12
Mil
dits de foc platejat van caure des de l'òrbita, tallant a través dels núvols de
pluja maragda. L'aiguat es va tornar tan brillant com el Nucli i el sòl es va
estremir tant que la visió en el periscopi va saltar com un mal senyal d'holo.
Tanmateix, la imatge va romandre prou clara com per dir que l'última onada de
naus de desembarcament, almenys les poques que la Jaina realment podia veure a
través del diluvi, havien aterrat gairebé sense resistència. Els seus
passatgers ja estaven desembarcant en vehicles flotants blindats, sortint cap
endavant per reunir-se amb els centenars de milers de tropes que s'apinyaven
darrere de l'escut defensiu en el perímetre del sector de desembarcament.
Però
l'èxit txiss no era la causa del nus fred entre els omòplats de la Jaina, ni la
raó per la qual el seu estómac es negava a tranquil·litzar-se. UnuThul sempre
havia sabut que la Colònia no seria capaç d'aturar l'aterratge enemic. Després
de tot, Tenupe era el punt central del front kíllik, la porta cap al Camí
rutilant i el cor de la Colònia i els txiss havien compromès a dos terços de
les seves forces ofensives a la seva captura. Així que no hi havia res
inesperat sobre l'èxit de l'aterratge, ni tan sols era tan alarmant. La Jaina
estava reaccionant a una altra cosa, a alguna cosa que el Gran Eixam encara no
havia descobert.
La Jaina
es va apartar del periscopi i parpellejà durant un moment mentre els seus ulls
es reajustaven a la lluentor feble de la bola de llum dins del túnel
xiuxiuejant. L'aire era càlid i humit i estava ple de l'olor amarga de les
feromones de batalla i la Força estava carregada amb la mateixa ansietat prèvia
al combat comú en els soldats de totes les espècies. El passatge estava
literalment ple de kílliks: milions de Jooj de la mida de polzes, una línia
infinita d'enormes Rekkers i un grup dispers de Wuluws que li arribaven al
genoll. També hi havia unes quantes dotzenes de voluntaris d'altres espècies
d'insectes, principalment caçadors snutib semblants a pregadéus, guerrers
geonosians d'aspecte arrugat i un grapat de kamarians que seguien preguntant-li
a la Jaina pel seu pare.
La Jaina
fins i tot va veure un parell d'squibs de greixós pèl negre, armats amb rifles
làser repetidors i detonadors termals, que semblaven incapaços d'apartar els
seus grans ulls d'ella. Ella va somriure i es va obrir a ells en la Força,
intentant oferir-los seguretat i calmar les seves pors. No va tenir molt èxit.
Ells merament van corbar els seus llavis i van continuar mirant-la.
La Jaina
els va mirar sospitosament. Era difícil imaginar per què un parell de joves
squibs mercenaris s'unirien en aquesta lluita, llevat que estiguessin
desesperats i fossin estúpids. D'altra banda, també era difícil imaginar-los representant
una amenaça tan gran. Més probablement, era una altra cosa el que feia que li
piqués el seu sentit de perill, una cosa que tenia a veure amb els txiss.
A la Jaina
li hauria agradat saber si Zekk sentia alguna cosa fora del normal, però ell
estava apostat en una muntanya a més de cent quilòmetres de distància, massa
lluny perquè ella compartís què hi havia en la seva ment. Amb el seu propi niu,
els Taat, encara atrapat a la Nebulosa Utegetu, el seu vincle mental només
funcionava quan estaven a unes poques dotzenes de metres l'un de l'altre.
La Jaina
es va obrir a Zekk en la Força, comunicant-se de la manera maldestre en què els
Jedi ho feien normalment. Quan no va sentir res inusual, ella es va retirar de
la presència d'ell i es va tornar cap a la kíllik que li arribava a l'altura
del genoll que hi havia al seu costat.
-Wuluw,
informa UnuThul que nosaltres, er, que jo estic tenint ondulacions de perill.
-Mentre Parlava, la Jaina estava lliscant absentment els seus canells al
llarg de les seves antenes-. Pregunta-li si Unu està segur que els exploradors
han trobat totes les reserves txiss.
Wuluw
va rebre l'ordre amb un curt «Urbu». Amb enormes ulls grocs i una quitina tan
fina que es podia trencar amb un vent fort, els kílliks del niu Wuluw eren
difícilment soldats ideals. Però els Wuluws compartien la seva ment a través de
distàncies molt més grans que la majoria dels kílliks (gairebé mig quilòmetre,
comparat amb l'abast típic d'unes poques dotzenes de metres) i per tant estaven
apostats a través del Gran Eixam per servir com a xarxa de comunicacions.
Un
moment després, Wuluw la va informar que UnuThul no sentia cap perill en la
Força. Ell volia saber si Zekk i ella estaven intentant un altre truc com el
que ella havia fet a Qoribu...
-No
-la va interrompre -. També volem destruir la força de desembarcament. Potser
una gran derrota farà que els txiss s'ho pensin dues vegades amb saviesa el fet
de forçar aquesta guerra.
Wuluw
va transmetre una asseveració d'UnuThul que aviat li ensenyarien als txiss a
respectar a la Colònia. Llavors una pressió fosca en la Força es va elevar dins
el pit de la Jaina, urgint-li a ella i a la resta del Gran Eixam a entrar en
acció. El túnel es va omplir amb un sotragueig fort i Wuluw brunzí una ordre
més específica d'UnuThul, dient-li a la Jaina que preparés la seva horda per a
l'assalt.
La Jaina
va mirar per un túnel lateral baix cap a una gran cambra subterrània, una de les
centenars que els kílliks havien estat excavant des que les naus de
desembarcament van aterrar. Una pluja constant de sòl humit de la jungla estava
caient del sostre, enfosquint parcialment la quitina blanca i pàl·lida dels
quatre excavadors Mollom que estava cavant cap a la superfície.
-Digues
a UnuThul que atacarem a la nau de comandament en qualsevol moment -va dir la Jaina.
Es va obrir a l'agrupament de batalla principalment amb Zekk, però sabia que
UnuThul també ho estaria monitoritzant. Després li va fer gestos a les seves
tropes d'insectes i es va dirigir pel corredor lateral-. Colpejarem...
-Ur
Ruub -brunzí el Rekker que anava davant-. Uuu b RUU.
-Exacte
-va dir la Jaina-. Només necessitem assegurar-nos que els voluntaris...
-Rrrrràpid
i forrrrrt -xiulà un snutib.
-UnuThul
ens ho va dir -va afegir un geonosià.
-Bé
-va dir la Jaina, preguntant-se per què s'havia molestat UnuThul en nomenar-los
sotscomandants a Zekk i a ella si ell volia dirigir la batalla sencera-.
Pregunteu si teniu cap pregunta.
Ella
es va aturar dins de l'entrada i va esperar en silenci que els Mollom
s'obrissin pas fins a la superfície. Afortunadament, el sòl de la jungla estava
massa humit per aixecar pols mentre queia, però mentre els excavadors
s'apropaven a la superfície, la brutícia va canviar a fang i el terra de la
sala es va tornar ràpidament relliscós. Finalment, els Mollom van fer retrunyir
un advertiment pel pou i un fort soroll de succió es va sentir des de la
superfície.
Un
instant després el morro ennegrit per la calor d'una nau de desembarcament es
va estavellar contra la sala, amb el seu generador d'escuts sobrecarregant-se i
explotant mentre lluitaven per empènyer-se cap enrere per l'estret pou que els
Mollom havien cavat sota ella. La pluja va començar a entrar pel forat i els
canons de raigs davanters de la nau van continuar disparant, omplint
l'habitació de calor i fum i color i fent cràters de la mida de banthes a les
parets i el terra.
La Jaina
va fer un moviment de cullera amb la mà, utilitzant la Força per llançar una
gran massa de terra cap als canons, portant al fang per la tovera de l'emissor
i compactant-lo fortament al voltant de les bobines brillants. Les armes van
explotar un instant després, fent esclatar la torreta i deixant un bretxa de
cinc metres a la part superior del casc.
Els kílliks
es van llançar cap endavant en una bullent onada, amb els petits Jooj apinyant-se
al llarg de parets i sostre i els poderosos Rekkers saltant directament sobre
la nau de desembarcament. Els Rekkers van fer ressonar els seus tòrax amb
alegria i van entrar per la bretxa deixada per la torreta destruïda. Uns quants
segons després que el primer insecte hagués entrat, el casc de la nau de
desembarcament va començar a reverberar amb brunzits ofegats i sons metàl·lics
apagats.
La Jaina
fer petar el coll amb aprovació i després es va obrir a la Força per veure si
podia sentir la presència d'en Jagged Fel a bord de la nau. Ara eren enemics,
però ella no volia que ell morís. Com tàctic hàbil i oficial txiss d'alt rang,
ell seria un gran actiu per a la Colònia... assumint que se li pogués capturar
i portar a un niu.
I si
Jag es convertia en un Unit, va meditar, el Retrunyir de l'Albada seria molt
més...
-R u u
buruub! -va esclatar Wuluw. La petita kíllik va començar a donar-se la volta i a
fugir cap enrere pel túnel-. Bur!
-No! -La
Jaina va agafar l'insecte per un braç-. Per aquí.
Si els
txiss estaven armant les naus de desembarcament amb mecanismes
d'autodestrucció, l'últim lloc en el qual volien estar quan les ones expansives
colpegessin era sota terra. Arrossegant la Wuluw amb ella, la Jaina va saltar
amb la Força sobre el casc de la nau de desembarcament i després es va llançar
de nou, saltant mitja dotzena de metres fins a la superfície.
Es va
trobar dreta al cor de la zona d'aterratge txiss, una clariana de fang i cendra
envoltada per un cercle d'arbres mogo abatuts per les explosions. A cent metres
de distància, la zona d'aterratge de sobte cedia davant d'una jungla
d'esquelets, una massa sense fulles de troncs i branques despullats pels
esprais d'Esfulladors txiss. En la distància, a penes visible a través de la
pluja que queia i de la fusta nua, va poder veure la cua vertical d'una altra
nau de desembarcament, elevant-se d'un forat similar pel qual havia sortit
ella.
Un
allau d'espetecs cridaners va esclatar quan una esquadra txiss va obrir foc amb
els seus rifles xàrric. Wuluw va intentar tornar a ficar-se sota terra, però la
Jaina va tirar d'ella en la direcció oposada.
-Et vaig
dir que per aquí! -La Jaina va començar a creuar la clariana, anant d'un costat
a un altre, fent retallades i arrossegant la Wuluw amb ella-. És més segur!
-Bur
Ub BBU!
-És clar
que ens estan disparant-. La Jaina va aconseguir arribar a la vora de la clariana
i es va ajupir per posar-se a cobert-. Són l'enemic!
Van
aterrar entre un parell d'arbres mogo caiguts i els espetecs es van convertir
en guspirejos quan els xàrrics van començar a corcar el tronc de la mida d'un
lliscant.
-R-RUU
o-u b-b-burp -va balbucejar la Wuluw.
-No et
preocupis. -La Jaina va treure la seva pistola làser repetidora-. Som Jedi, no?
Wuluw
va fer brunzir el seu tòrax dubtosament.
La Jaina
va sorgir cap amunt i va començar a llançar trets làser cap enrere a través de la
clariana. La nau de desembarcament més propera, sobre la qual havia saltat cap
amunt, encara no s'havia autodestruït i els Jooj estaven apinyant-se sobre el
casc i escampant-se per la zona d'aterratge. Els Rekkers també estaven sortint,
llançant-se fora del forat per dotzenes, fent ressonar els tòrax amb alegria i
llançant boles d'armes trencadores en totes direccions.
Però
els txiss s'estaven recuperant de la seva sorpresa i estaven fent que es notés
la seva presència. Gairebé la meitat dels Rekkers que saltaven tornaven a caure
trontollant pel forat, amb els seus tòrax dibuixant arcs de sang o amb els seus
caps esvaint-se en el centelleig d'un llamp amplificat. I molts d'aquells que
aconseguien arribar al sòl de la jungla aterraven a trossos o en munts flàccids
i traspuants.
La Jaina
va fer tot el que va poder per cobrir-los, però les tropes txiss estaven
camuflades amb armadures que canviaven de color i que tenien patrons fractals
que feien que fos gairebé impossible veure'ls. Ella es va obrir a la Força i va
sentir potser a un centenar de soldats enemics desplegats per l'àrea, tots
confosos, espantats i, típicament per als txiss, encara resolts. Ella va
començar a dependre de la Força més que dels seus ulls per trobar objectius i
va veure un tret donar el que semblava ser una branca de mogo... fins que va
deixar caure el seu rifle xàrric i va girar per allunyar-se agafant-se una
espatlla ferida.
Llavors
una poderosa sacsejada va estremir el terra. La cua de la nau de desembarcament
més propera va esclatar en una bola de resquills i flames taronja i la Força es
va estremir amb l'angoixa d'una mort massiva. La Jaina va tornar a deixar-se
caure darrere de l'arbre i es va tornar per tirar la Wuluw cap avall al costat
d'ella. Només va trobar un tros de duracer al blanc viu, allotjat en un tronc
de mogo esquitxat de sang darrere d'on havia estat la kíllik.
La Jaina
havia vist, havia causat, massa matances en combat com per creure que era
insensible a la tempesta d'emocions que produïa. Però la pèrdua de la petita i
espantadissa Wuluw ho va portar tot de tornada: tota la por i la fúria i la
culpabilitat, la desesperació i la solitud i la ràbia que cremava l'ànima que
havia estat aguaitant sota la superfície des de les morts de l'Ànakin i
Chewbacca i tants d'altres.
La Jaina
va tornar a saltar cap amunt, ansiosa per disparar-li a cent txiss, per fer que
els invasors paguessin per les morts de la Wuluw i de tants altres, però a part
del seu propi crit de batalla que s'esvaïa, l'àrea havia quedat sobtadament en
silenci. Tot el que quedava de la nau de desembarcament era el fum negre que
sortia del forat i uns quants trossos de metall al blanc viu clavats en mogos
caiguts. Txiss i Rekkers per igual romanien ocults entre els troncs dels arbres
al voltant d'ella, momentàniament massa atordits per continuar matant, i fins i
tot els Joojs supervivents semblaven desorientats, girant per terra en eixams
vagants marrons verdosos.
En la
distància, la Jaina va poder distingir més columnes de fum elevant-se cap al
cel maragda. Cada pocs moments, un nou cop sonava en algun lloc sota la pluja,
marcant la destrucció d'una altra nau de desembarcament. Cada detonació portava
la mort de milers d'insectes, però les detonacions d'una flota sencera de
desembarcament no canviarien el resultat de la batalla. El que els txiss no
entenien, el que es negarien a entendre fins que fos massa tard, era que no
podien guanyar una guerra de desgast contra la Colònia.
Una kíllik
podia posar mil ous al mes i, en un any, aquests ous serien nimfes llestes per
a la batalla. En dos anys, les supervivents podrien ous propis. Mata un kíllik
i deu mil ocuparien el seu lloc. Mata deu mil i un milió ocuparien els seus. Si
els txiss volien sobreviure en aquesta guerra, només tenien una elecció:
retirar-se fins a les seves pròpies fronteres i demanar pau. Era així de
simple.
Després
d'un moment, els Jooj van començar a trobar el seu camí entre els arbres caiguts
que l'enemic estava utilitzant per cobrir-se. Els soldats txiss van començar a
saltar fora dels seus llocs ocults, cridant i llevant-se les armadures,
donant-se copets i fins i tot disparant als insectes de la mida d'una ungla de
polze que s'havien lliscat més enllà de les seves defenses. La Jaina comprenia
el seu pànic. Els Jooj no estaven atacant tant com alimentant-se injectant a
les seves preses amb enzims dissolvents i xuclant la carn liquada amb les seves
boques. Suposadament, les víctimes sentien com si les estiguessin cremant
vives.
Els
Rekkers supervivents van començar a aprofitar-se del pànic de l'enemic,
copejant-los amb boles d'armes trencadores en el mateix moment en què es
deixaven veure. Altres txiss retornaven el foc i aviat la batalla va tornar a
estar en plena marxa. La Jaina es va obrir a la Força i va llançar foc làser
als soldats que podia sentir però no veure. Els aguts phoots de les granades d'insecticida van començar a detonar a tot
el seu voltant i ella va sentir als kílliks morint lentament i amb angoixa quan
les seves espires respiratòries es tancaven.
Finalment,
els reforços kílliks van començar a sortir de nou del pou fumejant, amb els
Rekkers llançant-se a la vista amb les seves armes centellejant i els Jooj
corrent ràpidament sobre les vores i escampant-se en totes direccions. Els txiss,
disciplinats fins i tot quan estava clar que no tenien opcions de sobreviure,
van respondre amb un assalt desesperat, llançant càrregues vaporitzadores i
granades d'insecticida pel forat en un esforç fútil per fer retrocedir la marea
kíllik.
La Jaina
va sentir una presència enemiga darrere seu i es va girar per trobar un trio de
soldats txiss saltant sobre un tronc de mogo. Els seus rifles xàrric ja estaven
girant en la seva direcció. Ella va fer una escombrada amb la mà a través del
seu cos, utilitzant la Força per redirigir les seves mires. Els raigs
augmentats van esquitxar inofensivament més enllà, omplint l'aire de fum, estelles
i calor.
El
líder va estar sobre la Jaina instantàniament, amb els seus ulls vermells
brillant amb odi darrere del seu casc quan va colpejar cap al cap d'ella amb la
culata del seu rifle. Ella es va ajupir, utilitzant la Força per estirar-lo
sobre la seva esquena i enviar-lo a estavellar-se contra el tronc de darrere.
Els
altres dos txiss van arribar un pas per darrere, un d'ells aixecant un genoll
blindat cap a la cara d'ella. Jaina el va bloquejar amb la seva pistola làser,
prement el gallet al mateix temps i va bombar foc a l'estómac blindat del seu
altre atacant. Els trets van rebotar i van enviar al soldat trontollant cap a
enrere, però no abans que ell estavellés el canó de la seva pròpia arma sobre
la part posterior del cap d'ella.
La Jaina
es va trobar agenollada a terra, amb la seva visió estrenyent-se, les seves
mans buides i l'espetec eixordador del cop encara retrunyint dins del seu
crani. Va intentar posar-se dempeus i va sentir que la fortalesa abandonava el
seu cos.
No!
Zekk
la va tocar a través del seu agrupament de batalla, abocant fortalesa en ella a
través de la Força, urgint-li a mantenir-se conscient.
La Jaina
va caure tant llarg com era a terra. Llavors va desenganxar el seu sabre làser
i va activar la fulla mentre rodava per allunyar-se, tallant als dos soldats
pels genolls. Ells van cridar i es van estavellar darrere seu. Ella va sentir
moure's la fulla i va retrocedir quan un raig amplificat va cruixir en xocar
amb aquesta. La seva visió es va aclarir i es va trobar enfrontant-se al primer
txiss que l'havia atacat.
Va desviar
el següent tret de nou fins al visor del casc d'ell, enviant-lo trontollant cap
enrere sobre el tronc de mogo. El seu cos va quedar quiet i silenciós, amb un
petit plomall de fum que s'elevava d'ell amb pudor de carn cremada.
La Jaina
va girar sobre un genoll i va trobar als altres dos txiss estesos sobre els
seus ventres davant seu, grunyint de dolor mentre lluitaven per alçar-se sobre
els seus colzes i obrir foc. Ella va utilitzar la Força per arrabassar les
armes de les seves mans i després es va aixecar i va aixecar el seu sabre làser
per acabar amb ells.
Només
la revulsió que en Zekk va abocar en l'agrupament va contenir la fulla de la
Jaina. Encara estava tan plena de l'ànsia de batalla que ni tan sols s'havia
adonat que estava a punt de matar als dos txiss a sang freda. S'estava rendint
a la ràbia que l'havia consumit després que l'Ànakin morís: lliurant-se a la
guerra, sense pensar en res que no fos la venjança i la victòria.
Estremint-se
pel disgust, la Jaina va desactivar el seu sabre làser i es va agenollar al
costat dels dos soldats. La seva fulla havia cauteritzat les seves ferides,
així que no estaven perdent molta sang. Però tots dos estaven tremolant i massa
callats. Ella els va donar la volta fins a posar-los d'esquena i llavors li va treure
el casc al primer soldat. La seva pell blava estava coberta de suor i els seus
ulls vermells eren distants i estaven desenfocats.
La Jaina
el va sacsejar prenent-li per la barbeta, intentant portar-li de tornada a la
consciència.
-On és
el teu kit mèdic?
El txiss
va col·locar dèbilment una mà sobre el braç d'ella.
-Per què?
-Estàs
entrant en xoc -va explicar ella-. Necessites una injecció d'estimulants o
moriràs.
-Tu?
-va panteixar el segon soldat dins del seu casc-. Intentant... salvar-nos?
-No és
això el que acabem de dir? -digué la Jaina.
-No!
El
primer soldat la va empènyer per apartar-la, sorprenent-la amb la seva
fortalesa.
-No tingueu
por. -La Jaina va abocar emocions calmants en la Força, intentant calmar i consolar
la parella-. La Colònia tindrà cura de vosaltres. Fins i tot us donarem...
El
segon soldat va treure una càrrega vaporitzadora del seu cinturó utilitari i va
prémer el botó d'activació.
-Sabem
el que... fareu.
-Ei! -La
Jaina no es va atrevir a utilitzar la Força per arrencar-li la càrrega de la
mà. La càrrega detonaria en l'instant en què ell alliberés el fiador-. No esteu
entenent això. La Colònia és bona amb els presoners. Difícilment sabreu...
-Que les
teves cuques s'estan menjant les nostres entranyes? -El txiss va assentir cap
al seu company i després va dir-. T'estarem esperant a l'altra banda, Jedi...
La Jaina
es va llançar cap enrere en una tombarella de la Força i va caure en un arc
gran, encenent el seu sabre làser de nou i desviant cap als costats una andanada
de raigs amplificats mentre baixava fins a la cinta tèrbola d'un torrent de la
jungla.
La
càrrega vaporitzadora va detonar quan ella va caure a l'aigua, amb un marejador
centelleig de blanc que va esquinçar el propi aire, prenent-li l'aire dels
pulmons i deixant-la mig cega, tremolant i confusa. No estava gens sorpresa que
els dos soldats s'haguessin negat a rendir-se, però les raons que li havien
donat li preocupaven. Podien creure realment que la Colònia alimentava amb els
seus presoners a les seves larves?
La Jaina
no tenia temps per debatre la pregunta, perquè un altre fred sotrac del sentit
de perill estava corrent cap amunt per la seva esquena. Va aixecar el seu sabre
làser i va girar per bloquejar-lo... i va trobar als dos voluntaris squibs
mirant-la des de la riba, amb els seus caps foscos i els seus rifles d'energia
apuntant cap a fora des de sota del tronc d'un mogo caigut.
-Tranquil·la,
senyora -va dir el de l'esquerra. El seu musell era una mica més llarg i més esmolat
que el del seu company, que tenia una línia torta de pèl blanc seguint cap
avall una vella ferida en una galta-. Només vam venir a veure si encara estàs
viva.
-Aparentment
-va dir la Jaina. Va baixar el seu sabre làser, però no va desactivar la
fulla-. Aneu amb compte. Vaig sentir alguna cosa perillosa aquí a dalt.
-No em
diguis? -Morro Llarg va intercanviar mirades amb Cicatriu a la Galta i després
va dir-: Llavors crec que és bo que vinguéssim.
-Sí
-va estar d'acord Cicatriu a la galta-. Realment tens sort de tenir-nos cuidant
de tu.
