24
-Els demano disculpes per fer-los
fora d'aquesta manera -va dir Karrde, mentre guiava a Han cap a l'edifici
central -, sobretot a la meitat del sopar. Solem ser molt més hospitalaris.
-Cap problema -va contestar Han.
Va intentar examinar l'expressió del
seu acompanyant en la foscor. La llum de l'edifici que s'alçava davant seu
llançava una feble resplendor sobre el rostre de Karrde, amb sort, n'hi hauria
prou per als seus propòsits.
- Què ha passat?
-Res greu –el va tranquil·litzar
Karrde -. Unes persones amb les que he fet negocis volien baixar a fer una
ullada.
-Ah. Vol dir que ara treballa per a
l'Imperi?
L'expressió de Karrde es va
descompondre lleument. Han esperava que negués la seva afirmació, però en canvi
es va aturar i va mirar a Lando i Ghent, que caminaven darrere d'ells.
- Ghent? -Va preguntar.
-Em sap greu, senyor -va dir el noi,
afligit -. Van insistir a sortir a veure què passava.
-Entenc. -Karrde va mirar Han amb
serenitat -. No ha passat res, però es van exposar a un perill innecessari.
-Estic acostumat als perills. Encara
no ha contestat la meva pregunta.
Karrde va continuar caminant.
-Si no estic interessat a treballar
per la Nova República, encara m'interessa menys treballar per a l'Imperi. Els
imperials vénen des de fa algunes setmanes per capturar ysalamir; són animals
sèssils, com els que pengen a l'arbre del gran saló. Els vaig oferir la meva
col·laboració per baixar sense perill als ysalamir dels seus arbres.
- Què va obtenir a canvi?
-El privilegi de presenciar el seu
treball, per tal d'intentar esbrinar perquè volien a aquests animals.
- I que volien?
Karrde va mirar de reüll a Han.
-En aquest lloc, la informació costa
diners, Solo. De fet, per ser sincer, ignorem què es porten entre mans. Hi
estem treballant, per descomptat.
-Entenc, però vostè coneix el seu
comandant en persona.
Karrde va dibuixar un lleu somriure.
-Això també és informació.
Han començava a atipar-se.
-Ho farem a la seva manera. Quant em
costarà el nom del gran almirall?
-De moment, el nom no està en venda.
Parlarem més tard, potser.
-Gràcies, però crec que això no serà
possible -va grunyir Han -. Si no li importa, ens acomiadarem aquí i tornarem a
la nostra nau.
Karrde es va tornar, com sorprès.
- No van a acabar de sopar? Tot just
havien començat.
Han li va mirar directament als
ulls.
-No m'agrada estar assegut a terra
com a blanc de pràctiques, mentre els milicians pul·lulen per tot arreu -va
replicar Han.
L'expressió de Karrde es va endurir.
-De moment, estar assegut a terra és
preferible a cridar l'atenció en l'aire -va dir amb fredor -. El Destructor
Estel·lar no ha deixat l'òrbita encara. Enlairar-se ara seria una clara
invitació a ser abatuts.
-El Falcó ja ha deixat enrere en
altres ocasions als Destructors Estel·lars.
Malgrat tot, Karrde tenia raó. El
fet que no els hagués lliurat als imperials donava a entendre que podien
confiar en ell, almenys de moment.
D'altra banda, si es quedaven...
-Suposo que no ens perjudicarà quedar-nos
una mica més -va admetre -. Molt bé, acabarem el sopar.
-Bé. Només trigarem uns minuts a
preparar-ho tot de nou.
- Ho van tirar tot?
-Tota indicació que teníem
convidats. El gran almirall és molt observador, i tampoc volia que esbrinés el
nombre dels meus col·laboradors que es troben actualment al recinte.
-Bé, mentre preparen les coses, vull
tornar a la nau i comprovar un parell de coses.
Karrde va aclucar els ulls.
-Però tornaran.
Han li va dedicar un somriure
innocent.
-Confiï en mi.
Karrde el va mirar un moment més, i
després va arronsar les espatlles. -Molt bé. De tota manera, vagin amb compte.
Els depredadors locals no solen acostar-se tant al nostre recinte, però sempre
hi ha excepcions.
-Anirem amb compte -va prometre Han
-. Anem, Lando.
Van desencaminar el camí.
- Què hem oblidat al Falcó? -Va
preguntar Lando en veu baixa quan van arribar als arbres.
-Res -va murmurar Han -. He pensat
que ja era hora d'inspeccionar els magatzems de Karrde, sobretot aquell que
servia de cel·la a un presoner.
S'endinsaren uns cinc metres al
bosc, i després van canviar de direcció per envoltar el recinte. Quan ja havien
fet una quarta part de la circumferència, van descobrir un petit grup
d'edificis similars.
-Busca una porta amb un pany -va
suggerir Lando, mentre caminava entre els magatzems -. Tant permanent com
temporal.
-Bé. -Han va escodrinyar les
tenebres -. Fixa't en aquest cobert, el de les dues portes.
-Potser. Fem una ullada.
La porta esquerra tenia pany. O més
ben dit, l'havia tingut.
-L'han volat -va dir Lando -. Molt
estrany.
-Potser el presoner tenia amics -va
suggerir Han, i va passejar la vista en entorn seu. No es veia ningú -. Entrem.
Van obrir la porta, van entrar i la
van tancar abans d'encendre la llum. El magatzem estava ple a mig fer, i la majoria
de les caixes estaven amuntegades contra la paret de la dreta. Les excepcions a
aquesta norma...
-Algú ha estat molt ocupat aquí -va
comentar Lando -. Fes una ullada.
Lando estava ajupit al costat de la
porta i examinava el mecanisme del pany. Igual que la de fora, la meitat de la
placa protectora havia estat volada.
-Un tret precís.
Han va arrufar les celles i es va
acostar.
-No va ser d'un sol tret -va dir
Lando, i va bellugar el cap -. La part intermèdia està gairebé intacta. -Va
empènyer una mica la placa i va tocar els components electrònics de l'interior
amb els dits -. Fa l'efecte que el nostre misteriós presoner va manipular el
mecanisme.
-Em pregunto com el va obrir. -Han
va examinar la placa -. Vaig a fer una ullada a la porta de fora -va dir Lando.
Va tornar a l'entrada i va tocar el
disparador. La porta no es va obrir. -Oh, oh -va murmurar, i va provar de nou.
-Espera un moment. Ja veig el
problema -va dir Lando, mentre palpava una mica amagat rere de la placa -. Hi
ha un subministrament de força empalmat allà dins.
Tot d'una, la porta es va obrir.
-Torno de seguida -va dir Han, i va
sortir.
La porta dreta del cobert no era
molt diferent de l'altra, excepte en una cosa: al centre, en un espai que
s'havia aclarit a propòsit, hi havia un cèrcol de subjecció per androides
obert.
Han el va contemplar, pensatiu. No
havien guardat el cèrcol, ni tampoc tornat a tancar, era improbable que un
membre de la banda de Karrde tractés d'aquesta forma els aparells de
l'organització. Gairebé al centre de les maixelles del cèrcol es veien tres
febles petjades a terra. Marques produïdes, presumiblement, pels frustrats
intents de l’androide per moure’s o alliberar-se.
La porta es va obrir a la seva
esquena. Han va girar en rodó, empunyant el desintegrador.
-Es veu que s'ha perdut -va dir amb
calma Karrde. Els seus ulls van recórrer l'habitació -. I de passada, també ha
perdut al general Calrissian.
Han va baixar el desintegrador.
-Digui-li a la seva gent que guardin
les joguines després d'utilitzar-les -va dir. Va assenyalar amb el cap el
cèrcol de subjecció abandonat -. També retenia presoner a un androide?
Karrde va somriure.
-Veig que Ghent ha tornat a parlar
quan no hi havia. Em sorprèn que aquests experts en ordinadors i androides no
sàpiguen mantenir la boca tancada.
-També és sorprenent que els
contrabandistes experts no sàpiguen retirar-se a temps d'un mal negoci -va
replicar Han -. Quines van ser les ordres del seu gran almirall? Capturar
esclaus, o segrestar persones a l'atzar?
Els ulls de Karrde van centellejar.
-Jo no em dedico a l'esclavitud,
Solo. Ni a l'esclavitud, ni al segrest. Mai ho he fet.
- I què ha estat això? Un accident?
-Jo no li vaig demanar que es fiqués
en la meva vida -va respondre Karrde -. Tampoc em feia molta gràcia que fos
aquí.
Han va esbufegar.
-Està exagerant, Karrde. Què va fer,
va aterrar sobre del seu cap?
-De fet, aquesta descripció és
gairebé exacta.
-Oh, vinga, un bon motiu per tancar
a algú -es va burlar Han -. Qui era?
-Aquesta informació no està a la
venda.
-Potser no necessitem comprar-la -va
dir Lando des de darrere. Karrde es va tornar.
-Ah -va dir, quan Lando va entrar a
l'habitació -. Aquí està. Explorant l'altra part del magatzem?
-Sí, no solem perdre'ns per molta
estona -li va assegurar Han -. Què has trobat, Lando?
-Això. -Lando va sostenir en alt un
diminut cilindre vermell. De cada extrem sorgia un cable -. És un
microsuministre de força, utilitzat en instal·lacions d'escassa potència. El
nostre presoner el va empalmar en el control del tancament de la porta després
de fer saltar les línies elèctriques. Així va sortir. -El va acostar una mica
més -. La marca del fabricant és petita, però llegible. La reconeixes?
Han va forçar la vista. L'escriptura
era alienígena, però li resultava vagament familiar.
-L'he vist abans, però no recordo
on.
-La vas veure durant la guerra -va
explicar Lando, sense apartar la vista de Karrde -. És el logotip de Sibha
Habadeet.
Han va contemplar el petit cilindre,
i un estrany calfred va recórrer la seva espina dorsal. La Sibha Habadeet havia
estat una de les principals empreses que havia subministrat a l'Aliança
microcomponents. I la seva especialitat havia estat...
- És un subministrament de força
bioelectrònic?
-Exacte -va dir Lando en to ombrívol
-. Com el que es posaria en, diguem, una mà artificial.
El canó del desintegrador que
empunyava Han es va alçar lentament i va apuntar a l'estómac de Karrde.
-Aquí hi va haver un androide -va
dir Lando -. Les marques a terra corresponen a una unitat R2. -Va arquejar les
celles -. No dubti a intervenir en la conversa quan li vingui de gust, Karrde.
Karrde va sospirar. Una barreja
d'enuig i resignació es va pintar a la cara.
- Què voleu que digui, que Luke
Skywalker va estar presoner aquí? Molt bé: dit està.
Han va serrar les dents. Lando i ell
havien estat aquí, sense saber que...
- On és? -Va preguntar.
-Pensava que Ghent ja l'hi hauria
dit -va respondre Karrde -. Va escapar en un dels meus saltadors. -Va torçar
els llavis -. Va acabar estavellant-se.
- Com?
-Es troba bé -va tranquil·litzar Karrde
-, almenys fa un parell d'hores. Els milicians que van anar a investigar van
dir que les dues naus sinistrades estaven buides. -Va fer la impressió que els
seus ulls s'apagaven un instant -. Al meu entendre, això significa que els dos
estan treballant junts per salvar-se.
-No sembla gaire segur -va saltar
Han.
Els seus ulls es van apagar una mica
més.
-Mara Jade va ser la persona que el
va perseguir. Té certes... Bé, no me n’aniré per les branques. De fet, té
moltes ganes de matar-lo.
Han va llançar una mirada de
sorpresa en direcció a Lando.
- Per què?
Karrde va moure el cap.
-Ho ignoro.
Per un moment, es va fer un silenci
a l'habitació.
- Com va arribar aquí? -Va preguntar
Lando.
-Com ja he dit, per pur accident.
No, retiro el que he dit. Per a Mara no va ser un accident, ens va conduir
directament a la seva nau avariada.
- Com?
-Tampoc ho sé. -Va dirigir una dura
mirada a Han -. I abans que ho demani, nosaltres no vam tenir res a veure amb
l'avaria. Hi havia cremat tots dos inductors d’hiperpropulsió en un
enfrontament amb un Destructor Estel·lar Imperial. Si no l’haguéssim recollit,
ara estaria mort, gairebé amb tota certesa.
-En lloc de vagar per un bosc amb
algú que el vol en aquest estat -va replicar Han -. Sí, és vostè un autèntic
heroi.
La mirada de Karrde es va endurir
encara més.
-Els imperials volen a Skywalker,
Solo. Cremen en desitjos de capturar-lo. Si es molesta a pensar una mica, caurà
en el compte que no li vaig lliurar.
-Perquè abans va escapar.
-Va escapar perquè estava en aquest magatzem
-va corregir Karrde -. I estava en aquest magatzem perquè no vaig voler que els
imperials es topessin amb ell durant la seva visita no anunciada.
Va fer una pausa.
-També caurà en el compte de què
tampoc els vaig lliurar a vostès dos.
Han va baixar l'arma a poc a poc.
Qualsevol cosa dita davant el canó d'un desintegrador no tenia valor, per
descomptat, però el fet que Karrde no els hagués traït als imperials parlava a
favor seu.
Més ben dit, encara no els havia
traït. Però podia canviar d'opinió.
-Vull veure el caça d’en Luke -va
dir.
-I tant. No obstant això, recomano
no anar a buscar-lo fins demà al matí. El vaig amagar més a l'interior del bosc
que la seva nau, i en la foscor sí que ronden depredadors.
Han va vacil·lar, i després va
assentir. Si Karrde tramava alguna cosa, ja hauria esborrat o alterat
l'ordinador del caça. Unes quantes hores més no canviarien en res la situació.
-Molt bé. Què farem respecte al
Luke?
Karrde va bellugar el cap, evitant
la mirada d’en Han.
-Aquesta nit no podem fer res,
tenint en compte que vaguen vornskrs pel bosc i el gran almirall continua
orbitant allà dalt. Demà... Haurem de parlar i trobar alguna solució. -Va
dibuixar un somriure irònic -. Mentrestant, el sopar ja hauria d'estar
preparat. Si tenen la bondat de seguir-me...
La galeria d'art hologràfica,
feblement il·luminada, havia canviat de nou. Aquesta vegada, contenia una
col·lecció d'obres en forma de flama, molt similars entre si, que semblaven
bategar i canviar de forma mentre Pellaeon avançava amb cautela entre els
pedestals. Les estudiava mentre caminava, i es preguntava d'on procedirien.
- Els ha localitzat, capità? -Va
preguntar Thrawn, quan Pellaeon va arribar al doble cercle.
El capità es va armar de valor.
-Em temo que no, senyor. Confiàvem
que, a boca de nit, aconseguiríem alguns resultats amb els sensors infrarojos,
però no poden traspassar la volta d'arbres.
Thrawn va capcinejar lentament.
- Què sap sobre la transmissió
rítmica que vàrem captar just després de posar-se el sol?
-Vam aconseguir confirmar que
procedia d'un punt molt proper al lloc del sinistre, però va ser massa breu per
precisar la localització. El codi era molt estrany. El departament de
desxiframents pensa que deu ser una mena de codi complementari. Segueixen
treballant.
-Suposo que han provat tots els
codis coneguts dels rebels.
-Sí, senyor, tal com vostè va
ordenar.
Thrawn va moure el cap amb aire
pensatiu.
-Sembla que estem en un punt mort,
capità. Almenys mentre segueixin al bosc. Ha calculat els punts d'emergència
probables?
-Només hi ha una elecció lògica -va
dir Pellaeon, i es va preguntar per què li donaven tanta importància a aquest
incident -. Una ciutat anomenada Hyllyard City, al límit del bosc i que gairebé
es troba directament en el seu camí. És l'única població habitada en gairebé
cent quilòmetres a la rodona. És gairebé segur que es dirigiran a ella, ja que
només compten amb una motxilla de supervivència per als dos.
-Excel·lent. Vull que destaqui a
tres escamots de milicians i instal·li un lloc d'observació en aquest lloc.
Sortiran de la nau immediatament.
Pellaeon va parpellejar.
- Milicians, senyor?
-Milicians -va repetir Thrawn,
mentre desviava la vista cap a una escultura -. Serà millor que afegiu mitja
unitat motoritzada i tres carros d'assalt lleugers.
-Sí, senyor -va respondre Pellaeon
amb cautela.
Els milicians escassejaven
últimament, i dilapidar-los en una cosa tan poc important com una baralla entre
contrabandistes...
-Karrde ens ha mentit -va continuar
Thrawn, com si llegís els pensaments de Pellaeon -. El petit drama ocorregut
aquesta tarda no va ser, per descomptat, la persecució d'un vulgar lladre.
M'agradaria molt esbrinar la veritat.
-Jo... Crec que no ho entenc,
senyor.
-És molt senzill, capità -va
respondre Thrawn, amb el to de veu que sempre adoptava per explicar el més
evident -. El pilot del vehicle perseguidor no va transmetre informes durant el
vol. Ningú de la base de Karrde es va comunicar amb ell. Ho sabem, perquè
hauríem interceptat aquestes transmissions. Cap informe sobre els progressos de
la persecució; cap sol·licitud d'ajuda; res, excepte el silenci més absolut.
-Va mirar Pellaeon -. Algun suggeriment, capità?
-Fos el que fos -va dir Pellaeon
lentament -, no volien que ens assabentéssim. A més... -Va agitar el cap -. No
sé, senyor. Les possibilitats són enormes. Al cap i a la fi, són
contrabandistes.
-És cert. -Els ulls de Thrawn van
centellejar -. Fixeu-vos, el fet que Karrde va refusar la nostra invitació a
unir-se a la caça d’Skywalker..., i el fet que aquesta tarda va donar a
entendre que la caça havia acabat. -Va arquejar una cella -. Què li suggereixen
aquestes dades, capità?
Pellaeon es va quedar bocabadat.
- Vol dir... que Skywalker pilotava
el saltador?
-Una especulació interessant, no
creu? És improbable, ho admeto, però prou probable per conèixer-la millor.
-Sí, senyor. -Pellaeon va consultar
el seu crono i va efectuar un veloç càlcul -. Si romanem aquí més d'un dia o
dos, potser hàgim d’ajornar l'atac a Sluis Van.
-No ho ajornarem -va assegurar
Thrawn -. La nostra victòria contra els rebels comença allà, i no alteri una
operació tan delicada. Ni per Skywalker, ni per qui sigui. -Va assenyalar les
estàtues flamígeres que l'envoltaven -. L'art sluissi indica clarament una
pauta cíclica bianual, i vull colpejar al punt més feble. Partirem cap a la
nostra cita amb l’Inexorable i la prova de l'escut protector en quan les tropes
i els vehicles hagin descendit. Tres esquadrons de milicians seran suficients
per reduir a Skywalker, si de veritat està allà baix. -Els seus ulls van
escrutar el rostre de Pellaeon -. I per reduir a Karrde -va afegir amb suavitat
-, si es demostra que és un traïdor.
Els últims fragments de blau fosc
havien desaparegut de les diminutes bretxes que jalonaven el dosser suspès
sobre els seus caps, deixant pas a la negror més absoluta. Mara va baixar al
mínim la llum de l'equip de supervivència, el va deixar sobre el sòl i es va
tendir al costat del tronc d'un enorme arbre. Li feia mal de nou el turmell
dret, que s'havia torçat en estavellar la seva nau.
Skywalker ja s'havia ficat al llit a
l'altre costat de la llum, utilitzant la túnica a manera de coixí, i el seu
fidel androide estava dret al seu costat. Es va preguntar si sabria el del seu
turmell, i després va rebutjar la idea. Havia patit pitjors ferides, sense que
li haguessin impedit complir la seva comesa.
-Em recorda a Endor -va dir
Skywalker en silenci, mentre Mara posava sobre la seva falda, a l'abast de la
mà, la seva vara lluminosa i el desintegrador -. A la nit, els boscos sempre
estan plens de vida.
-Oh, i tant -va grunyir Mara -.
Molts animals del planeta són nocturns. Inclosos els vornskrs.
-Que estrany -va murmurar Skywalker
-. Els vornskrs domèstics de Karrde semblaven molt desperts al capvespre.
Ella el va mirar, sorpresa que
s'hagués fixat en el detall.
-De fet, encara en estat salvatge,
solen fer una migdiadeta a la nit. Els he anomenat nocturns perquè solen caçar
de nit.
Skywalker va meditar sobre la
informació.
-En aquest cas, potser hauríem de
viatjar de nit -va suggerir -. De tota manera vindran a per nosaltres. Si més
no, estarem desperts i previnguts mentre ells ronden.
Mara va negar amb el cap.
-Ens causarien més complicacions.
Hem de veure el terreny que s'estén davant nostre el màxim possible, per evitar
ficar-nos en carrerons sense sortida. A més, aquest bosc està sembrat de petits
clars.
-En els quals, una vara lluminosa es
veuria molt bé des d'una nau en òrbita, i punt. Sembla que coneixes molt bé
aquest lloc.
-Per saber això, n'hi ha prou que un
pilot observador sobrevoli el bosc -va grunyir la jove.
No obstant això, sabia que Skywalker
tenia raó. Va recolzar l'esquena contra el rugós tronc. «Coneix el teu
territori» era la primera regla que li havien inculcat, i el primer que havia
fet després d'ingressar en l'organització de Karrde. Havia estudiat els mapes
aeris del bosc i el territori circumdant. Havia donat llargues passejades, tant
de nit com de dia, per familiaritzar-se amb el paisatge i els sorolls. Hi havia
perseguit i matat diversos vornskrs i a altres depredadors, per aprendre els mètodes
més ràpids d'acabar amb ells. Fins i tot havia convençut a un home de Karrde
perquè sotmetés diverses plantes natives a anàlisis biològiques, per tal
d'esbrinar quines eren comestibles i quines no. A part del bosc, sabia alguna
cosa sobre els pobladors i la política local, i havia ocultat part dels seus
guanys en un lloc on pogués recuperar-los amb facilitat.
Estava més preparada que qualsevol
membre de l'organització de Karrde per sobreviure fora dels límits del
campament. Sent així, per què posava tanta obstinació a tornar?
No era pel bé de Karrde, d'això
n'estava segura. Tot el que havia fet per ella (proporcionar-li treball,
donar-li un càrrec, els successius ascensos) ho havia pagat de sobres amb
treball i servei. No li devia res, ni ell a ella. La història que hagués
inventat per explicar a Thrawn l'incident de la tarda estava destinada a salvar
el seu coll, no el de Mara. I si s'adonava que el gran almirall no se
l'empassava, disposava de perfecta llibertat per treure al seu grup de Myrkr
aquesta nit i desaparèixer en un dels seus nombrosos amagatalls, dispersos per
tota la galàxia.
Només que no ho
faria. Seguiria al seu lloc, enviant a un grup d'exploració darrere l'altre,
esperant que Mara sortís del bosc. Encara que no ho fes mai.
Tot i corrent el
risc d'esgotar la paciència de Thrawn.
Mara va serrar les
dents quan davant els seus ulls va passar la desagradable imatge de Karrde
acorralat contra la paret d'una cel·la per un androide interrogador. Perquè
ella coneixia Thrawn; coneixia la tenacitat i els límits de la paciència del
gran almirall. Esperaria i observaria, o deixaria que algú ho fes per ell,
mentre es verificava la història de Karrde.
I si ni ella ni
Skywalker tornaven a aparèixer, arribaria a la conclusió errònia, gairebé amb
tota seguretat. En aquest moment, sotmetria a Karrde a un interrogatori
professional imperial, i a la llarga esbrinaria qui era el presoner.
I després ordenaria
l'execució de Karrde.
La cúpula de
l’androide va girar uns quants graus i va emetre un insistent refilo.
-Crec que R2 ha
captat alguna cosa -va dir Skywalker, incorporant-se.
-Res de trucs -va
dir Mara.
Va agafar la seva
vara lluminosa, la va apuntar cap a l'ombra que ja havia vist moure’s, i va
connectar l'artefacte.
Un vornskr va
aparèixer emmarcat en el cercle de llum, amb les urpes davanteres clavades a la
terra. La seva cua s'agitava lentament amunt i avall. No va prestar atenció a
la llum, sinó que va continuar avançant cap a Skywalker.
Mara va deixar que
donés altres dos passos i li va travessar el cap.
L'animal es va
ensorrar sobre el terra, i la seva cua es va agitar per última vegada. Mara va
escombrar la zona amb la vara lluminosa, i després la va apagar.
-Encara sort que
comptem amb els sensors del teu androide -va dir amb sarcasme.
-Bé, sense ell no
hauria sabut que ens aguaitava un perill -va contestar amb ironia Luke -.
Gràcies.
-Oblida-ho -va
grunyir ella.
Va seguir un breu
silenci.
- Els vornskrs
domèstics de Karrde pertanyen a una espècie diferent, o els va tallar la cua?
-Va preguntar Skywalker.
Mara va mirar en la
foscor, impressionada. Gairebé ningú s'hauria fixat en aquest detall.
-El més nou -va
respondre -. Les seves cues s'utilitzen com fuets. Són molt doloroses, i
contenen un verí poc virulent. Al principi, Karrde no volia que la seva gent
caminés per aquí plena de vergassades, després vam descobrir que llevar-los la
cua també eliminava gran part de la seva agressivitat.
-Semblaven molt
dòcils, fins i tot amigables.
Només que no
s'havien mostrat cordials amb Skywalker, va recordar Mara. Aquí, el vornskr
havia fet cas omís d'ella, dirigint sense vacil·lar cap a Luke. Coincidència?
-Ho són -va dir en
veu alta -. En alguna ocasió ha pensat vendre'ls com animals guardians, però
mai ha explorat el mercat potencial.
-Bé, pots dir-li que
m'agradaria servir com a referència -va respondre amb sequedat Skywalker -.
Després d'haver tingut a un vornskr a dos pams de la meva cara, crec que a cap
intrús li faria gràcia passar dues vegades per aquesta experiència.
Mara va torçar els
llavis.
-Acostuma't -li va
aconsellar -. Encara estem molt lluny del límit del bosc.
-Ja ho sé.
-Skywalker va tornar a tendir-se -. Per sort, ets una excel·lent tiradora.
Va guardar silenci.
Es disposava a dormir..., donant per fet que ella faria el mateix.
«Desenganya't», va
pensar amb sarcasme la jove. Va treure de la butxaca un tub de píndoles
estimulants. La seva ingesta continuada arruïnaria la salut de qualsevol en poc
temps, però dormir a cinc metres d'un enemic l’arruïnaria molt abans.
Es va immobilitzar,
amb el tub a la mà, i va mirar a Skywalker, als seus ulls tancats, el seu
rostre serè, lliure de tota preocupació en aparença. Li va resultar estrany,
perquè si algú tenia motius per estar preocupat, era ell. Desposseït dels seus
poders Jedi per un planeta infestat d’ysalamir, atrapat en un bosc d'un planeta
el nom i ubicació ni tan sols coneixia, i envoltat de vornskrs que feien cua
pel privilegi de matar-lo, hauria d'estar amb els ulls oberts de bat a bat i
bombant adrenalina sense parar.
Potser estava
fingint, amb l'esperança que ella baixés la guàrdia. Mara ho intentaria, en la
situació inversa.
Però potser era una
mica més del que aparentava. Més que un cognom il·lustre, un càrrec polític i
una bossa de trucs Jedi.
Va estrènyer la boca
i va recórrer amb els dits l'espasa de llum que penjava del seu costat. Sí, era
una mica més, per descomptat. Independentment del que hagués passat al final,
aquell final terrible, confús i mortífer, no li havien salvat els seus trucs
Jedi, sinó una altra cosa. Una cosa que procuraria descobrir abans que es
produís el final d’Skywalker.
Va treure una
píndola del tub i se la va empassar, després de prendre una ferma decisió. No,
els vornskrs no acabarien amb Luke Skywalker. Ni tampoc els imperials. Quan
arribés el moment, ella el mataria amb les seves pròpies mans. Estava en el seu
dret. Era el seu privilegi, el seu deure. Va adoptar una posició més còmoda i
es va disposar a esperar que transcorregués la nit.
Els sorolls nocturns
del bosc s'escoltaven dèbilment en la llunyania, barrejats amb els sons de la
civilització que sorgien de l'edifici que tenia a la seva esquena. Karrde va
beure de la seva copa, va escodrinyar la foscor, i es va sentir més cansat que
mai.
En tan sols un dia,
tota la seva vida havia canviat.
Al seu costat, Drang
va aixecar el cap i el va moure cap a la dreta.
- Companyia? -Va
preguntar Karrde, i va mirar en aquella direcció.
Una silueta borrosa,
tot just visible a la llum de les estrelles, avançava cap a ell.
- Karrde? -Va cridar
en veu baixa la veu d'Aves.
-Aquí –el va
orientar Karrde -. Agafa una cadira i reuneix-te amb mi.
-Ja em va bé així
-va dir Aves. Va seure a terra al seu costat, amb les cames creuades -. En
qualsevol cas, he de tornar a la Central molt aviat.
- El missatge
misteriós?
-Sí. En què dimonis
estava pensant Mara?
-No ho sé -va
confessar Karrde -. En alguna cosa intel·ligent, suposo.
-És possible. Només
confio que siguem prou intel·ligents per desxifrar-lo.
Karrde va
capcinejar.
- Solo i Calrissian
ja s'han ficat al llit?
-Van tornar a la seva
nau -va dir Aves, en to malhumorat -. Crec que no confien en nosaltres.
-Donades les
circumstàncies, no pots tirar-los la culpa. -Karrde va gratar el cap de Drang
-. Potser els convencem que estem de la seva part, quan demà al matí traguem
els registres de l'ordinador d’Skywalker.
-Sí. Anem a fer-ho?
Karrde es va
humitejar els llavis.
-No tenim una altra
elecció, Aves. Són els nostres convidats.
Aves va esbufegar.
-El gran almirall
s'enfadarà.
Karrde va arronsar
les espatlles.
-Són els nostres
convidats -va repetir.
Va notar que Aves
s'encongia d'espatlles en la foscor. Hi havia comprès. Aves comprenia els
deures i requisits d'un amfitrió. Al contrari que Mara, obstinada a negar
l'aterratge al Falcó Mil·lenari.
Tant de bo li hagués
fet cas. Tant de bo.
-Vull que organitzis
un grup d'exploració per demà al matí -va dir a Aves -. Atesa la situació,
potser no servirà de res, però cal provar-ho.
-Molt bé. No ens
ensopegarem amb els imperials?
Karrde va fer una
ganyota.
-Dubto que segueixin
explorant. Aquesta nau que va sortir subreptíciament del Destructor Estel·lar
fa una hora semblava una llançadora d'assalt camuflada. Sospito que
s'instal·laran a Hyllyard City i esperaran que Mara i Skywalker caiguin en els
seus braços.
-Sembla raonable.
Què passaria si no els trobem abans?
-Haurem de
rescatar-los dels milicians. Creus possible reunir una partida en aquest
efecte?
Aves va esbufegar a
sota veu.
-Dit i fet. He
parlat amb diverses persones des que vas fer l'anunci, i puc dir-te que hi ha
un bon ambient al campament. Deixant a part el d'heroi de la Rebel·lió i tot
això, molta gent es creu en deute amb Skywalker perquè els va alliberar del jou
permanent de Jabba el Hutt.
-Ja ho sé -va dir
Karrde en to ombrívol -. I aquest entusiasme podria causar problemes, perquè si
no podem alliberar Skywalker dels imperials... Bé, no podem permetre que
l'agafin viu.
Es va produir un
llarg silenci.
-Entenc -va dir per
fi Aves, en veu molt baixa -. Serà igual, pel que fa a les sospites de Thrawn.
-La sospita és
millor que la prova inequívoca -li va recordar Karrde -. Si no podem
localitzar-los mentre segueixin al bosc, això serà el millor que aconseguim.
Aves va moure el
cap.
-No m'agrada.
-Ni a mi, però hem
d'estar preparats per qualsevol eventualitat.
-Comprès. -Aves va
seguir assegut en silenci uns moments. Després, es va aixecar amb un sospir -.
Serà millor que torni, a veure si Ghent ha fet algun progrés amb el missatge de
Mara.
-I després, ves al
sobre. Demà serà un dia molt agitat.
-Molt bé. Bona nit.
Aves va marxar, i la
suau barreja dels sorolls del bosc va tornar a envair la nit. Sorolls que
significaven molt per als animals que els produïen, però res per a ell.
Sons sense sentit...
Va moure el cap,
esgotat. Què havia intentat fer la Mara amb aquell missatge tan críptic? Era
alguna cosa senzilla, cosa que ell o qualsevol dels seus companys podien
desxifrar sense dificultat?
O s'havia superat
per fi la dama que sempre jugava a sàbacc amb les cartes atapeïdes contra el
pit?
A la llunyania, un
vornskr va emetre el seu peculiar escataineig o ronc. Drang va aixecar el cap.
- Algun amic teu?
-Va preguntar Karrde, i va parar l'orella quan un altre vornskr va corejar el
primer crit.
En una altra època,
Sturm i Drang havien estat salvatges com aquells, abans que els domestiqués.
Igual que Mara, quan
l'havia acceptat en l'organització. Es va preguntar si algun dia s’amansaria.
Es va preguntar si
resoldria el problema, matant a Skywalker.
El cloqueig o ronc
es va repetir, aquesta vegada més a prop.
-Anem, Drang -va dir
al vornskr, i es va posar dret -. És hora de retirar-nos.
Es va detenir a la
porta per llançar una última mirada cap al bosc. Un sotrac de malenconia, i
d'alguna cosa molt semblant a la por, el va recórrer. Sí, el gran almirall
anava a enfadar-se. Anava a enfadar-se molt.
Fos com fos, Karrde
sabia que una fase de la seva vida havia acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada