-la perquè s'ajusti amb el propòsit que tens al davant.

"Tens un propòsit. Cuida'l. Si guies bé al nostre poble, sempre tindran una missió."

En Hilts retirà la carta del foc i es va quedar mirant. Ni tan sols es va adonar que en Jaye s'havia acostat amb cautela, gairebé reverencialment, darrere d'ell.

-Miri el segell de la data -Va dir el tremolós keshiri, assenyalant per sobre l'espatlla d'en Hilts unes xifres al llarg de la vora-. Va rebre això just abans que el Presagi partís cap a Phaegon.

En Hilts fer que sí amb el cap mentre pensava en les paraules. No, Korsin no hagués volgut que ningú llegís el missatge mentre encara estava treballant per Naga Sadow, d'aquí l'amagatall. Però, durant un quart de segle, en Korsin havia mantingut el missatge sempre a prop seu.

-Sempre m'havia preguntat com va trobar la força per seguir endavant -Va dir.

-Ximpleries entusiastes d'una mare que l'adorava -Va dir l'Iliana-. Ni tan sols en Korsin podria creure aquest sense sentit.

-Calla, nena. -La va mirar fixament-. Ella era sàvia. Ella va veure el que ell podia construir. I això demostra que el nostre poble no estava destinat a viure com a esclaus per sempre. Tenim un futur. -En Hilts es va aixecar de sobte i va començar a caminar cap a la sortida-. Aquesta gent d'aquí fora. Si pogués llegir-la...

-No escoltarien -Va dir l'Iliana-. Això ha anat massa lluny. Sé que jo no escoltaria.

En Hilts es va aturar abans d'arribar a la porta. Va mirar la carta de nou i va arrufar les celles.

L'Iliana tenia raó. Els sentiments eren un bàlsam per a l'esperit... però la gent necessitava una causa específica. Com enderrocar una torre i destruir d'una nau espacial.

-A quina causa si t'uniries? -Va preguntar, enrotllant la carta i ficant-la de nou en el seu tub.

L'Iliana va respondre sense pensar-s'ho dues vegades.

-A la meva.

-Hmmm.

Podia sentir més crits a l'exterior, més enllà de l'avantsala. L'equip de demolició havia de ser més gran ara. En Hilts i els seus companys no podien quedar-se. No aquí, no sobre del lloc de repòs del Presagi...

-Espera -Va dir en Hilts, mirant a terra.

En Jaye es va estremir al costat del braser que ja començava a refredar-se.

-Què passa, Cuidador?

-Aquest missatge... això no és el que en Korsin volia dir. -Va mirar a la cadira on l'Iliana seguia asseguda-. Recorda la cita. El veritable poder està darrere del tron. No dins el tron. No sota qui s'assenta en ell!

-Ara vols posar-te a discutir sobre semàntica? -L'Iliana negà amb el cap-. No, no. Estàs buscant precisió en les paraules d'un boig moribund...

-Un boig prou intel·ligent com per conquistar a tot un poble natiu... i per entrenar a una filla per a la guerra davant dels nassos de tot el món. No -Va dir en Hilts, fent rodar el tub amb la missiva a la seva mà-. Aquest missatge era important per a Korsin, però no és el que volia dir-. Va mirar de nou al sostre, on les falses estrelles s'havien esvaït juntament amb el foc-. Res d'això està bé.

L'Iliana es va remoure al seient.

-Què vols dir?

-Aquest lloc. No puc creure que en Korsin passés aquí tot el seu temps -Va dir-. Tens raó. Aquest mapa de dalt... no és pràctic. És decoratiu. En Korsin estava concentrat en la construcció d'un imperi a Kesh. No es quedava assegut mirant les estrelles! -En Hilts va donar voltes per l'habitació-. I en Korsin. Ja has vist a la gravació l'aspecte que tenia.

-Em recordo -Va dir l'Iliana, amb interès creixent a mesura que el Cuidador s'anava animant-. S'estava dessagnant fins a morir.

-La Llegenda diu que en Korsin va ser ferit de mort a l'exterior, al vessant occidental, i va aconseguir tornar a la seva cadira per gravar el testament.

-Fins aquí -Va dir en Jaye.

-No! -En Hilts va pensar de nou en el brillant missatge que havia vist dies abans. No, no hi havia hagut cap fons en la imatge. Havien estat capaços de veure la cadira, però res més-. Vam assumir que el va gravar aquí quan vam trobar la cadira. Però mira com d'amunt que estem. En Yaru no podria haver pujat totes aquestes escales amb una enorme ferida al pit. Jo estic sa, i gairebé no ho aconsegueixo!

L'Iliana es va posar dreta i va tornar la seva mirada cap al seient.

-No ho entenc. Van traslladar la seva cadira aquí després de la seva mort? -Ella va arronsar les espatlles-. Per què? I on hauria anat llavors?

En Hilts va considerar la pregunta durant uns instants fins que el seu ajudant, que ara es trobava arraulit a terra prop del braser per a escalfar-se, va elevar la veu.

-Potser hi hagi alguna cosa a la cambra sota el Presagi.

-A sota? -En Hilts va parpellejar en la foscor gairebé total de la rotonda-. No hi ha cap càmera sota del Presagi. Van construir el Temple sobre la nau on aquesta es va aturar.

-Però la nau va aterrar en un pendent -Va dir en Jaye-, i el que vam veure estava completament anivellat. La van apuntalar amb maçoneria de pedra. -Es va agitar nerviós, comptant amb els seus dits morats abans de mirar cap amunt-. Vam entrar al Temple a través d'un passatge obert en el vintè tercer esglaó de l'escala que ascendia de la terrassa mitjana. No obstant això, vam passar per una porta segellada en el setè esglaó. -El petit keshiri es va creuar de braços amb satisfacció-. Una altra càmera, a la base de l'estructura de suport del Presagi.

L'Iliana va posar els ulls en blanc.

-Ha comptat els passos?

-Ha comptat els passos -Va dir en Hilts, somrient.

El seu momentàniament millorat estat d'ànim es va veure interromput per un lleu sotrac, que va reverberar a través del sòl. Els improvisats aliats de fora s'estaven apropant al seu objectiu.

-A què esteu esperant? Som-hi!

 Següent