Sentinella (i IV)

Anterior

Capítol Quatre

La petita barraca estava prenent forma. Sota un dens dosser de fullatge que cap explorador a lloms d'un uvak podria penetrar, la nova estructura s'alçava sobre un monticle relativament sec a la meitat de l'espessor. Els brots hejarbo creixien molt més forts en aquesta part de la selva; de no haver estat pel sabre de llum d'en Jelph, l'Ori mai hauria pogut aclarir el terreny.

Havien passat vuit setmanes des que l'explosió es va emportar amb ella la granja. En Jelph i l'Ori havien baixat des de la selva només una vegada, a l'empara de la nit, per investigar el que quedava. No hi havia res a veure. Tota la riba s'havia enfonsat al riu Marisota. Aigües fosques s'arremolinaven i giraven sobre el cràter de l'explosió. Tot el que quedava era el monyó d'un camí cobert de mala herba que acabava a la vora del riu. La parella va tornar a la selva aquella nit segurs que ningú s'assabentaria que una vegada hi va haver un caça estel·lar a Kesh. L'Ori va riure per primera vegada en diversos dies, citant la frase favorita de la seva mare.

-La Confiança del Carreró Sense Sortida.

Des d'aquell viatge, la seva atenció s'havia centrat exclusivament en construir-se un lloc on romandre ocults. L'Ori es va adonar que ja no hi havia marxa enrere; no després de la traïció de la seva mare. La mort de la Venn sens dubte hauria estat transmesa a través de la Força... i igualment sens dubte, això hauria fet que els Summes Senyors restants tornessin a enfrontar-se entre si. El joc havia començat de nou; potser fins i tot la Candra trobés un paper a fer. L'Ori no volia tenir res a veure amb això. Això formava part del seu passat.

I si ningú va lamentar la mort de la Lillia Venn, tampoc ningú havia anat a la recerca de l'Ori i en Jelph. De fet, tots dos van descobrir menys Sith i keshiri que de costum als voltants. Presumiblement, la desaparició misteriosa d'una Gran Senyora en una zona considerada embruixada des de la tragèdia dels Llacs Ragnos tindria aquest efecte.

Millor per a ella. Ara tenia una nova visió de si mateixa... basada en una vella història que havia sentit de nena. La llegenda keshiri deia que, poc després de l'arribada dels Sith, part de la seva població nativa havia escapat creuant l'oceà. Havien escollit un viatge sense retorn cap a la privació i una mort probable abans que viure al servei de la Tribu. Actualment, els keshiri més devots la comptaven com una advertència: l'elecció de la destinació era un luxe reservat als Protectors, no als seus servents. El preu de l'arrogància, per a un servent, era l'aïllament.

L'Ori la veia d'una altra manera. Si l'èxode realment havia passat, qui hagués dirigit als esclaus en la seva fugida hauria estat el keshiri més gran de tots els temps. El seu destí havia estat decidit... i desafiat. En Jelph tenia raó. Havia d'haver una manera de triomfar en la vida, a part de grimpar al cim d'un caòtic orde... només per ser apunyalat amb un shikkar o enverinat per un presumpte aliat. Es preguntava si la Venn hauria estat feliç, en ser immolada en el seu moment de triomf. Els membres de la Tribu semblaven tan irremeiablement lligats als seus camins com els keshiri que seguien sent esclaus. I creien que eren més intel·ligents?

Mirant cap al sol que desapareixia entre els arbres, l'Ori va començar a tallar els últims dels brots d'un metre de longitud que formarien la porta lateral. Se sentia estranya usant l'arma Jedi, va pensar. Tots els sabres de llum que usaven els Sith de Kesh eren de color vermell, però alguns dels nàufrags originals guardaven sabres de llum Jedi com a trofeus. Ella havia vist un verd al Museu Korsin. El color d'aquest era estrany i bell, un blau brillant que no es trobava enlloc de la natura. L'únic artefacte que indicava l'origen extraterrestre d'en Jelph.

Bé, no l'únic, va pensar, apagant el sabre de llum.

Ella sabia que ell estaria aquí ara. Com de costum, s'havia aixecat a l'alba per atrapar l'esmorzar i recollir fruita per a més tard. Tot i que no tenia res a veure amb les condicions per a l'agricultura que oferien les terres baixes, la selva proporcionava altres mitjans de vida durant tot l'any; en aquesta latitud, ella dubtava que s'assabentessin quan arribés l'hivern. Va passar la resta del dia construint el seu refugi, abans de retirar-se, al vespre, com sempre feia, a mantenir vigilància al costat del dispositiu... l'única part de la nau espacial que en Jelph no havia portat a la granja. Es va dirigir allà ara, fins al lloc entre els arbres on Jelph havia estat assegut sobre una soca durant hores, mirant fixament la caixa de metall fosc i trastejant amb els seus instruments.

Ell no l'havia mantingut ocult. Per als Sith, el "transmissor", com ell l'anomenava, podia ser un descobriment tan explosiu com el caça estel·lar. En Jelph l'havia guardat pel que representava: la seva taula de salvació cap a l'exterior. Mai havia estat capaç d'enviar un missatge; com ell mateix va explicar, quelcom a Kesh i el seu camp magnètic canviant impedia tals intents. Potser això no fos una situació permanent, però podrien passar segles abans que canviés. L'Ori es preguntava si aquest mateix fenomen havia frustrat als nàufrags segles abans. Tot el que ell podia fer era configurar el dispositiu per buscar senyals en l'èter, registrant-los per a la posterior reproducció. Potser, si algun viatger s'acostava prou, podria ser capaç de fer arribar un missatge més enllà. L'Ori entenia ara els viatges d'en Jelph riu amunt durant els primers mesos: anava a la selva per veure quins sons hi havia atrapat.

Normalment, no escoltava res excepte estàtica. Però fos el que fos el que en Jelph acabava de sentir l'havia deixat desconcertat.

-No puc tornar -va dir, mirant fixament al dispositiu.

L'Ori va mirar a l'objecte intermitent, sense comprendre.

-Què ha passat?

-He captat un senyal. -Va trigar uns segons ser capaç de dir les paraules-. Els Jedi estan en guerra entre si.

-Què?

-Un Jedi anomenat Revan -va dir.- Quan jo vivia allà, en Revan era com nosaltres... tractant de reunir els Jedi contra un enemic més gran. -En Jelph empassà saliva, i va trobar que tenia la boca seca-. Pel que sembla, alguna cosa ha anat malament. L'Orde Jedi s'ha dividit. Està en guerra amb si mateixa.

En Jelph va reproduir per a ella el missatge gravat. Un fragment d'una advertència d'un almirall de la República, que advertia als oients que no es podia confiar en cap Jedi. L'antiga unió entre la República i els Jedi havia estat trencada. Ara només hi havia guerra.

El missatge va acabar.

Agitat, en Jelph va desactivar el dispositiu.

-Això... És culpa nostra. Del pacte.

-La Secta Jedi a la qual pertanyies?

-Sí. -Va alçar la mirada al crepuscle, incapaç de trobar cap estrella vespertina a través del fullatge-. I aquest és el problema. Se suposa que no hauria d'haver cap secta Jedi. Ara l'Orde està dividida... però nosaltres la vam dividir en primer lloc. -Sacsejà el cap-. Que la Força els ajudi a tots.

Va tornar de nou la mirada cap a l'espessor. L'Ori el va deixar asseure en silenci. Es va adonar que durant tots aquests dies en què ella es queixava del món que havia perdut, en Jelph estava vivint amb la pèrdua de tota una galàxia. I ara l'estava perdent de nou.

Finalment, en Jelph es va posar dret i va parlar.

-Ja no sé què fer, Ori. Hem evitat que la Tribu descobrís una forma de sortir de Kesh. Però sempre vaig mantenir l'esperança que, algun dia, podria establir contacte amb el transmissor. Establir contacte -va dir, mirant-lo per un instant-, per treure'ns d'aquest lloc.

-I per advertir sobre la meva gent -va dir l'Ori.

En Jelph va apartar la mirada. No tenia sentit evitar la veritat.

-Sí.

L'Ori li va posar la mà a l'espatlla.

-És just. Jo vaig tractar d'advertir a la meva gent sobre tu.

-Bé, ara no té importància -va dir ell, ajupint-se per apartar una pedra del seu futur jardí davanter-. Si els Jedi estan dividits, o, pitjor encara, si en Revan o algun altre ha caigut al costat fosc, llavors cridar la seva atenció sobre un planeta ple de Sith és el pitjor que podria fer per a la galàxia.

-Això no ho saps -va dir ella-. Podries equivocar-te. Potser els Jedi arribessin aquí i acabessin amb tots.

-Sí, potser estigui equivocat. -Rient per a si mateix, la va mirar-. Saps? És la primera vegada que algú m'ha sentit dir això. Potser si ho hagués dit més sovint abans, jo no estaria aquí ara. -Llançà la pedra al corrent i es va agenollar de nou-. He viscut tota la meva vida pensant que sabia el que havia de fer. Però no sé el que he de fer ara.

Mirant-lo, l'Ori va veure la mirada que havia vist en ell en les seves anteriors visites a la granja. Era l'expressió que usava quan treballava al fang. Llavors estava fent alguna cosa desagradable, però que la feia perquè l'havia de fer, per mantenir viu el seu jardí i contents als clients. El seu deure.

Deure. El terme no significava el mateix per als Sith. En els Sables, l'Ori havia tingut missions que li havien encarregat fer... però les havia pres com a desafiaments personals, no per cap lleialtat a un orde superior. La galàxia no tenia dret a donar-li estranys treballs. Els éssers veritablement lliures tenien vides. Els esclaus tenien deures.

I ara en Jelph estava patint, en la certesa que tenia algun deure per complir, però sense saber de què es tractava. Quin servei li devia la galàxia... una galàxia que ja l'havia expulsat?

-Potser -va dir l'Ori-, potser la filosofia Sith tingui la resposta.

-Què?

-Es ens ensenya a ser egoistes. Nosaltres no pensem en nosaltres i ells. Ets només tu, contra tots els altres. Ningú més importa. -Rodejant-lo amb els braços des del darrere, ella va treure el cap al corrent fosc, que bombollejava en silenci en seguir el seu camí per alimentar el riu Marisota-. Els Sith em van expulsar. Els Jedi et van expulsar. Potser cap dels dos costats mereixi la nostra ajuda.

-L'únic costat digne de ser salvat -va dir, girant-se cap ella-, és el nostre?

Ella li va somriure. Sí, havia estat en la veritat des del principi. Ell era molt més que un esclau.

-Intenta-ho, Jedi -va dir-. Si jo puc fer alguna cosa desinteressada... llavors potser sigui el moment que tu facis alguna cosa egoista.

Ell la va mirar durant un llarg instant, amb una brillantor en els seus ulls. Sense dir paraula, va trencar l'abraçada i va caminar cap al receptor. Aixecant-lo del sòl, va mostrar un somriure tort.

-Et sembla bé?

L'Ori el va veure bressolar la parpellejant màquina un moment abans d'adonar-se del que pretenia. Exhalant, ella es va acostar i el va ajudar a portar el transmissor a la vora del corrent. Amb una gran empenta, el van tirar a ella. Colpejant un banc de sorra sota el corrent, l'artefacte es va trencar sorollosament en mil trossos. Van observar junts per un moment com trossos de carcassa tremolaven i desapareixien en la foscor. Després van tornar a casa.

Les lligams havien estat tallats.

Era el moment de viure.

FI