Maul Tancat (XXXII)

Anterior

32

RESPLENDOR

Maul es va despertar amb llums encegadores, una tempesta de foc abrasadora d'incandescència que li abrasava els ulls, ocultant a qualsevol que estigués darrere d'ella. Va tractar de moure’s i va descobrir que no podia. Els seus braços i cames estaven lligats i separats, i penjava suspès en l'aire, sobre... què? Era impossible dir-ho.

Amb què li havien disparat? Algun tipus d'arma atordidora, suficientment poderosa com per deixar-li completament inconscient. Qui fos que fos responsable estava clarament preparat per evadir les càmeres de vigilància també... explicaria les llums intenses dolorosament brillants, prou brillants com per emmascarar el que estiguessin planejant fer-li.

A distància va escoltar un so arribant des de la seva esquerra, algú lluitant per respirar. Paraules incoherents. Sorolls de raucar. La duresa raspant de les dificultats respiratòries. Maul encara estava escoltant-lo, tractant de processar els detalls de les seves circumstàncies, quan va captar el cruixit d'unes passes que s'apropaven.

–On és el vell? –va preguntar una veu.

–A la cantonada, –una segona veu, més familiar va respondre–. Al costat de l'embaladora.

–Ha dit alguna cosa important?

–Està delirant. –La veu familiar estava calmada però no era desapassionada, acolorida amb un to que podria haver estat realment simpatia–. Va contreure septicèmia després de perdre la seva cama. La infecció ja s'està escampant fins al cervell. –Des de directament davant d'ell, qui havia parlat més recentment es va acostar prou a prop com perquè Maul pogués veure els seus trets–. Hola, Jagannath.

En Maul va aclucar els ulls cap a la cara del twi'lek sobre ell.

–Zero?

Zero el va mirar.

–Has armat força revolada per aquí, –va dir ell–. De veritat no hauries d'haver matat a Rook. El Sr. Radique estava pagant generosament per mantenir-lo fora de perill de ser aparellat.

–Així que el coneixes.

–Enviar al nelvaanian per hackejar l'algoritme va ser el teu primer error. –L’expressió del twi'lek era lleugerament confosa ara, com si no pogués del tot esbrinar què havia dut a Maul a donar aquest mal pas–. Ja hi ha hagut repercussions, ja saps. Repercussions severes.

Estenent el braç cap avall, va agafar un cos mort i el va alçar prou a prop com perquè Maul pogués veure’l.

Era Izhsmash. La mandíbula trencada del nelvaanian penjava de les seves juntes. La seva boca i conques oculars estaven plenes de trossos de circuits trencats i cables torts... un missatge per a qui fos que trobés el cos.

Hi havia un soroll lleu, algú aclarint-se la gola en algun lloc a la seva esquerra. Maul va alçar el cap, lluitant per alliberar-se de la densa xarxa de cables que lligaven els braços i cames a les parets que no podia veure.

–Està aquí amb tu? –va preguntar Maul–. Està aquí Radique?

Zero va ignorar la pregunta.

–Els guàrdies i reclusos trobaran el teu cos al costat del nelvaanian, –va dir ell amb la mateixa empatia perplexa–. Sabran el que ha passat. Aquestes advertències han de enviar-se de tant en tant. És la seva voluntat. –Inclinant-se prou ​​a prop per poder baixar la veu, va parlar gairebé disculpant-se–. Ningú amenaça al Sr. Radique, Jagannath. Ho entens, no? Només són negocis.

–Jo tinc negocis amb ell, –va dir en Maul–. Digues a Radique...

–Adéu, Jagannath, –va dir l'altra veu. Era la primera vegada que Maul l'havia escoltat–. És una llàstima que hagis d’acabar la teva estada a Sub Rusc 7 com un conte d'advertència. Vas ser un espècimen intrigant mentre vas durar.

–Espera. –Maul va alçar el seu cap de nou i va captar una visió de la figura al costat d’en Zero... era un weequay, un que mai havia vist abans. O sí? La cara abrupta, bronzejada, estava crispada en un nas arrufat especulatiu, el seu front alt coronat amb una cresta, i Maul va recordar al reclús que havia vist en el seu primer dia aquí.

L'ocell arpa estava pujat a la seva espatlla.

–Repercussions, Jagannath.

Sense una altra paraula, el weequay mirà a Zero, i els dos es van girar i van abandonar l'habitació.

Hi va haver un clam de llamps, mecanitzat de maquinària pesada sent encesa. Els servos d'alimentació forçada rebufaren i es van convertir en un so monòton polsant. Maul va pensar en la planta de fabricació.

Abans que pogués comprendre el que significava exactament, va sentir els cables al voltant dels canells i turmells començant a estrènyer, tirant d'ell en quatre direccions diferents.

Tan sobtadament com van aparèixer, les llums encegadores es van apagar, soterrant-lo en la completa foscor.

Maul va tirar dels lligams, però els cables al voltant dels seus braços i cames només s’estrenyien més, estirant les cavitats de les seves espatlles, generant tensió en els seus malucs i genolls. Va lluitar per alliberar-se, però els lligams se sostenien ràpidament. Quelcom va sonar en el seu canell dret. Cada junta començava a cremar. Anaven a estripar-lo a trossos.

Des de dalt d'ell, sobre el brunzit de la maquinària, va escoltar un brusc aleteig.

En la foscor, els sorolls sanglotants van començar de nou. Paraules forçades.

–Van... A matar-nos a tots dos, –va panteixar una veu.

Ara Maul va reconèixer la veu. El vell hi era amb ell, el pare d’Eogan... què havia perdut la seva cama davant el blàster d’en Voystock. Va buscar a la memòria el nom del vell, i va arribar a ell gairebé al moment.

–Artagan?

–Mai vaig haver de... haver-li salvat la vida, –va dir la veu del vell–. Hauria d’haver-me quedat amb els Bando Gora. Massa tard ara, suposo.

Retorçant tot el seu cos tant com li permetien els cables, Maul va girar el cap en direcció a la veu del vell. En aquells moments, la tensió en les seves extremitats havia transcendit el dolor, catapultant-lo a una completament nova realitat de la consciència. De nou va pensar, gairebé instintivament, a utilitzar la Força, a invocar la força i habilitat amb les quals la seva magnitud podia gairebé de forma segura salvar-lo de la mort. Segur que aquestes coses havien estat posades a la seva disposició per un motiu, un propòsit més gran, no?

Des de les zones interiors del pensament conscient, va escoltar la veu del seu Mestre sonant en la seva ment.

Hi ha aspectes de qui som, li havia dit una vegada Sidious, que només poden ser-nos revelats en el pou més profund del sofriment intolerable, en aquests moments quan tota la resta s'ensorra... quan estem a la mateixa vora de la pròpia eternitat i mirem a la mort a la cara.

Maul no va respirar. La suor sorgia per la seva cara. Encara mirant a Artagan, va aconseguir captar la mirada del vell.

–Què has dit?

–Bando Gora, –va murmurar Artagan–. Aclamat sigui el crani...

–Estaves en els Bando Gora?

–... Anaven a matar a Radique. –En algun lloc en la foscor, el vell va murmurar alguna cosa més, un balbuceig incoherent de consonants, llavors es va tornar lúcid de nou–. Els vaig trair, vaig salvar a Radique d'ells. Han estat caçant-me... des de llavors.

Per un moment Maul no va parlar. Sota el dolor i el sotragueig de la màquina que estava a punt d’estripar-lo a trossets, una nova revelació ja havia començat a prendre forma en la seva ment.

–És pel que vas portar al teu fill aquí a Sub Rusc 7.

El vell va grunyir assentint.

–Radique va jurar... que em protegiria...

Maul es va sentir mesurant el que deia el vell contra el que sabia amb certesa. La revelació –una peça del puzle abruptament col·locant-se en el seu lloc– li va donar un rampell sobtat de determinació.

Invocant tot el que quedava de les seves forces, va agafar el seu braç dret tan fort com va poder lluny del cable, dislocant la seva espatlla de la seva conca amb un pop audible. Un adormiment sinuós, sobre-elastitzat es va escampar per la junta en una onada d'agulles, amenaçant amb deixar tot el seu braç inútil, però el moviment li va donar suficient distensió al cable perquè el lligament llisqués lliure pel seu canell dret.

Tirant del seu braç solt, el va estendre amb una mà que ja estava ràpidament adormint-se, furgant amb el seu canell esquerre. Va semblar durar eternament, però almenys la mà esquerra va quedar lliure també. Només després de deixar-se anar dels turmells va colpejar la part superior del seu tors contra el terra, tornant a col·locar l'espatlla dreta al seu lloc.

Aquí.

Ell es va alçar i va creuar l'habitació, els seus ulls completament aclimatats a la foscor ara. Aquesta era la planta de fabricació, com havia esperat... la grossa maquinària, les escultures d'os d’en Coyle sobresortint al fons com un recordatori inevitable d'on estaven tots destinats a acabar. Si Zero li havia portat aquí, juntament amb el weequay...

–El weequay, –va dir en veu alta. Mitja dotzena de passos després, va aconseguir arribar al punt on el vell jeia a terra, espantosament minvat per les seves ferides, cremant de febre. Maul podia sentir la calor radiant d'ell com un forn, podia olorar la malaltia en ell–. El que estava aquí amb Zero. És ell, no? Aquest és Iram Radique.

Un grunyit boirós que pogués haver estat acceptació va arribar del vell.

–Radique..., –va aconseguir dir.

–Necessito trobar-lo. Quina era la seva connexió amb els Gora?

–No... Puc... dir–t'ho.

–Per què no?

–... Només digues-li a Eogan...

Maul va estendre el braç cap avall i va alçar a Artagan Truax, carregant-lo sobre la seva espatlla.

–... Estàs fent? –va preguntar el vell–. On m'estàs...?

–Fora d'aquí, –va dir en Maul–. Hem de discutir certes coses.

Següent