29
- Carai! -Va panteixar C3PO-.
General Calrissian, he de...
-Silenci, C3PO-va ordenar Lando, i
va mirar per un racó de la finestra a la petita multitud que travessava la
plaça -. Has presenciat els fets, Aves?
Aves, ajupit sota la finestra, va
moure el cap.
-Sembla que Skywalker i el seu
androide han caigut a terra. No estic segur; havia massa milicians pel mig.
-General Calrissian...
-Silenci, C3PO.
Lando va veure que dos milicians
posaven dret a Luke, i després redreçaven a R2.
-Sembla que estan bé.
-Sí. -Aves va agafar el petit
transmissor que hi havia a terra -. Allà anem. Esperem que tothom estigui
preparat.
-I que Chin i els altres no portin
els desintegradors -va remugar Lando.
Aves va esbufegar.
-No en tenen. No et preocupis, els
milicians sempre estan confiscant les armes dels altres.
Lando va capcinejar i va aferrar el
desintegrador, desitjant acabar com més aviat. Els imperials, després de
dispersar-se, avançaven de nou. Quant haguessin entrat a la plaça, lluny de
qualsevol refugi possible...
-General Calrissian, he de parlar
amb vostè -va insistir C3PO-. Tinc un missatge del mestre Luke.
Lando va parpellejar.
- D’en Luke?
En aquell moment, va recordar el
gemec electrònic d’R2 just després de caure.
- Va poder ser...? Què ha dit?
-El mestre Luke vol que ajorni
l'atac -va dir C3PO, content que algú li prestés per fi atenció -. Diu que no
comencin a disparar abans que els milicians arribin a l'arc.
Aves va girar en rodó.
- Com? És una bogeria. Ens superen
en tres a un. Si els donem la menor oportunitat de posar-se a cobert, ens faran
miques.
Lando va mirar per la finestra i va
serrar les dents. Aves tenia raó; era prou versat en tàctiques de lluita per
saber-ho, però d'altra banda...
-S'han dispersat força -va anunciar
-. A cobert o no, serà difícil abatre’ls, sobretot protegits per aquestes
motojets d'alta velocitat.
Aves va sacsejar el cap.
-És una bogeria -va repetir -. No
vaig a arriscar la vida de la meva gent d'aquesta manera.
-Luke sap el que fa -va insistir
Lando -. És un Jedi.
-Ara no -va esbufegar Aves -. No et
va explicar Karrde això dels ysalamir?
-Tant si té poders Jedi com si no,
encara és un Jedi -es va entestar Lando. Tot d'una es va adonar que apuntava a
Aves amb el seu desintegrador, però no hi havia problema, perquè Aves també
l'apuntava a ell -. De tota manera, corre més perill que qualsevol de
vosaltres. Sempre podeu avortar l'atac i fugir.
-Oh, és clar -va esbufegar Aves,
mentre mirava per la finestra. Els imperials s'estaven acostant-se al centre de
la plaça. Els milicians avançaven amb cautela, les armes preparades -. Només
que si deixem viu a un de sol, voltaran la ciutat. I què em dius d'aquest carro
d'assalt?
- Què passa? -Va preguntar Lando -.
Encara no sé com penses abatre’l.
-Bé, el que sí tenim clar és que no
el volem a terra, i això és el que passarà si els milicians arriben a l'arc. El
carro es posarà davant, entre ells i nosaltres. El vehicle i l'arc els proporcionaran
tota la protecció que necessiten per prendre posicions i anar-nos caçant d'un
en un. -Va bellugar el cap i va agafar el transmissor -. A més, és massa tard
per avisar als altres que hi ha canvis.
-No has d'avisar a ningú -va dir
Lando. Va notar que gruixudes gotes de suor relliscaven pel seu coll. Luke
comptava amb ell -. Ningú farà res fins que detonis els explosius camuflats.
Aves va tornar a moure el cap.
-És massa arriscat.
Es va tornar cap a la finestra i va
aixecar el transmissor.
Lando va comprendre que havia
arribat el moment de decidir en qui confiava. En tàctiques i en la lògica
abstracta, o en la gent. Va baixar el desintegrador i el va recolzar amb
suavitat contra el coll d'Aves. –Esperarem -va dir en veu baixa.
Aves no es va moure, però alguna
cosa en la seva forma d’aclofar-se li va recordar a Lando a un depredador.
-No oblidaré això, Calrissian -va
dir, amb veu gèlida.
-No m'agradaria que ho fessis -va
respondre Lando.
Va contemplar les evolucions dels
milicians, i va confiar que Luke sabés de veritat el que feia.
L'avantguarda ja havia deixat enrere
l'arcada, i el major es trobava molt a prop d'ella, quan quatre milicians es
van desintegrar de sobte.
De forma molt espectacular. Els
llampecs blanc groguencs simultanis van il·luminar el paisatge amb una
intensitat gairebé dolorosa; l'estrèpit de la detonació múltiple gairebé va
atordir en Luke.
El soroll encara ressonava en les
seves oïdes, quan els desintegradors van obrir foc des del darrere.
Els milicians estaven molt ben
preparats, no hi havia dubte. Luke no va detectar el menor pànic, cap sorpresa
o indecisió. Van adoptar posició de combat gairebé abans que comencés el
tiroteig. Els que estaven al costat de l'arcada es van refugiar rere de les
columnes de pedra per respondre a l'atac, i la resta es va afanyar a
imitar-los. El brunzit de les motojets d'alta velocitat va dominar al so dels
desintegradors; va distingir sobre els seus caps el carro d'assalt, que girava
en rodó per fer front als atacants invisibles.
I llavors, una mà cuirassada el va
agafar per cada aixella, i va ser portat en un tres i no res cap l'arcada. Uns
segons després, va ser llançat sense la menor cerimònia a l’estret buit que
separava les dues columnes de la part nord de l'arc. Mara ja estava aclofada en
aquell punt, un segon més tard, dos milicians van empènyer a Han cap a ells.
Quatre imperials es van col·locar sobre els seus cossos caiguts, utilitzant les
columnes com a protecció per respondre al foc dels atacants. Luke es va
agenollar i va inclinar el cos cap endavant per fer una ullada.
R2, allunyat de la zona de foc, amb
aspecte inofensiu entre les mortals esteles horitzontals dels trets, va rodar
cap a ells a tota la velocitat que li permetien les seves rodes.
-Crec que tenim problemes -va
remugar Han a la seva oïda -, per no esmentar Lando i als altres.
-Encara no ha acabat -va replicar
Luke -. No t'allunyis. Ets bo en provocar distraccions?
-Terrorífic -va contestar Han.
Davant la sorpresa
de Luke, va treure les mans de darrere de l'esquena. La cadena i les manilles
penjaven del seu canell esquerre.
-Aquestes manilles
no valen res -va grunyir. Va extreure una tira metàl·lica de l'interior d'una
manilla i va manipular les d’en Luke -. Confio que aquest trasto... Ja. -La
pressió que torturava els canells d’en Luke va desaparèixer de sobte, les
manilles van caure a terra -. Preparat per a la distracció? -Va preguntar Han,
mentre s'aferrava l'extrem de la seva cadena amb la mà lliure.
-Espera un moment
-va dir Luke, mentre aixecava la vista. La majoria de les motojets s'havien
refugiat sota l'arc, com gegantines aus que fugissin de la tempesta. Els seus
canons làser metrallaven les cases circumdants. Sota la línia de foc, el carro
havia girat paral·lelament a l'arc i descendia. Quant aterrés...
Una mà va aferrar el
braç d’en Luke, i unes ungles es van enfonsar en la seva pell.
- El que vagis a
fer, fes-ho com més aviat! -Va xiuxiuejar Mara -. Si el carro baixa, no
aconseguiràs que abandonin el seu refugi.
-Ja ho sé -va
assentir Luke -. Hi compto.
El carro va baixar
amb suavitat en front de l'arc, bloquejant l'últim vector de foc dels atacants.
Aves, arraulit sota la finestra, va proferir una blasfèmia.
-Bé, aquí tens el
teu Jedi -va remugar -. Tens alguna altra idea genial, Calrissian?
Lando va empassar
saliva.
-Hem de donar-li...
No va acabar la
frase. Un llamp que procedia de l'arc va xocar contra el marc de la finestra, i
Lando va notar un terrible dolor al braç. Va retrocedir donant tombs, just quan
un segon llamp volava tota la secció del marc, vessant sobre el seu pit i
braços una pluja d'estelles i fragments de maçoneria.
Va caure a terra, i
el cop li va fer veure les estrelles. Va parpellejar, va serrar les dents per
reprimir un crit de dolor, va aixecar la vista...
I va veure que Aves
planava sobre ell.
Lando el va mirar
sense parpellejar. «No oblidaré això», havia dit, tres minuts abans. A jutjar
per la seva expressió, no anava a necessitar recordar-ho per més temps.
-Es sortirà amb la
seva -va xiuxiuejar Lando, lluitant contra el dolor -. Ja ho veuràs.
Va comprendre que
Aves no l'escoltava i, en el fons, no el va culpar. Lando Calrissian, jugador
professional, havia jugat per última vegada. I havia perdut.
I el deute de la
partida, l'última d'una llarga sèrie, hauria de pagar-la.
El carro va quedar
flotant enfront de l'arc. Luke es va posar dret, sota el vehicle. Havia arribat
el moment.
-Molt bé, Han -va
murmurar -. Endavant.
Han va assentir i es
va aixecar d'un salt, alçant-se enmig dels quatre milicians que els vigilaven.
Va llançar un crit i va descarregar els grillons sobre la cara del guàrdia més
proper, i després va envoltar el coll del següent amb la cadena, tirant cap
enrere. Els altres dos van reaccionar a l'instant i van saltar sobre ell.
Luke va quedar uns
segons lliure.
Es va aixecar i va
treure el cap per darrere de la columna. R2 encara es trobava en terra de
ningú, i corria per aixoplugar-se, abans que li arribés un raig perdut. Va
gemegar quan va veure a Luke. - Ara, R2! -Va cridar Luke.
Va estendre la mà i
va desviar la vista cap a l'extrem sud de l'arcada. Els milicians s'havien
atrinxerat sòlidament entre les columnes de pedra i el carro de combat. Si això
no funcionava, Han tindria raó: Lando i els altres estaven perduts. Va
estrènyer les dents, va confiar de tot cor en què el contraatac arribés a temps
i es va girar cap a R2.
Just quan, amb un
espurneig de metall platejat i perfecta precisió, l'espasa de llum va caure a
la seva mà estesa.
Els guàrdies havien
repel·lit l’embogit atac d’en Han i s'estaven posant drets, mentre Han es barallava
de genolls, envoltat per tot arreu. Luke va abatre a tots d'una sola espasada.
L'espasa de llum va travessar les lluents armadures dels milicians com si
fossin de mantega.
-Poseu-vos darrere
meu -va cridar a Han i a Mara.
Va retrocedir cap al
buit obert entre les dues columnes de la part nord i va concentrar la seva
atenció en la massa d’imperials que es trobaven, tant drets com aclofats, entre
les columnes del sud i ell. Es van adonar que una inesperada amenaça queia
sobre ells des del flanc, i alguns es van girar per apuntar amb els seus
desintegradors.
Si la Força hagués
guiat la seva mà, podria haver detingut els seus trets amb l'espasa de llum
sense la menor dificultat, però Mara tenia raó: l'efecte dels ysalamir
s'estenia més enllà del bosc, i la Força continuava neutralitzada.
En qualsevol cas, la
seva intenció no era enfrontar-se als milicians. Va donar l'esquena als
desintegradors que l’apuntaven i va moure l'espasa de llum d'un costat a un
altre.
Va partir netament
en dues una de les dues columnes.
Es va sentir un
terrible cruixit quan la tensió alliberada va fer tremolar l'estructura. Una
altra espasada va segar la segona columna.
I el fragor de la
batalla va quedar ofegat per l'espantós grinyol de la pedra en esgarrapar la
pedra, quan les dues columnes partides es van enfonsar.
Luke va girar en
rodó i va observar que Han i Mara s'apartaven de sota de l'arc per reunir-s'hi.
Les màscares dels milicians ocultaven la seva expressió, però la mirada
horroritzada que va aparèixer en el rostre del major va ser suficient. La massa
d'arc que s'elevava sobre els seus caps va cruixir ominosament. Luke va serrar
les dents, va connectar l'espasa de llum i la va llançar pel forat cap a les
altres columnes. Va partir una d'elles i va fregar l'altra.
L'estructura es va
enfonsar amb un estrèpit ensordidor.
Luke va saltar a
temps. Els milicians, aclofats al centre, no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada