18
L'avís que va sonar
a la seva esquena va despertar per complet al Luke del seu tranquil somni.
-D'acord, R2, ja
m'he despertat -va dir atordit, i va aixecar les mans per fregar-se els ulls.
Els seus artells van
ensopegar amb el visor del seu casc de vol, i l'impacte va contribuir a
dissipar la boira que s’arremolinava en la seva ment. No va aconseguir recordar
en quines circumstàncies s'havia sumit en la hibernació, però va tenir la clara
sensació que R2 l’havia despertat abans d'hora.
- Passa alguna cosa?
-Va preguntar, mentre intentava desxifrar què estava fent l'androide.
El refilet va
adquirir un to angoixat. Luke va connectar el monitor de traducció,
esforçant-se per enfocar la vista. Va descobrir, sorprès, que no s'encenia,
igual que els altres instruments. Llavors, va recordar: estava atrapat a
l'espai, amb tots els sistemes del caça desconnectats, excepte l'energia mínima
necessària per R2 i per mantenir-se amb vida.
En teoria, R2 estava
preparant una nova antena de ràdio subespacial. Va torçar el coll per mirar
l’androide, mentre es preguntava quin era el problema.
Va sentir que els
seus músculs es contreien de la sorpresa. Una nau es dirigia cap a ells a tota
velocitat.
Es va tornar en
rodó, completament despert, i va connectar els interruptors d'energia. Va ser
un acte reflex, inútil. Els motors del caça trigarien quinze minuts a
escalfar-se per poder volar, i més per afrontar un combat amb garanties. Si
l'intrús era un enemic...
Va utilitzar els
reactors d'emergència per girar a poc a poc el caça i apuntar la proa cap a la
nau que s'acostava. Les pantalles i sensors van començar a cobrar vida,
confirmant el que els seus ulls ja li havien revelat: el seu visitant era un
vaixell de càrrega corellià de mitjana grandària i aspecte una mica ruïnós. No
era el tipus de nau que els imperials utilitzaven, i no portava al casc els
distintius de l'Imperi.
Donades les
circumstàncies, però, era improbable que es tractés d'un innocent vaixell de
càrrega. Potser un pirata? Luke va intentar sondejar a la tripulació amb la
Força.
R2 va refilar, i
Luke va abaixar la vista cap a la pantalla de l'ordinador.
-Sí, ja me n'he
adonat -va dir Luke -, però un vaixell de càrrega normal podria adoptar aquest
tipus de desacceleració si fos buit. Per què no procedeixes a una anàlisi
ràpida de les lectures dels sensors, a veure si localitzes els emplaçaments de
les armes?
L’androide va emetre
un xiulet afirmatiu, i Luke va dedicar als altres instruments un veloç examen.
Les bateries del canó làser principal estaven ja mig carregades, i el propulsor
sublumínic havia arribat a la meitat de la seva pre-seqüència de vol.
I el senyal de ràdio
indicava que li estaven enviant un missatge. Luke va connectar el receptor.
- ... necessiten
ajuda? -Va dir una freda veu femenina -. Repeteixo, nau no identificada, aquí
el vaixell de càrrega Salvatge Karrde. Necessiten ajuda?
-Salvatge Karrde,
caça AA-589 de la Nova República -es va identificar Luke -. En realitat, sí, no
m’aniria malament una mica d'ajuda.
-Rebut. Quin és el
problema?
-L’hiperpropulsor.
Luke va contemplar
la nau mentre seguia apropant-se. Un minut abans havia girat per apuntar la
proa cap al vaixell de càrrega, el pilot havia respost amb una lleu maniobra de
desviació, per no estar a mercè dels làsers del caça. Potser es tractava de
simple precaució, però també hi havia altres possibilitats.
-He perdut els dos
inductors -va continuar -. Les plaques protectores s'han esquerdat, i potser hi
hagi més problemes. Suposo que no portaran peces de recanvi.
-Per a una nau
d'aquesta mida, no. -Es va produir una breu pausa -. He rebut l'ordre de
comunicar-li que, si voleu pujar a bord, li conduirem fins al seu sistema de
destinació.
Luke va intentar
calibrar amb la Força el significat ocult darrera de les paraules, però no va
detectar cap engany. I encara si n'hi haguessin, no li quedaven gaires
alternatives.
-Serà un plaer.
Podrien portar també la meva nau?
-Dubto que pugui
pagar les nostres tarifes d'embarcament -va respondre la dona amb fredor -. Ho
consultaré amb el capità, però no abrigui massa esperances. En qualsevol cas,
hauríem de remolcar-la. Els nostres cellers estan plens en aquest moment.
Luke va torçar els
llavis. Un vaixell de càrrega ple fins a dalt no podria haver efectuat la
maniobra de desacceleració que R2 havia observat abans. O mentien, o el sistema
propulsor, d'aspecte molt normal, havia patit importants millores.
La qual cosa volia
dir que el Salvatge Karrde era un contrabandista, un pirata, o una nau de
guerra camuflada. I la Nova República no tenia naus de guerra camuflades.
L'altre pilot va
tornar a parlar.
-Si manté la seva
actual posició, ens acostarem prou per llançar-li un cilindre de força, a menys
que vulgui enfundar-se un vestit espacial i venir cap a nosaltres.
-El cilindre serà
més ràpid -va dir Luke, decidit a provar una lleu sonda verbal -. Suposo que
cap de nosaltres té el menor interès per demorar-se en aquest lloc. Com és que
passaven per aquí?
-Hi ha poc espai per
l’equipatge -va continuar la seva interlocutora, sense fer cas de la pregunta
-. Suposo que voldrà portar al seu androide astromec.
Lleu sonda verbal
fracassada.
-Sí.
-Molt bé. Per cert,
el capità diu que la tarifa de transport serà cinc mil.
-Comprès.
Luke es va treure
les corretges de seguretat. Va obrir les butxaques laterals, va extreure els
guants i els tancaments del casc i els va guardar a les butxaques del pit del
seu vestit de vol, on els tindria al seu abast. Un cilindre de força era a
prova d'accidents, però sempre podia passar alguna cosa. A més, si la
tripulació del Salvatge Karrde confiava a aconseguir un caça gratis, la forma
més senzilla d'acabar amb ell seria detonant el cilindre a mig camí.
La tripulació. Luke
va forçar els seus sentits per inspeccionar la nau, que s'apropava cada vegada
més. Hi havia alguna cosa errònia en ella, alguna cosa que sentia però no podia
localitzar.
R2 va emetre un
refilet nerviós.
-No, no ha contestat
a la pregunta -va admetre Luke -, però no se m'acut cap motiu que justifiqui la
seva presència en aquest remot lloc. I a tu?
L’androide va
llançar un suau gemec electrònic.
-D'acord -va
assentir Luke -, però rebutjar l'oferta no ens afavoreix gens. Haurem de
mantenir-nos alerta.
Va treure el seu
desintegrador de l'altra butxaca lateral, va comprovar el seu nivell d'energia
i el va fer lliscar en la pistolera habilitada a l'interior del seu vestit de
vol. El comunicador va anar a parar a un altra butxaca, si bé ignorava de què
li havia de servir a bord del Salvatge Karrde. Va cenyir el morral de
supervivència a la cintura amb algunes dificultats, degudes al poc espai que
quedava lliure. Per fi, va treure la seva espasa de llum i la va subjectar al
cinturó.
-Molt bé, caça:
tenim el cilindre disposat -va dir l'altra veu -. Quan vulgui.
El petit moll
d'atracada del Salvatge Karrde estava directament sobre d'ell, i la seva porta
exterior es va obrir. Luke va verificar els seus instruments, va confirmar que
existia un passadís d'aire entre les dues naus i va respirar fondo.
-Allà anem, R2-va
dir, i va lliscar la coberta.
Una lleu brisa va
acariciar el seu rostre quan les pressions d'aire es van igualar. Va saltar amb
cautela i va aferrar la vora de la coberta per donar-se la volta. Va veure que
R2 havia sortit del seu alvèol i surava sobre el caça, mentre emetia comentaris
angoixats sobre la situació.
-Ja et tinc, R2-el
va tranquil·litzar Luke, i va utilitzar la Força per atraure l’androide.
Es va orientar per
última vegada, va doblegar els genolls i es va propulsar cap a fora.
Va arribar a la
resclosa d'aire a la part posterior del moll mig segon abans que R2, va aferrar
les corretges subjectes a les parets i va detenir els dos amb suavitat. Algú
els devia estar observant, perquè la porta exterior es va tancar abans que
deixessin de moure’s. La gravetat va tornar a poc a poc, amb la suficient
lentitud perquè s'adaptés a ella, i un moment després es va obrir la porta
interior.
Un jove l'esperava,
vestit amb una granota de tall estrany.
-Benvingut a bord
del Salvatge Karrde -va dir amb gravetat. Si fa el favor de seguir-me, el
capità el rebrà.
Sense esperar la
seva resposta, el jove va girar cua i es va allunyar pel corb passadís.
-Vine, R2-va
murmurar Luke.
Va seguir el
tripulant i va emprar la Força per inspeccionar la nau.
A part del seu guia,
només hi havia quatre persones més a bord, totes en les seccions davanteres.
Darrere, en les seccions de popa...
Va moure el cap, per
tal d'aclarir la seva percepció. No va servir de res, les seccions de popa es
negaven a revelar els seus secrets. Un efecte posterior de la llarga
hibernació, potser. Estava segur que no hi havia tripulants o androides en
aquesta zona, i era tot el que necessitava saber de moment.
El guia els va
conduir fins a una porta, que es va obrir quan el jove es va apartar a un
costat.
-El capità Karrde el
rebrà ara -va dir el tripulant, i va agitar la mà en direcció a la porta
oberta.
-Gràcies.
Luke va entrar a
l'habitació, amb R2 trepitjant-li els talons. Era una mena de despatx, petit.
Gairebé tot l'espai de les parets estava ocupat per aparells de comunicació
molt sofisticats. Al centre hi havia una combinació d'escriptori i consola
bastant gran, i assegut darrere, amb la vista clavada en Luke, un home prim, de
rostre eixut, curt cabell fosc i pàl·lids ulls blaus.
-Bona nit -va dir
amb veu freda, acuradament modulada -. Sóc Talon Karrde. -Els seus ulls van
examinar a Luke de cap a peus. I vostè, si no m'equivoco, és el comandant Luke
Skywalker.
Luke el va mirar
fixament. Com dimonis...?
-Ciutadà Skywalker
-el va corregir, procurant mantenir la veu serena -. Vaig dimitir del meu
càrrec a l'Aliança fa gairebé quatre anys.
Una ombra de
somriure va aletejar a les comissures de la boca de Karrde.
-Accepto la
correcció. He de dir que ha trobat un bon lloc per mantenir-se allunyat de tot.
Era una pregunta
indirecta, però no menys evident.
-Una petita
escaramussa amb un Destructor Estel·lar Imperial a mig any llum de distància,
més o menys.
-Ah!-va dir Karrde,
sense que Luke percebés la menor sorpresa -. Sí, l'Imperi segueix molt actiu en
aquesta part de la galàxia. En els últims temps, s'està expandint molt. -Va
decantar el cap, sense apartar la vista d’en Luke en cap moment -. Suposo que
ja ho haurà notat. Per cert, sembla que, al capdavall, podrem remolcar la seva
nau. Estan preparant els cables.
-Gràcies.
Els pèls del clatell
d’en Luke es van eriçar. Pirata o contrabandista, Karrde hauria d'haver
reaccionat amb més energia en saber que un Destructor Estel·lar es trobava a la
zona. Si no hagués arribat a un compromís amb els imperials, és clar.
-Permeti que li doni
les gràcies per rescatar-me -va continuar Luke -. R2 i jo hem tingut molta sort
de trobar-los.
- I R2 és...? Ah,
clar, el seu androide astromec. -Els ulls blaus van centellejar un instant -.
Deu ser vostè un formidable guerrer, Skywalker. Escapar d'un Destructor
Estel·lar Imperial no és poca cosa, encara que imagino que un home com vostè
està acostumat a causar problemes als imperials.
-Ja no sòl
freqüentar el front, capità. Encara no m'ha explicat com va venir a parar aquí,
o com ha sabut qui era jo.
Un altre mig
somriure.
- Amb una espasa de
llum cenyida a la cintura? -Va preguntar amb ironia -. Vinga, vinga. O era Luke
Skywalker, o un Jedi, o algú aficionat a les antiguitats i amb una opinió
enfarfegadorament elevada sobre la seva destresa amb l'espasa. -Els ulls blaus
van examinar una vegada més a Luke de dalt a baix -. De tota manera, no és com
jo pensava. Suposo que no és sorprenent. Tot allò que fa referència als Jedi ha
estat tan deformat pels mites i la ignorància que resulta gairebé impossible
fer-se una imatge precisa.
El timbre d'alarma
que sonava en el fons de la ment d’en Luke va augmentar d'intensitat.
-Fa l'efecte que
esperava trobar-me aquí -va dir.
Va adoptar una
posició de combat i va deixar que els seus sentits s’expandissin. Els cinc
tripulants continuaven més o menys al mateix lloc d'abans, cap a la part de
proa de la nau. Ningú, excepte Karrde, es trobava prou a prop com per
constituir una amenaça immediata.
-Així és, de fet -va
admetre amb calma Karrde -. Va ser la meva ajudant Mara Jade qui ens va conduir
fins aquí. -Va inclinar el cap una mica cap a la dreta -. En aquests moments
està en el pont.
Va fer una pausa, a
l'espera. Luke sabia que podia ser un engany, però la insinuació que algú havia
sentit la seva presència des d'anys llum de distància era massa intrigant per
passar-ho per alt. Luke, sense deixar de prestar atenció al que l'envoltava, va
projectar una part de la seva ment cap al pont del Salvatge Karrde. Manejava el
timó la jove amb qui havia parlat abans des del caça. Al seu costat, un home de
més edat es dedicava a efectuar càlculs amb l'ordinador de la nau. I asseguda
darrere d'ells...
El contacte amb
aquella ment el va sacsejar com si fos assolit per un corrent elèctric.
-Sí, és ella -va
confirmar Karrde, gairebé amb indiferència -. Ho amaga molt bé, en realitat,
encara que és difícil ocultar-ho a un Jedi, suposo. Vaig trigar diversos mesos
de minuciosa observació per arribar a la conclusió que albergava aquests
sentiments per a vostè, i només per a vostè.
A Luke li va costar
un segon trobar la veu. Mai més havia rebut semblant descàrrega de negre i
amarg odi, ni tan sols de l'emperador.
-No la conec -va
mussitar Luke.
- No? -Karrde va
arronsar les espatlles -. Quina pena. Confiava que vostè m'expliqués per què el
detesta d'aquesta manera. Bé -es va posar dret -, sembla que de moment no hi ha
res més de què parlar... He de confessar que lamento profundament el que
passarà.
Luke, guiat per un
reflex, va llançar la seva mà cap l'espasa de llum. Tot just havia iniciat el
moviment, quan l'impacte de una arma atordidora li va arribar per darrere.
Hi havia mètodes
Jedi per combatre la inconsciència, però tots exigien una fracció de segon, com
a mínim, de preparació, una fracció de segon que no es va permetre a Luke. Va
notar que queia, va sentir els frenètics xiscles d’R2 a la llunyania, i es va
preguntar, amb el seu últim pensament conscient, com dimonis se les havia
arreglat Karrde per fer-li allò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada