30
Karrde va envoltar
la massa de pedra fins al lloc per on apuntava el morro arrugat del carro
d'assalt, estupefacte i incrèdul.
-Un home -va
murmurar.
-Bé, alguns hem col·laborat
-li va recordar Aves, però el respecte ocult darrera de les seves paraules va
neutralitzar l'aparent sarcasme.
-I sense la Força
-va afegir Karrde.
Va notar que Aves
s'encongia d'espatlles, molest.
-Això va dir Mara,
encara que suposo que Skywalker deuria de mentir sobre això.
-No ho crec.
Karrde va captar de
cua d'ull un moviment en el límit de la plaça. Va veure que Solo i Skywalker
ajudaven a un tremolós Lando Calrissian a pujar a un dels vehicles aeris
aparcats al voltant del perímetre.
- L’han ferit? -Va
preguntar.
-Gairebé rep un cop
de part meva, de més a més -va grunyir Aves -. Vaig pensar que ens havia traït.
Volia assegurar-me que no sortís ben lliurat.
-M'alegro que no ho
fessis.
Karrde va aixecar la
vista i va escodrinyar el cel. Es va preguntar quant tardarien a respondre els
imperials allò que acabava de succeir.
Aves també va
aixecar la vista.
-Encara podríem fer
caure als altres dos carros abans que puguin informar -va suggerir -. Crec que
a la caserna general encara no hauran rebut cap comunicació.
Karrde va bellugar
el cap, i una onada de tristesa li va envair, tot i la gravetat de la situació.
Fins ara, no s'havia adonat de fins a quin punt estimava aquest lloc; la seva
base, el bosc, el planeta Myrkr en si.
-No -va contestar -.
És impossible encobrir la nostra part de responsabilitat en el que ha passat
aquí. A un home com Thrawn, és impossible.
-Tens raó -va
murmurar Aves, comprenent les implicacions -. Vols que torni i comenci
l'evacuació?
-Sí, i emporta't amb
tu a Mara. Assegura't de mantenir-la ocupada lluny del Falcó Mil·lenari i del
caça d’Skywalker.
Va notar que els
ulls d'Aves es clavaven en ell, però l'home no va preguntar res.
-Molt bé. Fins
després.
Va marxar a
corre-cuita. El vehicle aeri que transportava Calrissian va enlairar-se en
direcció al lloc on el Falcó estava preparat per volar. Solo i Skywalker es van
encaminar a un segon vehicle. Karrde va avançar cap a ells, després de
vacil·lar per un segon.
Van arribar al
vehicle a la vegada, i per un moment es van mirar entre si.
-Karrde -va dir Solo
per fi -. Li dec una.
Karrde va
capcinejar.
- Encara pensa
aconseguir el desembargament de l’Eteri?
-Vaig dir que ho
faria. On vol que el lliuri?
-Deixi-ho a
Abregado. Algú ho recollirà. -Es va girar cap a Skywalker -. Un truc molt
interessant -va comentar, movent el cap en direcció a la massa de runa -. Molt
poc ortodox, per dir-ho així.
Skywalker va
arronsar les espatlles.
-Va funcionar.
-I tant -va admetre
Karrde -. I de passada va salvar la vida de diversos dels meus homes.
Skywalker va mirar
sense parpellejar.
- Això significa que
ja ha pres la seva decisió?
Karrde li va dedicar
un lleu somriure.
-Crec que tampoc em
queden moltes alternatives. –Va mirar a Solo -. Suposo que marxaran
immediatament.
-Quan el caça de Luke
estigui preparat per ser remolcat. Lando evoluciona bé, però necessita més
atencions mèdiques especialitzades dels que pot proporcionar el Falcó.
-Podria haver estat
pitjor -va dir Karrde.
Solo li va dirigir
una mirada significativa.
-Molt pitjor -va rectificar,
amb veu seriosa.
-Com tota la resta
-li va recordar Karrde, una mica irritat. Al cap i a la fi, no li hauria costat
res lliurar-los als tres als imperials.
I Solo es va adonar.
-Sí -va admetre -.
Bé... A reveure.
Karrde els va veure
entrar al vehicle.
-Una altra cosa -va
dir, mentre es cordaven les corretges de seguretat -. Haurem de marxar d'aquí
abans que els imperials esbrinin els fets. Això significa que, si volem
continuar la màxima rapidesa, hem de dotar les naus de la major capacitat d'elevació
possible. No hi haurà pels voltants algun vaixell de càrrega de sobres, o naus
militars, que ens puguin donar?
Solo li va dirigir
una estranya mirada.
-No tenim suficient
capacitat de càrrega per als negocis normals de la Nova República. Crec que ja
l'hi havia comentat.
-Bé, doncs un
préstec -va insistir Karrde -. Amb un Creuer Estel·lar desmantellat de Mon
Calamari tindríem prou.
-Estic segur -va
replicar Han amb alguna cosa més que sarcasme -. Veuré què puc fer.
La coberta del
vehicle es va tancar sobre els seus caps. Karrde va fer un pas enrere, i el
vehicle va pujar cap al cel i va virar cap al bosc. Karrde el va veure
allunyar-se, preguntant-se si ja era massa tard per a l'últim suggeriment.
Potser no. Solo era un tipus que considerava sagrats els deutes d'honor, una
cosa que li hauria contagiat, en el curs del temps, del seu amic wookiee. Si
trobava un Creuer Estel·lar de sobres, l’enviaria.
I un cop a Myrkr,
seria fàcil robar-lo als enviats de Solo. Potser un regal semblant ajudaria a
mitigar la inevitable irritació de l'almirall Thrawn pels fets.
Encara que tal
vegada no.
Karrde va contemplar
de nou les ruïnes de l'arc ensorrat, i un calfred va recórrer la seva esquena.
No, una nau de guerra no serviria de res. En aquest cas, no. Thrawn havia patit
una pèrdua massa gran per considerar-la un simple revés ocasional. Tornaria...,
i assedegat de sang.
Karrde, potser per
primera vegada a la vida, va experimentar la desagradable sensació d'un
autèntic temor.
A la llunyania, el
vehicle aeri va desaparèixer sobre el bosc. Karrde es va girar i va dedicar una
última i nostàlgica mirada a Hyllyard City. D'una manera o altra, sabia que no
tornaria a veure-la mai.
Luke va acomodar a
Lando en una llitera del Falcó, mentre Han i dos homes de Karrde sortien a l'exterior
per a subjectar un cable al caça. La farmaciola del Falcó era molt
rudimentària, però n'hi havia prou per netejar i embenar una cremada de
desintegrador. Per fer una cura completa haurien d'esperar fins arribar a un
dipòsit de bacta, però de moment no feia falta res més. Va deixar a R2 i C3PO
perquè el cuidessin (malgrat les seves protestes que no necessitava que ningú
el cuidés i, a més, que estava fins al capdamunt de C3PO), i va tornar a la
cabina, just quan la nau s'enlairava.
- Algun problema amb
el cable de remolc? -Va preguntar, mentre es lliscava al seient del copilot.
-Fins ara, no -va
contestar Han. Es va inclinar cap endavant i va mirar al seu voltant -. En
qualsevol cas, el pes extra no ens destorbarà. No hi haurà problemes.
-Bé. Esperes
companyia?
-No se sap mai.
Han va dirigir al
cel una última mirada, abans d'acomodar-se en el seu seient i disparar els
retropropulsors.
-Karrde va dir que
encara quedaven un parell de carros i algunes motojets sense localitzar. Una
d'elles va pensar que una carrera suïcida era millor que tornar i presentar
l'informe al gran almirall Thrawn.
Luke el va mirar
fixament.
- Gran almirall? -Va
preguntar.
Han va torçar els
llavis.
-Sí. Segons sembla,
és el que ara s'encarrega de dirigir l'espectacle per a l'Imperi.
Un calfred va
recórrer l'esquena d’en Luke.
-Vaig creure que
havíem donat bon compte de tots els grans almiralls.
-Jo també. Ens vam
deixar un.
Tot d'una, abans que
Han acabés de pronunciar l'última paraula, Luke es va sentir envaït per una
onada d'energia i consciència, com si acabés de despertar d'un somni profund,
sortit a la llum després d'estar en una habitació a les fosques, o comprès de
sobte l'univers.
La Força
l'acompanyava de nou.
Va respirar fondo i
va examinar l'altímetre. Una mica per sobre dels dotze quilòmetres. Karrde
tenia raó. Els ysalamir es reforçaven mútuament.
-Suposo que no
sabràs el nom -va murmurar.
-Karrde no m'ho va
dir. -Han va mirar amb curiositat a Luke -. Potser puguem negociar amb aquest
Creuer Estel·lar que és el que desitja. Estàs bé?
-Sí... És com...,
com veure de nou després d'haver perdut la vista.
Han va esbufegar.
-Sí, sé què vols dir
-va dir amb ironia.
-Això suposava.
Encara no he tingut oportunitat de dir-t'ho..., però gràcies per acudir al meu
rescat.
Han va rebutjar la
frase amb un gest.
-De res. I jo tampoc
t'ho vaig poder dir abans -va mirar a Luke de nou -, però tens un aspecte
deplorable.
-La meva meravellosa
disfressa -va sospirar Luke, i va tocar la cara amb cura -. Mara em va
assegurar que es baixaria d'aquí a unes hores.
-Sí, Mara. Feia la
impressió que us ho estàveu passant molt bé.
Luke va fer una
ganyota.
-Ni ho somiïs.
Qüestió de tenir un enemic comú i punt. Primer el bosc, després els imperials.
Va intuir que Han
buscava la manera de formular-li la següent pregunta, i va decidir estalviar-li
la molèstia.
-Vol matar-me -va
dir.
- Tens idea de per
què?
Luke va obrir la
boca i, davant la seva sorpresa, la va tancar de nou. No hi havia motius per
ocultar a Han el que sabia sobre el passat de Mara, cap que li vingués al cap,
però va experimentar certa reticència a revelar-ho.
-És una cosa
personal -va dir per fi.
Han li va dirigir
una mirada d'estranyesa.
- Alguna cosa
personal? Com pot ser personal l'ànsia de matar?
-No és ànsia de
matar -va insistir Luke -. És una cosa..., bé, personal.
Han el va observar
un moment més, i després es va concentrar en pilotar el vehicle.
-Oh! -va ser el seu
únic comentari.
El Falcó s'allunyava
de l'atmosfera i es dirigia cap a l'espai. Des d'aquesta altitud, va decidir
Luke, el bosc semblava molt agradable.
-Encara no sé com es
diu el planeta -va comentar.
-Es diu Myrkr -va
dir Han -. I ho vaig descobrir aquest matí. Crec que Karrde ja havia decidit
abandonar-lo, fins i tot abans de la batalla. L'envoltava un sistema de seguretat
impressionant, quan Lando i jo vam arribar.
Pocs minuts després,
una llum va llambrejar al tauler de control: el Falcó s'havia allunyat prou de
la gravetat de Myrkr per posar en marxa els hiperpropulsors.
-Fantàstic -va
capcinejar Han -. El curs ja està programat; sortim d'aquí.
Va tirar de les
palanques centrals i van entrar a l'hiperespai.
- On anem? -Va
preguntar Luke, quan les esteles d'estrelles van donar pas al típic cel
clapejat -. A Coruscant?
-Primer, ens
desviarem una mica. Vull passar per l’arsenal d’Sluis Van, perquè reparin a
Lando i el teu caça.
Luke el va mirar de
reüll.
- I per trobar el
Creuer Estel·lar que li prestaràs a Karrde, potser?
-Potser -va dir Han,
una mica a la defensiva -. Actualment, Ackbar ja s'ha encarregat de què
diverses naus de guerra desmantellades transportin carregaments al sector de
Sluis. Res no ens impedeix prendre’n prestada una durant un parell de dies, oi?
-És probable -va
admetre Luke amb un sospir. Era fantàstic estar assegut sense fer res -. Suposo
que Coruscant podrà passar sense nosaltres uns quants dies més.
-Això espero -va dir
Han, amb veu ombrívola -, però alguna cosa està a punt de passar. Si és que no
ha passat ja.
Tenia negres
pressentiments.
-En aquest cas,
potser hauríem d’oblidar-nos d’Sluis Van -va suggerir Luke, assaltat per un
calfred -. Lando està ferit, però no corre cap perill.
Han va moure el cap.
-No, vull que
tinguin cura bé d'ell..., i tu, amiguet, també necessites una mica de descans
-va afegir -. Només volia que sabessis que, quan arribem a Coruscant, ens
espera una bona, de manera que gaudeix d’Sluis Van mentre puguis. Serà l'última
oportunitat que tinguis de descansar i no preocupar-te de res durant molt de
temps.
En la negror de
l'espai, a menys d'un any llum de distància d’Sluis Van, les forces de xoc es
van agrupar per a la batalla.
-El Justicier acaba
d'integrar-se, capità -va dir l'oficial de comunicacions a Pellaeon -. Confirma
que està disposat per al combat i sol·licita ordres.
-Informi al capità
Brandei que no s'han produït canvis -va contestar Pellaeon, dret davant la
portella d'estribord.
Va contemplar les
ombres borroses agrupades al voltant del Quimera. Només es podien identificar
les més properes pels seus llums. Era una força de xoc impressionant,
comparable a les dels vells temps: cinc Destructors Estel·lars imperials, dotze
creuers de classe Strike, vint-i-dos creuers lleugers de classe Carrack i
trenta esquadrons de caces TIE, disposats en els seus hangars.
I enmig d'aquell
terrorífic desplegament de força, com si algú hagués volgut fer una broma, hi
havia el vell i atrotinat vaixell de càrrega de classe A.
La clau de tota
l'operació.
- Situació, capità?
-Va sonar la veu de Thrawn darrere d'ell.
Pellaeon es va girar
cap al gran almirall.
-Totes les naus en
els seus llocs, senyor. L'escut protector del vaixell de càrrega ha estat
verificat i preparat, els caces TIE estan a punt. Crec que tot està sota
control.
Thrawn va
capcinejar. Els seus ulls brillants van examinar l'extensió de llums que els
envoltaven.
-Excel·lent -va
murmurar -. Alguna notícia de Myrkr?
La pregunta va
agafar desprevingut a Pellaeon. Feia dies que no pensava en Myrkr.
-No ho sé, almirall
-va confessar, desviant la vista cap l'oficial de comunicacions -. Tinent, quin
és l'últim informe de les forces destacades a Myrkr?
L'altre ja ho estava
comprovant.
-Va ser un informe
de rutina, senyor, transmès fa... catorze hores i deu minuts.
Thrawn es va tornar
cap a l'home.
- Catorze hores? -Va
repetir, en veu molt baixa i ominosa -. Vaig donar ordres específiques que
informessin cada dotze hores.
-Sí, almirall va dir
l'oficial, una mica nerviós -. Tinc l'ordre inclosa en el menú. Hauran...
Es va interrompre i
va dirigir una mirada d'impotència a Pellaeon.
«S'hauran oblidat de
transmetre la informació», va ser la primera i esperançada reacció de Pellaeon,
però es va esvair de seguida. Els milicians no s'oblidaven d'aquestes coses.
Mai.
-Potser tinguin
problemes amb el seu transmissor -va suggerir, vacil·lant. Thrawn va guardar
silenci durant diversos segons.
-No -va dir per fi
-. Han estat capturats. Era veritat que Skywalker es trobava al planeta.
Pellaeon va
titubejar i va moure el cap.
-No m'ho puc creure,
senyor. Skywalker no va poder capturar-los a tots, perquè els ysalamir
bloquejaven els seus poders Jedi.
Thrawn va tornar els
seus ulls centellejants cap al capità.
-Estic d'acord -va
concedir -. És evident que algú el va ajudar.
Pellaeon es va
obligar a mantenir aquella mirada.
- Karrde?
- I qui, si no? -Va
replicar Thrawn -. Malgrat les seves declaracions de neutralitat.
Pellaeon va llançar
un cop d'ull al tauler de control.
-Potser hauríem
d’enviar algú per investigar. Podríem desprendre'ns del Creuer Strike, fins i
tot del Falcó de la Tempesta.
Thrawn va respirar
profundament i va deixar escapar lentament l'aire.
-No -va dir, amb veu
ferma i controlada de nou -. L'operació Sluis Van és la nostra principal
preocupació en aquest moment, i hi ha batalles que s'han perdut per culpa de la
presència o absència d'una sola nau. Ens encarregarem més endavant de Karrde i
de la seva traïció.
Es va tornar cap a
l'oficial de comunicacions.
-Truqui al vaixell
de càrrega i digui que activin l'escut protector -va ordenar.
-Sí, senyor.
Thrawn va mirar per
la portella de nou. El vaixell de càrrega, banyat per les llums del Quimera,
tenia un aspecte d'allò més inofensiu.
-Escut protector
connectat, almirall -va informar l'oficial de comunicacions.
Thrawn va assentir
amb el cap.
-Ordeni que
procedeixin.
-Sí, senyor.
El vaixell de
càrrega, a una velocitat bastant lenta, es va allunyar del Quimera, va virar
cap al llunyà sol del sistema Sluis Van i, amb una espurna, va passar a la
velocitat de la llum.
-Anotar temps -va
ordenar Thrawn.
-Temps anotat -va
informar un oficial de pont.
Thrawn va mirar
Pellaeon.
- Està la meva nau
insígnia preparada, capità? -Va recitar la pregunta oficial.
Pellaeon va recitar
la resposta oficial.
-El Quimera està a
les seves ordres, almirall.
-Bé. Seguirem al
vaixell de càrrega dins de sis hores i vint minuts, exactament. Vull una
comprovació final de totes les naus, i vull que els recordi per últim cop que
la nostra tasca consisteix a destruir les defenses del sistema. No es cometran
heroïcitats ni imprudències. Subratlli aquest detall, capità. Hem vingut a
apoderar-nos de naus, no a perdre-les.
-Sí, senyor.
Pellaeon es va
encaminar cap al seu lloc de comandament.
-Capità...
- Sí, almirall?
Un tens somriure va
aparèixer a la cara de Thrawn.
-Recordi’ls també
-va afegir amb suavitat -que la nostra victòria definitiva sobre la Rebel·lió
comença aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada