Sentinella (II)

Anterior

Capítol Dos

Odi: pur, i opressiu. Tahv era un monument a això. En Jelph ho sentia en cada carreró, en cada cruïlla. El costat fosc de la Força impregnava aquest lloc, com en cap lloc que hagi visitat mai.

Moltes vegades, mentre creixia a Toprawa, en Jelph havia pensat que s'estava tornant boig. Es veia assetjat per constants mals de cap, cada moment de vigília li passava factura. Només més tard es va adonar que la causa havia estat la seva sensibilitat a la Força a desenvolupar-se, en resposta a les cicatrius psíquiques que Exar Kun i la seva classe havien causat al seu món, anys abans.

Però el seu mal era passat. L'àcid psíquic que corria pels carrers de Tahv era viu. Estava a tot arreu. L'edifici al costat del qual s'amagava era la llar d'un ancià Sith que castigava violentament a un servent keshiri. La finestra de davant, més enllà de la qual una jove parella planejava les morts dels seus veïns. El vigilant que caminava pel carrer, els records albergaven coses pitjors del que en Jelph era capaç d'imaginar.

En Jelph va tractar de rebutjar les impressions que li arribaven a través de la Força sense atreure l'atenció sobre la seva presència psíquica. Era gairebé impossible. Els Sith difonien feliçment el seu odi i la seva ira, com animals salvatges udolant a les estrelles.

Recolzant-se contra una paret, en Jelph es va inclinar cap endavant. Massa tard, es va adonar que no havia estat una bona idea menjar abans de venir aquí. Es va aixecar, panteixant i netejant-se la suor del front. Quants Sith vivien aquí?, es va preguntar. A Tahv? A Kesh? No ho sabria. Seguia sent un explorador dels Jedi, encara que no ho reconeguessin com a tal; li hauria agradat lliurar un informe complet quan tornés. Però cada vegada que s'havia acostat a algun nucli de població, havia caigut malalt. Incloent-hi ara, quan més necessitava les seves facultats.

En Jelph va lluitar per ordenar els seus pensaments. Ori. Necessitava trobar ll'Ori. El seu nom, el seu rostre seria el seu salvavides. Ella era la raó que hi fos... i que no s'hagués marxat.

Ell coneixia molt bé la presència de l'Ori a través de la Força, però no tenia cap esperança de trobar-la al mar de forts sentiments que era Tahv. Es preguntava com havia ella sobreviscut tan sols allà. La seva naturalesa fosca mai no li havia semblat del mateix tipus que la dels altres Sith de Kesh, per molt que ella adoptés aquesta postura. L'Ori era orgullosa, no venal, indignada, no plena d'odi. D'haver estat d'una altra manera, ell hauria retrocedit davant el seu toc. Havia de tenir raó sobre ella.

Però, i si estava equivocat? Estava ella tan sols aquí?

En Jelph estava a punt de rendir-se a la desesperació que l'envoltava quan va veure una cosa que va fer que alguna cosa se sacsegés en la seva memòria. En una de les seves primeres trobades, l'Ori s'havia vanat sobre com cap dels altres Sables tenia el seu coneixement del sistema d'aqüeductes de la ciutat. Era el seu territori de patrulla, juntament amb els seus aprenents. En Jelph va aixecar la vista per veure un dels diversos gegantins edificis de pedra repartits per tota la ciutat, que recollien l'aigua que arribava des de la serra. Construïts en primer lloc pels keshiri, el sistema havia estat millorat pels primers Sith, que van afegir dipòsits d'emmagatzematge a desenes de metres del terra. L'Ori tenia raó: des d'allà dalt, es podia veure tot Tahv. I, amb sort, no sentir-lo, va pensar.

Es va dirigir cap a les ombres sota un immens suport de l'aqüeducte, un pilar gairebé de la grandària d'una illa de cases. La sensació del costat fosc no era tan dolenta allà. En Jelph va escalar de suport en suport, cuidant de romandre constantment en la foscor fins que va arribar al cim.

Amb una ampla cornisa a cada costat de les rugents aigües canalitzades, el canal de pedra tenia la mida d'un carrer de la ciutat. Estirat cap per avall a la cornisa, en Jelph es va meravellar del fet que els keshiri havien estat capaços de construir, en efecte, un riu en l'aire molt abans que els Sith haguessin arribat. De què podrien haver estat capaços de no haver estat molestats? Sacsejant el cap, va agafar la seva motxilla i va treure els seus macrobinoculars.

Estudiant la zona, va advertir una cadena de muntanyes que aguaitaven lluny cap a l'oest. Li va omplir de terror. Havia escoltat que els Sith mantenien la seva nau naufragada allà, en un temple. Serien capaços d'utilitzar materials del seu caça per reparar-la? O potser un Sith simplement tractaria d'escapar en el seu caça, planejant tornar més tard a la recerca dels altres? En qualsevol cas, la recerca de l'Ori era ara el més important. Retornant la seva atenció cap a la ciutat que s'alçava sota ell, va posar el visor de visió nocturna i va escanejar els carrers que conduïen al gran palau. Hi hauria anat ella allà, fins i tot sabent el que la Gran Senyora Venn havia fet a la seva família? Tractant de veure més enllà, es va atrevir a posar-se dret.

-Ori, on ets?

De sobte, una mà invisible el va colpejar, fent-li caure cap enrere en el corrent d'aigua. Les seves mans van deixar caure els macrobinoculars, que van rebotar un cop a la cornisa i es van destrossar, sense que ell pogués veure-ho, en una teulada de marbre molt més baix. Una vegada que va tocar fons al canal d'un metre de profunditat, en Jelph va afermar les seves botes de treball contra el relliscós terra de pedra i es va donar impuls cap amunt... només per sortir volant de nou cap enrere, empès per la Força. Incapaç d'incorporar-se, el corrent el va arrossegar.

La força del corrent va disminuir, dipositant-lo en un estany de recollida... molt més a baix, però encara molts metres per sobre de les teulades més properes. Va lluitar per arribar a la part menys profunda, va desenganxar el sabre de llum del seu cinturó, i el va encendre. Amb centelleigs de llum blava a la nit, en Jelph va avançar amb dificultat en l'aigua que li cobria fins a la cintura, a la recerca del seu assaltant.

-Mentider!

El crit provenia de dalt, al canal. Allà en Jelph va veure la silueta d'una dona que es llançava cap a ell, brandant un sabre de llum carmesí. Agafant l'arma amb les dues mans, va desviar el potent cop, permetent que la força de l'atac de la dona la fes caure en el dipòsit amb ell. Ella va recuperar la seva posició amb rapidesa i va colpejar de nou.

-Mentider! -va repetir l'Ori, amb els seus ulls normalment marrons cremant en color taronja.

-El vas descobrir -va dir en Jelph, xocant el seu sabre de llum contra el d'ella en un crepitant bloqueig. Era tot el que se li va ocórrer dir.

L'Ori va grunyir poc audible i li va llançar una puntada a través de l'aigua. En Jelph va esquivar el moviment, causant que tots dos perdessin l'equilibri... i provocant que a l'Ori se li caigués el seu sabre de llum a la part més profunda de l'estany.

En veure-la xipollejant, buscant l'arma, en Jelph va fer un pas enrere per donar-li espai.

-El vas descobrir -va dir, desactivant el seu sabre de llum-. El vas descobrir... i vas destruir el jardí. No et culpo.

-Jo sí et culpo! -Posant-se dempeus de nou, va llançar la mà cap a l'aigua, sense èxit-. Ets un mentider. Ets un Jedi!

-Ho vaig ser. -No tenia sentit negar-ho-. És la meva nau espacial el que vas trobar. Gràcies a la Força que no vas tractar d'entrar...

-Què? No creus que sigui prou intel·ligent? -Amb l'aigua gotejant-li per tot el cos, el va mirar fixament-. Per a tu només sóc una estúpida... no millor que els keshiri!

-Això no és cert!

-Vam arribar de l'espai, ja ho saps. I tornarem a ell! És això del que tens por?

-Sí... Entre altres coses. -recordant de sobte on era, en Jelph mirà nerviosament cap amunt. El dipòsit estava massa alt perquè poguessin escoltar-los des de baix, però abans havia vist sentinelles aeris. Almenys l'havia trobat-. Què... què estàs fent aquí?

L'Ori caminava per l'aigua trepitjant amb força, encara incapaç de trobar el seu sabre de llum.

-Vaig venir a Tahv per parlar-los de tu! Per advertir-los!

-Aquí dalt? -Ell havia esperat que ella fos directament a veure algú d'importància. La va estudiar mentre ella se sacsejava l'aigua del cabell-. Espera. Sí que vas veure a algú important. A la teva mare.

La dona Sith tan sols va arrufar les celles.

-Em pensava que la teva mare ja no era al poder...

-Això canviarà! -El rostre de l'Ori es va omplir de ràbia-. Amb el que sabem ara, ella tornarà! Jo tornaré!

En Jelph va fer un pas enrere, com empès per la força de les seves paraules.

-Això no és propi de tu -va dir-. A la persona que va estar amb mi aquests dies ja no li importava això. Aquesta persona...

-Aquesta no era jo -va escopir l'Ori-. Aquesta era un fracàs!

-Però a mi m'agradava aquesta altra tu... i no m'importa com li diguis. Era una part de tu.

-Aquesta persona no era Sith! -va assenyalar a les estrelles, que apuntaven entre els núvols allà amunt-. Allò és nostre! No es tracta només de mi. Hem viscut aquí mil anys, a l'espera de tornar-hi. A l'espera de recuperar el que és nostre!

En Jelph va començar a dir alguna cosa, però es va aturar.

-Això és cert -va xiuxiuejar, pensant. La tribu era un romanent de la Gran Guerra hiperespacial, que havia tingut lloc més d'un mil·lenni abans. Ella no sabia el que havia passat després.

Ell tenia una arma. La Història.

-Ja no existeixen els Sith -va dir en Jelph.

-Què?

-Ja no existeixen els Sith -va repetir-. Es van extingir.

-Estàs mentint -va dir l'Ori, travessant cap a la vorera-. Aquesta nau que has amagat era una nau de guerra! Aquestes grans... puntes a cada costat. M'estàs dient que són per a decoració?

En Jelph negà amb el cap.

-Sí, tenim enemics. I fins i tot hem lluitat contra els Sith en temps recents. Un Jedi, Exar Kun, va caure en el costat fosc i va reviure el moviment. Però van ser eradicats. Derrotats... tots ells. -Amb cura, va començar a apropar-se cap a ella-. Pel que sé, el teu poble són els únics Sith que queden amb vida a la galàxia. Sent els meus pensaments. Saps que estic dient la veritat.

Respirant amb dificultat, l'Ori li va tornar la mirada. La seva ira va passar, es va hissar en la vora de l'estany i es va treure la bota. Va caure aigua del seu interior.

-Ens alçarem -va dir, més tranquil·la ara-. Sols contra un Jedi, o contra mil milions. Ens arriscarem.

-Els Jedi us aixafaran.

-Sap algú si més no que existim? -va preguntar ella-. Si els Sith no ens han estat buscant, no crec que els Jedi ho hagin fet.

-M'estan buscant a mi -va dir ell-. I creu-me, els Jedi us estan buscant.

No sabia que havia estat de tots els membres del Pacte des que va fugir... però sabia que mentre en Lucien Draay seguís viu, algú estaria buscant els Sith.

L'Ori es va fregar el front, exasperada.

-Si no puc salvar la meva família... i no puc salvar el meu poble... llavors què se suposa que he de fer?

-Què se suposa que has de fer? -En Jelph es va posar a riure-.Tu ets la que sempre diu que estableix el seu propi camí. -Es va acostar travessant cap a la seva posició a la vorera-. Simplement decideix el que desitges.

Durant un llarg moment, l'Ori el va mirar, dret davant seu a l'aigua il·luminada per les estrelles. Finalment, va tancar els ulls i va sacsejar el cap.

-Mai serem capaços de confiar l'un en l'altre -va dir.

En Jelph la va mirar inquisitivament.

Ella va obrir els ulls i el va mirar.

-Puc sentir en els teus pensaments. Creus que sóc bonica. Creus que m'estimes. Vols confiar en mi. Però estàs examinant cada paraula que dic, tractant de descobrir-me, intentant d'atrapar-me. Per ser qui sóc.

En Jelph va abaixar la mirada cap a l'aigua. Ell no havia sabut per què havia vingut fins aquí, quan tantes coses estaven en joc. No fins a aquest moment.

-Crec que sé qui ets, Ori.

Va donar un pas endavant i li va posar la mà a l'espatlla. Ella es va arronsar davant el seu toc.

-Jelph -va dir ella, agafant la seva mà, però sense apartar-la-. No puc ser la persona que era llavors a la granja. Si l'única manera d'estar amb tu és ser feble, llavors no puc fer-ho.

-Pots ser forta -va dir ell, agafant-la i tirant d'ella fora de la vora, introduint-la en l'aigua davant seu. Quan ella va tocar el fons amb els peus, va aixecar la mirada cap a ell-. Ets forta -va dir ell-. Només que no tens per què governar la galàxia.

Ella va apartar la mirada d'ell, baixant-la cap a l'aigua.

-Saps que per això és per al que naixem. Per governar la galàxia.

-Llavors la Tribu es basa en un truc -va dir ell-. En un engany. Tothom està lluitant per una cosa que només una persona pot tenir. Només una. El que significa que ser un Sith... és ser un fracàs gairebé segur. Gairebé tots els que segueixen el vostre Codi estan condemnats al fracàs, fins i tot abans de començar. -En Jelph va deixar anar una rialleta burleta-. Quina classe de filosofia és aquesta? -Alçant-li la barbeta amb la mà, la va mirar als ulls, marrons de nou-. No et deixis enganyar. No es pot perdre si no es juga.

La va besar, sense preocupar-se del que qualsevol sentinella aeri Sith pogués veure. L'Ori li va tornar l'abraçada abans de retrocedir.

-Espera -va dir ella-. Ja estem jugant. Està en moviment. No puc aturar-lo.

-Què vols dir?

Arrufant les celles amb aire tenebrós, l'Ori va explicar que la seva mare havia suggerit que fes.

-Ja he enviat avís als Summes Senyors rivals -va dir-. Es reuniran amb mi en la teva granja per veure la nau espacial.

Sobtadament de tornada a la realitat per la commoció, en Jelph la va deixar anar.

-Què... Què els has dit?

Atordit, va sortir del dipòsit.

L'Ori va seguir, apel·lant a ell. La seva mare li havia donat una frase perquè la usés... un codi dins de la petita comunitat dels summes Senyors per a un descobriment que pogués commocionar Kesh per la seva importància.

-No els vaig parlar sobre la nau espacial, però saben que és important -va dir-. Se suposa que es trobaran amb mi allà demà al vespre.

-Al vespre! -En Jelph va quedar abatut. Hi havia trigat tot un dia i una nit només per arribar-hi a peu-. Com pretenies arribar-hi?

-Anava a robar un uvak -va dir l'Ori, dempeus sobre la vora i assenyalant una figura fosca dalt al cel. És per això que vaig venir aquí dalt: sabia que des de l'aqüeducte podria atreure a un dels sentinelles aeris aquí baix. -ella li va tornar la mirada amb petulància-. Per descomptat, això era quan encara tenia un sabre de llum.

-Sort que has fet un amic -va dir ell, dret a la vora al seu costat i mirant al sentinella volador. Va somriure-. Saps, Ori? Ets el primer Sith contra el qual he lluitat.

-Potser hagis d'esforçar-te més contra aquest altre -va dir ella, veient com el seu sabre de llum cobrava vida-. No tots ens deixem enlluernar tan fàcilment.

 Següent