El Ressorgiment de la Força Obscura (VI)

Anterior

6

De lluny, semblava un Creuer Mola normal: vell, lent, mínimament armat, amb poques virtuts a favor seu en un combat, excepte la mida. No obstant això, les aparences enganyaven durant la guerra, i si el gran almirall Thrawn no s'hagués trobat al pont del Quimera, en Pellaeon s'hagués endut una bona sorpresa.

Però Thrawn era al pont, i va comprendre immediatament que els estrategs de la Rebel·lió no haurien comès l'estupidesa de protegir un comboi tan important amb una nau tan feble. Per això, quan de les entranyes del Creuer Mola van vomitar de sobte tres esquadrons de caces A, els interceptors TIE del Quimera ja s’havien enlairat, disposats a atacar.

-Una tàctica interessant -va comentar en Thrawn, quan l'espai que separava el Quimera del comboi rebel va començar a il·luminar-se de raigs làser -, encara que poc innovadora. La idea de convertir Creuers Mola en portacaces ja es va proposar fa més de vint anys.

-No recordo que s'emprés mai -va contestar en Pellaeon.

Es va sentir una mica inquiet contemplant les evolucions del combat. Els caces A eren més ràpids que aquells maleïts X, i no estava segur que els interceptors TIE poguessin detenir-los.

-Els caces A són excel·lents -va dir en Thrawn, com si llegís els pensaments d’en Pellaeon -. Amb tot, pateixen de certes limitacions. Aparells de gran velocitat com aquests són més adequats per a operacions llampec que per a missions d'escorta. Obligar-los a romandre prop d'un comboi neutralitza l'avantatge que els proporciona la seva velocitat. -Va arquejar una cella negra blavosa -. Potser estem presenciant el resultat del recent cessament de l'almirall Ackbar com a comandant en cap.

-Potser.

Feia la impressió que els interceptors TIE aguantaven bé l'embat dels caces A, i el Creuer Mola no causava cap problema al Quimera. A l'altra banda del front de batalla, la resta del comboi intentava reagrupar-se, com si els anés a servir d'alguna cosa.

-La gent de l’Ackbar segueix al comandament, això és evident.

-Ja hem comentat el tema en ocasions anteriors, capità -va dir amb certa fredor en Thrawn -. Sembrar excessives proves contra Ackbar l’hauria arruïnat amb massa rapidesa. Un atac més subtil el neutralitzarà, i alhora provocarà incertesa i confusió en el conjunt del sistema polític de la Rebel·lió. Com a mínim, els distraurà i debilitarà quan llancem la campanya muntanya Tantiss. En el millor dels casos, desintegrarà l'Aliança. -Va somriure -. Ackbar no és irreemplaçable, capità. El delicat equilibri polític que la Rebel·lió ha creat, sí.

-Em dono compte, almirall -va grunyir en Pellaeon -. Em preocupa la seva confiança absoluta en què aquest bothan del Consell forçarà la situació a la nostra conveniència.

-Oh, ho farà -va dir en Thrawn, amb un somriure sardònic, mentre contemplava la batalla -. He dedicat moltes hores a estudiar l’art bothan, capità, i comprenc molt bé en aquesta espècie. No hi ha cap dubte que el conseller Fey'lya interpretarà el seu paper d'allò més bé, com si nosaltres li estiguéssim manipulant.

Va prémer una tecla del tauler.

-Bateries d'estribord, una fragata del comboi està adoptant posició d'atac. Donin per fet que és una nau escorta armada i tractin-la com es mereix. Esquadrons A-2 i A-3, protegeixin aquest flanc fins que la fragata hagi estat neutralitzada.

Les bateries i el comandant de l'esquadrilla TIE van obeir, i els turbolàsers van començar a disparar contra la fragata.

- Què passarà si guanya Fey'lya? -Va insistir en Pellaeon -. Vull dir aviat, abans de poder sembrar aquesta confusió política. Segons la seva anàlisi de l'espècie, qualsevol bothan que hagi arribat tan alt com en Fey'lya ha de ser molt intel·ligent.

-Intel·ligent, sí, però sense que això impliqui perill per a nosaltres. Hauria de ser un supervivent, per descomptat, però la facilitat de paraula no implica necessàriament talent militar. -Va arronsar les espatlles -. De fet, la victòria d’en Fey’lya es limitaria a perllongar la situació de desconcert en què es troba sumit l'enemic. Tenint en compte el suport que Fey'lya s'ha guanyat entre els militars de la Rebel·lió, els polítics haurien d’embrancar-se en una altra lluita intestina quan comprenguessin el seu error i intentessin substituir-lo.

-Sí, senyor.

En Pellaeon va reprimir un sospir. Tals subtileses li desagradaven. Només confiava que el gran almirall tingués raó sobre els guanys potencials. Seria una vergonya que Intel·ligència hagués orquestrat una feina tan brillant com el del banc, per no obtenir res a canvi.

-Confiï en mi, capità -va dir en Thrawn, per tranquil·litzar les seves mudes preocupacions -. Jo diria que el desgast polític ja ha començat. Els entestats aliats de l’Ackbar no s'haurien marxat de Coruscant en un moment tan crític, llevat que busquessin desesperadament proves per netejar el seu nom.

En Pellaeon va arrufar les celles.

- Està dient que en Solo i l’Organa Solo es dirigeixen al sistema Palanhi?

-Únicament Solos, crec -el va corregir en Thrawn, pensatiu -. El més probable és que l’Organa Solo i el wookiee es dirigeixin a un lloc on amagar-se dels nostres noghri. Solo anirà a Palanhi, convençut pel joc de mans electrònic de la nostra Intel·ligència de què la pista condueix en aquest sistema. Per això el Cap del Mort ja està de camí.

-Entenc -va murmurar en Pellaeon. Havia llegit l'ordre en el diari de vol, preguntant-se per què es desprenia Thrawn d'un dels seus millors Destructors Estel·lars -. Espero que sigui capaç de complir la seva missió. L'experiència demostra que és difícil capturar en Solo i l’Skywalker.

-No crec que l’Skywalker vagi a Palanhi -va dir en Thrawn, amb expressió irritada -. Segons sembla, el nostre estimat mestre Jedi l'ha cridat. L’Skywalker ha pres la decisió de visitar Jomark.

En Pellaeon el va mirar fixament.

- Segur, almirall? No he vist cap informe d'Intel·ligència.

-Aquesta informació no procedeix d'Intel·ligència, sinó de Font Delta.

-Ah.

En Pellaeon es va adonar que la seva expressió també era irritada. La secció d'Intel·ligència del Quimera feia mesos que estaven insistint-li en què esbrinés quina era aquesta Font Delta, que proporcionava al gran almirall una informació tan clara i precisa des del mateix cor del palau imperial. Fins ara, en Pellaeon només podia dir que la posició de Font Delta era molt sòlida, i que els seus informes havien de considerar-se d'absoluta confiança.

Intel·ligència no havia aconseguit deduir si Font Delta era una persona, un androide, o un sistema informàtic tan exòtic que aconseguia burlar la constant vigilància del contraespionatge rebel. El misteri irritava en gran manera a Intel·ligència, i en Pellaeon havia d'admetre que a ell tampoc li agradava estar a la inòpia. No obstant això, era en Thrawn qui havia posat en marxa Font Delta, i llargs anys de protocol no escrit sobre aquestes matèries li concedien el dret a mantenir en secret la identitat del seu contacte.

-Estic segur que a C'baoth li encantarà saber-ho -va dir -. Imagino que voldrà donar-li la notícia personalment.

Va suposar que havia amagat la seva irritació cap a C'baoth força bé, però estava equivocat.

-Segueix disgustat per allò de Taanab -va dir en Thrawn, mentre contemplava la batalla. No era una pregunta.

-Sí, senyor -va replicar en Pellaeon, tirant -. He tornat a examinar les gravacions, senyor, i només hi ha una conclusió possible: En C'baoth va anar més enllà del pla de batalla traçat pel capità Aban, fins al punt de desobeir una ordre directa. Tant me fa qui és en C'baoth i si ho va considerar justificat. La seva acció equival a un motí.

-És cert -va admetre amb calma en Thrawn -. L’aparto per complet del servei imperial, o simplement el degrado?

En Pellaeon va fulminar amb la mirada al seu superior.

-Parlo de debò, almirall.

-I jo també, capità -va contestar en Thrawn, amb absoluta fredor -. Sap molt bé el que està en joc. Si volem derrotar la Rebel·lió, necessitem utilitzar totes les armes disponibles. La capacitat d’en C’baoth de millorar la coordinació i l'eficàcia bèl·lica de les nostres forces és una d'aquestes armes, si no s'adapta a la disciplina i el protocol militars, caldrà adoptar les normes a la seva personalitat.

- I si aquesta decisió es torna en contra nostre? -Va preguntar en Pellaeon -. A Taanab, va fer cas omís d'una ordre directa, potser la propera vegada siguin dues ordres. Després tres, després quatre, fins que faci el que li doni la gana, i al diable tot. Què l’aturarà?

-D'entrada, els ysalamiri.

En Thrawn va indicar les armadures tubulars disseminades pel pont. Un ésser pelut i allargat estava enrotllat en cada un, i cada ysalamiri creava una bombolla que repel·lia els trucs Jedi d’en C’baoth.

-Al cap i a la fi, per això són aquí.

-Tot això està molt bé, però a la llarga...

-A la llarga, jo el detindré –li va interrompre en Thrawn, i va tocar el seu tauler -. Esquadró C-3, atenció al seu flanc de babord. Hi ha una protuberància en aquesta fragata que podria amagar un parany.

El comandant va obeir, i els interceptors TIE es van desviar en resposta. Un segon després, però massa tard, la protuberància va esclatar, enviant un raïm de granades en totes direccions. La rereguarda dels interceptors TIE va quedar atrapada per la vora de la deflagració, i va esclatar en mil bocins. La resta va escapar il·lesa, fora del seu abast.

En Thrawn va tornar els seus ulls llampegants cap a Pellaeon.

-Comprenc les seves preocupacions, capità -va dir en veu baixa.- El que no entén, el que mai acaba d'entendre, és que un home amb les inestabilitats mentals i emocionals d’en C’baoth mai representarà una amenaça per a nosaltres. Sí, té un gran poder, i en un moment donat pot causar greus danys als nostres homes i maquinàries, però, per la seva naturalesa, és incapaç d'utilitzar aquest poder durant un temps prolongat. Concentració, paciència, visió de futur... Aquestes són les qualitats que distingeixen a un guerrer d'un mer aficionat. I hi ha qualitats que en C'baoth mai posseirà.

En Pellaeon va fer un capcineig vigorós. Encara no estava convençut, però era inútil continuar discutint. Si més no, de moment.

-Sí, senyor. -Va vacil·lar -. En C’baoth també voldrà tenir notícies de l’Organa Solo.

Els ulls d’en Thrawn van centellejar, però en Pellaeon va comprendre que la seva irritació no anava dirigida contra ell.

-Informi al mestre C'baoth que he concedit als noghri una última oportunitat per capturar-la. Quan haguem acabat aquí, els hi enviaré aquest missatge. Personalment.

En Pellaeon va desviar la vista cap a la porta del pont, on el guardaespatlles noghri Rukh vigilava en silenci, com tenia per costum.

- Pensa convocar els comandaments noghri? -Va preguntar, mentre reprimia una esgarrifança.

Hi havia assistit a una d'aquestes reunions, i enfrontar-se a una sala plena d'aquells silenciosos assassins de pell grisa no era una experiència que desitgés repetir.

-Crec que la situació actual exigeix ​​alguna cosa més que la convocatòria d'una simple assemblea -va dir amb fredor en Thrawn -. Ordeneu a Navegació que prepari una ruta des del punt de cita al sistema d’Honogrh. Crec que tot el poble noghri necessita recordar a qui serveix.

Va contemplar un moment la batalla i va teclejar al seu tauler.

-Comandament TIE: ordeni a tots els caces de retornar a la nau. Navegació: inici de càlculs per tornar al punt de cita.

En Pellaeon va mirar per la portella, sorrut. El Creuer Mola modificat i la fragata estaven inutilitzats, però el gruix del comboi seguia immune.

- Els deixem seguir?

-No hi ha cap necessitat de destruir-los -va dir en Thrawn -. Despullar-los de la seva defensa els hi servirà de lliçó, de moment.

Va prémer una tecla i va aparèixer un holograma tàctic d'aquesta secció de la galàxia entre els seus dos llocs de comandament. Línies blaves assenyalaven les principals rutes comercials de la Rebel·lió, les intercepcions per les forces imperials durant l'últim mes estaven subratllades amb color vermell.

-L'objectiu d'aquests atacs és més que un simple assetjament, capità. Quan aquest grup compti el que ha passat, tots els propers combois de Sarka exigiran més protecció. Més atacs d'aquest calibre, i la Rebel·lió haurà de triar entre destinar més naus a missions d'escorta, o suspendre el transport de mercaderies per aquests sectors fronterers. En qualsevol cas, estaran en greu desavantatge quan llancem la campanya muntanya Tantiss. -Va dibuixar un somriure sinistre -. Economia i psicologia, capità. Per ara, com més supervivents civils parlin del poder imperial, millor. Ja hi haurà temps després de procedir a la destrucció.

-Va fer un cop d'ull al seu tauler, i després va tornar a mirar per la portella -. Parlant del poder imperial, com va la nostra caça de naus?

-Cinc nous cuirassats han estat lliurats en diverses bases imperials durant les últimes deu hores -va informar en Pellaeon -. Cap més gran que un Galió Estel·lar, però més val això que res.

-Anem a necessitar bastant més que això, capità -va dir en Thrawn, mentre estirava el coll per observar el retorn dels interceptors TIE.- Alguna notícia sobre Talon Karrde?

-Res des d'aquell avís des de Rishi. -Pellaeon va demanar a l'ordinador les últimes notícies -. El caçador de recompenses que el va enviar va ser assassinat poc després.

-Que la pressió no disminueixi -va ordenar en Thrawn -. En Karrde sap molt sobre el que es cou en aquesta galàxia. Si en algun lloc hi ha cuirassats que no s'utilitzen, ell sabrà on es troben.

Per la seva banda, en Pellaeon considerava molt improbable que un vulgar contrabandista, tot i posseir els contactes d’en Karrde, posseís millors fonts d'informació que la immensa xarxa d'Intel·ligència imperial, però també havia descartat la possibilitat que en Karrde hagués ocultat al Luke Skywalker a la seva base de Myrkr. En Karrde no deixava de sorprendre'ls.

-Hi ha molta gent que ha partit a buscar-lo –li va dir a Thrawn -. Tard o d'hora, algú el trobarà.

-Bé.

En Thrawn va passejar la mirada pel pont. - Mentrestant, que totes les unitats continuïn fustigant a la Rebel·lió. -Els seus ulls brillants van escrutar la cara d’en Pellaeon -. I que també segueixin vigilant al Falcó Mil·lenari i la Dama Afortunada. Després que els noghri hagin estat degudament alliçonats, vull que la seva presa estigui preparada.

En C’baoth va despertar de sobte. Els seus negres somnis van donar pas a la certesa que algú s'acostava.

Va romandre uns moments estès a la foscor. La seva llarga barba blanca fregava el seu pit mentre respirava, mentre la Força projectava la seva ment cap a la ruta que baixava des del Gran Castell cap als pobles que s'arraïmaven al peu de les muntanyes. Era difícil concentrar-se, molt difícil, però va fer cas omís del dolor produït pel cansament i va perseverar. Allà... No, allà. Un home sol, que conduïa un Gracian Thumper, ascendint un dels trams més costeruts de la carretera. Un missatger, el més probable, que venia a portar-li notícies dels vilatans. Una cosa trivial, sens dubte, però creien que el seu nou mestre havia de saber-ho.

Mestre. La paraula es va repetir en la ment d’en C’baoth i va despertar gran quantitat de pensaments i sensacions. Els imperials que havien suplicat la seva ajuda perquè els ajudés a guanyar les seves batalles, també li deien mestre. Igual que la gent de Wayland, les vides que havia governat abans que el gran almirall Thrawn i la seva promesa de lliurar-li altres Jedi l’apartessin d'ells.

La gent de Wayland l’havia cregut a ulls clucs. Els habitants de Jomark no estaven molt segurs. Els imperials no li prenien seriosament.

En C’baoth va torçar els llavis, disgustat. No, eren uns incrèduls. L'obligaven a intervenir en les seves batalles, la seva incredulitat l'obligava. I quan aconseguia allò impossible, encara persistien en el seu secret menyspreu, que ocultaven damunt dels ysalamiri i els estranys buits que, d'alguna manera, creaven en la Força.

Però ell ho sabia. Havia vist les mirades de reüll entre els oficials, les breus discussions en veu baixa que sostenien. Havia sentit el nerviosisme de la tripulació, sotmesa per ordre imperial a la seva influència en el desenvolupament de les batalles, però clarament reticent a la idea. I havia vist al capità Aban, assegut al seu lloc de comandament del Bel·licós, que l'insultava i vilipendiava sense deixar de dir-li mestre, irritat i impotent, mentre en C'baoth, amb gran serenitat, infligia el seu càstig a la nau rebel que havia gosat disparar contra ells.

El missatger s'estava acostant a la porta del Gran Castell. En C’baoth va utilitzar la Força per cridar a la túnica, i va experimentar un lleuger mareig quan es va aixecar. Sí, havia resultat difícil prendre el comandament dels canoners del Bel·licós durant aquells escassos segons necessaris per aniquilar a la nau rebel. Hi havia superat qualsevol esforç previ de concentració i control, i els dolors mentals que patia ara eren el preu d'aquella proesa.

Es va cenyir la túnica i va retrocedir en els seus records. Sí, havia estat difícil. I, alhora, estranyament estimulant. A Wayland, havia governat en persona tota una ciutat-estat, molt més habitada que els voltants del Gran Castell. No obstant això, allà ja no necessitava imposar la seva voluntat per la força. Feia molt de temps que humans i psadans s'havien sotmès a la seva voluntat, fins i tot els myneryshi, tan reticents a les lleis, havien après a obeir-lo sense dir ni piu.

Els imperials, igual que els habitants de Jomark, anaven a aprendre aquesta lliçó.

Quan el gran almirall Thrawn havia guanyat a C'baoth per a la seva aliança, havia insinuat que en C'baoth portava molt temps sense enfrontar-se a un veritable desafiament. Potser el gran almirall havia pensat, en el fons, que el desafiament de dirigir la guerra de l'Imperi era massa per a un sol mestre Jedi.

En C’baoth va somriure en la foscor. Si això era el que pensava el gran almirall d'ulls brillants, havia de portar-se una sorpresa, perquè quan en Luke Skywalker es presentés per fi. En C’baoth s'enfrontaria al repte més subtil de la seva vida: sotmetre a un altre Jedi a la seva voluntat sense que aquest s'adonés del que passava.

I quan això passés, serien dos i..., qui podia predir les possibilitats?

El missatger va desmuntar del seu Thumper i es va aixecar davant la porta, amb l'estat d'ànim d'un home preparat a sotmetre’s als capricis del seu amo, per llarga que fos l'espera. L'actitud adequada. En C’baoth va donar una última estirada a la cintura de la seva túnica i va recórrer el laberint de passadissos fins arribar a la porta, amb el desig d'esbrinar què volien comunicar-li els seus nous súbdits.

Següent