III
Michael
A. Stackpole
La
trobada d'en Hal Horn aquesta tarda amb l’Agent Glasc i el seu assistent,
Trabler, li va deixar una cosa perfectament clara. Aquests dos, tan eficients
com podien ser com investigadors, no eren part de la Seguretat Especial de
Darkknell, ni tan sols del que ells podien anomenar el seu departament intern
d'investigacions. Tenen tota l'arrogància
que esperaria de la divisió Isk-isk, però aquesta només es mostra a polis de
conducta hutt, no a civils.
La Glasc
havia portat al Hal d'un lloc a un altre, proclamant que cada un d'ells era un
presumpte punt de contacte rebel. La majoria eren petits i sòrdids forats com
la botiga de l’Arky, però un parell d'ells eren de major nivell i situats cap a
la zona oest de Xakrea. La botiga de caf gurmet on Hal i Trabler havien esperat
a l'exterior, a cada costat de l'entrada, era un dels llocs més pròspers. Hal
havia gaudit del ric aroma d'aquesta petita botiga, i havia acceptat amb
reticència esperar a l'exterior mentre la propietària portava la Glasc al seu
despatx privat per discutir.
En Hal va
arquejar una cella cap a Trabler.
-És
difícil de creure que la propietària pensi que no ens ajustem a la clientela.
El gran
home va arrufar les celles, provocant que les seves rosses celles es fessin
petons per sobre del seu nas.
-Creu que
semblem rebels?
L'hostilitat
es vessava a través de la veu d’en Trabler i Hal estava perfectament content
que la seva sensibilitat a la Força estigués una mica fatigada, ja que això li
havia estalviat tota la força de la ira descarregant-se cap a l'individu.
-Tranquil,
amic meu. No pretenia suggerir això en absolut. Sap tan bé com jo que
l'etiqueta rebel probablement ha estat arrabassada per l'altra botiga de caf a
la volta de la cantonada. Els clients aquí semblen massa pròspers per a ser
rebels.
-Això
creu? -va esbufegar fredament -. Es sorprendria de l'elevada situació d'alguns
rebels. Encara que, d'altra banda, potser no se sorprengués.
-Què
insinua?
-Que un
mai pot estar segur de qui s'ha canviat de bàndol. -En Trabler va somriure a
mitges -. Els Mons del Nucli tenen el seu grapat de rebels, cert, però els
Vorans tenen més.
-Interessant
punt.
En Hal va
permetre que un parell de dones que sortien de la botiga li protegissin d’en
Trabler. L'última vegada que en Hal havia sentit usar la paraula "Vorà",
havia dissolt una baralla en un tapcafè corellià on un local havia reduït a
polpa a algú de Centre Imperial per aplicar tan insultant terme. No hi ha massa
habitants de la vora que s'apliquin aquesta paraula a si mateixos.
La porta
es va obrir de nou i va aparèixer l’agent Glasc. Estava empastifant un mocador
blanc contra una taca fosca de la seva brusa gris.
-Era una
inútil. Es va posar a somicar sobre evasió d'impostos, però no sap res de la
Rebel·lió, ni de la trama contra en Bel Iblis.
En
Trabler va observar el seu datapad, i llavors va assenyalar carrer avall.
-El
Continuum Void és el següent en la llista. Està per aquí.
En Hal va
prendre la davantera i va trobar la Glasc situant-se ràpidament al seu costat.
-La
propietària no va reaccionar a cap dels hologrames que li va mostrar?
La Glasc
va negar amb el cap.
-Ignorant,
completament ignorant, igual que el seu personal. Llocs com aquest afirmen
portar l'últim de la cultura Imperial a Darkknell, però no és més que el que
creuen que es porta al cor de l'Imperi. Vull dir, Corèllia és un Món del Nucli.
Creu que el cotxe combinat corellià és el tipus de cosa que beuria a casa?
-Bé, no,
però això és perquè a Seguretat corelliana el preparem prou fort com per a
utilitzar-lo amb fins medicinals. -En Hal va arronsar les espatlles -. Quan em
prenc una temporada a la vora tracto d'impedir que els indígenes i els seus
costums m’agafin, sap?
-És molt
tolerant, Inspector Horn.
En Hal va
somriure.
-Intento
ser-ho.
El fet
que la Glasc no reaccionés en absolut quan ell es va referir als ciutadans de
Darkknell com "indígenes" o a la seva estada al planeta com
"temporada a la vora" li va confirmar clarament que ella no era la
local que pretenia ser. Un local no hauria deixat de reaccionar, tant com la
Moranda no podia deixar els seus cigars. Alguna
cosa no va bé aquí, i no tinc ganes de suportar com de malament que hagi
d'anar.
En
Trabler es va avançar i va obrir la porta de l'atestat tapcafè. En Hal va
baixar el trio de graons cap al pis de servei, i llavors es va obrir camí,
passant al costat d'una taula de bulliciosos devaronians. Volia arribar a la
barra abans que la Glasc. Va aconseguir retardar-la colpejant lleugerament a
l'espatlla a un devaronià. Quan aquest va girar el cap per veure qui li havia
tocat, una banya va enganxar la túnica de l'uniforme de la Glasc,
ralentitzant-la.
En Hal va
observar a un petit home que portava una etiqueta identificant-lo com
l'encarregat i es va moure per interceptar-lo abans que l'individu pogués
dirigir-se a una porta que introduïa en una oficina marcada com a
"Privat".
-Sóc
l'inspector Horn; aquests són els Agents Glasc i Trabler. Tenim algunes
preguntes per a vostè. Vol respondre ara, o després que tanquem aquest local i
el fem registrar per contraban?
El petit
home va empassar aire audiblement, i va tossir la meitat del mateix.
-No vull
problemes.
En Hal es
va girar cap a la Glasc. La seva furiosa mirada només s'havia dissolt
parcialment per la manera en què s'havia enfrontat a l'home.
-Aquí,
l’Agent Glasc té alguns hologrames perquè vostè els vegi. -En Hal va allargar
la mà, i ella els hi va donar, aleshores ell els va agitar davant l'encarregat -.
Reconeix algun?
L'home li
va mostrar una ràpida mirada.
-No, crec
que no.
En Hal va
col·locar la seva mà esquerra sobre l'espatlla dreta de l'home.
-Miri
amic, només intento donar-li una oportunitat per ajudar-se a si mateix. L'equip
de vigilància que tenim en aquest lloc ens ha assenyalat quin d'aquests tipus
ha estat realment per aquí. Ara, confirmi aquesta informació i respongui més preguntes,
o el despatxem per obstrucció a la justícia. Fins i tot podem enviar-lo a
Kèssel per això, oi, Agent Glasc?
La Glasc
va assentir amb el cap, fent la seva expressió més freda.
-Per una
llarga temporada.
El petit
home es va estremir.
-Kèssel?
Ni tan sols sé el que és això.
-I voldrà
que així segueixi sent, amic. Miri els hologrames de nou, atentament.
Així va
fer l'home, movent un dit a través de la superfície de cada un. L'encarregat no
va permetre que el reconeixement brillés a través dels seus ulls en cap d'ells.
És més, amb la seva mà a l'espatlla de l'home, en Hal podia sentir els petits
tics en el múscul de l'espatlla que marcaven cada pausa sobre una imatge. Tres
dels cinc tipus havien estat realment en el lloc, però la pausa més llarga havia
vingut amb la imatge central, la qual mostrava a un individu baix i ros amb un
tall de cabells d'estil militar.
L'encarregat
va parpellejar.
-No estic
segur.
-Permeteu-me
ajudar-lo.
En Hal va
barrejar el retrat ros a la part superior del paquet, i llavors el va arrencar
d'allà i el va enganxar contra el front de l'home. Ho va fer amb una mica més
d'entusiasme del que volia, però el fet que cap de l'home colpegés contra la
paret va relaxar les celles de la Glasc i, al capdavall, Hal estava jugant més
per apaivagar-la que per cap altra cosa.
-Aquest
tipus va estar aquí dins i tu el recordes. Quant fa?
-Hum,
hum, ahir, pot ser, no, esperi, aquest matí. D'hora. Només els habituals solen
venir tan d'hora, sap? -L'encarregat va imitar el creixent somriure d'en Hal -.
Estava esperant alguna cosa, però llavors, va cremar en flames.
Glasc va
saltar davant tal comentari.
-Va
cremar en flames?
L'encarregat
va fer una ganyota davant el tallant to en la seva veu.
-Bé, hi
era assegut, llavors una dona amb una beguda i un cigar va ensopegar i va
vessar la beguda sobre ell. El cigarret va encendre el foc, suposo. Ella el va
ajudar a apagar-lo i ell va estar d'acord.
En Hal va
estrènyer l'espatlla de l'home.
-Magnífic,
i què més recordes?
-Bé, quan
el tipus al que estava esperant va aparèixer, van parlar, i el ros es va
agitar. Va dir que li havien robat, i llavors se'n va anar com si hagués robat
la capa d’en Vader, sap?
La Glasc
va estrènyer els seus ulls i va mirar a Hal.
-Penses
que allò que tingués va ser sostret? La dona que va provocar el foc ha de
tenir-lo. Com era?
La rosada
punta de la llengua de l'encarregat va lliscar sobre els seus llavis secs.
-Bé, no
era molt alta, i tenia cabells castanys...
En Hal va
agitar el cap.
-Això és
ridícul. Tinc un holograma perquè el miris. -Va ficar la mà a la seva butxaca i
va treure un holograma de la seva cartera. Va arrencar l'holograma de l'home
ros del front de l'encarregat i l'hi va llançar a la Glasc; llavors va mostrar
a l'encarregat l'altre holograma -. Va ser aquesta?
L'encarregat
va negar amb el cap.
-Mai
abans l'he vist en la meva vida.
Havia d’haver-ho esperat. La meva dona no
seria atrapada ni morta en un lloc com aquest. En Hal va arronsar les espatlles i
va fer lliscar l'holograma de tornada a la seva butxaca.
-Gràcies
per la teva ajuda. Ets lliure d'anar-te'n.
L'home es
va escapolir alhora que la Glasc agafava l'espatlla d’en Hal i li feia girar
cap a ella.
-Què
pretén deixant-lo marxar?
-Perdoneu
per avançar-me a la seva investigació, però vostè sap que aquesta pista és una
completa ruïna. Estem buscant la persona que va matar a Bel Iblis, oi? Bé, quin
assassí vaga per un brut tapcafè com un lladre de joies esperant al seu
còmplice? No tinc cap dubte que el seu bonic noi és culpable d'alguna cosa,
però no era més que un aficionat si li van robar d'aquesta manera. I una lladre
tan bona probablement ja ha posat l’hiperespai de sobres entre ella i aquesta
roca.
En
Trabler va arrufar les celles.
-L'assassí
estava esperant per ser pagat.
En Hal va
girar els seus ulls.
-Llavors
què li van robar? La prova que va matar a Bel Iblis? Hauria pensat que
l'emissió per tota la galàxia del funeral d'estat a Corèllia hauria estat presa
com a prova. És més, un assassí tan bo hauria demandat almenys un pagament
parcial a compte, així que mai s'hauria submergit en aquestes profunditats de
nou. Hauríem d'estar buscant-lo en algun món turístic de luxe, no aquí.
En Hal va
observar la Glasc i va veure que els seus ulls parpellejaven d'un costat a un
altre durant un moment. Esperava que el pànic gairebé li rellisqués, però no va
captar res d'això. El que significava que
les meves reserves de Força estan absolutament esgotades, o que ella és molt
bona en l'autocontrol. Tota la seva història tapadora, ideada sobre la
marxa mentre en Trabler disparava a la Moranda, s'estava enfonsant, i el
treball manual d’en Trabler només havia assenyalat l'absurd que havia estat des
del principi. Allò que realment estiguessin buscant allà havia estat portat a
Darkknell pel ros i robat per la Moranda. El fet que aquests dos fessin pudor
d’arrogància dels Mons del Nucli suggeria a Hal que eren probablement
imperials.
En Hal va
agitar el cap. I això significa que tant
la Moranda, si és que està viva, com jo estem ficats en un pou més profund del
que mai hem volgut estar.
***
En Garm
Bel Iblis va mirar al voltant del tronat apartament mentre la Moranda
s'encongia delicadament en una nova brusa i jaqueta. El seu allotjament era poc
més que una caixa amb una finestra i una petita estació sanitària separada per
una paret cap al darrera, just al costat de l’armari en què ella furgava a la
recerca de roba. No hi veia res que li fes pensar que ella havia viscut en
aquest lloc durant molt de temps, i abans de congratular-se per la seva
habilitat deductiva, va recordar que un inspector de la Seguretat corelliana
havia vingut a buscar-la, el que significava que ella havia estat de retirada.
L'habitació,
així va decidir ell, era un d'aquests llocs que eren l'equivalent als baixos
fons d'un habitatge segur. Els governs usaven els habitatges segurs com llocs
on podien amagar a un testimoni abans d'un judici o allotjar a un espia durant
una audiència. Hi havia petits trossos i peces de material, llums
d'incandescència desajustades, mitja dotzena de targetes de dades periòdiques,
un garbuix de llençols i mantes que cobrien un prim coixinet col·locat fora de
la vista de la finestra, que probablement havia estat oblidat allà per
anteriors inquilins criminals.
Ara que estic completament ficat en la
Rebel·lió, suposo que aquest serà el tipus de lloc en el qual també jo passaré
el meu temps.
-El lloc
no és molt, ho sé. Tampoc jo. -La Moranda va sortir de l'armari amb una vibrant
túnica blava i una jaqueta marró fosc per sobre. Va relaxar la seva espatlla
dreta en un petit cercle i va reprimir gairebé totalment la ganyota resultant -.
Com a nova.
-Un bany
de bacta et deixaria com a nova.
-És cert,
però el tret pràcticament només va torrar la carn, molts mals però cap
trencament. A més, aquests droides MD tenen la fastigosa costum d'informar de
les ferides per blàster a les autoritats. -la Moranda el va mirar atentament -.
Veient que ets un rebel, no crec que voldries aquest tipus d'indagació.
En Bel
Iblis es va posar rígid, de forma bastant involuntària, i llavors va estrènyer
els seus ulls.
-Com ho
has endevinat?
-No he
endevinat res. -Va tocar amb un dit contra la seva templa -. Primer, et vas
preocupar de venir a per mi, i no va ser per examinar els meus ossos. La
compassió és alguna cosa estranya aquests dies, i els rebels semblen tenir-ne
massa. Segon, vas venir tot i ser prou intel ligent com per saber que els tipus
que em van disparar pertanyien probablement a la Intel·ligència Imperial.
En Bel
Iblis va assentir.
-La dona
era l’Ysanne Isard, la filla de l'Armand Isard.
Els ulls
de la Moranda es van eixamplar davant això, i es va estremir.
-Sabia
que aquest era un assumpte complicat, però no tant...
-Què més
t'ha fet pensar que sóc un rebel?
-Arky té
certa reputació. Tu ets clarament un corellià, i tots els corellians odien
rebre ordres. El treball de pedaç que has fet en mi suggereix que has passat el
teu temps en l'exèrcit, el que engendra lleialtat a la manera en què era abans
d'arribar la cobdícia d’en Palpatine. Finalment, si els imperials estan
ensumant alguna cosa per aquí, els que s'oposen a ells són probablement rebels.
-De debò?
-Bel Iblis va deixar que la pregunta persistís durant un moment -. Potser
pertanyi a Sol Negre.
-Ja! Està
allò de la compassió, recordes?
-Hmmm,
bon punt. -Bel Iblis va pensar durant un moment -. Què et fa pensar que els
Imperials estan ensumant alguna cosa, i no a algú?
-Bé, et
podria dir que ho vaig deduir del fet que la filla de Cor de Gel estigui aquí.
Per la feina bruta només enviarien un grapat dels seus matons. Se suposa que
ella té cervell, així que probablement voldran preguntar abans de disparar.
-Excepte
en el teu cas.
-Ei,
aquest és un millor tret que el seu. -la Moranda va mostrar a Bel Iblis un tort
somriure -. La veritat és que vaig robar una cosa a un nerviós jove aquí; té
material imperial, important material imperial, codificat. És això el que et
van enviar a recollir, oi?
En Bel
Iblis va arronsar les espatlles tan casualment com va poder.
-Pots
provar que vas ser tu la lladre?
Ella va
assentir i va treure un mocador negre de la butxaca de la jaqueta.
-El
paquet que vaig intercanviar pel que vaig robar estava perfectament embolicat
en el company d'aquest. Ho reconeixes?
Ell va
allargar la mà i va lliscar un polze sobre el teixit.
-On és
ara el paquet?
Ella va
riure.
-No tan
ràpid, rebel. Estic agraïda pel pegat del meu braç, però voldria recursos per
deixar aquesta bola de fang i allunyar-me d’en Hal Horn. Quant val això per a
tu?
-Vint-i-cinc
mil crèdits.
-Què tal
cinquanta?
-Venut.
Els ulls
de la Moranda es van eixamplar de nou.
-Tan valuós
és, eh? Podem introduir un pagament addicional?
-On és?
Ella va
xiular i Bel Iblis va sentir que el seu cor s'estrenyia.
-En un
lloc molt segur.
-I això
seria...?
-La raó
per la qual vull saber d'un pagament addicional. -Va agitar el cap -. Vaig relliscar
les targetes de dades a la porta del lliscador de lloguer de l’Isard. Veig que
et sorprèn, però no et preocupis. Els reptes com aquest sempre treuen el millor
de mi.
***
En Hal va
seure sol a la part posterior del lliscador mentre la Glasc els conduïa al seu
centre d'operacions. Enrere, al Continuum Void ella havia arrossegat a Trabler
al seu costat i li havia donat ordres que li van fer allunyar-se pel seu
compte. Ella va dir a Hal que Trabler es dirigia al port espacial per comprovar
com estaven les coses allà, però ell va dubtar que digués la veritat. Qualsevol
informació que en Trabler pogués aconseguir en persona li podria haver arribat
amb la mateixa facilitat a través d'un comunicador.
En Hal va
prestar poca atenció al món que passava en una desdibuixada paleta per
l'exterior de les finestretes del lliscador. Es va trobar a si mateix
preguntant-se què li havia portat a mostrar a l'encarregat de dia del tapcafè
l'holograma de la seva dona en lloc de l'holograma de la Moranda. Vaig reconèixer la Moranda per la descripció
en el segon en què la va començar, el cigar usat per torrar al ros era una
revelació involuntària, però per què la vaig protegir? Ara sé que ella està
involucrada, i això tira per terra el conte de l'assassí. Tenim un simple robatori
d'un lladre, però la presència d'imperials suggereix que no és tan simple en
absolut.
En no
mostrar a l'home l'holograma correcte, en Hal havia acabat amb l'única pista
sòlida que tenia la Glasc per a la investigació. Va assumir, perquè ella era imperial
i perquè va qüestionar la seva lleialtat davant d'ell, que la presa que buscava
estava connectada amb la Rebel·lió d'alguna manera. Hal Horn no tenia afecte
pels rebels: s'havien situat en el costat equivocat de la llei i això era
suficient per merèixer la seva oposició, però no estava molt més boig pels
imperials. Més d'una vegada havia intentat contenir els excessos d'agents
imperials excessivament gelosos, el que generalment el portava a haver de
netejar rere seu.
Les
accions d’en Trabler eren un exemple perfecte del tipus d'excessos que volia
evitar. Fàcilment hauria corregut rere la Moranda i l'hauria capturat. En lloc
d'això, sense avisar, únicament va treure el seu blàster i va disparar. Hal
esperava que la seva intervenció en la punteria d’en Trabler evités la mort de
la Moranta, però assumia amb seguretat que era morta, morint-se o severament
incapacitada.
La bona
disposició d’en Trabler per disparar a matar a algú que, sense ser innocent,
era clarament un simple espectador en la situació general, va dir a Hal que
l'Imperi no estava tractant d’agafar presoners. El que la Moranda havia robat
havia de ser molt important, sens dubte cobria secrets d'estat. I si jo sé tant, he d'assumir que la meva
vida podria ser decomissada en algun punt, en el moment en que hagi passat la
meva utilitat, o em converteixi en una molèstia suficient.
Adonar-se
d’això no li va omplir de pànic. Sí, Hal se sentia preocupat i odiava la idea
de no tornar a veure la seva dona i el seu fill, però una sensació de calma va
anul·lar les seves emocions. Va recordar quan, sent molt petit, amb no més de
sis anys, havia agafat una enrabiada per una joguina que s'havia trencat. El
seu pare el va portar al jardí i li va dir que no podia deixar que les seves
emocions es desboquessin d'aquesta manera, que això pertorbava l'univers. El
seu pare va començar a ensenyar-li exercicis simples per calmar-se i va
ensinistrar al Hal fins que es van convertir en alguna cosa fàcil per a ell.
Calma,
podia pensar, i així va fer quan la Glasc va detenir el lliscant davant la
porta d'una petita casa. Uns arbustos l'ocultaven de les altres cases properes.
Un carreró pujava pel costat esquerre i semblava connectar-lo per mitjà d'una
reixa amb un carreró o carrer a la part posterior de la propietat. El lloc es
va mostrar immediatament a Hal com un habitatge segur, i encara que podia
imaginar algú de la Seguretat Especial de Darkknell utilitzant-ne un com a
caserna, la naturalesa aïllada de l'edifici, tot i estar a la ciutat, li va fer
inquietar-se.
La Glasc
va obrir la porta i va entrar primer, aleshores la va tancar i es va dirigir
per un estret corredor a través de la cuina cap a una extensió que sobresortia
de la part posterior de la casa.
-Per
aquí, el meu despatx està aquí darrere.
En Hal la
va seguir trepitjant-li els talons. Ella es va girar per dir-li alguna cosa
mentre s'introduïen a la cuina, però el seu intent de captar la seva atenció no
va funcionar completament. Mig segon abans que en Trabler sorgís de darrera
d'una porta i deixés caure les seves mans al coll d'en Hal, aquest va sentir la
seva presència i va actuar.
En Hal va
caure de genolls i va tirar el seu cos cap endavant, forçant en Trabler a
inclinar-se per mantenir-lo agafat. Mentre l'agent imperial estrenyia les seves
mans, en Hal es va posar dret sobre un genoll. Va colpejar la part posterior
del seu cap a la cara d’en Trabler, produint tot tipus de cruixits que, amb
seguretat, no pertanyien al seu crani. En Trabler va udolar i el va deixar
anar, aixecant les mans per cobrir la seva cara destrossada. En Hal es va
retorçar cap a la dreta, movent la cama dreta a manera de dalla per colpejar
els turmells d’en Trabler. L’homenàs va trontollar, bolcant una taula, i
llavors es va desplomar.
En Hal va
esmunyir una mà a l'interior de la jaqueta d’en Trabler i li va treure el
Penetrador Luxan del guàrdia. Va desactivar el fiador amb el polze i va llançar
un ràpid tret a la Glasc. Ella el va eludir, blàster en mà, llançant un tret
que va destrossar un plat d'un prestatge després de passar al costat del cap
d’en Hal. Hal es va llançar a terra per la seva dreta i es va incorporar
ajupit. Darrera seu, al Trabler, la cara era una màscara de sang, havia tret
una vibronavalla de la bota i estava gatejant cap al seu peu. En Hal li va
travessar al centre, apagant el seu cor, i llavors es va escapolir a on la
unitat d'emmagatzematge de menjar podia cobrir-lo.
La Glasc
va llançar un tret que va foradar la unitat d'emmagatzematge.
-Això no
et protegirà.
-No vaig
pensar que ho faria. -En Hal va agafar l'holograma de la Moranda de la seva
butxaca i el va llançar al centre del terra. Va deixar que la Glasc el veiés i
llavors va llançar un tret que el va fondre, donat lloc a una ardent bombolla
negra -. Això ho farà.
-De què
estàs parlant?
-Els
tipus d'Intel·ligència sempre creieu estar per sobre de tot, però jo em guanyo
la vida separant veritats de mentides, i he separat suficients com per saber
que esteu aquí buscant una cosa que va robar un agent rebel. Va ser el ros, i
una lladre va robar el que vulgues que portés. Ella ho té ara, i aquest era
l'holograma d'ella.
-I tu
creus que destruint aquest holograma jo hauré de mantenir-te viu per
identificar-la? -Les rialles de la Glasc van omplir la cuina -. Les ordres
judicials que vas portar a Darkknell per al seu arrest proporcionaran un altre
holograma seu.
Va
acompanyar el seu comentari amb un altre tret que va esquitxar metall calent
sobre la jaqueta d’en Hal.
-Moranda
Savich és una mestra de la disfressa, així que no la trobaràs. I més important,
però, el teu home Trabler probablement la va matar. Endevinaria que part de la
tasca a la qual li vas enviar va ser esbrinar si la policia local o els
hospitals havien informat de la seva recuperació, oi? No ho van fer, el que
significa que està allà fora i probablement té ajuda.
-I com et
mantindrà això viu?
-Perquè
la conec. L'he rastrejat a través de mitja dotzena de mons. Sé com actua; conec
el seu aspecte en una miríada de disfresses. Sense mi mai la trobaràs, o si la
trobes, no ho faràs a temps. -Va accentuar l'última paraula per exercir pressió
sobre l’agent, ja que les mesures desesperades ja emprades li deien que el
temps era essencial en la recuperació del que la Moranda havia robat -. Dóna-li
una oportunitat per respirar, i hi haurà venut el botí als rebels.
-No sé
per què he de confiar en tu per ajudar-me.
-Ah,
perdoneu, però sóc jo el que té aquí problemes de confiança, atès que el teu
ajudant va tractar d'arrencar-me el cap. -En Hal va agitar el cap -. Paranoia
imperial. Sembla que mai acaba. Ho creguis o no, vull realment atrapar la
Moranda. Tu ets la meva millor aposta per a això. La meva alternativa és
disparar-te fins matar-te i esperar poder evadir una ordre judicial imperial
per assassinat. Jo t'ajudo, tu dius que l'arma d’en Trabler es va disparar
accidentalment, i els dos quedem lliures de sospites.
-Tens
raó, és clar. Mai podries escapar a una ordre de recerca pel meu assassinat. -Una
nota de gran seguretat va entrar en la seva veu i va enviar-li un calfred a
l’espinada d'en Hal -. Sóc l’Ysanne Isard, la filla del director de la
Intel·ligència Imperial. Series perseguit per sempre, la teva família
desapareixeria.
-Encantat
de conèixer-te. -En Hal va sospirar amb tanta calma com va poder. Les coses no
es podien posar molt pitjor, no?
-I estàs
en el cert. Sóc aquí buscant un missatger rebel. Va robar...
-No m'ho
diguis. No vull saber-ho. Si m'ho diguessis hauries de matar-me. -Hal va tancar
els ulls durant un moment -. Sóc aquí per atrapar una lladre, i aquesta lladre
té la teva pertinença. Jo l'atrapo, tu l’aconsegueixes, no necessito saber el
que és.
-Molt bé,
molt astut per part teva. -Ella va dubtar per un moment i Hal va voler
ajupir-se per raons que no va poder identificar -. Gairebé m'inclino a confiar
en tu, però com no tinc un complet perfil de seguretat teu, exigiré una
condició per a la nostra aliança.
-Quina?
Un
dispositiu prim, negre, amb aspecte de cinta va rodar per terra i es va
desenrotllar fins anar a parar al seu costat. Semblava una diminuta corretja
amb un fermall negre, i en Hal ho va reconèixer immediatament com un collaret
d'estrangulament. Ajustat al voltant del seu coll, podia rebre una ordre per
control remot per escanyar-lo, tallant el flux sanguini al cervell i deixant-lo
inconscient. Es feien servir sovint per reprimir presoners en destacaments de
treball. Una ordre de neutralització per estrangulament s'activava des d'una
unitat de control central, perquè el collaret estrangulés quan els presoners se
sortissin del rang i es posés així un ràpid final a les fugides.
En Hal el
va agafar i va deixar que li pengés d'una mà.
-Tu
tindràs la unitat de control i serà un dispositiu d'home mort?
-Si jo
dono una ordre o el meu pols es para, el collaret escanya. Sense una clau, o
sense confiar en algú que el tregui del teu coll d'un tret, estaràs mort poc
després que jo.
En Hal no
volia posar-se el collaret, però disparar-la i viure llavors una vida de
fugitiu semblava ser la seva única alternativa.
-Un sabre
de llum ha de ser capaç de tallar això.
-Pot ser,
però els Jedi s'han anat. L'era de la Justícia Imperial és aquí, Hal Horn.
-D'això
sóc ben conscient. -En Hal es va col·locar el collaret, el va tancar i va
aixecar el coll de la camisa per amagar-lo. Va llançar el Penetrador i es va
incorporar lentament -. Sóc aquí, al teu servei.
L’Isard
va aparèixer i li va permetre donar un cop d'ull al dispositiu de control;
llavors va carregar el seu blàster.
-Reprenem
la nostra recerca en el lloc en què et vaig trobar per primera vegada.
-No et
molestis. L’Arky s'haurà anat fa temps. Va saber que eres de la Intel·ligència
Imperial molt abans que jo. -En Hal va somriure -. Tornem al Continuum Void. És
l'únic lloc que ven licor Gralish i la Moranda és aficionada a ell. Tenint en
compte la manera en què l'han disparat, voldrà una mica de reforç. Aquest és el
millor lloc per començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada