Maul Tancat (XXXIII)

Anterior

33

RECONFIGURACIÓ

–Guardiana? –Va dir 3D–. Estan preparats per a vostè.

Acabant-se el seu caf, Sadiki es va aixecar de darrere del seu escriptori i va dirigir la seva atenció al conjunt d’holopantalles de dalt. El monitor a l'extrem dret mostrava la sala de preparació dels guàrdies, on un grup d'OC fora de servei de Sub Rusc 7, nou en total, estaven reunits al voltant d'una gran taula. Alguns dels homes estaven dempeus en silenci o s'inclinaven contra la paret; altres es van asseure xuclant gots de Rancor Aid, fent mirades ansioses a l'escotilla. Fins i tot sense uniforme, els homes tenien una tensió visible que semblava radiar d'ells en onades.

–Guardiana? –va dir el droide.

–T'he sentit, –va dir la Sadiki distreta, sense apartar els ulls de la pantalla. Els hi havia cridat a la reunió dues hores abans, traient a l'alineació del segon torn en l'últim minut per assegurar la cobertura adequada a través de les galeries i les cel·les–. Fes-me un favor i augmenta la temperatura allà en cinc graus.

–Puc preguntar per què?

–M'agradaria veure'ls suar una mica. –Ella es va girar cap al droide–. Has contactat ja amb el meu germà?

–El mestre Blirr no està a la seva habitació, ni està en el centre de dades, –va respondre 3D–. Honestament, no tinc ni idea d'on podria haver anat.

–Segueix intentant-ho. –Ella va mirar al crono–. Només ens queden dues hores per al següent enfrontament. M'agradaria la seva aportació sobre els combatents.

–Combatents? –3D es va inclinar per encarar-la–. Respectuosament, Guardiana, no se'ns va ordenar específicament per part del Comissionat de Joc Chlorus suspendre tots els combats, fins...?

–L’algoritme d’en Dakarai ja ha fet la seva selecció, -li va tallar Sadiki–, i l'última vegada que ho vaig comprovar l'activitat actual d'apostes per aquest següent enfrontament ja anava pel milió de crèdits. Aparentment els casinos de la galàxia i els jugadors d'alts vol ja ens han perdonat pel que ha passat.

–Però la Comissió de Joc...

–Poden multar-nos. –Sadiki va alçar la seva tassa de caf i hi begué–. Com el propi Dragomir va dir, tinc coses més importants de què preocupar-me. –Una revelació perduda se li va ocórrer, i ella va somriure–. Igual que ell, crec.

–Poden tancar-nos per complet!

–Ho dubto molt, –va dir una veu des de darrere d'ella, i Sadiki es va girar per veure a Vesto Slipher caminant cap a la seva oficina.

–Slipher, –va dir ella, sense molestar-se a ocultar la seva sorpresa–. Com ha arribat aquí?

–Com vostè sap, el CBI gaudeix d'una targeta groga d'accés als codis de seguretat dins de la majoria de les seves subsidiàries, –va dir moderadament el muun, alçant una cella–. Segur que això no és un punt de disputa.

–No del tot. Simplement vaig suposar que ens estava deixant. –Ella va fer un somriure–. M'alegro de veure que ha canviat d'opinió.

Slipher va prémer els seus llavis en disgust.

–Si fos per mi, –va dir ell–. Ja m'hauria anat. Però la meva empresa m'ha demanat que em quedi un dia o dos mentre resolem aquestes... complicacions amb la Comissió de Joc.

–Agraeixo la seva preocupació.

–Cregui’m, –va dir Slipher–, no ha estat idea meva. No ho entenc per mi mateix, i difícilment triaria quedar-me en aquesta claveguera un moment més del necessari. –El muun va assenyalar amb el cap cap al seu escriptori–. Però vostè sembla haver portat al Comissionat Chlorus a un enrenou. El CBI està simplement protegint la seva inversió en Sub Rusc 7.

–Per descomptat. –Sadiki va mirar pel conjunt d’holopantalles, assimilant tot l’escombrat de Sub Rusc 7, una vista que mai trobava avorrida. El menjador, la botiga de metall, la planta de fabricació, tots components d'algun experiment sociològic infinit en la selecció natural galàctica. Encara que ella no s'havia aventurat a anar entre els propis reclusos des que obrís la presó, reconeixia gairebé totes les seves cares i, en alguns casos, coneixia les seves rutines diàries millor que ells mateixos.

–Ara, –va dir ella–, si m’excusa, tinc una reunió amb els guàrdies.

–Això veig. –Slipher va mirar a la pantalla, on podia veure els guàrdies gandulejant a la sala de preparació–. Problemes de personal?

–Simples assumptes de manteniment, en realitat. –Sadiki va teclejar una ordre en el teclat del seu escriptori, iniciant l'accés remot al centre de dades de la presó. Mirant per sobre de la seva espatlla, Slipher va observar els monitors mentre el raig traçador d'imatges tridimensionals digitalitzades de Sub Rusc 7 prenia forma, conjunts complexos de línies verdes i vermelles entrecreuant-se i reunint-se cap a fora de la sala de preparació dels oficials. Segons després, hi va haver un grunyit distant, sacsejant-se des de més enllà de les parets de la seva oficina.

–Està reconfigurant la presó ara? –va preguntar el muun–. Però el següent enfrontament no està programat per començar fins d'aquí a dues hores.

–Simplement estic canviant alguns dels detalls, –va dir la Sadiki–. És un dels beneficis de l'estructura modular de la nostra estació. No hi ha res que no pugui reorganitzar-se.

–Ja veig.

–Vaig a baixar a la sala de preparació. –Ella es va girar cap al droide–. Mantingues un ull en el meu germà.

–Per descomptat, –trinà 3D.

–Pensant-ho millor... –Ella es va aturar per considerar-ho–. Potser sigui millor que vinguis amb mi després de tot. Només per estar segurs.

–Com prefereixi.

Sense fer una altra mirada a les pantalles o al muun, Sadiki va deixar l'oficina i va baixar per reunir-se amb els homes.

Següent

Companion (II)

Anterior

2

–Mentides distorsionades i recargolades –va dir la reina Amanoa, amb paraules plenes d'indignació.

El presoner davant seu va aconseguir posar-se treballosament dret per tercera vegada. Només amb un esforç considerable va aconseguir alçar el cap i mirar-la fixament.

–Vostè... Vostè és la foscor! –va cridar amb veu trencada–. Iziz caurà. No pot suportar la pressió d'aquesta pesada ombra per molt més temps.

Amanoa ja no podia seguir reprimint la seva ràbia, i es va posar dreta amb un moviment fluid, amb la seva capa negra i violeta estenent-se darrere d'ella amb una floritura. Es va aturar a la vora de l'estrada elevada del tron ​​i va baixar la mirada cap al patètic home. Com si volgués desafiar-la encara més, el presoner es va negar a parpellejar tan sols davant el seu sobtat moviment.

La ràbia de la reina va esclatar.

–Blasfem! Sincerament creus que dubtaré en expulsar-te fora d'aquests murs? No pensis que el coneixement que tens és més valuós que la teva vida. –Va abaixar el to de la seva veu–. Per què perllongar la teva agonia? Hi ha altres que efectuaran la mateixa tasca que et sol·licito.

L'home mig mort li va mantenir fixament la mirada.

–Llavors vagi a trobar-los.

Amanoa va donar mitja volta com un remolí, ofegant el seu crit en un grunyit esmorteït per les seves cordes vocals oprimides. Es va obligar a respirar profundament i després va expulsar sonorament l'aire, però la seva ira salvatge no va remetre.

Es va tornar de nou cap a l'home, alçant una mà com si estigués sostenint en el seu palmell una delicada esfera de vidre. Tot d'una, una resplendor verda va emanar de la pàl·lida pell de la seva mà, formant una bola amb un remolí de crepitant energia.

–Se t’han acabat les oportunitats, Olis. I expulsar-te a les terres salvatges és massa bo per a tu.

El seu braç baixà en un ampli arc i llançà la brillant esfera amb una força que desmentia la seva aparent fràgil constitució.

La bola radiant va colpejar a Olis al centre del pit, llançant-lo cap enrere mitja dotzena de metres per acabar esfondrant-se a terra amb un desagradable espetec humit d'ossos trencant-se dins de la carn.

Amb la seva ira satisfeta de moment, Amanoa es va allisar les arrugues de la túnica i va cridar a un dels guàrdies disposats a l'entrada del saló del tron.

–Emporta’t això d'aquí –va dir ella, assenyalant el presoner mort amb un desinteressat gir de canell.

–Com desitgi, la meva reina.

Amanoa va lliscar de nou al seu gran i imponent tron, i va observar com el guàrdia retirava les restes.

–I fes-ho de pressa –va dir–, tindrem visita.

Es va tornar cap a un dels seus ajudants.

–Digues a Novar que porti als tres Jedi al saló del tron ​​immediatament.

Següent

Maul Tancat (XXXII)

Anterior

32

RESPLENDOR

Maul es va despertar amb llums encegadores, una tempesta de foc abrasadora d'incandescència que li abrasava els ulls, ocultant a qualsevol que estigués darrere d'ella. Va tractar de moure’s i va descobrir que no podia. Els seus braços i cames estaven lligats i separats, i penjava suspès en l'aire, sobre... què? Era impossible dir-ho.

Amb què li havien disparat? Algun tipus d'arma atordidora, suficientment poderosa com per deixar-li completament inconscient. Qui fos que fos responsable estava clarament preparat per evadir les càmeres de vigilància també... explicaria les llums intenses dolorosament brillants, prou brillants com per emmascarar el que estiguessin planejant fer-li.

A distància va escoltar un so arribant des de la seva esquerra, algú lluitant per respirar. Paraules incoherents. Sorolls de raucar. La duresa raspant de les dificultats respiratòries. Maul encara estava escoltant-lo, tractant de processar els detalls de les seves circumstàncies, quan va captar el cruixit d'unes passes que s'apropaven.

–On és el vell? –va preguntar una veu.

–A la cantonada, –una segona veu, més familiar va respondre–. Al costat de l'embaladora.

–Ha dit alguna cosa important?

–Està delirant. –La veu familiar estava calmada però no era desapassionada, acolorida amb un to que podria haver estat realment simpatia–. Va contreure septicèmia després de perdre la seva cama. La infecció ja s'està escampant fins al cervell. –Des de directament davant d'ell, qui havia parlat més recentment es va acostar prou a prop com perquè Maul pogués veure els seus trets–. Hola, Jagannath.

En Maul va aclucar els ulls cap a la cara del twi'lek sobre ell.

–Zero?

Zero el va mirar.

–Has armat força revolada per aquí, –va dir ell–. De veritat no hauries d'haver matat a Rook. El Sr. Radique estava pagant generosament per mantenir-lo fora de perill de ser aparellat.

–Així que el coneixes.

–Enviar al nelvaanian per hackejar l'algoritme va ser el teu primer error. –L’expressió del twi'lek era lleugerament confosa ara, com si no pogués del tot esbrinar què havia dut a Maul a donar aquest mal pas–. Ja hi ha hagut repercussions, ja saps. Repercussions severes.

Estenent el braç cap avall, va agafar un cos mort i el va alçar prou a prop com perquè Maul pogués veure’l.

Era Izhsmash. La mandíbula trencada del nelvaanian penjava de les seves juntes. La seva boca i conques oculars estaven plenes de trossos de circuits trencats i cables torts... un missatge per a qui fos que trobés el cos.

Hi havia un soroll lleu, algú aclarint-se la gola en algun lloc a la seva esquerra. Maul va alçar el cap, lluitant per alliberar-se de la densa xarxa de cables que lligaven els braços i cames a les parets que no podia veure.

–Està aquí amb tu? –va preguntar Maul–. Està aquí Radique?

Zero va ignorar la pregunta.

–Els guàrdies i reclusos trobaran el teu cos al costat del nelvaanian, –va dir ell amb la mateixa empatia perplexa–. Sabran el que ha passat. Aquestes advertències han de enviar-se de tant en tant. És la seva voluntat. –Inclinant-se prou ​​a prop per poder baixar la veu, va parlar gairebé disculpant-se–. Ningú amenaça al Sr. Radique, Jagannath. Ho entens, no? Només són negocis.

–Jo tinc negocis amb ell, –va dir en Maul–. Digues a Radique...

–Adéu, Jagannath, –va dir l'altra veu. Era la primera vegada que Maul l'havia escoltat–. És una llàstima que hagis d’acabar la teva estada a Sub Rusc 7 com un conte d'advertència. Vas ser un espècimen intrigant mentre vas durar.

–Espera. –Maul va alçar el seu cap de nou i va captar una visió de la figura al costat d’en Zero... era un weequay, un que mai havia vist abans. O sí? La cara abrupta, bronzejada, estava crispada en un nas arrufat especulatiu, el seu front alt coronat amb una cresta, i Maul va recordar al reclús que havia vist en el seu primer dia aquí.

L'ocell arpa estava pujat a la seva espatlla.

–Repercussions, Jagannath.

Sense una altra paraula, el weequay mirà a Zero, i els dos es van girar i van abandonar l'habitació.

Hi va haver un clam de llamps, mecanitzat de maquinària pesada sent encesa. Els servos d'alimentació forçada rebufaren i es van convertir en un so monòton polsant. Maul va pensar en la planta de fabricació.

Abans que pogués comprendre el que significava exactament, va sentir els cables al voltant dels canells i turmells començant a estrènyer, tirant d'ell en quatre direccions diferents.

Tan sobtadament com van aparèixer, les llums encegadores es van apagar, soterrant-lo en la completa foscor.

Maul va tirar dels lligams, però els cables al voltant dels seus braços i cames només s’estrenyien més, estirant les cavitats de les seves espatlles, generant tensió en els seus malucs i genolls. Va lluitar per alliberar-se, però els lligams se sostenien ràpidament. Quelcom va sonar en el seu canell dret. Cada junta començava a cremar. Anaven a estripar-lo a trossos.

Des de dalt d'ell, sobre el brunzit de la maquinària, va escoltar un brusc aleteig.

En la foscor, els sorolls sanglotants van començar de nou. Paraules forçades.

–Van... A matar-nos a tots dos, –va panteixar una veu.

Ara Maul va reconèixer la veu. El vell hi era amb ell, el pare d’Eogan... què havia perdut la seva cama davant el blàster d’en Voystock. Va buscar a la memòria el nom del vell, i va arribar a ell gairebé al moment.

–Artagan?

–Mai vaig haver de... haver-li salvat la vida, –va dir la veu del vell–. Hauria d’haver-me quedat amb els Bando Gora. Massa tard ara, suposo.

Retorçant tot el seu cos tant com li permetien els cables, Maul va girar el cap en direcció a la veu del vell. En aquells moments, la tensió en les seves extremitats havia transcendit el dolor, catapultant-lo a una completament nova realitat de la consciència. De nou va pensar, gairebé instintivament, a utilitzar la Força, a invocar la força i habilitat amb les quals la seva magnitud podia gairebé de forma segura salvar-lo de la mort. Segur que aquestes coses havien estat posades a la seva disposició per un motiu, un propòsit més gran, no?

Des de les zones interiors del pensament conscient, va escoltar la veu del seu Mestre sonant en la seva ment.

Hi ha aspectes de qui som, li havia dit una vegada Sidious, que només poden ser-nos revelats en el pou més profund del sofriment intolerable, en aquests moments quan tota la resta s'ensorra... quan estem a la mateixa vora de la pròpia eternitat i mirem a la mort a la cara.

Maul no va respirar. La suor sorgia per la seva cara. Encara mirant a Artagan, va aconseguir captar la mirada del vell.

–Què has dit?

–Bando Gora, –va murmurar Artagan–. Aclamat sigui el crani...

–Estaves en els Bando Gora?

–... Anaven a matar a Radique. –En algun lloc en la foscor, el vell va murmurar alguna cosa més, un balbuceig incoherent de consonants, llavors es va tornar lúcid de nou–. Els vaig trair, vaig salvar a Radique d'ells. Han estat caçant-me... des de llavors.

Per un moment Maul no va parlar. Sota el dolor i el sotragueig de la màquina que estava a punt d’estripar-lo a trossets, una nova revelació ja havia començat a prendre forma en la seva ment.

–És pel que vas portar al teu fill aquí a Sub Rusc 7.

El vell va grunyir assentint.

–Radique va jurar... que em protegiria...

Maul es va sentir mesurant el que deia el vell contra el que sabia amb certesa. La revelació –una peça del puzle abruptament col·locant-se en el seu lloc– li va donar un rampell sobtat de determinació.

Invocant tot el que quedava de les seves forces, va agafar el seu braç dret tan fort com va poder lluny del cable, dislocant la seva espatlla de la seva conca amb un pop audible. Un adormiment sinuós, sobre-elastitzat es va escampar per la junta en una onada d'agulles, amenaçant amb deixar tot el seu braç inútil, però el moviment li va donar suficient distensió al cable perquè el lligament llisqués lliure pel seu canell dret.

Tirant del seu braç solt, el va estendre amb una mà que ja estava ràpidament adormint-se, furgant amb el seu canell esquerre. Va semblar durar eternament, però almenys la mà esquerra va quedar lliure també. Només després de deixar-se anar dels turmells va colpejar la part superior del seu tors contra el terra, tornant a col·locar l'espatlla dreta al seu lloc.

Aquí.

Ell es va alçar i va creuar l'habitació, els seus ulls completament aclimatats a la foscor ara. Aquesta era la planta de fabricació, com havia esperat... la grossa maquinària, les escultures d'os d’en Coyle sobresortint al fons com un recordatori inevitable d'on estaven tots destinats a acabar. Si Zero li havia portat aquí, juntament amb el weequay...

–El weequay, –va dir en veu alta. Mitja dotzena de passos després, va aconseguir arribar al punt on el vell jeia a terra, espantosament minvat per les seves ferides, cremant de febre. Maul podia sentir la calor radiant d'ell com un forn, podia olorar la malaltia en ell–. El que estava aquí amb Zero. És ell, no? Aquest és Iram Radique.

Un grunyit boirós que pogués haver estat acceptació va arribar del vell.

–Radique..., –va aconseguir dir.

–Necessito trobar-lo. Quina era la seva connexió amb els Gora?

–No... Puc... dir–t'ho.

–Per què no?

–... Només digues-li a Eogan...

Maul va estendre el braç cap avall i va alçar a Artagan Truax, carregant-lo sobre la seva espatlla.

–... Estàs fent? –va preguntar el vell–. On m'estàs...?

–Fora d'aquí, –va dir en Maul–. Hem de discutir certes coses.

Següent