Foc creuat (XXI)

Anterior

Capítol 21

I va fallar, per centímetres.

L’aerotaxi podia ser petit, però també era sorprenentment ràpid. Amb el cel ple de patrulleres perseguint-lo, Boba es va llançar per sota de la ciutat i va dirigir l’aerotaxi cap als boscos d'algues penjants, on era gairebé invisible entre els milers de fils, alguns dels quals mesuraven centenars de metres de llarg.

El patruller estava situat just darrere d'ell. Va realitzar un ràpid cop d'ull per la seva esquerra, suposadament per reprendre la recerca de l’Aurra Sing. Es preguntava si sabrien qui els havia salvat la vida. No obstant això no es penedia, encara que es preguntava si havia estat el més intel·ligent. Si hagués deixat que Aurra Sing els volés a trossets, tal vegada pogués estar amb ella a l'Esclau I.

Ara, estava entre la bosquina. Enlloc, sense cap lloc al qual anar. Amb deu anys d'edat tripulant una embarcació robada. Sense diners, sense amics i tan ni tan sols la seva preciosa bossa de viatge.

Va veure alguna cosa moure's. Què s'havia mogut?

Boba no era l'únic que s'amagava. L'Esclau I lliscava silenciosament entre les algues penjants. Aurra Sing s'amagava del patruller o estava aguaitant-lo? Era impossible saber-ho.

L’aerotaxi no tenia cap unitat de comunicació. Però, quina importància tenia? Boba estava segur que Aurra Sing no voldria parlar amb ell de totes maneres. Estava convençuda que l'havia traïda, i a pesar que estava equivocada en pensar que li havia dit als Jedi on trobar-la, ell l'havia traït en fer malbé la seva emboscada.

Si ella em veu, sortirà corrent. O el que podria ser pitjor, podria disparar-me.

Si tan sols pogués acostar-me a ella, va pensar Boba. I després, en veure-la volar lentament a la deriva cap a la vora de la plataforma, va pensar en la manera en què podria aconseguir-ho.

Mantenint l’aerotaxi ocult entre les algues penjants, va seguir a l'Esclau I per la part inferior de la ciutat abandonada. Era evident que Aurra Sing s'estava amagant dels Jedi. Es movia usant amb prou feines la impulsió. Hauria perdut els seus nervis d'acer?

Boba sabia que tan aviat com se n'anessin els Jedi, encendria els motors i es dirigiria cap a l'espai.

Si vull tenir alguna oportunitat, haig de moure'm ara, va pensar Boba. Això significava arriscar-se, però a Boba se li donava bé assumir riscos.

Ella anava a la deriva sota ell. Boba esperava, amb la mà en la vora de la cabina oberta de l’aerotaxi, fins que va tenir l'Esclau I directament sota ell.

Després es va posar dempeus.

Es va acostar a la vora, i es va llançar al buit.

En caure, primer lentament i després més i més ràpid, Boba va veure la nau més a baix.

Era petita, Bespin en comparació era enorme.

Si fallava, cauria mil quilòmetres, fins que el seu crani explotés com si fos un ou.

Si fallava, però ell no hauria permès que l'Esclau I es desviés cap a un costat. Només va fallar per uns pocs metres. Va veure la cara de sorpresa de l’Aurra Sing quan ella el va veure passar caient. Només podia imaginar-se l'expressió d'horror que ella veuria a la seva.

Llavors va sentir la xiulada en encendre's els motors, i com es capbussava la nau sota ell. Va sentir uns xiuxiuejos i tusts quan es va obrir la porta d'entrada i la nau es va col·locar sota ell, com si fos una xarxa.

BUUUMPH! Boba va caure sobre la bossa de viatge que havia deixat anteriorment en la nau, el casc de batalla i el llibre li van fer sentir que queia sobre una roca.

L'entrada es va tancar.

Estava fora de perill! Boba va somriure fins que va veure les celles arrufades de l’Aurra Sing.

–Si no fos perquè ets el fill d’en Jango Fett, –va dir ella, –juraria que estaves tractant de mantenir vius als Jedi en fer malbé les meves petites sorpreses.

–Només vull recuperar la meva nau–, va dir Boba. –No m'importa a qui vagis a matar–. Això s'acostava al que podria ser una mentida ja que Boba no volia matar a Garr, ni a Ulu. Però ella estava massa a prop.

–Em sembla just, –va dir Aurra Sing. –Anem a canviar-nos els seients.

–Perdona?

–Saps pilotar aquesta nau, o m'equivoco? Però jo sé disparar millor que tu. Anem a haver de treballar els dos junts.

A Boba no l'hi van haver de dir dues vegades. Agafant la seva bossa de vol, va grimpar fins a la cadira del pilot. Se sentia bé en tenir entre les seves mans els comandaments de l'Esclau I.

–Ara treu-nos d'aquí. Anem a veure si els nostres amics segueixen aquí fora.

Allà anem.

K-RANG! CA-RANG!

Boba va esquivar els làsers que queien per tots costats. Al patruller se li havien sumat diversos caces del Candaserri. Aquesta era la seva oportunitat de capturar a la caçadora de recompenses que tant havia atacat als Jedi.

Aurra Sing va retornar el foc, però els trets eren massa indiscriminats. Boba va llançar la petita nau en un tirabuixó submergint-se en un núvol.

–Obtinguem una mica de lloc per maniobrar! –Va dir Aurra Sing. –Dirigeix-te a l'espai.

–No amb els caces en la nostra cua! –Va cridar Boba. –Aquí fora no hi ha cap lloc on amagar-se. –Havia comptat almenys quatre caces del Candaserri. Els Jedi havien demanat reforços, i els havien aconseguit.

–Bé, no anem a passar desapercebuts aquí! –Udolà Aurra Sing. –Estem envoltats i s'acosta una tempesta. Les tempestes de Bespin són mortals.

Tal vegada pogués donar-nos un avantatge, va pensar Boba.

Va revisar les imatges de radar. Allà estava, una tempesta monstruosa, pujant des dels nivells inferiors de l'atmosfera cap a les capes superiors. Travessada per llampecs, girava com una virolla supersònica.

–Un moment! –Va cridar Boba. Va fer maniobrar l'Esclau I per treure’l del núvol, i es va introduir enmig dels caces Jedi que els estaven esperant.

CA-RANG!

CA-RANG!

Boba va llançar a la petita nau en un eixelebrat ball, per esquivar els trets làser que creuaven l'ennuvolat cel de Bespin. Quatre, no, sis, no, vuit! caces i un patruller dels núvols es van col·locar en la seva cua.

–Ja l'has embolicat! –Va cridar Aurra Sing. –Ens han vist.

–No per molt temps, –va dir Boba, pensant en el seu pare mentre es dirigia cap a la brillant tempesta. –Ningú ens seguirà on ens estem dirigint!

Següent