Sentinella (III)

Anterior

Capítol Tres

Era agradable volar de nou. L'Ori va mirar cap avall, al paisatge que lliscava sota les batents ales de l'uvak. De tant en tant, es tornava per mirar a Jelph, aferrant-se a ella mentre manejava les regnes. Seguia somrient. Volar no era un misteri per a ell, ella ho sabia... però hi havia viscut a terra durant tres anys, observant com volaven els Sith. Aquest era un canvi benvingut.

Es va preguntar com seria volar en la seva nau espacial. Ara sabia per què ell no s'havia marxat abans simplement volant en ella... però ara que s'havien trobat l'un a l'altre, ja no hi havia res que els lligués a Kesh per més temps. Estarien una mica incòmodes en l'única plaça del vehicle, i sabia que ell volia tornar a instal·lar algun tipus de sistema de comunicació abans de marxar. Però tot i que no havien parlat, ella esperava ferventment aquesta fugida.

Com seria la vida per a ella, una filla de la Tribu en una galàxia dominada pels Jedi? Molt semblant al que en Jelph havia d'haver sentit aquests últims anys, es va imaginar. Ara estava començant a pensar d'aquesta manera. L'empatia era un tret que els Sith només entenien com un mitjà de conèixer millor als enemics; d'una altra manera no tenia cap finalitat pràctica. L'Ori havia començat a veure les coses de manera diferent.

Com la Candra, per exemple. Hi havia moltes raons per les quals l'Ori havia volgut restaurar l'anterior posició de la seva mare... però la major part girava entorn a l'orgull, la venjança, i la vergonya pel seu estat actual. Ara s'adonava que era més important simplement millorar la vida de la seva mare aconseguint alliberar-la de les urpes de la Venn. Els quatre Summes Senyors podrien fer això, li va assegurar en Gadin Badolfa quan va contactar amb ell. Ella només necessitava alguna cosa per negociar amb ells en lloc de la nau espacial d'en Jelph. En Jelph havia suggerit les quatre armes bláster en perfecte funcionament que tenia amagades a casa; ella podria afirmar que les havia descobert en una tomba en algun lloc. Totes les armes que tenien de la tripulació del Presagi feia molt de temps que s'havien esgotat. El descobriment d'unes armes carregades suposaria una important diferència en la violenta política dels summes Senyors.

-No arribarem a temps -va dir en Jelph. El seu uvak no havia volgut portar a dos genets estranys i havia lluitat amb ells tot el camí-. Què és això d'allà dalt?

L'Ori va aixecar la vista per veure un grup d'uvaks que volava formant una V -una figura solitària seguida per tres més a cada costat- i s'alçava en l'aire per sobre d'ells.

-Maleït siga! -Es va adonar que havien trobat el corrent d'aire-. Arribaran abans que nosaltres!

-Mantingues el rumb -va dir en Jelph. Es va agafar més fort a ella-. Però més ràpid!

L'Ori va deixar que en Jelph saltés a terra lluny de la vista de la granja abans d'aterrar. Va veure com es posava amb agilitat a terra i rodava per posar-se a cobert. Era tan sorprenent veure'l en acció, amb la mateixa capacitat física que un Sabre Sith en tots els sentits. I a més a més sigil·lós. Els visitants, amb les seves criatures estacionades darrere de la casa, no van arribar a veure res.

Respirant profundament, l'Ori va desmuntar. El paquet dels blàsters estava on Jelph havia dit que estaria, sota l'abeurador. S'assemblaven molt als que havia vist al museu. Amb sort, n'hi hauria prou per comprar la redempció de la seva mare... i fer que els visitants marxessin.

En veu baixa, assajava el que anava a dir mentre rodejava la casa cap a l'enreixat destruït. Sabia quins quatre dels Summes Senyors esperar. Sentint familiars presències fosques, els va saludar.

-Senyors, tinc el que estaven buscant...

-Sí, això crec.

L'Ori va empal·lidir davant el so de la veu ronca. La Gran Senyora!

Pàl·lida i encongida, la Lillia Venn va sortir de l'estable. Aixecant una mà tacada, va agafar a l'Ori mitjançant la Força, immobilitzant-la. Quatre dels seus lleials guàrdies van aparèixer des de darrere del graner i van subjectar físicament l'Ori. Donant-se la volta, la líder Sith va parlar cap al graner.

-Senyors Luzo!

L'Ori va sentir que la seva columna vertebral es convertia en gelatina quan Flen i Sawj Luzo van obrir les portes de l'estable darrere de la Venn, revelant la massa metàl·lica del caça d'atac Aurek a l'interior. En Badolfa li havia explicat que la Venn havia ascendit a Flen i Sawj Luzo al rang de Senyors per la seva lleialtat. Ara, els maquiavèl·lics germans havien tornat a la granja... amb la seva pitjor enemiga.

-Com ha passat això? -va preguntar l'Ori, debatent-se contra els guàrdies-. Badolfa em va trair?

-Oh, vam permetre que en Badolfa lliurés els teus missatges -va dir en Sawj Luzo, alçant la seva veu cridanera amb delit-. La teva mare va fer un altre tracte.

-Què?

-Sí -va dir la Venn, girant-se i coixejant cap a l'interior-. Ella no creia que el teu descobriment existís... ni que els altres Summes Senyors acudirien. Pel que ens va alertar sobre la reunió.

L'Ori semblava horroritzada.

-A canvi de què?

La Venn es va llepar els llavis secs.

-Podries dir-ne... millors condicions de treball. D'haver acudit algun dels summes Senyors, els hauria jutjat per traïció. Va assenyalar el vehicle espacial-. Però això és un premi molt millor.

Lluitant contra els seus captors, l'Ori va mirar al seu voltant. Sabia que en Jelph estava allà fora, però ells eren massa. I ara el més gran dels germans Luzo estava ajudant a la Gran Senyora a avançar a través de la pila parcialment excavada de fems de l'estable cap el seu descobriment.

-Ho he aconseguit -va dir la Venn, triomfant-. He viscut per veure aquest dia-. Va deixar anar el braç del seu acompanyant i es va recolzar en el caça estel·lar-. La vida és una broma cruel, Lord Luzo. Et passes anys tractant d'arribar al cim del poder... només perquè llavors tothom pensi que és hora que moris.

-Cap de nosaltres pensa això, Gran Senyora.

-Calla. -Ella va acariciar el fred metall del vehicle-. Bé, la vida de la Lillia Venn no ha acabat. Hi ha un altre cim, un altre lloc per conquerir. Començaré de nou... a les estrelles. -Vagament conscient dels passos dels seus aliats darrere d'ella, va afegir-: Us portaré a tots amb mi, és clar.

-Per descomptat, Gran Senyora.

A l'exterior, dos dels guàrdies -que una vegada van ser companys de l'Ori en els Sables- es van apartar de l'Ori, atrets per les emocions de l'interior. Ni ells ni els dos guàrdies que seguien subjectant-la s'havien adonat del paquet sense obrir de les armes, darrere d'ells, que levitava en silenci cap als arbustos al costat de la granja. Però l'Ori sí, començant a moure's fins i tot abans que ella escoltés l'ordre mental d'en Jelph.

Ori! A terra!

En lloc d'alliberar-se per sortir corrents, l'Ori va llançar tot el seu pes cap a terra, sorprenent als homes que subjectaven els seus braços. La distracció va ser suficient per a Jelph, que va sorgir de la granja disparant. Raigs brillants que no s'havien vist a Kesh des del primer segle de l'ocupació van colpejar als dos guàrdies per l'esquena. Més endavant, la resta de Sables es va quedar en estat de xoc.

A l'interior, l'envellida forma de la Venn va recuperar el moviment. Va llançar una mirada als seus nous Senyors.

-Assegureu aquesta zona!

En Jelph va carregar cap al pati, disparant de nou. Els altres Sables, que mai en les seves vides havien desviat un tret de blàster, es van moure frenèticament per bloquejar l'energia. L'Ori va rodar per terra, tractant de trobar el sabre de llum d'algun dels guàrdies caiguts. Més endavant, va veure als germans Luzo muntant guàrdia a la porta de l'estable... mentre que rere d'ells, la Gran Senyora s'havia enfilat d'alguna manera sobre del caça estel·lar.

No, va advertir sobresaltada. No sobre la nau. Dins d'ella.

L'Ori es va tornar cap a Jelph, que havia arribat al seu costat. Ell també ho havia vist. Per un moment es va quedar paralitzat, deixant de disparar. La vella estava dins de la seva preuada nau estel·lar. Va agafar el braç de l'Ori i la va ajudar a posar-se dreta.

Disparant de nou contra els Luzos i els seus guàrdies, li va estirar el braç.

-Ori, anem!

Llançada al moviment de sobte, l'Ori va tornar la mirada cap al graner. Era evident que ell no ho entenia.

-Jelph, No! La Gran Senyora aquí -va dir ella-. Què estàs fent?

Jelph no va respondre. En lloc d'això, la va empènyer cap endavant. Lluny de la granja... cap al riu.

A l'interior, l'anciana va agafar l'accelerador.

Una veu metàl·lica va arribar des del compartiment.

-Sistema Automàtic de navegació activat. Mode de suspensió actiu.

La Venn va obrir els ulls com plats quan va començar a ascendir.

Fora de l'Aurek, els germans Luzo ordenaven als Sables supervivents que vigilessin l'entrada davant de l'Ori i el seu desconegut protector. La porta del darrere de l'estable estava dissenyada per a uvaks d'ales amples; fàcilment permetria la sortida d'un caça estel·lar en suspensió.

-Semblant poder -va dir en Sawj Luzo, observant alçar-se al monstre de metall-. Ni tan sols ens necessitarà per tallar els amarratges.

-Amarratges?

En Flen mirà sota la nau. Dues petites cordes de monofilament lligades al voltant dels trens d'aterratge eren ara tot just visibles a la llum. Quan les cordes van quedar tibants, els ulls grocs del jove Senyor van anar disparats als altres extrems, enterrats en el llot on havia estat estacionada la nau.

Allà, a terra, unes petites subjeccions van saltar... i van enderrocar els somnis d'un Senyor Fosc.

El dispositiu de seguretat s'havia instal·lat abans que en Jelph portés la primera peça del caça estel·lar des de la selva. L'Aurek havia estat ocult sota un monticle de fem en el graner... però sota ell havia enterrat quelcom més: dos dels torpedes de protons de la nau, envoltats de milers de quilograms d'explosiu amb base de nitrat d'amoni. Transformar els fertilitzants en alguna cosa que servís com a sistema anti-robatori havia requerit molta paciència i atenció... però li havia donat a Jelph una manera de convertir la feina que feia servir com a tapadora en alguna cosa útil per a la seva missió.

Ara, el sistema anti-robatori havia funcionat exactament com estava previst. Quan els cables van tirar cap amunt, els disparadors van colpejar les espoletes dels torpedes. Les armes van detonar, encenent els explosius al seu voltant.

Un tro va assotar la granja quan la bola de foc es va obrir camí sorgint de l'argila que l'envoltava, consumint l'estable i els seus ocupants en mil·lisegons. A l'exterior, en Jelph es va llançar sobre l'Ori, llançant-los a tots dos a l'aigua just quan l'ona de xoc donava cops al terra darrere d'ells.

Llançat a través dels trossos de sostre del graner, el caça d'atac va pujar sobre un guèiser de calor i força. Per una fracció de segon la dona en el seu interior es va alegrar davant el moviment, suposant que es tractava d'una manifestació natural del poder del vehicle. La seva alegria va acabar quan, amb els escuts de la nau desactivats, els altres quatre torpedes van detonar en els seus tubs de llançament. Fins i tot des de Tahv, en la distància, els treballadors de torn de nit van poder veure el nou estel brillar cobrant vida i morir igual de ràpid, banyant el cel del sud amb una llum estranya.

La Lillia Venn havia trobat el seu camí cap al cel.

Següent