dimecres, 2 de novembre del 2016

La Guerra de l’Eixam (XI)

Anterior



11

El comboi estava només a uns minuts de la capital verpine, traçant un arc sobre el distant punt groc que era el sol del sistema Roche, en una aproximació final a l'embalum de puntets brillants de l'asteroide Níquel I. Amb els seus motors d'ions de baixa potència i les siluetes d'oblies inflades, els Recollidors Slayn & Korpil semblaven més una llarga línia d'exploradors que tornaven que una força d'atac mortal. La Mara només va poder sentir una dotzena de presències a bord de cada nau, però algunes d'aquestes presències eren una mica massa difuses per ser verpine i hi havia un xiuxiueig elèctric a la Força que li recordava a una d'aquestes càlides nits a la jungla quan tota la creació semblava a punt d'esclatar en una guerra per la supervivència. Definitivament hi havia una cosa dolenta en aquest comboi.
Lliscà el seu InvisibleX en posició d'atac darrere de l'última nau de la línia i després va esperar pacientment mentre Luke i Jacen s'obrien camí cap endavant, utilitzant la Força per redirigir l'atenció dels artillers ventrals mentre ells passaven sota els desmanegats Recollidors. Tot i les difuses presències que sentien a bord dels transports, Luke estava abocant precaució en l'agrupament de batalla, urgint-los a mostrar moderació.
L'holo que els Solo havien enviat advertint d'un cop d'estat massiu contra els insectes havia estat tan parpellejant i distorsionat que ni tan sols l'R2-D2 va poder confirmar que l'empremta de veu era la de la Leia. Luke i diversos dels altres mestres havien sospitat immediatament que el missatge era una falsificació, dissenyada per enganyar els Jedi perquè ataquessin combois legítims. Luke havia decidit despatxar un equip a cada cultura d'insectes pertanyent a l'Aliança, però amb ordres estrictes de no entrar en batalla llevat que es fes clar que els kílliks realment estaven escenificant un cop d'estat.
Això era pel que la Mara va estar tan confosa quan un centelleig de brillantor blanca va esclatar a la part davantera del comboi. Semblava com la detonació d'una bomba ombra, però no hi havia hagut advertència ni d'en Luke ni d'en Jacen, ni res a la pantalla tàctica que suggerís que realment estigués passant un cop d'estat.
El comboi va començar a agrupar-se, un procediment estàndard quan el líder volia solapar les defenses, i llavors va continuar cap a l'asteroide.
-Nou -li va preguntar Mara al seu droide astromecànic-, hi ha alguna senyal d'una batalla allà baix?
El droide va informar que una gran explosió de baràdium acabava de destruir un transport lleuger en l'aproximació final a Níquel I.
-Vaig veure la bomba ombra -va dir la Mara-. Vull dir si hi ha alguna cosa a la superfície...
L'agrupament de cop i volta es va tensar amb la sorpresa i després es va esfondrar de cop quan Luke es va retirar. La Mara va poder sentir la seva fúria a través del seu vincle de la Força, com una pressió abrasadora que significava que ell ja havia respost a la pregunta que ella havia estat a punt de fer-li al seu astromecànic. No hi havia ni rastre d'una batalla en la superfície de l'asteroide.
Jacen havia atacat sense provocació.
Mara va abaixar la mirada per trobar una llarga llista baixant a la pantalla: PROJECTORS D'ESCUTS, ENTRADES D'ESCOTILLES, EMPLAÇAMENTS DE CANONS LÀSER, BÚNQUERS DEFENSIUS, PANELLS DE FINESTRALS DE TRANSPARIACER, LLUMS DE GUIA... tot el que el seu astromecànic podia identificar a la superfície de l'asteroide.
-Ja n'hi ha prou, Nou -va dir la Mara-. Crec que tinc la meva resposta.
Es va obrir a Jacen i el va trobar ple d'impaciència, determinat a detenir els Recollidors abans que arribessin a Níquel I.
Mara li urgí a retirar-se.
Una altra bomba ombra detonà al cap del comboi, escampant trossets de restes i obrint el casc en totes direccions.
La Mara es va enfadar tant que va haver de trencar el contacte. La fúria era massa perillosa per compartir-la durant una batalla. Corrompia la disciplina de tot el que tocava, entelava la seva opinió i feia que les morts fossin personals.
Un artiller ventral verpine va veure de reüll l'InvisibleX de la Mara i va començar a cosir la foscor circumdant amb trets de canons. Ella va rodar per allunyar-se sense disparar i va sentir a Jacen intentant establir de nou l'agrupament, obrint-se a ella i al Luke amb confusió i frustració. Un dels inconvenients dels InvisiblesX, i la raó per la qual només els Jedi podien pilotar-los, era que els rígids protocols de silenci de comunicacions evitaven una conversa real. En el seu lloc, els pilots havien de comunicar-se utilitzant l'agrupament de batalla, que depenia de les emocions, les impressions i les ocasionals imatges mentals.
El comboi s'havia col·locat en una estreta formació tridimensional de diamant i continuava aproximant-se a Níquel I, amb els artillers disparant indiscriminadament cap a la superfície. Si els artillers estaven intentant suprimir les defenses de l'asteroide o si estaven reaccionant simplement a l'atac d'en Jacen era impossible de dir. Com Luke, Mara va mantenir les seves pròpies armes en silenci.
Un moment després, ella va sentir que en Luke s'obria de nou a l'agrupament de batalla i l'alleujament d'en Jacen va inundar la Força. Ell va renovar la seva crida a l'atac, compartint la seva alarma i la seva por a través de l'agrupament. Luke li va respondre amb desaprovació i condemna, urgint-lo a retirar-se.
Una espurna sobtada de comprensió centellejà a través de l'agrupament, seguit per una sensació de greuge i humiliació. La Mara va endevinar que Jacen finalment s'havia adonat que els seus companys d'ala dubtaven del seu judici, que ells no creien que fos apropiat un atac simplement perquè ell l'iniciés.
La idea tot just havia centellejat pel cap de la Mara abans que el rectangle bocabadat de l'entrada d'un hangar aparegués a l'ull de la seva ment. Les bateries turbolàser de les seves quatre cantonades estaven en silenci, amb les seves torretes destrossades per explosions internes. Un únic Recollidor estava posat en la superfície de l'asteroide al costat de l'hangar, amb una línia de kílliks amb vestits de pressió sortint de la seva escotilla.
-Nou! -La Mara estava pràcticament cridant-. No em vas dir que no hi havia signes de batalla en l'asteroide?
El droide va replicar que no hi havia signes de batalla.
-Llavors què hi ha d'aquestes bateries turbolàser? -demanà la Mara-. I dels kílliks?
Nou va informar que les bateries turbolàser no estaven funcionant. I els kílliks semblaven estar desembarcant, no atacant.
-No hi fa res. -La Mara es va sentir alhora alleujada i avergonyida, alleujada que Jacen hagués atacat per una bona raó i avergonyida que Luke i ella haguessin permès que les seves reserves, que ara semblaven injustificades, comprometessin l'efectivitat de l'equip-. Selecciona els objectius per conveniència, Nou.
El droide va il·luminar un símbol de transponedor prop de la part posterior del comboi i la Mara va girar darrere del Recollidor que representava. Va llançar la seva primera bomba ombra i es va allunyar immediatament, accelerant cap al següent objectiu. Un instant després, l'espai es va il·luminar darrere seu i la seva pantalla tàctica es va omplir d'estàtica. Va llançar la seva segona bomba ombra sense ni tan sols molestar-se a mirar cap enrere i comprovar el dany causat per la primera. El transport lleuger no havia estat construït de manera que suportés un impacte directe d'una bomba ombra Jedi.
Mas bombes ombra van detonar prop de la meitat del comboi quan Luke es va unir a la batalla. Els InvisiblesX van girar al voltant dels Recollidors, atacant-los des de totes direccions. Incapaços de veure més que una espurna de les veloces naus Jedi, els artillers del comboi van col·locar parets rodants de foc làser. Els Jedi, a canvi, van deixar que la Força guiés els seus moviments, lliscant al seu voltant i per sota d'aquestes andanades fins que van haver aniquilat altra mitja dotzena de naus.
Finalment, els pilots del comboi van semblar reconèixer que eren peixos en un barril. Es van dispersar, amb cada Recollidor continuant cap a una cantonada diferent d'un quadrat imaginari. Mentre fugien, els seus artillers van continuar escampant cegament trets làser en l'espai i moltes de les bateries de superfície de Níquel I es van unir a ells, intentant proporcionar línies d'aproximació segures per als seus «amics» supervivents. Aquesta era la bellesa d'un cop d'estat: la confusió funcionava a favor de l'atacant.
La Mara va acabar amb dos Recollidors més i va sentir que en Luke va destruir un altre i llavors es va adonar que li havia perdut la pista a Jacen. Encara podia sentir-lo en l'agrupament, però la seva presència s'havia tornat previnguda i furtiva. Ella es va obrir a ell, curiosa i preocupada. La resposta d ell va semblar alhora arrogant i desafiant, com si l'estigués reptant a dubtar d'ell una altra vegada.
-Sigui el que sigui el que estiguis fent, fanfarró, no fiquis la pota -va murmurar la Mara en veu alta. Estava comptant amb Jacen perquè seguís alimentant l'interès d'en Ben per la Força, però això no anava a passar si el seu nebot continuava comportant-se com un Jedi rebel-. Massa depèn de tu.
Jacen va semblar desconcertat pel sentiment i llavors un mar de foc turbolàser va florir entre la Mara i el seu següent objectiu i el seu astromecànic va començar a cridar perquè ella l'evadís. Ella es va moure en ziga-zaga, però continuà cap a la seva marca, llavors va rebre un impacte resplendent en el seu flanc i va perdre tots els escuts alhora.
-Shhhhubba! -va xiuxiuejar ella, encara sense desviar-se del seu curs.
Nou va començar a xiular i a trinar frenèticament, omplint la pantalla amb advertències de totes les maneres espantoses sobre el que seria d'ells si ella no es retirava del combat a l'instant. La Mara el va ignorar i va llançar la seva última bomba ombra.
L'atac va encertar al Recollidor just per sobre de la seva ala i va travessar els escuts amb una erupció encegadora de blanc. El tintat d'explosions de l'InvisibleX es va enfosquir i ella va sentir un tall terrible en la Força quan el buit va arrencar a la tripulació de la seva nau trencada.
L'InvisibleX es va estremir quan alguna cosa gran va xocar contra la seva coberta. Mara es va encongir i va contenir l'alè, mig esperant sentir el sec Whoosh d'una catastròfica bretxa de buit. Però quan el tintat d'explosions va tornar a la normalitat un moment després, l'única cosa dolenta amb la coberta era que l'exterior estava tan tacat d'entranyes de cuques que no podia veure el morro del seu propi caça estel·lar.
La Mara va sentir immediatament al Luke obrint-se a ella amb preocupació. Ella li va assegurar que estava bé, després va canviar a vol per instruments i va sentir alleujament en descobrir que estava dient la veritat.
-Nou, Pots fer alguna cosa per netejar la coberta?
El droide va prometre que activaria el desentelador.
-No t'atreveixis! -li va ordenar Mara-. Aquesta cosa ja és prou repugnant sense tenir-la per tot arreu!
Mara va comprovar la pantalla tàctica i va veure que només quedaven tres Recollidors, dos al costat de l'asteroide d'en Luke i un en el seu. Va girar el seu InvisibleX darrere de l'objectiu més proper, confiant que la Força la guiés fora de perill al voltant dels rastres més febles de color que passaven centellejant per la seva coberta borrosa. El seu droide astromecànic va apuntar un missatge educat però urgent a la pantalla, recordant-li que havien perdut els seus escuts.
-Relaxa't, Nou -va dir la Mara-. Mai he rebut més d'un impacte per atac.
El droide trinà dubtosament i llavors li va preguntar si normalment volava a cegues.
-No estic cega -li va recordar -. Tinc la Força...
Nou la va interrompre amb un xiulet cridaner, informant que estaven rebent un missatge desesperat de la mare del rusc de Níquel I.
-Llavors posa-ho en l'altaveu del comunicador -li va ordenar.
Nou va replicar que el missatge no venia pels canals de comunicació estàndard. En el seu lloc, estava sent transmès per via de les radiofreqüències que els verpins utilitzaven per comunicar-se orgànicament.
-Bé. Què està dient?
Un missatge va aparèixer a la pantalla de la Mara. SOCORS! LA SALA-COR ESTÀ SENT ATACADA PELS ANTICS I ELS VERPINS TRAÏDORS DE MEMBROSIA!
-Antics? -va preguntar la Mara.
Nou creia que la mare del rusc s'estava referint als kílliks.
-Digues-li que es tanqui dins -va dir la Mara-. Estarem allà tan aviat com puguem.
Gairebé instantàniament, una pregunta va aparèixer a la pantalla.
QUI?
-Només digues-li que som Jedi -va replicar la Mara-. Els que han estat atacant al comboi.
El droide trinà una acceptació i la replica de la mare del rusc va aparèixer a la pantalla mig segon després. EL RUSC DEMANA QUE ELS JEDI INVISIBLES S'AFANYIN. ELS TRAÏDORS DE MEMBROSIA JA HAN CONVIDAT ALS ANTICS A LA SALA-COR I ELS MASCLES-QUE-MOREN-PER-LA-MARE-DEL-RUSC JA HI ESTAN LLUITANT.
Nou va afegir un missatge propi, apuntant que els emplaçaments de terra estaven ara disparant als Recollidors i suggerint que els Jedi només s'entremetrien si continuaven atacant als mateixos objectius.
La Mara va comprovar la seva pantalla tàctica. Els emplaçaments d'armes verpins finalment semblaven estar atacant al comboi. Al que quedava d'ell, en qualsevol cas.
-Serà millor que això sigui legítim, Nou -va dir ella. La sèrie R9 era notòria per automillorar les seves rutines de preservació-. Si estàs alterant les dades només per fer-me donar la volta, et fixaré una data per a una reinstal·lació del sistema operatiu més ràpid del que pots comptar un milió i deu.
El droide li va assegurar que només estava informant de la veritat i, com a evidència, apuntà que les salves havien deixat d'explotar al voltant de la seva nau. Adonant-se que Nou probablement tenia raó (almenys, ja no podia veure cap línia de color centellejant a través de la gruixuda substància enganxosa de la seva coberta), Mara va decidir creure-se'l. Es va obrir al Luke, cridant-lo al seu costat.
-D'acord, Nou -Va dir ella-. Digues a la mare del rusc que entrarem.
La rèplica de la mare del rusc va  a la pantalla gairebé instantàniament. SÍ, SOU MOLT RÀPIDS. PODEM VEURE-US ARA, TALLANT ALS ANTICS AMB LA VOSTRA FULLA CONCENTRADA PEL VIDRE.
-Pot veure'ns? -La raó se li va ocórrer tan aviat com va pronunciar la pregunta-. Jacen!
L'alegre onada d'orgull que de sobte va omplir el seu vincle de la Força amb Luke li va dir a la Mara que el seu marit havia arribat a la mateixa conclusió que ella. Mentre que els dos havien estat irritats per l'honradesa d'en Jacen i gairebé havien fet malbé la missió, Jacen havia estat fent el que necessitava fer-se... i havia estat evitant el cop d'estat. Ell ja era a la sala-cor.
Jacen era, realment, un Jedi molt bo.
-Pregunta-li a la mare del rusc si sembla que necessitem una mica de...
La Mara va ser interrompuda pel timbre d'una alarma d'arribada i els codis del transponedor d'una força d'atac de l'Aliança Galàctica van començar a aparèixer a la pantalla tàctica. Nou va passar un missatge per la pantalla, informant-la que tampoc estava alterant aquestes dades.
Un moment després, una veu familiar trencada per l'edat va arribar pels altaveus de la cabina de la Mara.
-Aquí el Comandant Suprem Gilad Pellaeon a bord del destructor estel·lar de l'Aliança Galàctica Megador, advertint que estem aquí en una missió pacífica. Si us plau, confirmeu.
El droide de la Mara va informar que la mare del rusc estava confirmant, tot i que podria portar-li al Megador un moment comprendre això, atès que ella encara estava utilitzant ones de ràdio verpines.
-Aquí el Comandant Suprem Pellaeon a bord del Megador -va continuar en Pellaeon-. Repeteixo, estem aquí per ajudar-los. Tenim raons per creure que una força hostil podria intentar enderrocar el seu govern.
Va ser la veu d'en Jacen la qual va respondre, sonant pel seu comunicador personal.
-Consideri les seves sospites confirmades, almirall Pellaeon -va dir-. Però no hi ha raó per alarmar-se. Els Jedi tenen les coses sota control.
-Els Jedi? -va preguntar en Pellaeon. Va sonar alleujat, pertorbat i no del tot sorprès-. Ho hauria d'haver sabut.
La Mara va sentir la curiositat d'en Luke abocant en l'agrupament.
-I això per què? -va preguntar en Jacen.
-Perquè he estat rebent informes que hi havia Jedi esperant gairebé en tots els llocs en els quals els kílliks han atacat fins ara.
Aquest cop, Luke ni tan sols va haver d'abocar la seva curiositat en l'agrupament.
-Quasi? -va preguntar simplement Jacen.
-Això em temo, Jedi Solo-va dir Pellaeon-. Estic parlant amb el Jedi Jacen Solo, oi?
-I amb els mestres Skywalker -va replicar en Jacen-. Som aquí junts.
-Sí, això és el que el Mestre Horn ens va informar -va dir Pellaeon-. Malauradament, la nostra guarnició va interceptar al seu equip abans que poguessin evitar que els kílliks aterressin a Thyferra.
L'agrupament es va omplir amb alarma, encara que la Mara no va poder dir si era seva o d'en Luke o d'en Jacen
-No voldrà dir que...? -va preguntar Jacen.
-Això em temo -va replicar en Pellaeon-. Els kílliks s'han fet amb el control del nostre subministrament de bacta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada