2
–Mentides distorsionades i recargolades –va dir la reina
Amanoa, amb paraules plenes d'indignació.
El presoner davant seu va aconseguir posar-se
treballosament dret per tercera vegada. Només amb un esforç considerable va
aconseguir alçar el cap i mirar-la fixament.
–Vostè... Vostè és la foscor! –va cridar amb veu trencada–.
Iziz caurà. No pot suportar la pressió d'aquesta pesada ombra per molt més
temps.
Amanoa ja no podia seguir reprimint la seva ràbia, i es
va posar dreta amb un moviment fluid, amb la seva capa negra i violeta estenent-se
darrere d'ella amb una floritura. Es va aturar a la vora de l'estrada elevada
del tron i va baixar la mirada cap al patètic home. Com si
volgués desafiar-la encara més, el presoner es va negar a parpellejar tan sols
davant el seu sobtat moviment.
La ràbia de la reina va esclatar.
–Blasfem! Sincerament creus que dubtaré en expulsar-te fora
d'aquests murs? No pensis que el coneixement que tens és més valuós que la teva
vida. –Va abaixar el to de la seva veu–. Per què perllongar la teva agonia? Hi
ha altres que efectuaran la mateixa tasca que et sol·licito.
L'home mig mort li va mantenir fixament la mirada.
–Llavors vagi a trobar-los.
Amanoa va donar mitja volta com un remolí, ofegant el seu
crit en un grunyit esmorteït per les seves cordes vocals oprimides. Es va
obligar a respirar profundament i després va expulsar sonorament l'aire, però
la seva ira salvatge no va remetre.
Es va tornar de nou cap a l'home, alçant una mà com si
estigués sostenint en el seu palmell una delicada esfera de vidre. Tot d'una,
una resplendor verda va emanar de la pàl·lida pell de la seva mà, formant una
bola amb un remolí de crepitant energia.
–Se t’han acabat les oportunitats, Olis. I expulsar-te a
les terres salvatges és massa bo per a tu.
El seu braç baixà en un ampli arc i llançà la brillant
esfera amb una força que desmentia la seva aparent fràgil constitució.
La bola radiant va colpejar a Olis al centre del pit,
llançant-lo cap enrere mitja dotzena de metres per acabar esfondrant-se a terra
amb un desagradable espetec humit d'ossos trencant-se dins de la carn.
Amb la seva ira satisfeta de moment, Amanoa es va allisar
les arrugues de la túnica i va cridar a un dels guàrdies disposats a l'entrada
del saló del tron.
–Emporta’t això d'aquí –va dir ella, assenyalant el
presoner mort amb un desinteressat gir de canell.
–Com desitgi, la meva reina.
Amanoa va lliscar de nou al seu gran i imponent tron, i
va observar com el guàrdia retirava les restes.
–I fes-ho de pressa –va dir–, tindrem visita.
Es va tornar cap a un dels seus ajudants.
–Digues a Novar que porti als tres Jedi al saló del tron immediatament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada