Hereu de l’Imperi (XXVII)

Anterior

27

L’atrotinat vaixell de càrrega de classe A es va allunyar del Quimera pel costat d'estribord. Era una gegantina caixa a la qual anava subjecte un hiperpropulsor; el seu casc descolorit brillava a la llum dels reflectors del Destructor Estel·lar. Thrawn, assegut al seu lloc de comandament, va examinar les dades dels sensors i va moure el cap.

-Sembla adequat, capità -va dir a Pellaeon -. Com havia de ser. Pot continuar la prova quan tot estigui preparat.

-Es retardarà uns minuts més, senyor -va dir Pellaeon, mentre estudiava les dades que apareixien en la seva consola -. Ajustar l'escut protector encara està plantejant problemes als tècnics.

Va contenir l'alè, una mica espantat de la seva explosió verbal. L'escut protector sense provar i el vaixell de càrrega modificat en el que s'havia muntat havien costat una enorme quantitat de diners, uns diners que l'Imperi no es podia permetre dilapidar. Tenint en compte l’imminent operació a Sluis Van...

El gran almirall es va limitar a capcinejar.

-Hi ha temps -va dir amb calma -. Alguna notícia de Myrkr?

-El darrer informe va arribar fa dues hores. Negatiu també.

Thrawn va tornar moure el cap.

- I l'últim còmput d’Sluis Van?

-Ummm... -Pellaeon va comprovar la informació -. Cent dotze naus de guerra en total. Seixanta-cinc s'utilitzen com vaixells de càrrega, i les altres en missions d'escorta.

-Seixanta-cinc -va repetir Thrawn, amb òbvia satisfacció -. Excel·lent. Significa que només hem d'escollir.

Pellaeon es va agitar, incòmode.

-Sí, senyor.

Thrawn va deixar de contemplar el vaixell de càrrega i va mirar a Pellaeon.

- Està preocupat, capità?

Pellaeon va capcinejar en direcció a la nau.

-No m'agrada enviar-los a territori enemic sense cap tipus d'aparell per comunicar-se.

-No tenim moltes opcions al respecte -li va recordar amb sequedat Thrawn -. Així funciona un escut protector: res surt, res entra. -Va arquejar una cella -. Suposant que funcioni, és clar -va afegir.

-Sí, senyor, però...

-Però què, capità?

Pellaeon va reunir forces de flaquesa i es va llançar.

-Tinc la impressió, almirall, que és el tipus d'operació en la qual hauríem d'utilitzar a C'baoth.

La mirada de Thrawn es va endurir lleument.

- C'baoth?

-Sí, senyor. Ens podria comunicar amb...

-No necessitem comunicar-nos -el va interrompre Thrawn -. Un acurat càlcul de temps serà suficient per als nostres propòsits.

-No estic d'acord, almirall. En circumstàncies normals, un càlcul acurat del temps els col·locaria al seu lloc, sí, però no hi ha manera d'anticipar quant trigaran a rebre llum verda del control d’Sluis.

-Al contrari -va replicar amb fredor Thrawn -. He estudiat als sluissi amb gran atenció. Puc preveure exactament quant trigaran a donar llum verda al vaixell de càrrega.

Pellaeon va serrar les dents.

-Si tots els controladors fossin sluissi, potser, però és de suposar que la Rebel·lió, a part de material també els haurà ajudat amb personal propi.

-No té importància. Els sluissi estaran al comandament. El seu sentit del temps determinarà els esdeveniments.

Pellaeon va sospirar i va acceptar la derrota.

-Sí, senyor -va murmurar.

Thrawn el va mirar.

-No és una qüestió de petulància, capità, o de demostrar que la flota imperial pot funcionar sense ell. La simple realitat és que no ens podem permetre el luxe d'utilitzar a C'baoth massa o massa sovint.

-Perquè tots començaríem a dependre d'ell -va grunyir Pellaeon -, com si tots fóssim borgs implantats en un ordinador de combat.

Thrawn va somriure.

-Això encara li molesta, oi? No importa. És part d'això, però una part molt petita. El que em preocupa més és impedir al mestre C'baoth que s'aficioni massa a aquest tipus de poder.

Pellaeon va arrufar les celles.

-Va dir que no volia el poder.

-Doncs menteix -va replicar amb fredor Thrawn -. Tots els homes desitgen el poder. I com més en tenen, més el desitgen.

Pellaeon va reflexionar sobre aquelles paraules.

-Però si representa una amenaça contra nosaltres...

Es va interrompre, conscient dels oficials i homes que treballaven al seu voltant.

El gran almirall va fer cas omís.

- Per què no acabar amb ell? -Va acabar la pregunta -. És molt senzill. Perquè aviat podrem satisfer la seva ànsia de poder, i després no representarà més amenaça que qualsevol altra eina.

- Leia Organa Solo i els seus bessons?

-Exacte -va assentir Thrawn, amb ulls brillants -. Quant C'baoth els tingui a les mans, aquestes petites excursions amb la flota no seran per a ell res més que distraccions que l’apartaran del seu autèntic treball.

Pellaeon va apartar la vista d'aquella mirada intensa. La teoria semblava bona, però la pràctica...

-Donant per fet que els noghri puguin localitzar-la.

-Ho faran -va afirmar Thrawn -. A ella i als seus guardians se'ls acabaran els trucs, molt abans que a nosaltres se'ns acabin els noghri.

La pantalla de Pellaeon es va il·luminar.

-Estan preparats, senyor -va anunciar.

Thrawn es va tornar cap al vaixell de càrrega.

-Quan vulgui, capità.

Pellaeon va respirar profundament i va accionar l'interruptor de comunicació.

-Escut protector activat.

Van mirar per la portella. L’atrotinat vaixell de càrrega...

Va seguir exactament com estava.

Thrawn va contemplar al vaixell de càrrega, va desviar la vista cap a les seves pantalles, va tornar a mirar el vaixell de càrrega, i després va dirigir un somriure de satisfacció a Pellaeon.

-Excel·lent, capità. Just el que volia. El felicito a vostè i als seus tècnics.

-Gràcies, senyor -va dir Pellaeon, i va relaxar els seus músculs. No s'havia adonat de com de tensos que estaven -. Llum verda, per tant?

El somriure del gran almirall no es va esvair, però la seva expressió es va endurir.

-Llum verda, capità. Alerti a les forces de xoc. Prepareu-vos per dirigir-nos cap al punt de cita.

-Els arsenals d’Sluis Van són els nostres.

Wedge Antilles va aixecar la vista del quadern de dades amb incredulitat.

-Deu estar fent broma -va dir al missatger -. Missió d'escorta?

L'altre li va dirigir una mirada d'innocència.

- A què ve això? -Va preguntar -. Vostès, els paios dels caces X, es dediquen a escortar.

-Escortem gent -va replicar Wedge -. No vigilem naus de càrrega.

La mirada innocent del missatger va donar pas a un d'enuig poc dissimulat. Wedge va tenir la sobtada impressió que, últimament, s'hauria vist embrancat en discussions similars.

-Escolti, comandant, no em doni la culpa a mi -va grunyir -. Es tracta d'escortar una fragata. Què més dóna si la fragata porta a bord gent o un reactor avariat?

Wedge va contemplar de nou el quadern de dades. Era una qüestió d'orgull professional, i en això radicava la diferència.

-Sluis Van és una desviació massa llarga per als caces X -va dir.

-Sí, bé, les ordres diuen que vostès romandran a bord de la fragata fins que arribin al sistema -va dir el missatger -. L’escortaran des d'allà.

Wedge va llegir la resta de les ordres. Haurien de quedar-se a l'arsenal i esperar que la resta del comboi s'agrupés, abans de transportar la càrrega cap a Bpfassh.

-Això ens tindrà allunyats de Coruscant massa temps -va argüir.

-Jo de vostè ho veuria com una cosa positiva, comandant -va dir el missatger, baixant la veu -. Alguna cosa s'està coent. Crec que el conseller Fey'lya i la seva gent estan a punt de prendre mesures.

Un calfred va recórrer a Wedge.

- No es referirà... a un cop d'estat?

El missatger va fer un salt, com si s'hagués cremat.

-Oh, no, per descomptat que no. Sospita que Fey'lya...?

Es va interrompre, amb una mirada astuta.

-Ah, ja ho entenc. Vostè és un dels fidels a Ackbar, eh? Enfronti els fets, comandant. Ackbar ha perdut tota influència sobre els soldats de l'Aliança. Fey'lya és l'única persona del Consell que es preocupa pel nostre benestar. -Ha indicat el quadern de dades -. Cas tancat. Tota aquesta brossa ha sortit del despatx d’Ackbar.

-Sí, bé, encara hi ha un Imperi allà fora -va murmurar Wedge, conscient que l'atac verbal desencadenat pel missatger contra Ackbar l'havia conduït a l'extrem oposat de la seva pròpia argumentació. Es va preguntar si l'altre ho hauria fet a propòsit, o si era un més dels militars que donaven suport a Fey'lya.

Ben pensat, unes vacances lluny de Coruscant no era una mala idea, al cap i a la fi. Si més no, l'allunyaria de totes aquestes maquinacions polítiques.

- Quan partim?

-Quant reuneixi a la seva gent i pugin a bord. Ja estan carregant els seus caces.

-Bé.

Wedge va sortir de l'oficina i es va allunyar pel passadís. Sí, una discreta fugida a Sluis Van i Bpfassh seria el més adequat en aquest moment. Li donaria un respir per meditar sobre el que estava passant en aquesta Nova República per la qual havia corregut tants riscos.

I si es topaven amb els imperials en el camí... Bé, era una amenaça contra la qual sabia combatre, com a mínim.

Següent