8
La dona canosa va
conduir al Han a una petita habitació tipus despatx de l'edifici «Amethyst», li
va posar sota la custòdia de dos guàrdies, i va desaparèixer amb el seu
desintegrador, comunicador i targeta d'identitat. En Han va intentar una o dues
vegades entaular conversa amb els guàrdies, però no en va obtenir resposta de
cap, i ja s'havia resignat a continuar assegut en silenci, escoltant les
sirenes que sonaven fora, quan la dona va tornar.
Acompanyada per una
altra dona més alta, proveïda d'un aire d'autoritat inconfusible.
-Bon dia -va saludar
al Han -. El capità Solo, suposo? Com portava la seva targeta d'identitat a la
mà, era absurd negar-ho.
-Exacte -va
contestar.
-La seva visita ens
honora -va dir la dona, amb una nota de sarcasme en les seves educades paraules
-, si bé ens sorprèn una mica.
-No sé per què. Al
cap i a la fi, la visita va ser idea seva -va replicar en Han -. Sempre
recullen gent al carrer d'aquesta manera?
-Només a gent
especial. -La dona va arquejar les celles -. Vol dir-me qui és vostè i qui l'ha
enviat?
En Han va arrufar
les celles.
- Què vol dir? Té la
meva targeta d'identitat.
-Sí -va assentir la
dona, mentre donava voltes a la targeta a la mà -, però hi ha divisió
d'opinions sobre la seva autenticitat. Va mirar cap a la porta i va moure la
mà.
I en Tav Breil'lya
va entrar a l'habitació.
-Jo tenia raó -va
dir el bothan, i el seu pelatge color crema va ondular d'una manera estranya -.
Ja li ho vaig dir quan vaig veure la seva targeta d'identitat. És un impostor,
un espia imperial, gairebé amb tota seguretat.
- Com? –En Han el va
fulminar amb la mirada. La situació estava adquirint proporcions grotesques. Va
examinar el collar de l'alienígena, era en Tav Breil'lya, sens dubte -. Què
m'ha cridat?
-Vostè és un espia
imperial -va repetir en Breil'lya, i el seu pelatge va ondular de nou -. Ha
vingut per destruir la nostra amistat, o fins i tot per matar-nos a tots, però
no viurà prou per denunciar als seus amos. -Es va girar cap a la dona alta -.
Ha de destruir-lo immediatament, Sena, abans que tingui l'oportunitat de cridar
als seus enemics.
-No ens precipitem,
Breil'lya -li va calmar la Sena -. L’Irenez ha muntat un bon dispositiu de
vigilància. -Va mirar en Han -. Li importa respondre a les acusacions de
l'ajudant del conseller?
-Els deliris d'un
espia imperial no ens interessen per a res -va insistir en Breil'lya, abans que
en Han pogués respondre.
-Al contrari -va
replicar la Sena -. En aquest planeta estem molt interessats per gran quantitat
de coses. -Es va girar cap al Han i va alçar la seva targeta d'identitat -. A
part d'això, té alguna altra prova que és qui afirma?
-No importa qui
sigui -va tornar a destorbar en Breil'lya, amb veu una mica tensa -. L'ha vist,
i sap que tenim una mena d'acord. Que treballi per a l'Imperi o per la Nova
República és irrellevant. Tots dos són els seus enemics, i tots dos
utilitzarien aquesta informació contra vosaltres.
La Sena va tornar a
enarcar les celles.
-De manera que, ara,
la seva identitat no importa -va dir amb fredor -. Significa això que ja no
està segur que és un impostor?
El pelatge d’en
Breil’lya va ondular de nou. No tenia la facilitat de paraula del seu mentor.
-S'assembla molt -va
murmurar -, però una dissecció establiria amb rapidesa la seva identitat.
La Sena va somriure,
però era un somriure de comprensió, desproveïda d'humor. En Han va comprendre
de sobte que la confrontació havia servit per provar tant al Breil'lya com a
ell. I si podia fiar-se de l'expressió de la Sena, el bothan no l'havia
superat.
-Tindré en compte la
seva recomanació -va dir amb sequedat la dona.
Es va sentir un suau
xiulet. La dona canosa va treure un comunicador i va parlar en veu baixa. Va
escoltar, va tornar a parlar i va mirar a la Sena.
-La línia de
vigilància informa que un altre home s'acosta -va dir -. Complexió mitjana, cabell
ros fosc, vestit de negre -va desviar la vista cap al Breil'lya -, i porta una
cosa semblant a una espasa de llum.
La Sena també va
clavar els seus ulls en Breil'lya.
-Crec que això dóna
per acabada la discussió. L’Irenez, que un dels nostres sentinelles surti a
trobar-lo i li demani que es reuneixi amb nosaltres. Ha de deixar ben clar que
no és una ordre, sinó una petició. Després, torni al capità Solo la seva arma i
els seus objectes personals. -Es va girar cap al Han i va fer-li un capcineig
amb gravetat mentre li tornava la targeta d'identitat -. Li prego em perdoni,
capità. Comprendrà que hem de ser previnguts, sobretot tenint en compte aquesta
coincidència.
Va fer un gest en
direcció al mur exterior.
En Han va arrufar
les celles i es va preguntar a què es referia. Llavors, ho va comprendre:
indicava les sirenes que sonaven fora.
-Cap problema -la va
tranquil·litzar -. Per què sonen les sirenes?
-És un atac imperial
-va dir l’Irenez, lliurant-li el desintegrador i el comunicador.
En Han es va quedar
petrificat.
- Un atac?
-Res important-li va
assegurar la Sena -. Vénen un cop cada pocs mesos i s'emporten un percentatge
de les biomolècules refinades que han estat destinades a l'exportació. És una
forma encoberta d'impostos que els governants de la ciutat han negociat amb
ells. No es preocupi, mai passen del nivell d'aterratge.
-Sí, però podrien
canviar de rutina aquesta vegada -va grunyir en Han, mentre accionava el
comunicador. Gairebé havia esperat que li ho impedissin, però ningú es va moure
-. Luke?
-Sóc aquí, Han -va
respondre la veu del jove -. El meu escorta em comunica que vaig a on ets. Estàs
bé?
-Un petit malentès.
Serà millor que vinguis el més aviat possible. Tenim companyia.
-D'acord.
En Han va
desconnectar el comunicador. Va veure que l’Irenez i la Sena sostenien una
conversa en veu baixa.
-Si els imperials
els molesten tant com en Breil'lya ha insinuat, potser necessitin desaparèixer.
-La nostra via
d'escapament està disposada -va dir la Sena, mentre l’Irenez sortia de l'habitació
-. La qüestió rau en què farem amb vostè i el seu amic.
-No poden deixar-los
en llibertat -va insistir en Breil'lya, intentant-lo per última vegada -. Saben
molt bé que si la Nova República descobreix la seva existència...
-El comandant ha
estat notificat –li va interrompre la Sena -. Ell decidirà.
-Però...
-Això és tot –el va
tornar a interrompre la dona, aquesta vegada amb aspror -. Reuniu-vos amb els
altres a l'ascensor. M’acompanyarà en la meva nau.
En Breil’lya va
llançar una última mirada indesxifrable al Han, i després va abandonar en
silenci la sala.
- Qui és aquest
comandant? -Va preguntar en Han.
-No puc dir-ho.
-Sena el va estudiar un moment -. No es preocupi. Malgrat el que en Breil'lya
ha dit, no som enemics de la Nova República. Si més no, de moment.
-Ah! -va dir en Han
-. Fantàstic.
Es van sentir passes
fora. Pocs segons després, en Luke va entrar a l'habitació, acompanyat per dos
homes joves que portaven els desintegradors enfundats.
-Han -va saludar en
Luke al seu amic, i va mirar la Sena de dalt a baix -. Estàs bé?
-Estic bé -va
confirmar en Han -. Com ja t'he dit, un petit malentès. La dama aquí present,
Sena...
Va fer una pausa,
expectant.
-Per ara, deixem-ho
en Sena.
-Ah. –En Han havia
esperat esbrinar el seu cognom, però la dona, segons sembla, no tenia el costum
de revelar-lo -. En qualsevol cas, la Sena va pensar que jo era un espia
imperial. I parlant d’imperials...
-Ja ho sé -va
assentir en Luke -. En Lando ha anat a veure si pot esborrar les nostres naus
del registre d'aterratges.
-No arribarà a
temps. –En Han va moure el cap -. Segur que miren la llista.
En Luke va
capcinejar, mostrant-se d'acord.
-Serà millor que
anem cap allà.
-Si no prefereixin
venir amb nosaltres -va dir la Sena -. Hi ha molt espai en la nostra nau, i està
amagada en un lloc que no podran trobar.
-No, gràcies -va
respondre en Han. No estava disposat a marxar amb aquesta gent fins a saber més
sobre ells. A quin bàndol recolzaven, per començar -. En Lando no voldrà
abandonar la seva nau.
-I jo necessito recuperar
al meu androide -va afegir en Luke. L’Irenez va entrar a l'habitació.
-Tot el món està en
camí, i la nau es troba preparada -va informar a la Sena -. Ja m'he comunicat
amb el comandant. Va tendir a la dona alta una agenda electrònica.
La Sena li va fer un
cop d'ull, va assentir i es va girar cap al Han.
-Hi ha un ascensor
de servei a prop d'aquí que desemboca a l'extrem oest de la zona d'aterratge
-va dir -. Dubto que els imperials coneguin la seva existència, no consta en
els plànols de la ciutat. L’Irenez els conduirà cap a ell i els proporcionarà
tota l'ajuda possible.
-No cal -va objectar
en Han. La Sena va aixecar l'agenda.
-El comandant m'ha
ordenat proporcionar tota l'ajuda que necessitin -va dir amb fermesa -. Els hi agrairia
que em permetessin complir les meves ordres.
En Han va mirar al
Luke i va arquejar les celles. En Luke va arronsar les espatlles. Si l'oferta
encobria una traïció, els seus sentits Jedi no la percebien.
-Molt bé. Anem-nos.
-Bona sort -es va
acomiadar la Sena, i va desaparèixer per la porta. L’Irenez va indicar la
porta.
-Per aquí,
cavallers.
L'ascensor de servei
era una combinació d'escala i muntacàrregues encastada a la muralla exterior de
la ciutat, gairebé invisible gràcies al mural d'aquella part. El muntacàrregues
no es veia per enlloc. En Han va decidir que estaria sent utilitzat per la Sena
i el seu grup. Van pujar l'escala, precedits per l’Irenez.
Només tres nivells
els separaven de la zona d'aterratge, però tres nivells en una ciutat de
l'altura d’Ílic equivalien a un munt de graons. Hi havia 53 fins al primer
nivell, després, en Han va deixar de comptar. Quan van lliscar per una altra
porta dissimulada, van sortir a la zona d'aterratge i es van amagar darrere
d'un enorme analitzador de diagnòstics, les cames li tremolaven de cansament. L’Irenez,
per contra, ni tan sols respirava amb dificultat.
-I ara, què? -Va
preguntar en Luke, mentre treia el cap amb cautela per una cantonada de
l'analitzador. Tampoc semblava ofegar-se.
-Anem a la recerca
d’en Lando -va dir en Han, i va treure el comunicador -. Lando?
-Aquí -es va sentir
a l'instant el murmuri d’en Calrissian -. On esteu?
-A la part oest de
la zona d'aterratge, a uns vint metres del caça d’en Luke. I tu?
-En un angle de
noranta graus en relació a vosaltres, cap al sud. Amagat darrere d'unes piles
de caixes. Hi ha un milicià de guàrdia a uns cinc metres de distància, de
manera que estic una mica atrapat.
- Amb quina mena de
problemes ens enfrontem?
-Una força de xoc al
complet -va grunyir en Lando -. Veig tres naus disposades a aterrar, i crec que
hi havia dues en terra quan vaig arribar. Si anaven carregades de gom a gom,
calcula entre cent seixanta o dos-cents homes. La majoria són tropes regulars,
però també he vist alguns milicians. No hi ha molts per aquí. La majoria han
baixat per les rampes fa uns minuts.
-Hauran anat a la
ciutat en la nostra recerca -va murmurar en Luke.
-Sí. –En Han va
mirar per sobre de l'analitzador. La part superior del caça d’en Luke es veia
per sobre del morro d'una llanxa espacial W23-. Sembla que l’R2 segueix en la
nau d’en Luke.
-Sí, però vaig veure
que feien alguna cosa per aquesta part -va advertir en Lando -. Potser li hagin
aplicat un cep.
-Ens encarregarem
d'això. -Han va examinar la zona -. Crec que podem apropar-nos al caça sense
que ens vegin. Durant el viatge em vas dir que tenies un comandament a
distància per cridar a la Dama Afortunada,
oi?
-Sí, però no em
serveix de res. Com estic envoltat de caixes, no puc accionar-ho sense sortir
al descobert.
-Això està bé.
En Han va somriure.
En Luke podia tenir la Força, i l’Irenez podia pujar escales sense ofegar-se,
però apostava qualsevol cosa que els superava en astúcia.
-Posa-la en moviment
quan jo t'ho digui. –Va desconnectar el comunicador -. Anem a apropar-nos al
caça -va anunciar a l’Irenez i al Luke, ajustant el desintegrador -. Preparats?
Tots dos van
assentir en silenci. Es van encaminar amb el major sigil cap a la nau. Va
arribar a la llanxa espacial que s'interposava en el seu camí sense problemes,
i es va aturar perquè els altres hi arribessin.
-Sssh! -Va xiuxiuejar
en Luke.
En Han es va quedar
immòbil, premut contra el casc corroït de la llanxa. A menys de quatre metres
de distància, el milicià que feia guàrdia s'havia tornat cap a ells.
En Han va serrar les
dents i va aixecar el desintegrador, alhora, va veure de cua d'ull que en Luke
feia un gest. Tot d'una,
l'imperial es va tornar en direcció contrària i va apuntar el rifle cap a
terra.
-Creu que ha sentit un soroll -va
xiuxiuejar en Luke -. Continuem. En Han va assentir i va lliscar cap a l'altre
costat de la llanxa. Pocs segons després, estaven agotzonats al costat dels
patins d'aterratge del caça.
- R2? -Va xiuxiuejar en Han -. Va,
petitó, desperta.
Es va sentir un suau i indignat xiulet
des de dalt del caça, la qual cosa significava que el cep dels imperials no
havia bloquejat per complet a l’androide, sinó només el seu control dels
sistemes de la nau. Fantàstic.
-Molt bé -va dir a l'androide -.
Posa en marxa el teu sensor de comunicacions i prepara't a gravar.
Un altre xiulet.
-I ara, què? -Va preguntar l’Irenez.
-Ara ve el més bo -va dir en Han,
mentre treia el seu comunicador -. Disposat. Lando?
-Més que mai -va contestar l'altre.
-Molt bé. Quan doni el senyal, encén
el comandament a distància i posa en marxa a la Dama Afortunada. Quan jo t'ho digui, apaga'l. Comprès?
-Comprès. Espero que sàpigues el que
fas.
-Confia en mi. –En Han va mirar al
Luke -. Et saps la teva part?-En Luke va assentir i va alçar l'espasa de llum.
-Estic preparat.
-Molt bé, Lando. Endavant.
Durant un llarg moment, no va
succeir res. Després, el brunzit d'uns retropropulsors en activar-se es va
imposar al soroll de fons que regnava a la zona d'aterratge. En Han es va alçar
una mica, just a temps de veure que la Dama
Afortunada s'elevava entre les altres naus aparcades.
Es va sentir un crit proper, seguit
d'una descàrrega de raigs làser. Tres armes van obrir foc gairebé a l'instant.
Les quatre disparaven contra la Dama
Afortunada, mentre realitzava un lent gir i començava a surar en direcció
sud, cap a on es trobava en Lando.
-Saps que mai arribarà al seu destí
-va murmurar l’Irenez a l'oïda d’en Han -. Quan es donin compte a on va, es
llançaran sobre ell.
-Per això no anirà en la seva
direcció -va replicar en Han, observant amb atenció a la Dama Afortunada. Un parell de segons més, i tots els milicians i
soldats imperials tindrien concentrada la seva atenció en la nau fugitiva -.
Preparat, Luke... Ara!
En Luke va desaparèixer de sobte,
arribant d'un sol salt a la part superior del caça. En Han va sentir el
xiuxiueig de l'espasa de llum en encendre’s i va veure la resplendor verda
reflectida en les naus i màquines properes. La resplendor i el xiuxiueig van
patir una petita alteració quan en Luke va donar una ganivetada.
-Cep solt -va anunciar en Luke -. Ara?
-Encara no -va dir en Han. La Dama Afortunada es trobava a un quart de
distància de la paret més allunyada, i els raigs rebotaven en el seu costat
blindat -. Ja et diré quan. Preparat per a la interferència.
-D'acord.
La nau va oscil·lar lleugerament
quan en Luke es va introduir a la cabina. Els retropropulsors van començar a
brunzir quan l’R2 els va activar. Un brunzit que ningú va sentir en la confusió.
La Dama Afortunada havia arribat a la
meitat de distància de la paret.
-Molt bé, Lando. Apaga el
comandament -va ordenar en Han -. R2, el teu torn. Dirigeix-la cap aquí.
Amb el control total dels
transmissors del caça, va resultar molt senzill per l'androide duplicar el
senyal del comandament a distància d’en Lando. La Dama Afortunada es va aturar, va obeir a la nova crida i va creuar
la zona d'aterratge en direcció al caça.
Els imperials no s'ho esperaven.
Durant un segon, el foc de desintegrador es va apaivagar, quan els soldats que
perseguien al iot es van aturar. La Dama
Afortunada ja era a prop del caça quan van reprendre el foc.
- Ara? -Va cridar en Luke.
-Ara -va contestar en Han -. Baixa-la
i obre'ns una via lliure.
L’R2 va refilar, i la Dama Afortunada es va immobilitzar en
l'aire i va baixar a terra amb suavitat. Un crit de triomf va sorgir dels
imperials, el més breu de la història. La Dama
Afortunada va tocar terra...
I sense previ avís, el caça es va
elevar. Va descriure una corba tancada al voltant de la Dama Afortunada, i els làsers situats en els extrems de les ales
van practicar un passadís de destrucció en la línia de soldats que
s'aproximaven.
Si tenien temps, els imperials es
reagruparien. En Han no pensava concedir-los aquest temps.
-Anem -va cridar a l’Irenez.
Es va posar dret d'un bot i va córrer
com un posseït cap a la Dama Afortunada.
Va arribar a la rampa abans que els soldats el veiessin, i va lliscar per
l'escotilla abans que ningú disparés.
-Queda't aquí i protegeix
l'escotilla -va udolar, mentre l’Irenez corria darrere seu -. Vaig a buscar en
Lando.
En Luke seguia sembrant la confusió
quan en Han va entrar a la cabina i es va deixar caure al seient del copilot.
Va donar un ràpid cop d'ull als instruments. Tots els sistemes semblaven a
punt.
- Agafa't a alguna cosa! -Va cridar
a l’Irenez, i va ascendir.
En Han no va veure el milicià que,
en opinió d’en Lando, es trobava prop de la seva posició, quan la Dama Afortunada va girar sobre les
caixes amuntegades. En Luke va contenir als guàrdies amb descàrregues dels
làsers. En Han va detenir la nau a mig metre del terra, i la rampa va baixar
cap a les caixes. Es va produir un moviment, visible només un segon per la
portella lateral de la cabina.
-Ja el tenim -va cridar l’Irenez des
de l’escotilla -. Endavant!
En Han va imprimir a la nau un gir
de cent vuitanta graus, va passar tota l'energia als retropropulsors i va
ascendir cap a un dels immensos conductes de sortida. El caça va experimentar
una breu sacsejada quan en Han va eliminar el tancament magnètic de l'extrem, i
aviat van estar en l'aire.
Quatre caces TIE sobrevolaven la
ciutat, en previsió de problemes, però no esperaven un atac tan veloç, pel que
sembla. En Luke va abatre a tres i en Han es va encarregar del quart.
-Res com una mica d'emoció -va
panteixar en Lando, mentre lliscava a la cadira del copilot i començava a
treballar en el tauler.- Què tenim?
-Sembla que s'acosten un parell més
de naus -va dir en Han, sorrut -. Què estàs fent?
-Demano una anàlisi multisensora del
flux d'aire, per veure si hi ha alguna irregularitat en el casc. Un radiofar
direccional, per exemple. En Han va recordar la fugida de la primera Estrella
de la Mort, i el vol a Yavin, que gairebé va acabar en desastre per culpa d'un
objecte similar.
-Tant de bo tingués un sistema com
aquest en el Falcó.
-Mai funcionaria -va comentar amb
sequedat en Lando -. El teu casc és tan irregular que el sistema es tornaria
boig. - Va apagar la pantalla -. Molt bé. No hi ha res.
-Fantàstic. –En Han va desviar la
vista cap a la seva esquerra -. També ens hem lliurat d'aquestes naus. Ja no
poden arribar fins a nosaltres.
-No, però això sí -va dir l’Irenez,
assenyalant la pantalla de mig abast.
Mostrava un Destructor Estel·lar
darrere d'ells, a punt d'abandonar l'òrbita i sortir en la seva persecució.
-Meravellós -va grunyir en Han, i va
connectar el propulsor principal. Utilitzar-lo tan a prop del terra no
beneficiaria a la vida vegetal de Nova Cov, però aquesta era la menor de les
seves preocupacions en aquell moment -. Luke?
-El veig -va respondre en Luke pel
comunicador -. Alguna idea, a part de llançar-se sobre ell?
-Crec que llançar-se sobre ell
sembla una gran idea -va dir en Han -. Lando?
-Estic calculant el salt -va
contestar l'altre, ocupat en l'ordinador de navegació -. Hauria d'estar
preparat quan estiguem prou lluny.
-Una altra nau ha sortit de la
jungla -va anunciar en Luke.
-És la nostra -va dir l’Irenez,
mirant per sobre l'espatlla d’en Han -. Pots córrer paral·lel a ella si canvies
de curs a un 26 punt 30.
El Destructor Estel·lar estava
accelerant. La pantalla mostrava ara una falca de caces TIE que el precedien.
-Seria millor que ens separéssim -va
dir en Han.
-No. Queda't amb la nostra nau -va
contestar l’Irenez -. Sena va dir que rebrem ajuda.
En Han va donar un altre cop d'ull a
la nau que s'elevava cap a l'espai. Un petit transport, molt veloç, però amb
poques virtuts més. Una altra mirada als caces TIE que s'aproximaven...
-Ens agafaran abans que donem el
salt -va murmurar en Luke, verbalitzant els pensaments d’en Han.
-Sí. Luke, segueixes aquí?
-Sí. Crec que en Lando té raó.
-Ja ho sé. Pots repetir aquell truc
de Nkllon? És a dir, pots confondre les ments dels pilots una estoneta?
En Luke va callar un moment,
vacil·lant.
-No crec -va dir per fi -. Em sembla
que no és bo per a mi fer aquestes coses. M’entens?
En Han no ho va entendre, però era
igual. Per un moment havia oblidat que no estava en el Falcó, amb un parell de potents làsers, escuts i un considerable
blindatge. La Dama Afortunada,
malgrat les seves modificacions, era bufar i fer ampolles fins i tot per pilots
de caces TIE desorientats.
-Molt bé, oblida-ho -va respondre -.
Serà millor que la Sena estigui en el cert sobre aquesta ajuda que ve de camí.
Tot just havia acabat de parlar,
quan una espurna de llum verda brillant va passar sobre la coberta de la
cabina.
-S'acosten caces TIE per babord -va
avisar en Lando.
-Intenten tallar la retirada -va dir
en Luke -. M'encarregaré d'ells.
Sense esperar comentaris, va conduir
el caça sota la trajectòria de la Dama
Afortunada i es va desviar a l'esquerra, amb un rugit del propulsor
principal, cap als caces que s'acostaven.
-Vigila -va remugar en Han, i va
observar-lo a la pantalla posterior. El grup de perseguidors s'aproximava a
tota velocitat -. La teva nau porta armes? -Va preguntar a l’Irenez.
-No, però compta amb un bon
blindatge i molts escuts deflectors. Potser hauries de deixar que s'avancés i
portés el pes de l'atac.
-Bé, ho pensaré.
La ignorància de la dona sobre
aquesta classe de batalles el va estremir. Als pilots dels TIE no els importava
en absolut quina nau trobaven primer quan atacaven. I refugiar-se rere dels
escuts deflectors d'una altra nau significava reduir al mínim la capacitat de
maniobra.
El grup de caces TIE que s'acostava
per babord es va dispersar quan en Luke es va llançar cap a la formació,
escopint raigs làser. Una segona onada d’imperials va fer pinya per interceptar
al Luke, però aquest va efectuar un gir de cent vuitanta graus i es va situar a
la rereguarda de la primera onada. En Han va contenir l'alè, però el caça va
aconseguir sortir indemne i allunyar-se de la trajectòria de la Dama Afortunada, perseguit per tot
l'esquadró.
-Bé, adéu en aquest grup -va
comentar l’Irenez.
-I potser al Luke també -va replicar
amb aspror en Lando -. Luke, estàs bé?
-Una mica socarrimat, però tot
segueix funcionant. Crec que no podré tornar amb vosaltres.
-Ni ho intentis –li aconsellar en
Han -. Quant t'hagis lliurat d'ells, salta a la velocitat de la llum i fot el
camp d'aquí.
- I vosaltres?
L'última paraula d’en Luke va ser
ofegada en part per un sobtat refilet del comunicador.
-És el senyal -va dir l’Irenez -. Ja
vénen.
En Han va arrufar les celles i va
escrutar el cel per la portella de proa. Només va veure estrelles...
I llavors, a l'uníson, tres grans
naus van sorgir de l’hiperespai en formació triangular, davant d'ells.
En Lando va respirar profundament.
-Són Creuers Cuirassats antics.
-És la nostra ajuda -va explicar l’Irenez
-. Directes al centre del triangle. Ens protegiran.
-D'acord.
En Han va desviar uns quants graus
la trajectòria de la Dama Afortunada
i va tractar d'imprimir una mica més de velocitat als motors. La Nova República
comptava amb un bon nombre de Cuirassats. Cada un feia sis-cents metres de
llarg, i eren unes naus de guerra impressionants. No obstant això, ni les tres
alhora podrien contra un Destructor Estel·lar imperial.
Segons sembla, el comandant dels
Cuirassats estava d'acord. Quan el Destructor Estel·lar que trepitjava els
talons a la Dama Afortunada va obrir
foc amb les seves gegantines bateries turbolàser, els Cuirassats van començar a
disparar amb canons d'ions, amb l'esperança d’avariar els seus sistemes i poder
fugir.
- Això respon a la teva pregunta?
-Va dir en Han al Luke.
-Crec que sí -va contestar amb
sequedat en Luke -. Bé, me'n vaig. On ens trobem?
-Enlloc.
No li agradava la resposta, i
sospitava que al Luke molt menys, però era inevitable. Amb una dotzena de caces
TIE entre la Dama Afortunada i el
caça d’en Luke, parlar més del compte equivalia a una invitació a l'Imperi per
enviar per davant un comitè de benvinguda.
-En Lando i jo podem encarregar-nos
sols de la missió -va afegir -. Si trobem problemes, ens posarem en contacte
amb tu a través de Coruscant.
-Molt bé -va dir en Luke.
No semblava molt content per la
idea, però tenia prou sentit comú per reconèixer que no existia una altra
alternativa.
-Tingueu cura.
-A reveure -va dir en Han, i va
tallar la transmissió.
-De manera que ara també és la meva
missió, eh? -Va grunyir en Lando des del seient del copilot, en un to barreja
d'irritació i resignació -. Ho sabia. Ho sabia.
El transport de la Sena es trobava
ja dins del triangle. En Han es va mantenir tan a prop de la seva cua com va
poder.
- Vols que et baixem en algun lloc
concret? -Va preguntar a l’Irenez.
La dona mirava la part inferior del
Cuirassat sota el qual estaven passant.
-De fet, el comandant confiava que
ens acompanyarien a la nostra base -va respondre.
En Han va desviar la vista cap al
Lando. Alguna cosa en el seu to implicava més una petició que un suggeriment.
- Fins a quin punt ho desitja el teu
comandant? -Va preguntar en Lando.
-Té molt d'interès. -La dona va
apartar els ulls del Cuirassat -. No em mal interpreti, no és una ordre, però
quan vaig parlar amb ell, va manifestar el seu desig d'entrevistar-se una altra
vegada amb el capità Solo.-En Han va arrufar les celles.
- Una altra vegada?
-Aquestes van ser les seves
paraules.
En Han va mirar en Lando, i va
comprovar que el seu amic també el mirava.
- Algun vell amic del qual no m'havies
parlat? -Va preguntar en Lando.
-No recordo tenir amics que es
trobin en possessió de Cuirassats. Què opines?
-Penso que m'estan manipulant sense
parar -va replicar amb acritud en Lando -. A part d'això, sigui qui sigui
aquest comandant, sembla tenir contactes amb els teus amiguets bothans. Si vols
esbrinar què trama en Fey'lya, potser ell respongui la teva pregunta.
En Han va reflexionar. En Lando
tenia raó, és clar. D'altra banda, potser es tractava d'un parany, i la
referència a un vell amic servia d'esquer.
En qualsevol cas, amb l’Irenez
asseguda darrere d'ell, el desintegrador recolzat sobre el seu maluc, no hi
havia manera de rebutjar la invitació, si la Sena i ella es decidien a
prémer-los les clavilles.
-D'acord -va dir a l’Irenez -. Quin
curs adoptem?
-No caldrà -va contestar la dona, i
va aixecar la vista.
En Han va seguir la seva mirada. Un
dels tres Cuirassats que havien deixat enrere volava paral·lel a ells. Davant,
la nau de la Sena es dirigia cap a un parell de ports d'atracada, brillantment
il·luminats.
-Deixi que ho endevini -va dir a l’Irenez.
-Relaxa't i gaudeix del viatge -va
respondre la dona, amb el primer senyal d'humor que donava des que la coneixia.
-D'acord -va sospirar en Han.
I va conduir la Dama Afortunada cap al moll, mentre la batalla encara rugia a
l'esquena. Va recordar que en Luke no havia pressentit cap traïció a la ciutat.
És clar que tampoc havia pressentit
el parany ordit pels bimms de Bimmisaari, just abans del primer atac noghri.
Tant de bo el noi tingués raó aquest
cop.
El primer Cuirassat es va moure tot
just i va desaparèixer en l'hiperespai, arrossegant amb ell al transport i a la
Dama Afortunada. Pocs segons després,
els altres dos Cuirassats van cessar de disparar contra el Destructor Estel·lar
i van escapar, a través de la pluja de foc desencadenada pels turbolàsers de
les bateries imperials.
I en Luke es va quedar sol. A
excepció de l'esquadró de caces TIE que el perseguien, és clar.
Va sentir a la seva esquena un
refilet impacient i una mica preocupat.
-Bé, R2, ja ens anem -va
tranquil·litzar al petit androide.
Va tirar de la palanca
d’hiperpropulsió. Les estrelles es van convertir en esteles, es van transformar
en cel clapejat, i l’R2 i ell van estar fora de perill.
En Luke va respirar profundament i
va exhalar un sospir. Ja estava. En Han i en Lando s'havien anat, a on la Sena
i el seu misteriós comandant els conduïssin, i no tenia forma de seguir-los.
Fins que sortissin de l'hiperespai i es posessin en contacte amb ell, estava
fora de la missió.
Encara que tal vegada era el millor.
Va sentir un altre refilet darrere;
aquesta vegada es tractava d'una pregunta.
-No, no tornarem a Coruscant, R2 -va
dir a l’androide, mentre experimentava un déjà vu -. Ens n’anem a un petit lloc
anomenat Jomark. A veure a un mestre Jedi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada