33
RECONFIGURACIÓ
–Guardiana?
–Va dir 3D–. Estan preparats per a vostè.
Acabant-se
el seu caf, Sadiki es va aixecar de darrere del seu escriptori i va dirigir la
seva atenció al conjunt d’holopantalles de dalt. El monitor a l'extrem dret
mostrava la sala de preparació dels guàrdies, on un grup d'OC fora de servei de
Sub Rusc 7, nou en total, estaven reunits al voltant d'una gran taula. Alguns
dels homes estaven dempeus en silenci o s'inclinaven contra la paret; altres es
van asseure xuclant gots de Rancor Aid, fent mirades ansioses a l'escotilla.
Fins i tot sense uniforme, els homes tenien una tensió visible que semblava
radiar d'ells en onades.
–Guardiana?
–va dir el droide.
–T'he sentit,
–va dir la Sadiki distreta, sense apartar els ulls de la pantalla. Els hi havia
cridat a la reunió dues hores abans, traient a l'alineació del segon torn en
l'últim minut per assegurar la cobertura adequada a través de les galeries i
les cel·les–. Fes-me un favor i augmenta la temperatura allà en cinc graus.
–Puc preguntar
per què?
–M'agradaria
veure'ls suar una mica. –Ella es va girar cap al droide–. Has contactat ja amb
el meu germà?
–El mestre
Blirr no està a la seva habitació, ni està en el centre de dades, –va respondre
3D–. Honestament, no tinc ni idea d'on podria haver anat.
–Segueix
intentant-ho. –Ella va mirar al crono–. Només ens queden dues hores per al
següent enfrontament. M'agradaria la seva aportació sobre els combatents.
–Combatents?
–3D es va inclinar per encarar-la–. Respectuosament, Guardiana, no se'ns va
ordenar específicament per part del Comissionat de Joc Chlorus suspendre tots
els combats, fins...?
–L’algoritme
d’en Dakarai ja ha fet la seva selecció, -li va tallar Sadiki–, i l'última
vegada que ho vaig comprovar l'activitat actual d'apostes per aquest següent
enfrontament ja anava pel milió de crèdits. Aparentment els casinos de la
galàxia i els jugadors d'alts vol ja ens han perdonat pel que ha passat.
–Però la
Comissió de Joc...
–Poden multar-nos.
–Sadiki va alçar la seva tassa de caf i hi begué–. Com el propi Dragomir va dir,
tinc coses més importants de què preocupar-me. –Una revelació perduda se li va
ocórrer, i ella va somriure–. Igual que ell, crec.
–Poden tancar-nos
per complet!
–Ho dubto
molt, –va dir una veu des de darrere d'ella, i Sadiki es va girar per veure a
Vesto Slipher caminant cap a la seva oficina.
–Slipher,
–va dir ella, sense molestar-se a ocultar la seva sorpresa–. Com ha arribat
aquí?
–Com vostè
sap, el CBI gaudeix d'una targeta groga d'accés als codis de seguretat dins de
la majoria de les seves subsidiàries, –va dir moderadament el muun, alçant una
cella–. Segur que això no és un punt de disputa.
–No del
tot. Simplement vaig suposar que ens estava deixant. –Ella va fer un somriure–.
M'alegro de veure que ha canviat d'opinió.
Slipher
va prémer els seus llavis en disgust.
–Si fos
per mi, –va dir ell–. Ja m'hauria anat. Però la meva empresa m'ha demanat que
em quedi un dia o dos mentre resolem aquestes... complicacions amb la Comissió
de Joc.
–Agraeixo
la seva preocupació.
–Cregui’m,
–va dir Slipher–, no ha estat idea meva. No ho entenc per mi mateix, i
difícilment triaria quedar-me en aquesta claveguera un moment més del
necessari. –El muun va assenyalar amb el cap cap al seu escriptori–. Però vostè
sembla haver portat al Comissionat Chlorus a un enrenou. El CBI està simplement
protegint la seva inversió en Sub Rusc 7.
–Per
descomptat. –Sadiki va mirar pel conjunt d’holopantalles, assimilant tot l’escombrat
de Sub Rusc 7, una vista que mai trobava avorrida. El menjador, la botiga de
metall, la planta de fabricació, tots components d'algun experiment sociològic
infinit en la selecció natural galàctica. Encara que ella no s'havia aventurat
a anar entre els propis reclusos des que obrís la presó, reconeixia gairebé
totes les seves cares i, en alguns casos, coneixia les seves rutines diàries
millor que ells mateixos.
–Ara,
–va dir ella–, si m’excusa, tinc una reunió amb els guàrdies.
–Això veig.
–Slipher va mirar a la pantalla, on podia veure els guàrdies gandulejant a la
sala de preparació–. Problemes de personal?
–Simples
assumptes de manteniment, en realitat. –Sadiki va teclejar una ordre en el
teclat del seu escriptori, iniciant l'accés remot al centre de dades de la
presó. Mirant per sobre de la seva espatlla, Slipher va observar els monitors
mentre el raig traçador d'imatges tridimensionals digitalitzades de Sub Rusc 7
prenia forma, conjunts complexos de línies verdes i vermelles entrecreuant-se i
reunint-se cap a fora de la sala de preparació dels oficials. Segons després,
hi va haver un grunyit distant, sacsejant-se des de més enllà de les parets de
la seva oficina.
–Està reconfigurant
la presó ara? –va preguntar el muun–. Però el següent enfrontament no està
programat per començar fins d'aquí a dues hores.
–Simplement
estic canviant alguns dels detalls, –va dir la Sadiki–. És un dels beneficis de
l'estructura modular de la nostra estació. No hi ha res que no pugui
reorganitzar-se.
–Ja veig.
–Vaig a
baixar a la sala de preparació. –Ella es va girar cap al droide–. Mantingues un
ull en el meu germà.
–Per descomptat,
–trinà 3D.
–Pensant-ho
millor... –Ella es va aturar per considerar-ho–. Potser sigui millor que
vinguis amb mi després de tot. Només per estar segurs.
–Com prefereixi.
Sense fer
una altra mirada a les pantalles o al muun, Sadiki va deixar l'oficina i va
baixar per reunir-se amb els homes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada