2
-Em sap greu, Luke
-va dir pel comunicador la veu d’en Wedge Antilles, puntuada per ocasionals
espurnejos d'estàtica -. He tocat tots els ressorts, possibles i impossibles, i
no hi ha manera. Algun peix gros ha donat ordres que les naus de defensa
sluissi tenen absoluta prioritat pel que fa a reparacions. Fins que localitzi
en aquest tipus i li sol·liciti un permís especial, ningú tocarà el teu caça.
En Luke Skywalker va
fer una ganyota i va sentir que quatre hores de frustració s'amuntegaven en la
seva gola. Quatre precioses hores dilapidades, sense cap resultat, mentre a
Coruscant s'estava jugant el futur de la Nova República.
- Has esbrinat el
nom d'aquest individu? -Va preguntar.
-Ni tan sols això,
ho segueixo intentant, però aquest lloc ha embogit.
-Un atac imperial a
gran escala et produiria el mateix efecte -va sospirar en Luke.
Comprenia les
prioritats dels sluissi, però no anava a rendir-se. Sis dies de vol el
separaven de Coruscant, i cada hora de retard significava una hora més
d'avantatge perquè les forces polítiques oposades a l'almirall Ackbar
consolidessin les seves posicions.
-Segueix
intentant-ho, d'acord? He de fotre el camp d'aquí.
-És clar. Escolta,
sé que estàs preocupat pel que passa a Coruscant, però ni un Jedi pot fer
miracles.
-Ja ho sé -va
concedir en Luke a contracor. Han anava de camí. Leia ja havia arribat... -. És
que detesto estar assegut aquí sense fer res.
-Jo també. -En Wedge
va baixar la veu una mica -. Encara et queda una opció, no ho oblidis.
-No ho faré -va
prometre en Luke.
Es tractava d'una
opció que havia estat temptat de proposar al seu amic, però en Luke ja no era
oficialment un militar de la Nova República, i com les forces de la Nova
República destacades en els arsenals encara estaven en estat de màxima alerta, en
Wedge podia enfrontar-se a un consell de guerra per lliurar el seu caça X a un
civil. El conseller Borsk Fey'lya i la seva facció anti-Ackbar potser no
voldrien infligir un càstig exemplar a algú d'estar per casa, com un comandant
d’esquadró. Però potser sí.
En Wedge ho sabia
millor que en Luke, per descomptat, la qual cosa augmentava la generositat de
l'oferta.
-T'ho agraeixo -va
dir en Luke -, però a menys que la situació sigui desesperada, serà millor
esperar que reparin la meva nau.
-Molt bé. Com està
el general Calrissian?
-Més o menys com el
meu caça -va dir amb sequedat en Luke -. Tots els metges humans i androides
estan ocupats a curar ferides ocasionades per la batalla. Extreure fragments de
metall i vidre d'algú que no sagna està al final de la llista de prioritats.
-Suposo que estarà
molt content.
-L’he vist més
feliç. Donaré un altre toc als metges. Per què no tornes a sondejar als
buròcrates sluissi? És possible que entre els dos exercim suficient pressió.
En Wedge va llançar
una rialleta.
-Molt bé. Et trucaré
després.
La comunicació es va
tallar, amb un altre cruixit d'estàtica.
-I bona sort -va
afegir en Luke en veu baixa.
Es va aixecar de la
cabina pública i va creuar la zona de recepció en direcció al pavelló clínic.
Si la resta dels equipaments sluissi havien patit tants danys com el seu sistema
intern de comunicacions, passaria molt de temps abans que algú tingués una
estona lliure per col·locar un parell d’inductors d’hiperpropulsió nous en el
caça-X d'un civil.
De tota manera, la
situació no era tan dolenta, va decidir, mentre s'obria pas amb cautela entre
les multituds que semblaven córrer en totes direccions alhora. Hi havia
diverses naus de la Nova República, els tècnics de manteniment serien més
propensos que els sluissi a saltar-se les normes per un antic oficial com Luke.
I si les coses empitjoraven, intentaria cridar a Coruscant, per si la Mon
Mothma podia intervenir.
La part negativa
d'aquella possibilitat consistia en què una trucada de socors podia ser
interpretada com un símptoma de flaquesa, i demostrar flaquesa davant el
conseller Fey'lya no era el més adequat en aquests moments.
Si més no, això
creia ell. D'altra banda, demostrar que podia acudir a la cúpula de la Nova
República i rebre ajuda immediata, també podia interpretar-se com un senyal de
força i influència.
En Luke va moure el
cap, frustrat. Suposava que havia de ser útil per a un Jedi veure les dues
cares d'un problema, però les maquinacions polítiques li semblaven encara més
tèrboles del que eren. Era un dels molts motius pels que sempre havia procurat
deixar la política a la Leia.
Només esperava que
la seva germana estigués a l'altura d'aquest repte concret.
L'ala mèdica estava
tan atapeïda com la resta de la immensa estació espacial d’Sluis Van, però
almenys un elevat percentatge d'habitants estaven asseguts o estirats, en lloc
de formiguejar per tot arreu. Va avançar entre cadires i lliteres, fins arribar
a la sala reconvertida en zona d'espera per a pacients de baixa prioritat. En Lando
Calrissian, la seva expressió i estat d'ànim oscil·laven entre la impaciència i
l'avorriment, estava assegut en un racó. Estrenyia contra el seu pit un
dessensibilitzador compacte, mentre amb l'altra mà sostenia una agenda
electrònica prestada, que contemplava amb el nas arrufat.
- Males notícies?
-Va preguntar en Luke.
-Com tot el que m'ha
passat darrerament -va dir en Lando, i va tirar l'agenda a la cadira buida que
havia al costat del llit -. El preu del hfredio s'ha ensorrat de nou a la
borsa. Si no puja una mica abans de dos mesos, perdré uns quants centenars de
milers.
-Caram. És el
principal producte del complex de Ciutat Nòmada, oi?
-Un dels diversos
productes principals, si. –En Lando va fer una ganyota -. Ens hem diversificat
tant que, en circumstàncies normals, no ens perjudicaria molt. El problema és
que m'havia dedicat a emmagatzemar el producte, confiant que pugés el preu, i
ha passat tot el contrari.
En Luke va reprimir
un somriure. Molt típic d’en Lando. Per respectable i complidor de la llei que
s'hagués tornat, no menyspreava lliurar-se a petites manipulacions.
-Bé, si et serveix
de consol, porto bones notícies per a tu. Com totes les naus que els imperials
van intentar robar pertanyien a la Nova República, no serà necessari passar
pels tràmits burocràtics sluissi per recuperar els teus talps. Serà qüestió de
remetre la petició pertinent al comandant militar de la República i treure'ls
d'aquí.
En Lando va
desarrufar les celles.
-Això és fantàstic,
Luke. T'ho agraeixo de debò. No tens ni idea del que vaig haver de fer per
apoderar-me d'aquests talps. Trobar substituts em causaria tremends problemes.
En Luke va rebutjar
el seu agraïment amb un gest.
-Donades les
circumstàncies, era el mínim que podia fer. Aniré a les oficines a veure si
accelero els tràmits. Has acabat amb aquesta agenda?
-Sí, emporta-te-la.
Alguna novetat respecte al teu caça?
-No. –En Luke va
agafar l'agenda -. Segueixen dient que trigaran unes quantes hores a...
Va captar el brusc
canvi en l'estat d'ànim d’en Lando un segon abans que la mà del seu amic li
s'aferrés el braç.
- Què passa? -Va
preguntar en Luke.
En Lando mirava a l'infinit, amb el front arrugat de
concentració, i ensumava l'aire.
- On estaves fa un
moment? -Va preguntar.
-Vaig travessar la
zona de recepció en direcció als comunicadors públics.
En Luke es va adonar
que no només ensumava l'aire, sinó també la seva màniga.
- Per què?
En Lando va deixar anar el braç d’en Luke.
-Tabac carababba -va
dir lentament -, barrejat amb alguna espècia armudu. No sentia l’olor des de...
-Va mirar en Luke, cada vegada més tens -. És en Niles Ferrier. Per força.
- Qui és Niles
Ferrier? -Va preguntar en Luke, notant que el seu cor s'accelerava. La
inquietud d’en Lando era contagiosa.
-Un humà, gran i
corpulent. Cabell fosc, potser barba, encara que va a temporades. Potser fumi
purs llargs i estrets. No, clar que fuma. El fum s’enganxa a la seva roba.
Recordes si l’has vist?
-Espera.
En Luke va tancar
els ulls i va emprar la Força. Invocar records propers era una de les
habilitats Jedi que Yoda li havia ensenyat. Les imatges van desfilar cap a
enrere en el temps. La seva caminada cap a l’ala mèdica, la seva conversa amb
Wedge, la cerca d'un comunicador públic...
I el va localitzar.
Tal com Lando l’havia descrit. Creuant-se a uns tres metres de distància.
-Ja el tinc -va dir
en Luke, i va congelar la imatge en la seva memòria.
- On es dirigeix?
-Hmmm...
En Luke va reproduir
els records. L'home va entrar en el seu camp de visió i va sortir al cap d'un
minut, fins a desaparèixer del tot quan en Luke va trobar el comunicador lliure
que buscava.
-Fa la impressió que
ell i un parell de tipus més s'encaminen cap al Passadís Sis.
En Lando havia teclejat un esquema de l'estació a
l'agenda.
-Passadís Sis...
Maleïda sigui!
Es va aixecar,
deixant caure l'agenda i el dessensibilitzador a la cadira.
-Anem, cal anar a
fer una ullada.
- On? -Va preguntar
en Luke. Va haver de donar una gambada per seguir al Lando, que s'obria pas a
corre-cuita entre els pacients que esperaven a la porta -. Qui és Niles
Ferrier?
-Un dels millors
lladres de naus de la galàxia -va contestar en Lando -. I el Passadís Sis
condueix a una de les zones ocupades pels equips de reparació. Serà millor que
hi arribem abans que pispi un bombarder corellià i foti el camp.
Van travessar la
zona de recepció i van passar sota l'arcada que portava el rètol «Passadís
Sis», escrit en els delicats carioglifs sluissi i en els caràcters bàsics, més
toscos. Davant la sorpresa d’en Luke, aquest va comprovar que gairebé no hi
havia gent. Després de recórrer cent metres del passadís, es van trobar sols.
-Vas dir que era una
zona de reparacions, oi? -Va preguntar, mentre projectava els seus sentits
Jedi.
Els llums i les
maquinàries de les oficines i tallers que els envoltaven semblaven funcionar
bé, i va captar diversos androides absorts en les seves tasques. D'altra banda,
el lloc semblava desert.
-Sí -va contestar en
Lando -. L'esquema informava que s'utilitzen els Passadissos Cinc i tres, però
l'abundant trànsit exigeix que aquest també
s'usi. No portaràs un desintegrador de més?
En Luke va negar amb
el cap.
-Ja no porto
desintegrador. Creus que hauríem de cridar a Seguretat?
-Si volem esbrinar
què es porta entre mans en Ferrier, no. A hores d'ara, ja haurà intervingut
l'ordinador de l'estació i el sistema de comunicacions.
-Va mirar per la
porta oberta d'una oficina mentre passaven per davant -. Això és obra d’en
Ferrier, no hi ha dubte. Un dels seus trucs preferits és enviar ordres falses
perquè tothom rebutgi la zona que li interessa...
-Calla -va
interrompre en Luke. En la vora de la seva ment... -. Crec que els he
localitzat. Sis humans i dos alienígenes, a uns dos-cents metres davant nostre.
- Quina mena
d'alienígenes?
-No ho sé. No m'he
trobat mai amb cap d'aquestes espècies.
-Bé, vés amb compte.
En Ferrier sol contractar alienígenes pels seus músculs. Anem.
-Potser hauries de
quedar-te aquí -va suggerir en Luke, mentre treia l'espasa de llum del seu
cinturó -. No sé fins a quin punt podré protegir-te, si decideixen oposar
resistència.
-M’arriscaré. En Ferrier
em coneix, potser pugui evitar que arribem a les mans. A més, se m'ha acudit
una idea.
Es trobaven a menys
de vint metres del primer humà, quan en Luke va captar un canvi en l'estat
d'ànim del grup.
-Ens han localitzat
-va murmurar al Lando -. Vols provar a parlar amb ells?
-No sé -va contestar
en Lando, que va estirar el coll per escodrinyar el passadís, en aparença
desert -. Potser necessitem apropar-nos una mica més...
Es va produir un
llevíssim moviment en una de les portes, i una brusca oscil·lació de la Força.
- Ajup-te! -Va
bordar en Luke, mentre encenia l'espasa de llum. El brillant full blanc verdós
va aparèixer amb un xiuxiueig... I es va moure gairebé per voluntat pròpia per
aturar el raig desintegrador disparat contra ells -. Posa't darrere meu! –Li va
ordenar en Luke, quan un segon llamp va solcar l'aire.
Les seves mans,
guiades per la Força, van dirigir l'espasa cap a la nova amenaça. Un tercer
llamp va rebotar en l'espasa, seguit d'un quart. Un segon desintegrador va
obrir foc des d'una altra porta, afegint la seva veu al primer.
En Luke no va
retrocedir. Va notar que la Força fluïa en el seu interior i es projectava pels
braços cap a l'exterior, provocant un estrany efecte visual, com un túnel, que
concentrava la ment en l'atac i es feia fosc tota la resta. En Lando, mig
ajupit darrere d'ell, no era més que una sensació borrosa al fons de la seva
ment, els altres homes d’en Ferrier encara resultaven més difusos. Va estrènyer
les dents, va deixar que la Força es fes càrrec de la seva defensa i va
explorar amb la vista el passadís, atent a qualsevol nova amenaça.
Mirava directament a
l'estranya ombra, quan aquesta es va esqueixar de la paret i va avançar.
Per un moment no va
creure en el que estava veient. L'ombra no tenia textura o detalls, era una
forma lleugerament fluida, d'una negror gairebé total. Però era real..., i es
movia cap a ell.
- Lando! -Va cridar,
fent-se sentir per sobre dels trets -. A cinc metres de distància, quaranta
graus a l'esquerra. Alguna idea? Va sentir un xiuxiueig a la seva esquena.
-Mai havia vist res
semblant. Retrocedim?
En Luke, amb un
esforç, va traslladar la seva concentració a l'ombra que s'acostava. Va captar
alguna cosa, una de les intel·ligències alienígenes que havia sentit abans. La
qual cosa implicava que pertanyia al grup d’en Ferrier.
-No t’apartis de mi
-va dir al Lando.
Havia de ser
perillós, però fugir amb la cua entre cames no serviria de res. Es va encaminar
lentament cap l'ombra.
L’alienígena es va
aturar, clarament sorprès que una presa en potència avancés en lloc d'escapar.
En Luke va aprofitar la momentània vacil·lació per desviar-se una mica cap a la
paret del passadís que tenia a la seva esquerra. El primer desintegrador, els
raigs començaven a passar prop de l'ombra mòbil, seguint els moviments d’en
Luke, va parar de sobte. La forma de l'ombra va oscil·lar. En Luke va tenir la
impressió que mirava cap enrere. Va seguir movent-se cap a l'esquerra, atraient
el foc del segon desintegrador cap a l'ombra. Va emmudir al cap d'escassos
segons.
-Bona feina -va
murmurar en Lando en la seva oïda -. Permet-me.
Va retrocedir a un
pas d’en Luke.
-Ferrier -va cridar
-. Sóc Lando Calrissian. Escolta, si vols que el teu company segueixi sencer,
serà millor que li ordenis retirar-se. Aquest és Luke Skywalker, cavaller Jedi.
El tipus que es va carregar al Darth Vader.
La qual cosa no era
estrictament certa, per descomptat, però bastant aproximada. Al cap i a la fi,
Luke havia derrotat Vader en el seu últim duel a espasa de llum, encara que no
havia arribat a matar-lo.
En qualsevol cas,
les implicacions no van passar desapercebudes als homes invisibles apostats al
passadís. Va intuir que el dubte i la consternació els envaïen, i encara que va
alçar una mica més l'espasa de llum, l'ombra va deixar d'acostar-se.
- Com et dius? -Va
cridar algú.
-Lando Calrissian -va repetir en Lando
-. Recordeu-vos d'aquella operació barroera a Phraetiss, fa uns deu anys.
-Ja me'n recordo -va dir una veu
emmurriada -. Què vols?
-Vull oferir-te un tracte. Surt i
parlem.
Es va produir un moment de
vacil·lació. Després, l'home corpulent que en Luke recordava va sortir de
darrere d'unes caixes amuntegades contra la paret del passadís, amb el pur
encara subjecte entre les dents.
-Tots -va insistir en Lando -. Va,
Ferrier, fes-los sortir. No pensaràs que poden amagar-se d'un Jedi.
Els ulls d’en Ferrier es van desviar
cap al Luke.
-Sempre s'han exagerat els místics
poders Jedi -va esbufegar.
No obstant això, els seus llavis es
van moure de forma inaudible i, mentre s'acostava a ells, cinc humans i un
alienígena insectoide, alt, prim i cobert d'escates verdes, van anar sorgint un
per un.
-Això està millor -va dir en Lando,
sortint de darrere d’en Luke -. Un verpine, eh? -Va afegir, assenyalant
l’alienígena -. He de reconèixer, Ferrier: ets ràpid. Tot just transcorregudes
trenta hores des de l'atac imperial, i ja estàs a la feina. I amb un verpine
domesticat, de més a més. Has sentit parlar dels verpins, Luke?
En Luke va assentir. L'aparença de
l’alienígena no li resultava familiar, però sí el nom.
-Diuen que són uns genis en reparar
i remuntar aparells d'alta tecnologia.
-Una reputació guanyada a pols -va
confirmar en Lando -. Diuen els rumors que van ser ells els van ajudar a
l'almirall Ackbar a dissenyar els caces B. Has canviat d'especialitat, Ferrier,
o el verpine va pujar a bord per casualitat?
-Has parlat d'un tracte -va dir amb
fredor en Ferrier -. Anem al gra.
-Primer, vull saber si vas
participar en l'atac contra Sluis Van -va dir en Lando, amb el mateix to d’en
Ferrier -. Si treballes per a l'Imperi, no hi ha tracte.
Un membre de la banda, desintegrador
en mà, va respirar profundament, com preparant-se. En Luke li va apuntar amb
l'espasa de llum a manera d'advertència, i se li van passar les ganes
d’heroïcitats. En Ferrier va llançar un cop d'ull a l'home, i després va mirar al
Lando.
-L’Imperi va sol·licitar naus -va
grunyir -, naus de guerra, en concret. Paguen una bonificació del vint per cent
sobre el preu de mercat per qualsevol cosa que pesi més de cent mil tones i
pugui combatre.
En Luke i Lando van intercanviar una
ràpida mirada.
-Una sol·licitud molt estranya -va
dir en Lando -. Han perdut algun arsenal?
-No ho van dir, i jo no vaig
preguntar -va replicar en Ferrier -. Sóc un home de negocis; dono al client el
que demana. Voleu fer un tracte, o només parlar?
-Fer un tracte –el va
tranquil·litzar en Lando -. Em sembla, Ferrier, que estàs en un bon embolic. T’hem
enxampat in fraganti intentant robar una nau militar de la Nova República.
També hem demostrat sense cap mena de dubte que Luke pot donar compte de tots
vosaltres. En tinc prou donar l’avís a Seguretat perquè tots vosaltres doneu
amb els vostres ossos en una colònia penal durant els propers anys.
L'ombra, que seguia immòbil, va fer
un pas endavant.
-El Jedi podria sobreviure –li va
advertir Ferrier -, però tu no.
-Potser sí, i potser no -va admetre en
Lando -. En qualsevol cas, no és el tipus de situació desitjable per a un home
de negocis de la teva talla. Bé, aquest és el tracte: si marxeu ara, us
deixarem sortir del sistema d’Sluis Van abans de delatar-vos a les autoritats.
-Quanta generositat -es va burlar en
Ferrier -. Què vols, en realitat? Una part dels beneficis, o diners?
En Lando va moure el cap.
-No vull els teus diners. Només vull
que foteu el camp d'aquí.
-Les amenaces em disgusten.
-Aleshores, pren-t’ho com una
advertència, en record dels vells temps -va dir en Lando, amb veu decidida -.
Però pren-t’ho de debò.- Durant un llarg minut, només es va sentir al passadís
el llunyà brunzit de les maquinàries. En Luke va adoptar una posició de combat,
mentre intentava captar les canviants emocions d’en Ferrier.
-El vostre «tracte» ens costarà un
munt de diners -va dir en Ferrier, passant el pur a l'altra comissura de la
boca.
-Me n’adono -va admetre en Lando -,
i ho lamento, encara que et costi de creure, però la Nova República no es pot
permetre el luxe de perdre cap nau en aquest moment. No obstant això, podries
provar-ho al sistema Amorris. Les meves darreres notícies són que la banda
pirata de Cavrilhu l'utilitzava com a base, i sempre necessiten personal de
manteniment amb experiència.
-Va desviar la vista cap l'ombra. I
també músculs.
En Ferrier va seguir la seva mirada.
- T’agrada el meu fantasma?
- Fantasma?
En Luke va arrufar les celles.
-Es diuen defel -va explicar en
Ferrier -, però crec que «fantasma» els hi quadra molt millor. Els seus cossos
absorbeixen tota la llum visible, una mena de mecanisme de supervivència
evolucionat.-Va mirar al Luke -. Què opines d'aquest tracte, Jedi, com a
defensor de la llei i la justícia?
En Luke esperava la pregunta.
- Heu robat alguna cosa aquí, o
només heu intervingut l'ordinador de l'estació?
En Ferrier va torçar els llavis.
-També hem disparat a un parell de
bizits que van ficar els nassos on no els importava -va dir amb sarcasme -.
Això compte?
-No, ja que van sortir il·lesos. Pel
que a mi concerneix, podeu marxar.
-Ets molt amable -va grunyir en Ferrier
-. Això és tot?
-Això és tot -va confirmar en Lando
-. Ah, també vull el teu codi d'accés.
En Ferrier el va fulminar amb la
mirada, però va fer un gest en direcció al verpine que estava darrere d'ell. En
silenci, l'alt alienígena verd es va avançar i va tendir al Lando un parell de
targetes de dades.
-Gràcies -va dir en Lando -. Molt
bé. Us dono una hora per tornar a la vostra nau i sortir del sistema, abans que
donem l'alarma. Bon viatge.
-Sí, ho farem -va dir en Ferrier -.
Ha estat un plaer tornar-te a veure, Calrissian. Potser la propera vegada pugui
fer-te algun favor.
-Prova a Amorris -li va recordar
Lando -. Aposto a què tenen, almenys, un parell d'antics patrullers Sienar dels
que podrien desprendre’s.
En Ferrier no va contestar. El grup
va passar al costat d’en Lando i en Luke sense dir paraula i es va allunyar pel
passadís desert, en direcció a la zona de recepció.
- Creus que ha estat una bona idea
explicar-li res d’Amorris? -Va murmurar en Luke mentre els seguia amb la mirada
-. Potser l'Imperi aconsegueixi un o dos patrullers gràcies en aquest tracte.
- Hauries preferit que s'apoderessin
d'un Creuer Estel·lar calamarià? -Va contraatacar en Lando -. Ferrier és molt
bo, no li hauria costat molt pispar-ne un, sobretot amb la confusió que regna
aquí.-Va bellugar el cap amb expressió pensativa -. Em pregunto què deu passar
en l'Imperi. És absurd pagar preus exagerats per naus usades, quan compten amb
instal·lacions per fabricar-les.
-Potser tinguin problemes -va
suggerir en Luke. Va apagar l'espasa de llum i la va retornar al seu cinturó -.
Potser han perdut un Destructor Estel·lar, aconseguit salvar a la tripulació, i
necessiten naus per redistribuir-la.
-Suposo que és possible -va admetre en
Lando, poc convençut -. Em costa imaginar un accident en què una nau s'avariï
sense possibilitat de reparació, però sortint il·lesa la tripulació. Bé,
traslladarem la informació a Coruscant, i deixarem que els nois llestos
d'Intel·ligència desentranyin el seu significat.
-Si no estan massa ocupats jugant a
la política.
Perquè si el grup del conseller
Fey'lya també intentava apoderar-se d’Intel·ligència Militar... Va rebutjar la
idea. Preocupar-se per la situació no servia de res.
- I ara què fem? Li concedim una
hora a Ferrier, i després lliurem aquests codis als sluissi?
-Oh, li concedirem aquesta hora a
Ferrier, per descomptat -va dir en Lando, contemplant amb el nas arrufat al
grup que s'allunyava -, però els codis són una altra història. Se m'ha acudit
que si en Ferrier els utilitzava per apartar els treballadors d'aquesta part de
l'estació, no hi ha cap motiu lògic que ens impedeixi utilitzar-los per
col·locar al teu caça en el primer lloc de la llista de prioritats.
-Ah.
Sabia que no era la classe
d'activitat paralegal en què un Jedi hauria de barrejar-se, però donades les
circumstàncies, i tenint en compte la urgència de la situació en què es trobava
Coruscant, violar algunes normes en aquest cas estava, probablement,
justificat.
- Quan comencem? -Va preguntar.
-Ara mateix.
En Luke no va poder evitar un bot en
captar el clar alleujament que emanava del seu amic. Hi havia temut que Luke
adduís retorçades raons ètiques contra el suggeriment.
-Amb sort, estaràs volant abans que
lliuri aquestes targetes als sluissi. A veure si trobem una terminal.
-Sol·licitud d'aterratge rebuda i
confirmada, Falcó Mil·lenari.
-La veu del director del control
aeri del palau imperial es va sentir pel comunicador -. Pista vuit buidada. La
consellera Organa Solo el rebrà.
-Gràcies, Control -va dir en Han, dirigint
la nau cap a la ciutat imperial, mentre contemplava amb desgrat la capa de
núvols foscos que planava sobre tota la regió, com una sorruda amenaça.
Mai feia gaire cas dels auguris,
però aquells núvols no contribuïen a tranquil·litzar el seu ànim. I parlant
d'ànims caiguts... Va connectar l'intercomunicador de la nau.
-Preparats per a l'aterratge -va dir
-. Anem a procedir.
-Gràcies, capità Solo -va respondre
la veu precisa de C3PO, una mica més afectada del que és habitual, en realitat.
L’androide havia de sentir el seu
ego ferit, o el que fos l'ego dels androides. Han va desconnectar
l'intercomunicador i va torçar els llavis, una mica irritat. Mai li havien
agradat els androides. Els utilitzava de tant en tant, però no més del
necessari. C3PO no era tan horrible com alguns que havia conegut, però tampoc
havia passat sis dies sol a l'hiperespai amb els altres.
Ho havia intentat, ni que fos perquè
Leia apreciava a C3PO i volia que es portessin bé. El primer dia, després
d'abandonar Sluis Van, va permetre que C3PO s'assegués a la cabina amb ell, va
suportar la veu melindrosa de l'androide i va tractar amb autèntica valentia de
mantenir-hi una cosa semblant a una conversa. El segon dia, C3PO va parlar fins
pels colzes, mentre dedicava gairebé tot el temps a treballar en els
estretíssims passadissos de manteniment, ja que no hi havia lloc per als dos.
C3PO va aguantar les incomoditats amb el típic bon humor dels androides, i li
parlava des de les escotilles d'accés als passadissos. Quan va arribar la tarda
del tercer dia, havia apartat per complet l’androide de la seva presència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada