7
Amb una delicadesa
que sempre semblava incongruent en un ésser de la seva envergadura, Chewbacca
va conduir al Falcó a l'òrbita
predeterminada, sobre la lluna verda d'Endor. Va grunyir per a si mateix, va
canviar les connexions d'energia i va deixar els motors en suspensió.
La Leia, asseguda al
seient del copilot, va respirar profundament i va arronsar-se quan un dels bessons
va donar una puntada.
-Sembla que en
Khabarakh encara no ha arribat -va comentar, tot i que va comprendre a
l'instant que l'observació era supèrflua.
No hi havia apartat
la vista dels sensors des que van abandonar la velocitat de la llum, i com no hi
havia més naus en tot el sistema, hagués estat difícil passar-ho per alt. Ara
que el rugit del motor s'havia reduït a un sospir, el silenci li resultava
estrany i sinistre.
En Chewbacca va
grunyir una pregunta.
-Esperarem. -La Leia
va arronsar les espatlles -. De fet, hem arribat amb gairebé un dia
d'avançament. Hem estat més ràpids del que pensava.
En Chewbacca es va
girar cap al tauler de control i va remugar per a si el que opinava sobre
l'absència del noghri.
-Au, vinga -el va
renyar la Leia -. Si hagués decidit tendir-me un parany, no creus que hagués
enviat a trobar-nos a un parell de Destructors Estel·lars i un Creuer
Interceptor?
- Altesa? -Va sonar
la veu de C3PO des de baix -. Lamento molestar-la, però crec que he localitzat
el defecte en el joc de contramesures carbanti. Pot demanar-li a Chewbacca que
pari un moment?
La Leia va arquejar
les celles, una mica sorpresa, mentre mirava a Chewbacca. Com era deprimentment
normal en el Falcó, diversos aparells
s'havien espatllat des que havien sortit de Coruscant. En Chewbacca, aclaparat
per la feina que representaven les avaries més importants, havia assignat a
C3PO la reparació dels carbanti, menys prioritària. La Leia no havia posat
objeccions, encara que tenint en compte els resultats de l'última vegada que
C3PO havia intentat treballar al Falcó,
no esperava gran cosa.
-Encara farem d'ell
un androide de reparacions -va dir a Chewbacca -. Es nota la teva influència.
El wookiee va rugir
la seva opinió mentre s'aixecava per veure què havia descobert C3PO. La porta
de la cabina es va tancar darrere seu.
La cabina va quedar
molt més silenciosa.
- Veieu aquest
planeta, estimats? -Va murmurar la Leia, mentre s'acariciava l'estómac -. És
Endor, on l'Aliança Rebel va derrotar per fi l'Imperi i va començar la Nova
República.
O almenys, es va
corregir en silenci, això diria la història algun dia, que la mort de l'Imperi
va tenir lloc a Endor, sense concedir importància a la resta.
Una cosa que ja
durava cinc anys, i que podia durar vint, tal com anaven les coses.
Va deixar que els
seus ulls recorreguessin el brillant planeta verd que girava lentament sota la
nau, i es va preguntar una vegada més per què havia triat aquest lloc per a la
seva cita amb en Khabarakh. En veritat, era un sistema que tot ésser pertanyent
a la República o l'Imperi coneixia i sabia trobar-lo. A més, un cop pacificat
el sector, era un lloc tranquil perquè dues naus es trobessin.
D'altra banda, havia
records que Leia preferia no invocar. Abans del triomf, havien estat a punt de
perdre-ho tot.
En Chewbacca va
rugir una pregunta des de baix.
-Espera, ho
comprovaré -va contestar la Leia. Va prémer una tecla del tauler -. Diu «mòdul
de suspensió»-el va informar -. Un moment. Ara diu «sistema preparat». Vols
que...?
Tot d'una, sense
prèvia advertència, una cortina negra va enfosquir la seva visió...
A poc a poc, es va
adonar que una veu metàl·lica la cridava.
-Altesa -repetia
sense parar -. Altesa. Pot sentir-me? Altesa, si us plau, pot sentir-me?
Va obrir els ulls,
vagament sorpresa que els tingués tancats, i va descobrir a Chewbacca davant
seu, amb un estoig mèdic obert en una gegantina mà, i a un nerviós C3PO que
s'agitava com una mare angoixada darrera seu.
-Estic bé -va
murmurar -. Què ha passat?
-Va demanar auxili
-va contestar C3PO, abans que en Chewbacca pogués obrir la boca -. Si més no,
això pensem nosaltres -es va corregir -. Deia coses importants.
-No ho dubto.
Estava tornant de
nou, com la llum de la lluna traient el cap per la vora d'un núvol: l'amenaça,
la ràbia, l'odi, la desesperació.
-Tu no ho has
sentit, oi? -Va preguntar a Chewbacca.
El wookiee va
grunyir una negativa i la va observar amb interès.
-Jo tampoc vaig
sentir res -va dir C3PO.
La Leia va moure el
cap.
-No sé què va poder
ser. Estava asseguda aquí, i al moment següent...
Es va interrompre.
Un horrible pensament va creuar per la seva ment.
-Chewie, on ens
porta aquesta òrbita? Passa pel punt on va esclatar l'Estrella de la Mort?
En Chewbacca la va
mirar un moment i va emetre un soroll gutural. Es va canviar l'estoig mèdic a
l'altra mà i va prémer una tecla de l'ordinador. Va obtenir la resposta a
l'instant.
-Fa cinc minuts -va
murmurar la Leia, estremida -. Coincideix, no?
En Chewbacca va
grunyir una afirmació, i després una pregunta.
-No ho sé, t'ho
asseguro -va admetre la princesa -. Em recorda alguna cosa que li va passar al
Luke, durant el seu entrenament Jedi -es va corregir al darrer instant,
recordant que en Luke volia conservar en secret la transcendència de Dagobah -.
Però ell va veure una visió. Jo només vaig sentir... No ho sé. Ira i amargor, i
al mateix temps una certa tristesa. No, tristesa no és la paraula adequada. -Va
sacsejar el cap i sobtades llàgrimes van acudir als seus ulls -. No sé. Escolta,
em trobo bé. Podeu tornar al que estàveu fent.
En Chewbacca va
rugir per a si, molt poc convençut, però va tancar l'estoig metge sense dir
paraula. La porta de la cabina es va obrir. Amb el proverbial menyspreu wookiee
per la subtilesa, la va deixar així abans de desaparèixer en direcció al cos
principal de la nau.
La Leia va mirar
C3PO.
-Tu, també. Vés,
encara et queda feina per fer. Em trobo bé, de debò.
-Bé... Bé, altesa
-va dir l'androide, tan poc satisfet com en Chewbacca -. Si està segura...
-Ho estic. Vinga,
ràpid.
C3PO va dubtar un
moment i després va sortir de la cabina.
I va tornar a fer-se
el silenci. Un silenci més espès. I molt més fosc.
La Leia va serrar
les dents.
-No m'espantaré -va
dir tot parlant amb el silenci -. Ni aquí, ni enlloc.
El silenci no va
contestar. Al cap d'un minut, Leia va teclejar una alteració de curs que els
impediria passar pel punt on l'emperador havia mort. Negar-se a ser espantada
no significava ficar-se deliberadament en embolics, al capdavall.
I després, només va
quedar esperar. I preguntar-se si en Khabarakh havia de venir.
La part superior de
la ciutat emmurallada d’Ílic apuntava per entre els arbres de la selva que
s'estrenyien al seu voltant. Al Han li va semblar un androide de pell
platejada, coronat per una cúpula, que surés en un mar de sorres movedisses
verdes.
- Tens idea de com
anem a aterrar aquí?
-A través d'aquestes
obertures que hi ha prop del cim, probablement -va dir en Lando, indicant la
pantalla principal de la Dama Afortunada.
Són prou amples perquè hi càpiga una llanxa espacial de classe W.
En Han va assentir i
va acariciar amb els dits el suau braç de la cadira del copilot. No hi havia
moltes coses a la galàxia que li posessin nerviós, però que un altre executés
la maniobra d'aterratge per ell era una d'elles.
-És un lloc per
viure encara més absurd que aquesta Ciutat Nòmada teva -va grunyir.
-No ho discuteixo
-va respondre en Lando, ajustant l'altitud. En Han ho hauria fet uns segons
abans -. Almenys a Nkllon no hem de preocupar-nos perquè alguna planta exòtica
ens devori. És una qüestió econòmica. Hi ha vuit ciutats en aquesta part de
Nova Cov, i s'estan construint dues més.
En Han va fer una
ganyota. Tot per culpa d'aquelles plantes exòtiques, o per ser més concret, les
biomolècules exòtiques que s'obtenien d'elles. Pel que sembla, els covis
pensaven que els beneficis compensaven el fet de viure sempre en ciutats
blindades. Ningú sabia l'opinió de les plantes sobre això.
-Segueix sent absurd
-va insistir -. Vés amb compte. Potser hi ha rescloses d'aire magnètiques en
els conductes d'entrada.
En Lando li va
dirigir una pacient mirada.
- Vols
tranquil·litzar-te? Recorda que he pilotat naus abans.
-Sí -va remugar en
Han.
Va estrènyer les
dents i es va preparar per patir l'aterratge.
No va ser tan dolent
com esperava. En Lando va rebre l'autorització de Control i va guiar la Dama Afortunada amb raonable destresa
cap a la boca d'un conducte d'entrada, brillantment il·luminada, protegida per
la cúpula de transpariacer que coronava les muralles de la ciutat. Els tràmits
duaners van ser una simple formalitat, si bé, tenint en compte que el planeta
depenia de l'exportació, l'escrutini de sortida seria bastant més rígid. Un
recepcionista professional els va donar la benvinguda oficial, amb un somriure
professional, així com una targeta de dades amb plànols de la ciutat i els
voltants.
-No han estat molt
durs -va comentar en Lando, mentre descendien per una rampa en espiral cap a
l’espaiós centre. De cada nivell sorgien passadissos de vianants que conduïen
de la rampa al mercat, els centres administratius i les zones residencials de
la ciutat -. On se suposa que hem de trobar-nos amb Luke?
-Tres nivells més
avall, en un dels barris d'esplai. La biblioteca imperial no abundava en
detalls sobre aquest lloc, però esmentava un petit cafè anomenat el «Mishra»,
annex a una mena de versió en miniatura del vell teatre Grabdis Mon que hi ha a
Coruscant. Tinc la impressió que és el lloc preferit pels peixos grossos de la
ciutat.
-Sembla un lloc molt
apropiat per a una cita. -En Lando va mirar en Han de reüll -. Bé. Vas a ensenyar-me
l'ham d'una vegada?
En Han va arrufar
les celles.
- L'ham?
-Vinga, vell pirata
–va esbufegar en Lando -. Em reculls a Sluis Van, em demanes que et porti a
Nova Cov, envies al Luke per davant per a aquesta cita de capa i espasa... I
esperes que em cregui que anem a acomiadar-nos ara i que em deixaràs tornar a
Nkllon?
En Han va dedicar al
Lando la seva millor expressió ofesa.
-Si us plau,
Lando...
-L’ham, Han. Vull
que m'ensenyis l'ham.
En Han va sospirar
teatralment.
-No hi ha cap ham,
Lando. Pots tornar a Nkllon quan vulguis. És clar que, si et quedes una mica
per aquí i ens dones un cop mà, fins i tot podries arribar a un acord per
desempallegar-te d'alguns minerals solts que tens per aquí. Com unes reserves
de hfredio, per exemple.
No va apartar la vista
del front en cap moment, però va notar la mirada iracunda que en Lando li
dirigia.
-Luke t'ho ha
explicat, eh? -Va preguntar.
En Han va arronsar
les espatlles.
-Potser ho esmentés
de passada -va admetre.
En Lando va
xiuxiuejar entre les seves dents serrades.
-Vaig a escanyar-lo
-va anunciar -. Jedi o no, vaig a escanyar-lo.
-Si us plau, Lando
-el va calmar en Han -. Et quedes un parell de dies, escoltes la xerrameca de
la gent, ens ajudes a descobrir els manejos d’en Fey’lya, i ja està. Tornes a
les operacions mineres, i mai més et molestarem de nou.
-No és la primera
vegada que sento això -va replicar en Lando, però en Han va percebre resignació
en la seva veu -. Per què penses que en Fey'lya té contactes a Nova Cov?
-Perquè durant la
guerra aquest va ser l'únic lloc que els bothans es van molestar a defensar...
Es va interrompre,
va agafar al Lando del braç, van torçar a la dreta i es van encaminar cap a la
columna central del passadís en espiral.
- Què...? -Va remugar
en Lando.
- Silenci! -Va xiuxiuejar
en Han, mentre intentava alhora ocultar la cara i vigilar a la silueta que
havia vist sortir de la rampa en el nivell inferior -. Veus a aquest bothan de
l'esquerra?
En Lando va decantar
una mica el cap i va mirar en l'adreça indicada de cua d'ull.
- Què li passa?
-És Tav Breil'lya,
un dels principals ajudants d’en Fey’lya.
-Fas broma -va dir
en Lando, i va contemplar l'alienígena amb el nas arrufat -. Com ho saps?
-Per aquest collaret
que porta, una mena de blasó familiar, o alguna cosa per l'estil. Ho he vist
dotzenes de vegades en les reunions del Consell.
En Han es va
mossegar el llavi i va tractar de pensar. Si de veritat era en Breil'lya,
esbrinar els seus propòsits representaria estalviar-se un munt de temps, però en
Luke estaria assegut al cafè, esperant...
-Vaig a seguir-lo
-va dir al Lando, lliurant-li l'agenda electrònica i el plànol de la ciutat -.
Ves al «Mishra», agafa en Luke i atrapeu-me.
-Però...
-Si no t'has reunit
amb mi aquí a una hora, intentaré trucar pel comunicador -el va interrompre
Han, dirigint-se cap a la sortida de la rampa. Estaven molt a prop del novell
del bothan -. No em truquis. Podria estar en un lloc on no m'interessés que
s'escoltés la trucada.
Va sortir de la
rampa i va entrar al passadís.
-Bona sort -va
xiuxiuejar en Lando.
Hi havia bastants
alienígenes barrejats amb els humans, però el color cremós de pell d'en
Breil'lya es destacava prou entre la multitud perquè resultés fàcil seguir-lo,
la qual cosa implicava que si en Han havia reconegut al bothan, aquest també
podia reconèixer-lo a ell, i seria perillós acostar-se massa.
Per sort,
l'alienígena no semblava ni tan sols considerar la possibilitat que el
seguissin. Caminava a bon pas, sense girar-se, deixant enrere encreuaments de
carrers, botigues i patis interiors, en direcció a la muralla exterior de la
ciutat. En Han no el perdia de vista, una mica penedit d'haver cedit al Lando
el plànol de la ciutat. No hauria estat gens malament saber on anava.
Van travessar un
últim pati i van arribar a una zona d'edificis tipus magatzem, que limitaven
amb un immens mural pintat directament sobre la muralla interior de la ciutat.
Breil'lya es va encaminar sense vacil·lar a un edifici proper al mural i va
desaparèixer per la porta principal.
En Han es va
refugiar en un portal que distava uns trenta metres del magatzem. Va veure que
a la porta per la qual havia desaparegut Breil'lya penjava un rètol descolorit
que resava «Magatzems i Transports Amethyst».
-Confio que estigui
al mapa -va murmurar, i va treure el comunicador del cinturó.
-Ho està -va dir una
veu de dona darrere d'ell.
En Han es va quedar
petrificat.
- Hola? -Va
preguntar, vacil·lant.
-Hola. Dóna’t la
volta. A poc a poc, és clar.
En Han va obeir,
sense deixar anar el comunicador.
- És un atracament
..?
-No diguis
bestieses.
La dona era baixa i
esvelta, uns deu anys més gran que ell, de cabell gris i rostre eixut, que en
altres circumstàncies hauria resultat cordial. El desintegrador amb què
l'apuntava era una còpia poc coneguda d'un TecDes DL 18, no tan potent com el
seu DL-44, però tenint en compte la situació, la diferència no importava.
-Posa el comunicador
a terra -va continuar la dona -. I el teu desintegrador també, de pas.
En Han es va ajupir
en silenci i va treure la seva arma amb exagerada cautela. Alhora, com la
desconeguda concentrava tota la seva atenció en el desintegrador, va activar el
comunicador. Va deixar els dos aparells a terra, es va aixecar i va retrocedir
un pas, només per demostrar que sabia com havien de comportar-se els presoners.
-I ara, què?
-Sembles bastant
interessat en la festa que s'hi celebra -va dir la dona, mentre recollia el
desintegrador i el comunicador -. Potser et vingui de gust una visita guiada.
-Seria fantàstic.
En Han va aixecar
les mans i va confiar que la seva atacant no fes una ullada al comunicador
abans de guardar-se’l a la butxaca de la seva granota de vol. La dona no ho va
fer. Però el va desconnectar.
-Em sento insultada
-va dir -. És el truc més vell del món. En Han va arronsar les espatlles,
decidit a mantenir una mica de dignitat.
-No vaig tenir temps
per inventar-ne un de nou.
-Accepto les teves
disculpes. Bé, anem-nos. I baixa les mans. No volem que cap transeünt es faci
preguntes, oi?
-És clar que no -va
dir en Han, i va deixar caure les mans als seus costats.
Es trobaven a mig
camí del «Amethyst», quan una sirena va començar a udolar.
Era gairebé una
reproducció al revés de la seva primera visita a la cantina de Mos Eisley, a
Tatooine, tants anys abans, va pensar en Luke mentre passejava la vista pel
«Mishra».
De fet, el «Mishra»
era molt més sofisticat, amb una clientela molt més distingida, però el bar i
les taules estaven abarrotades de la mateixa varietat d'humans i alienígenes,
les olors i sons eren igualment variats, i el conjunt tocava una música similar,
amb un estil que pretenia atreure a una multitud de races diferents.
Existia una altra
diferència. Encara que el lloc estava molt concorregut, els clients havien
deixat molt espai en Luke.
Va prendre un glop
de la seva beguda (una variant local de la xocolata a la tassa que Lando havia
descobert, en aquesta ocasió amb un toc de menta) i va mirar cap a l'entrada.
Només portava un avantatge d'un parell d'hores al Han i Lando, de manera que
farien acte d'aparició en qualsevol moment. Això esperava, almenys. Comprenia
per què Han s'havia entestat a què les dues naus arribessin a Ílic per separat,
però tenint en compte les amenaces que planaven sobre la Nova República, no
podien permetre’s el luxe de perdre el temps. Va prendre un altre glop...
I un bram inhumà es
va sentir darrere seu.
Es va girar en rodó
i la seva mà es va precipitar automàticament cap a l'espasa de llum que penjava
del seu cinturó, mentre el soroll d'una cadira en trencar-se seguia al crit. A
cinc metres de distància, enmig d'un cercle de clients petrificats, un barabel
i un rodià s'alçaven cara a cara, separats per una taula, amb els
desintegradors desenfundats.
- Res de
desintegradors! Res de desintegradors! -Va cridar un androide cambrer CE-4,
agitant els braços per subratllar la seva advertència, mentre s'encaminava cap
als contrincants. El barabel va desintegrar a l’androide en un tres i no res, i
va apuntar al rodià abans que aquest pogués reaccionar.
- Escolti! -Va
exclamar el cantiner, indignat -. Això li costarà...
-Tanca la boca –el
va fer callar el barabel -. El rodià et pagarà. Després que em pagui a mi.
El rodià es va
aixecar en tota la seva alçada (mig metre inferior a la del seu adversari) i va
rondinar alguna cosa en una llengua que en Luke no va entendre.
-Menteixes -va replicar
el barabel -. Sé que fas trampes.
El rodià va dir
alguna cosa més.
- No t'agrada? -Va
respondre el barabel, en to altiu -. Doncs les fas. Demano que un Jedi ho
jutgi.
Tots els ulls
estaven clavats en la confrontació. Ara, gairebé a l'uníson, es van tornar cap
al Luke.
- Com? -Va preguntar
amb cautela.
-Vol que resolguis
la disputa -va dir el cantiner, amb un alleujament evident en la veu.
Un alleugeriment que
en Luke estava lluny de sentir.
- Jo?
El cantiner li va
dirigir una estranya mirada.
-Ets el cavaller
Jedi Luke Skywalker, oi? -Va preguntar, indicant l'espasa de llum que en Luke
empunyava.
-Sí -va admetre en Luke.
-Bé, doncs això -va
concloure el cantiner, agitant la mà en direcció als contrincants.
Només que, Jedi o
no, en Luke no tenia autoritat legal en aquest lloc. Va obrir la boca per
explicar al cantiner...
I després va
escrutar els ulls de l'home.
Es va tornar a poc a
poc, callant les excuses. No només es tractava del cantiner. Pel que sembla,
tots els clients del cafè el miraven amb la mateixa expressió. Una expressió
expectant i confiada.
Confiada en el
judici d'un Jedi.
Va respirar fondo,
va ordenar al seu cor que es calmés i es va encaminar cap a la confrontació. En
Ben Kenobi li havia introduït en la Força; en Yoda li havia ensenyat a utilitzar-la
per auto controlar-se i defensar-se. Cap li havia ensenyat a mitjançar en
disputes.
-Molt bé -va dir
quan va arribar a la taula -. El primer que fareu, tots dos, és deposar les
vostres armes.
- Qui serà el
primer? -Va preguntar el barabel -. Els rodians són caçadors de recompenses;
dispararà si jo deposo l'arma.
Un brillant inici.
En Luke va reprimir un sospir i va encendre la seva espasa de llum, estenent-la
perquè la brillant fulla verda s'interposés entre els desintegradors.
-Ningú va a disparar
contra ningú -va dir -. Deposeu les armes. El barabel va obeir en silenci. El
rodià va vacil·lar un moment, i després el va imitar.
-Ara, exposeu el
problema -va continuar en Luke. Va apagar l'espasa, però va seguir
empunyant-la.
-Em lloga per un
treball de rastrejador -va dir el barabel, i va estendre un dit enfundat en
queratina cap al rodià -. Faig el que diu, però no em paga.
El rodià va proferir
alguna cosa que indicava indignació.
-Un moment, ja
t'arribarà el torn -va dir en Luke, preguntant com anava a encarrilar
l'acarament -. En què consistia la feina?
-Em demana que
rastregi un cau d'animal per a ell -va dir el barabel -. Animals que devoren
els costats de les naus. Faig el que diu. Ell crema cau d'animals i cobra, però
després em paga amb diners dolents.
Va assenyalar un
munt de fitxes metàl·liques daurades.
En Luke va agafar
una. Era petita i triangular, amb un complicat dibuix de línies al centre, i la
xifra «100» gravada a cada cantonada.
- Algú havia vist
abans aquesta moneda? -Va preguntar, sostenint-la en alt.
-És la nova moneda
imperial -va dir algú vestit amb una jaqueta cara, desdenyosament -. Només es
pot gastar en planetes i estacions controlades per l'Imperi.
En Luke va fer una
altra ganyota. Una altra mostra, per si calia, que la guerra pel control de la
galàxia era lluny de concloure’s.
- Li vas avisar que
anaves a pagar-li amb això? -Va preguntar al rodià.
L'altre va dir
alguna cosa en el seu idioma. En Luke va passejar la mirada pel cercle de gent,
preguntant-se si sol·licitar els serveis d'un traductor disminuiria el seu
prestigi.
-Diu que així li van
pagar -va parlar una veu desconeguda. En Luke es va tornar i va veure que en Lando
s'obria pas entre la multitud -. Diu que va discutir sobre això, però que no li
van deixar altra alternativa.
-És el mètode que
empra l'Imperi en els últims temps per fer negocis -va explicar un dels
congregats -. Per aquí, si més no.
El barabel es va
girar cap al que havia parlat.
-No vull la teva
opinió -va rugir -. Només el Jedi jutjarà.
-Bé, calma-va
intervenir en Luke. Va agitar la fitxa i es va preguntar què faria. Si li
havien pagat al rodià amb això... -. És possible canviar això per una altra
cosa? -Va preguntar al rodià.
L’alienígena va
contestar.
-Diu que no -va
traduir en Lando -. S'utilitza per comprar productes i serveis en els planetes
imperials, però com que no s'accepta a la Nova República, no es cotitza
oficialment.
-Perfecte -va replicar
en Luke amb sequedat. No tenia l'experiència d’en Lando en operacions
il·legals, però no havia nascut ahir -. Llavors, quin és el canvi extraoficial?
-Ni idea -va
reconèixer en Lando, mentre inspeccionava als reunits -. Aquí hi haurà algú que
treballi amb tots dos bàndols. -Va alçar la veu -. Algú fa negocis amb
l'Imperi?
En aquest cas, ningú
va voler reconèixer-ho.
-Són molt tímids,
oi? -Va murmurar en Luke.
- De confessar a un
Jedi que fan tractes amb l'Imperi? -Va dir en Lando -. Jo també seria tímid.
En Luke va fer un
capcineig, i va sentir un buit a l'estómac mentre escrutava el musell semblant
al d'un tapir i els ulls multifacetats del rodià. Hi havia esperat solucionar
el problema sense necessitat de passar per un judici real. Ara, la seva única
alternativa consistia a dictaminar si el rodià havia intentat enganyar
deliberadament al seu soci.
Va aclucar els ulls,
va asserenar la seva ment i va expandir els seus sentits. Sabia que era com
disparar a cegues, però moltes espècies patien subtils alteracions
psicològiques quan estaven sotmeses a tensió. Si el rodià mentia sobre el
pagament, i si pensava que un Jedi podia descobrir-ho, amb la seva reacció n'hi
hauria prou per acusar-lo.
Mentre en Luke
intensificava les tècniques sensorials, una altra cosa va cridar la seva
atenció. Una olor, una feble aroma de tabac de Carababba i armudu. La mateixa combinació
que Lando havia captat a l'estació espacial d’Sluis Van.
En Luke va obrir els
ulls i va passejar la vista pels congregats.
-Niles Ferrier -va
cridar -. Vols avançar-te, si us plau?
Es va produir una
llarga pausa, puntuada pel sobtat bot d’en Lando sentint el nom d’en Ferrier.
Després, una voluminosa silueta es va obrir pas cap endavant.
- Què vols? -Va
preguntar, amb la mà recolzada sobre la culata del seu desintegrador.
-Necessito saber
quin és el canvi extraoficial entre les monedes de l'Imperi i de la Nova
República -va dir en Luke -. He pensat que tu podries saber-ho.
En Ferrier va
examinar amb irritació mal dissimulada.
-És el teu problema,
Jedi. A mi no em barregis.
Un murmuri de
desgrat es va elevar de la multitud. En Luke no va contestar, però va sostenir
la mirada d’en Ferrier. Al cap d'uns segons, l'home va torçar els llavis.
-L'última vegada que
vaig fer negocis amb l'altre costat, fixem en cinc a quatre la conversió Imperi
/ República -va remugar.
-Gràcies -va dir en
Luke -. Em sembla bastant just -va continuar, i va dir al rodià -. Paga al teu
soci amb moneda de la Nova República a un canvi de cinc per quatre, i queda't
la moneda de l'Imperi per la propera vegada que treballis al seu territori.
El rodià va rondinar
alguna cosa.
- Això és mentida!
-Va rugir el barabel.
-Diu que no porta a
sobre suficient moneda de la Nova República -va traduir en Lando -. Coneixent
als rodians, m'inclino a estar d'acord amb el barabel.
-Potser. -En Luke va
mirar fixament als ulls facetats del rodià -. I potser no. Potser hi hagi un
altre mètode.
Va mirar de nou a
Ferrier i va arquejar les celles. L'home es va encrespar.
-Ni ho somiïs, Jedi
–li va advertir.
- Per què no? -Va
preguntar en Luke -. Treballes amb tots dos bàndols. Et serà més fàcil
gastar-los que al barabel.
- I si no vull? -Va
replicar en Ferrier -. Suposa que no penso tornar fins d'aquí un temps, o que
no em ve de gust portar a sobre tanta moneda imperial. Arregla-t’ho com puguis,
Jedi, no et dec cap favor.
El barabel el va
increpar.
-Parla amb respecte
-va grunyir -. És un Jedi. Parla amb respecte.
Murmuris d'aprovació
es van elevar de la multitud.
-Serà millor que li
facis cas -li va aconsellar en Lando -. Suposo que no voldràs abraonar-te en
una baralla, sobretot amb un barabel. Sempre han tingut debilitat pels Jedi.
-Sí, just darrere
dels seus musells -va protestar en Ferrier, però els seus ulls van estudiar a
la multitud, i en Luke va percebre un subtil canvi en el seu estat d'ànim, quan
va comprendre que la seva opinió sobre en Luke estava en minoria.
O potser es va
adonar que barrejar-se en una disputa oficial cridaria l'atenció sobre ell més
del que desitjava. En Luke va esperar que canviés d'opinió, notant la seva
incertesa.
L'espera no va ser
llarga.
-Molt bé, però el
canvi serà de cinc a tres -va insistir en Ferrier -. El de cinc a quatre va ser
per pura xamba. No sé si mai tornaré a aconseguir-ho.
-És barat -va
afirmar el barabel -. El rodià ha de pagar-me més.
-Sí, en efecte -va
admetre en Luke -, però donades les circumstàncies és el màxim que vas a
aconseguir. -Va mirar al rodià -. Si et serveix de consol -va explicar al
barabel -, recorda que pots aconsellar a la teva gent que no faci més tractes
amb aquest rodià. Impedir-li que contracti a altres rastrejadors barabel li
perjudicarà més, a la llarga, que qualsevol altra cosa. El barabel va emetre un
soroll raspós, potser l'equivalent d'una riallada.
-Jedi dir veritat
-va afirmar -. Càstig ser bo.
En Luke es va armar
de valor. Al barabel no li anava a agradar tant el següent.
-No obstant això,
hauràs de pagar la reparació de l’androide que vas disparar. El rodià no és
responsable d'això, malgrat el que digués o fes.
El barabel va mirar
fixament en Luke i les seves dents esmolades es van moure com per mossegar-lo.
En Luke li va tornar una freda mirada, preparat per utilitzar la Força si li
atacava.
-Jedi dir veritat
una altra vegada -va dir per fi l’alienígena. A contracor, però amb fermesa -.
Accepto sentència.
En Luke va llançar
un sospir d'alleujament inaudible.
-Assumpte conclòs
-va dir. Va desviar la vista cap a Ferrier, va alçar l'espasa de llum cap al
seu front, saludant als dos alienígenes, i va donar mitja volta.
-Molt ben fet -va
murmurar en Lando en la seva oïda, quan la multitud va començar a dispersar-se.
-Gràcies -va contestar
en Luke, amb la boca seca.
Hi havia funcionat,
per descomptat, però havia estat més sort que habilitat, i ell ho sabia. Si en Ferrier
no s'hagués trobat al bar, o si el lladre de naus no hagués decidit fer-se
enrere, en Luke no tenia ni idea de com hauria solucionat la disputa. La Leia i
el seu entrenament diplomàtic ho haurien fet millor, fins i tot en Han, amb la
seva llarga experiència en els negocis difícils, ho hauria fet millor.
Era un aspecte de
les responsabilitats Jedi que mai havia considerat, però havia de començar a
pensar-ne com més aviat millor.
-En Han està seguint
a un dels bothans fidels a Fey'lya en el Nivell Quatre -va explicar en Lando,
mentre s'obrien pas entre la multitud cap a la sortida -. El va localitzar des
de la rampa central-oest i em va enviar a...
Es va parar en sec,
interromput per sobtats udols de sirenes.
-Em pregunto què deu
passar -va dir, amb una nota d'inquietud en la veu.
-És una alarma -va
dir un client del cafè, amb el nas arrufat. El to de la sirena va canviar; va
tornar a canviar -. És un atac.
- Un atac? -Es va
sorprendre en Luke. No tenia notícies que hi hagués pirates en aquest sector -.
Qui ens ataca?
- Qui serà? -Va
replicar l'home -. L'Imperi.-En Luke va mirar en Lando.
-Oh, oh -va dir en
veu baixa.
-Sí. Anem-nos-en.
Van sortir del
«Mishra» i es van endinsar en una àmplia avinguda. En Luke no va descobrir els
signes de pànic que esperava, cosa que el va sorprendre. Al contrari, feia
l'efecte que els ciutadans d’Ílic continuaven els seus assumptes quotidians com
si res anormal ocorregués.
-Potser no s'adonen
del que passa -va suggerir, dubtós, mentre s'encaminaven a una rampa en
espiral.
-O tenen un acord
secret amb l'Imperi -va replicar amb amargor en Lando -. Potser els seus
governants consideren políticament correcte alinear-se amb la Nova República,
però també volen estar a bones amb l'Imperi. Com no poden permetre’s el
desvergonyiment de pagar un tribut, deixen que els imperials vinguin de tant en
tant i saquegin les seves existències de biomolècules refinades. No és la
primera vegada que em trobo amb alguna cosa per l'estil.
En Luke va passejar
la mirada per les multituds indiferents.
-Només que aquesta
vegada podria sortir-los el tret per la culata.
-Si els imperials
descobreixen a la Dama Afortunada i
el teu caça en els registres d'aterratges.
-Exacte. On vas dir
que estava en Han?
-L'última vegada que
el vaig veure estava en el Nivell Quatre i es dirigia cap a l'oest. -En Lando
va treure el comunicador -. Va dir que no li truqués, però crec que aquesta
circumstància no estava prevista.
-Espera un moment.
Si és a prop d'aquest ajudant d’en Fey’lya, i si en Fey'lya ha establert algun
acord amb l'Imperi...
-Tens raó. -En Lando
va proferir un jurament mentre guardava el comunicador -. Què fem?
Van arribar a la
rampa i van entrar a la secció ascendent.
-Aniré a la recerca
d’en Han. Tu ves a la zona d'aterratge i esbrina què passa. Si els imperials
encara no han aterrat, intenta introduir-te en l'ordinador de control aeri i
esborrar-nos de la llista. L’R2 t'ajudarà, si el treus del meu caça i el portes
a una terminal, procurant que no us capturin.
-Ho intentaré.
-Molt bé. -Un record
va passar per la ment d’en Luke -. Suposo que la Dama Afortunada no compta amb un circuit auxiliar d'aquests que vas
comentar a Nkllon, oi?
En Lando va assentir
amb el cap.
-Sí, però és molt
senzill, tot just per avançar en línia recta i alguna maniobra sense
importància. Mai podria treure’m d'una ciutat emmurallada com aquesta.
I encara que així
fos, va haver d'admetre en Luke, no els serviria de gran cosa. Com no fos
practicant un enorme forat a la muralla exterior, l'única forma possible de
sortir d’Ílic amb una nau d'aquella grandària seria pels conductes de sortida
que s'alçaven sobre la zona d'aterratge.
-Només era una idea
-va dir.
-Aquí em vaig
separar d’en Han -va indicar en Lando -. Se'n va anar per allà.
-D'acord. -En Luke
va abandonar la rampa -. Fins aviat. Vés amb compte.
-I tu també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada