12
El primer que la Leia
va notar va ser l'olor, mentre despertava a poc a poc: una olor de fum, que li
va recordar les fogueres dels ewoks d'Endor, però més penetrant. Una aroma
càlida, casolà, com quan acampava de petita a Alderaan.
I llavors es va
despertar del tot i va recordar on era. Va obrir els ulls i...
Es va trobar estesa
en una màrfega del rostidor noghri. El mateix lloc on havia caigut adormida a la
nit.
Es va incorporar,
sentint-se alleujada i avergonyida alhora. Després de la inesperada visita del
gran almirall, va comprendre que gairebé esperava despertar-se en una cel·la
d'un Destructor Estel·lar. Hi havia subestimat la paraula d'honor dels noghri.
Els seus budells van
rondinar, i li van recordar que havia passat molt temps des de l'última vegada
que havia dormit. Un dels bessons va donar una puntada, per recordar la seva
existència.
-D'acord –el va
tranquil·litzar -. Capto la idea. És hora d'esmorzar.
Va agafar una
pastilla alimentària, va mossegar un tros i va examinar la graella mentre
mastegava. Al costat de la porta, la màrfega destinada a Chewbacca era buida.
Per un moment, el temor d'una traïció es va despertar de nou en el seu
interior, però una mica de concentració mitjançant la Força va silenciar les
seves preocupacions. En Chewbacca era a prop, i res indicava que existís
perill. «Tranquil·litza't», es va ordenar. Va treure un vestit de vol net de la
maleta i va començar a desvestir-se. Els noghri no eren uns salvatges, sinó un
poble honorable, a la seva manera, i no la lliurarien a l'Imperi. Abans
l’escoltarien, com a mínim.
Va devorar la resta
de la tauleta i va acabar de vestir-se, procurant que el cinturó no premés
massa la seva prominent panxa. Va treure l'espasa de llum de sota de la màrfega
i se la va cenyir a un costat. Va recordar que l'arma havia confirmat a
Khabarakh la seva identitat; confiava que la resta dels noghri responguessin de
la mateixa manera. Es va dirigir cap a la porta, va practicar els exercicis
Jedi per asserenar-se i va sortir a l'exterior.
Tres nens noghri
jugaven amb un globus inflable davant la porta. La seva pell grisenca brillava
de suor sota la llum del sol. Una llum que no havia de durar molta estona, una
capa de núvols que s'estenia fins a l'oest començava a desplaçar-se cap al sol
naixent. Tant millor. Una capa espessa de núvols dificultaria les observacions
telescòpiques del poble que es realitzessin des del Destructor Estel·lar, i
també diluiria els senyals infrarojos que en Chewbacca i ella emetien.
Va veure que els
tres nens havien deixat de jugar i formaven una fila al davant.
-Hola -va dir, i va
somriure.
El nen del mig es va
avançar i va caure de genolls, en una maldestra però acceptable imitació del
gest de respecte que realitzaven els seus majors.
-Mal'ary'ush –miolà -. Miskh'ha'ra isf chrak'mi'sokh. Mir'es kha.
-Entenc -va dir la
Leia, desitjant de tot cor que C3PO estigués al seu costat. Mentre es
preguntava si valdria la pena cridar-lo pel comunicador, el nen va tornar a
parlar.
-Jo et saludo,
Mal'ary'ush -va dir en un bàsic confús, intel·ligible -. La maitrakh t'ezpera
al dukha.
-Gràcies.
Guàrdies a la porta
ahir a la nit; benvingudes oficials al matí. Feia la impressió que els nens
noghri eren iniciats molt aviat en els rituals i responsabilitats de la seva
cultura.
-Acompanyeu-me, si
us plau -els va convidar.
El nen va realitzar
el mateix gest de respecte i es va aixecar. Va caminar en direcció a l'ampli
edifici circular al costat del qual en Khabarakh havia aterrat la nit anterior.
La Leia el va seguir, i els altres dos nens la van flanquejar. Els va mirar de
reüll mentre caminaven, intrigada pel color clar de la seva pell. La pell d’en
Khabarakh era gris acer, la de la maitrakh era molt més fosca. Existien
diferents tipus racials entre els noghri, o el seu color es tornava fosc a
mesura que envellien? Va prendre nota mental de preguntar-ho a Khabarakh.
El dukha, vist a la
llum del dia, era molt més complex del que semblava. Les columnes que
s'elevaven cada pocs metres al voltant de la paret semblaven estar fetes de
tronc d'arbre, polides fins a imitar el marbre negre. La fusta brillant que
constituïa la resta de la paret estava coberta, gairebé fins a la meitat de la
seva altura, de talles molt treballades. A mesura que s'acostaven, va observar
que la franja metàl·lica de reforç que envoltava l'edifici, situada sota dels
ràfecs, també estava decorada. Era evident que els noghri agradaven de combinar
el funcionalisme i l'art. L'edifici feia uns vint metres d'ample i quatre d'alt,
més altres tres o quatre de sostre cònic. Es va preguntar quantes columnes
interiors sustentarien el conjunt.
Entre dues de les
columnes s'havien practicat a la paret altes portes dobles, flanquejades en
aquell moment per dos nens noghri molt tibats. Van obrir les portes quan la
Leia es va acostar. Va donar les gràcies i va entrar.
L'interior del dukha
no era menys impressionant que l'exterior. Consistia en una àmplia sala, amb
una espècie de tron a la part posterior,
una petita cabina de sostre inclinat i finestra de malla recolzada contra la
paret, entre dues columnes de la dreta, i un plànol mural just davant, a la
paret de l’esquerra. No hi havia columnes de sustentació internes. En canvi,
una sèrie de pesades cadenes corrien des de la part superior de cada columna
fins a la vora d'un ampli plat còncau que penjava sobre el centre de la sala.
Des del seu interior, llums ocultes il·luminaven difusament el sostre.
A pocs metres davant
del pla, un grup d'uns vint nens estaven asseguts en semicercle al voltant de
C3PO, que els estava explicant un conte en el seu idioma, amanit amb efectes
sonors ocasionals. Li va recordar la versió condensada de la seva lluita contra
l'Imperi que havia explicat als ewoks, i la Leia va confiar que l'androide es
recordés de no vilipendiar a Darth Vader. Esperava que l’obeís, ja l'hi havia
picat bastant durant el viatge.
Va captar un lleu
moviment a la seva esquerra. En Chewbacca i en Khabarakh estaven asseguts cara
a cara a l'altre costat de la porta, embrancats en una silenciosa activitat que
protagonitzaven mans i canells. El wookiee es va interrompre i va mirar en la
seva direcció. La Leia va fer-li un capcineig, donant a entendre que tot anava
bé, i va tractar de discernir a què es dedicaven Chewie i en Khabarakh. Si més
no, feia l'efecte que el seu objectiu no consistia a desmembrar al noghri.
Valia més això que res.
-Lady Vader -va dir
una greu veu noghri. La Leia es va tornar i va veure que la maitrakh s'acostava
a ella -. Bon dia. Ha dormit bé?
-Molt bé. La seva
hospitalitat ha estat impecable.
Va mirar C3PO, i es
va preguntar si hauria de servir com a traductor. La maitrakh no va entendre el
seu gest.
-És l'hora
d'història dels nens -va dir -. La seva màquina es va prestar amablement a
explicar l'última història sobre el nostre senyor Darth Vader. L'enfrontament
final de Vader amb l'emperador, que provocaria la seva mort, mentre la vida
d’en Luke penjava d'un fil.
-Sí -va murmurar la
Leia -. Només al final va aconseguir lliurar-se de la xarxa d'intrigues i
enganys teixida per l'emperador.
La maitrakh va
romandre en silenci un instant. Després, es va remoure.
-Segueixi’m, lady
Vader.
Va començar a
caminar paral·lela a la paret. La Leia la va imitar, i es va adonar per primera
vegada de què les parets interiors del dukha també estaven decorades amb
gravats. Un resum històric de la seva família?
-El meu tercerfill
s'ha guanyat el respecte del seu wookiee -va dir la maitrakh, assenyalant-los -.
Ahir a la nit, el nostre senyor el gran almirall va venir a buscar proves que
el meu tercerfill l'havia enganyat sobre l'avaria de la seva nau voladora.
Gràcies al seu wookiee, no va trobar aquestes proves.
La Leia va
capcinejar.
-Sí, en Chewie m'ho va
explicar ahir a la nit. No sé ben bé com funcionen les naus, però sé que és
difícil fingir un parell d'avaries, tal com ell ho va fer. Per sort per a tots,
va tenir la previsió i l'habilitat de fer-ho.
-El wookiee no és
membre de la seva família o clan -va indicar la maitrakh -, però vostè confia
en ell, com si fos un amic, oi? -La Leia va respirar fondo.
-Mai vaig conèixer
el meu veritable pare, Lord Vader. Vaig ser traslladada a Alderaan, i el virrei
em va educar com si fos la seva filla. A Alderaan, com passa aquí, les
relacions familiars eren la base de la nostra cultura i la nostra societat.
Vaig créixer aprenent-me de memòria llistes d'oncles, ties i cosins, i vaig
aprendre a col·locar-los en l'ordre de la meva línia adoptiva.-Indicant a
Chewbacca -. En Chewie només era un bon amic. Ara, forma part de la meva
família, com el meu marit i el meu germà.
- Per què han vingut
aquí?
-En Khabarakh em va
dir que el seu poble necessitava ajuda. Vaig pensar que potser podria fer
alguna cosa.
-Algú dirà que ha vingut
a sembrar la discòrdia entre nosaltres.
-Vostè ho va dir
ahir a la nit -li va recordar la Leia -. Només puc donar-li la meva paraula que
aquesta no és la meva intenció.
La maitrakh va
emetre un llarg xiuxiueig que va finalitzar amb un doble petament de les seves
dents afilades.
-La fi i l'objectiu
no sempre coincideixen, lady Vader. Ara, només servim a un superclan. Hauria de
demanar ajuda a una altra gent. Aquesta és la llavor de la discòrdia i la mort.
La Leia es va
humitejar els llavis.
- Els satisfà servir
a l'Imperi? -Va preguntar -. Proporciona al seu poble una vida millor, o un
honor gran?
-Servim a l'Imperi
com un sol clan. La seva petició d'ajuda ens causaria els conflictes d'abans.
-Havien arribat al pla mural, i la maitrakh va estendre la mà cap a ell -. Veu
la nostra història, lady Vader?
La Leia va estirar
el coll. Pulcres línies gravades d'escriptura alienígena cobrien les dues parts
inferiors del mural. Cada paraula s'enllaçava amb una dotzena d'altres
mitjançant un laberint de línies verticals, horitzontals i diagonals, i cada
solc semblava d'amplada i profunditat diferents. Llavors, va comprendre: el pla
era un arbre genealògic de tot el clan Kihm'bar, o d'aquesta família en
particular.
-La veig -va dir.
-Llavors, repararà
en la terrible destrucció de vides provocada pels conflictes d'abans.
La maitrakh va
indicar tres o quatre punts del pla, que la Leia no distingia de la resta.
Segons sembla, llegir les genealogies noghri exigia una destresa especial.
-No vull tornar a
aquells dies -va continuar la maitrakh -. Ni tan sols per la filla de lord
Darth Vader.
-Comprenc -va dir la
Leia en veu baixa, i es va estremir quan els fantasmes de Yavin, Hoth i Endor
es van alçar davant seu -. He vist més conflictes i morts en la meva vida dels
que creia possibles. No tinc el menor desig d'augmentar la llista.
-En aquest cas, serà
millor que marxi -va dir amb fermesa la maitrakh -. Ha de marxar i no tornar,
mentre l'Imperi perduri.
Van reprendre el seu
passeig.
- No hi ha altra
alternativa? -Va preguntar la Leia -. I si pogués convèncer a tot el seu poble
que deixés de servir a l'Imperi? No hi hauria conflictes entre vosaltres.
-L'emperador ens va
ajudar quan ningú ho va fer -li va recordar la maitrakh.
-Perquè nosaltres
ignoràvem les seves necessitats -va replicar la Leia.
Va sentir una
fiblada de culpabilitat per no ser del tot sincera. Sí, l'Aliança ignorava la
situació desesperada del planeta, i sí, la Mon Mothma i els altres líders
haurien desitjat aportar la seva ajuda, si ho hagués sabut, però el problema es
trobava en si hauria tingut recursos per fer-ho.
-Ara ho sabem, i els
hi oferim la nostra ajuda.
- Ens ofereixen la
seva ajuda desinteressada, o només per què els hi prestem la nostra col·laboració,
abandonant l'Imperi? No ens agrada interpretar el paper d'os entre staves
famolencs.
-L’Emperador els va
utilitzar -va replicar la Leia -, igual que els utilitza ara el gran almirall.
Compensa l'ajuda que els ha proporcionat el sacrifici dels fills que els han
arrabassat i enviat a la mort?
Van recórrer altres
vint passos abans que la maitrakh s'aturés.
-Els nostres fills
s'han anat -va dir en veu baixa -, però els seus serveis ens han procurat la
vida. Vostè va arribar en un vehicle volador, lady Vader. Va haver de veure les
penalitats infligides a la nostra terra.
-Sí -va dir la Leia,
i va sentir un calfred -. Ignorava l'enormitat de la destrucció.
-La vida a Honogrh
sempre ha estat una lluita. Ha estat difícil conquerir la terra. Ja va veure en
la història quantes vegades es va perdre aquesta lluita, però després de la
batalla en el cel...
Es va estremir, amb
un moviment peculiar que va semblar desplaçar des dels seus malucs fins a les
espatlles.
-Va ser com una
guerra entre déus. Ara, sabem que va ser un enfrontament aeri entre naus
voladores, però en aquell moment no sabíem res de tals aparells. Els seus llums
van il·luminar el cel, tota la nit i tot el dia següent, i les muntanyes es van
estremir. I no obstant això, no se sentien trons, com si els déus estiguessin
massa enfurismats per cridar mentre lluitaven. Recordo que em va espantar més
el silenci que qualsevol altra cosa. Només en un moment determinat vam sentir
un estrèpit llunyà, com un tro. Va passar molt temps abans de saber que una de
les nostres muntanyes més altes havia perdut la seva cimera. Després, els rajos
van cessar, i vam alimentar l'esperança que els déus s'haguessin portat la seva
guerra lluny de nosaltres. Fins que es va desencadenar el terratrèmol.
La maitrakh va fer
una pausa, i un altre sotrac va recórrer el seu cos.
-Els raigs
significaven la ira dels déus. El terratrèmol va ser el seu martell de guerra.
Ciutats senceres van desaparèixer quan la terra es va obrir sota elles.
Muntanyes de foc adormides durant segles van escopir flames i fum que van
enfosquir el cel. Boscos i camps es van cremar, així com ciutats i pobles que
havien resistit l'embat del terratrèmol. Els que havien mort van propagar
malalties, i les morts es van succeir. Va ser com si la fúria dels déus del cel
s'hagués contagiat als déus de la terra, com si haguessin entaulat una batalla
entre ells. I després, quan gosàvem confiar que tot hagués acabat, va començar
a caure la pluja d'olor estrany.
La Leia va moure el
cap, conscient de la dolorosa successió d'esdeveniments. Una nau de guerra
s'havia estavellat, provocant successius terratrèmols i alliberant productes
químics tòxics, que el vent va transportar i la pluja va sembrar per tot el
planeta. Les naus modernes utilitzaven alguns d'aquests productes químics, però
eren les antigues les que transportaven els més virulents.
-Naus antigues... Aquelles
amb què comptava l'Aliança Rebel al principi.
Una onada de
culpabilitat va traspassar el seu estómac com un ganivet. «Nosaltres ho vàrem
provocar -va pensar desolada -. La nostra nau. La nostra culpa.»
- Va ser la pluja el
que va matar les plantes?
-Els imperials
tenien un nom per al que transportava la pluja -va dir la maitrakh -. No sé el
que era.
-Això vol dir que
van arribar poc després del desastre. Lord Vader i els altres.
-Sí. -La maitrakh va
fer un gest que abastava tot el terreny circumdant -. Ens havíem reunit aquí,
els que sobrevivim i vam poder efectuar el viatge. Era un terreny neutral per a
tots els clans. Ens reunim per buscar una manera de sobreviure, i aquí ens va
trobar lord Vader.
Van caminar en
silenci un minut més.
-Alguns van creure
que era un déu -va continuar la maitrakh -. Tots el temien a ell i a la nau
platejada en què havia baixat del cel. No obstant això, la por es barrejava amb
la còlera cap als déus, i dues desenes parts dels guerrers van decidir atacar.
-I van ser
massacrats -va replicar la Leia.
Es va encongir pensant
en la imatge d'éssers primitius desarmats atacant a les tropes imperials.
-No van ser
massacrats –la va corregir la maitrakh, amb una nota d'orgull a la veu -. Només
uns quants guerrers van morir en la batalla. A canvi, van matar molts dels
acompanyants de lord Vader, malgrat les seves armes de llamps i la seva
indumentària de pedra. Només quan el propi Lord Vader va intervenir, els
guerrers van ser derrotats. No obstant això, en lloc de destruir-nos, com li
van aconsellar alguns dels seus acompanyants, ens va oferir la pau. La pau, i
la benedicció i ajuda de l'emperador.
La Leia va assentir
amb el cap. Una peça més del trencaclosques encaixava. S'havia preguntat per
què l'emperador havia perdonat la vida a un petit grup de no humans primitius.
Però no humans primitius, tan dotats per naturalesa per al combat, era una cosa
molt diferent.
- Quina mena d'ajuda
els va proporcionar?
-Tota la que
necessitàvem. Menjar, eines i medicaments, sense més dilació. Més tard, quan la
pluja estranya va enverinar les nostres collites, va enviar androides de metall
per eliminar el verí de la nostra terra.
La Leia va
arronsar-se, conscient de la vulnerabilitat dels seus bessons, però les
anàlisis no havien trobat rastres de toxicitat en l'aire, i en Chewbacca i en
Khabarakh havien efectuat proves similars del sòl. Els androides
descontaminadors havien eliminat la que surava en l'aire.
- I encara no creix
res de la terra neta?
-Només l'herba kholm
-va dir la maitrakh -. És una planta pobra, i no s'utilitza per menjar, però és
l'únic que creix ara, i fins l'olor ha canviat.
La qual cosa
explicava el color marró uniforme que en Chewbacca i ella havien vist des de
l'espai. D'alguna manera, aquella planta en particular s'havia adaptat al terra
enverinat.
- Va sobreviure
algun animal?
-Alguns. Els que
menjaven l'herba kholm i els que es van adaptar a menjar-la. Són molt pocs.
La maitrakh va
aixecar el cap, com si observés amb la ment els llunyans turons.
-Aquest lloc mai va
bullir de vida, lady Vader. Potser per això els clans el van escollir com a
terreny neutral. No obstant això, fins i tot en un lloc tan desolat, hi havia
innombrables plantes i animals, ara desapareguts.
Es va aixecar,
rebutjant els records.
-Lord Vader ens va
ajudar d'altres maneres. Va enviar empleats perquè ensenyessin als nostres
fills i filles els usos i costums de l'Imperi. Va promulgar noves ordres per
permetre que tots els clans compartissin la Terra Neta, tot i que els clans mai
havien viscut junts. -Va assenyalar el seu entorn amb un gest -. I va enviar
poderosos aparells voladors a la desolació, perquè ens tornessin els dukhes dels
nostres clans. -Va tornar els seus ulls foscos cap a la Leia -. Tenim una pau
honorable, lady Vader. I la paguem amb gust, sigui quin sigui el preu.
Els nens havien
acabat la classe i s'estaven aixecant. Un d'ells va parlar a C3PO, i va
executar una versió reduïda de la seva reverència fins a terra. L’androide va
contestar. El grup es va encaminar cap a la porta, on dos adults els esperaven.
- L'hora del pati?
-Va preguntar la Leia.
-Les classes han
acabat per ara. Els nens han de participar ara en els treballs del poble. Més
tard, a la nit, rebran les classes preparatòries per servir algun dia a
l'Imperi.
La Leia va moure el
cap.
-Això no és just -va
dir, mentre els nens sortien del dukha -. Ningú ha de vendre els seus fills a
canvi de la vida.
La maitrakh va
emetre un llarg xiuxiueig.
-Hem de pagar el
nostre deute -va afirmar -. De quina altra manera, si no?
La Leia va prémer
l'índex contra el polze. Com, si no? L'Imperi estava molt satisfet amb el
tracte. Havent vist en acció als comandos noghri, no la va estranyar. No els
interessaria en absolut que els noghri paguessin el seu deute d'una altra
manera. I si els noghri consideraven els seus serveis un deute d'honor cap als
seus salvadors...
-No ho sé -va
admetre.
Un moviment va
atreure la seva atenció. En Khabarakh, que seguia assegut a terra de la sala,
s'havia desplomat de costat, amb el canell cenyit per la manassa d’en Chewbacca.
Feia la impressió que estaven lluitant, però l'estat anímic d’en Chewbacca no
indicava còlera.
- Què fan? -Va
preguntar.
-El seu wookiee ha
demanat al meu tercerfill que li ensenyi els nostres mètodes de lluita -va
contestar la maitrakh, amb un timbre d'orgull a la veu -. Els wookiees tenen
una gran força, però desconeixen les subtileses del combat.
Els wookiees no
estarien d'acord amb aquesta afirmació, però la Leia va haver d'admetre que en
Chewbacca, com a mínim, sempre confiava més en la força bruta i en la seva
habilitat amb la ballesta.
-Em sorprèn que li
hagi demanat això a Khabarakh. No confiava en ell.
-Potser és aquesta
mateixa desconfiança la que atia el seu interès -va dir amb sequedat la
maitrakh.
La Leia no va tenir
altre remei que somriure.
-Potser.
Van mirar en
silenci, mentre en Khabarakh ensenyava a Chewbacca dues claus més. Semblaven
variacions de tècniques que la Leia havia après de jove a Alderaan, i es va
estremir en pensar en aquells moviments realitzats per músculs wookiee.
-Ara ja comprèn el
cicle de la nostra vida, lady Vader -va dir la maitrakh en veu baixa -. Es
donarà compte de què encara penja d'un fil. Encara no tenim suficient terra
neta perquè creixi menjar suficient. Hem de seguir comprant a l'Imperi.
-Pagar per la qual
cosa exigeix tants sacrificis als
seus fills.
La Leia va fer una
ganyota. Un deute permanent: la forma més antiga d'esclavitud encoberta de la
galàxia.
-També encoratja als
nostres fills a marxar -va afegir amb amargor la maitrakh -. Encara que
l'Imperi ho permetés, no podríem recuperar a tots els nostres fills. No hi
hauria menjar suficient.
La Leia va
capcinejar. Era un parany perfecte. No esperava menys d’en Vader i l'emperador.
-Mai acabaran de
pagar el deute -va dir a la maitrakh -. Ho sap, oi? Mentre els siguin útils, el
gran almirall s'ocuparà d'això.
-Sí -va contestar la
maitrakh -. He trigat molt temps, però ara ho crec. Si tots els noghri ho
creguessin, potser es produirien canvis.
-Però els altres
noghri segueixen creient que l'Imperi és el seu amic.
-No tots, però
bastants. -Es va aturar i va assenyalar cap al cel -. Veu la llum de les
estrelles, lady Vader?
La Leia va aixecar
la vista cap al plat còncau que penjava a quatre metres del terra, en la
intersecció de les cadenes. Tenia una capa metàl·lica negra, o ennegrida, d'un
metre i mig de llarg, perforada per centenars de diminuts forats. Gràcies a la
llum que sorgia del seu interior i que parpellejava com les estrelles, l'efecte
resultant era una versió estilitzada del cel nocturn.
-Sí.
-Els noghri sempre
han estimat les estrelles -va dir la maitrakh, amb veu llunyana i pensativa -.
Fa molt, molt de temps les adoràvem. Fins i tot després de saber el que eren
van seguir sent les nostres amigues. Molts de nosaltres ens haguéssim anat amb
lord Vader, amb o sense deute, pel plaer de viatjar entre elles.
-Entenc -va murmurar
la Leia -. Molts habitants de la galàxia senten el mateix. És com una
característica innata.
-Una característica
que hem perdut.
-Perdut, no -el va
corregir la Leia, apartant la vista del plat -. Només extraviat. -Va mirar en
Khabarakh i Chewbacca -. Potser si parlés a tots els líders noghri reunits...
- Què els diria?
La Leia es va
mossegar el llavi. Què els diria? Que l'Imperi els estava utilitzant? Però els
noghri ho consideraven un deute d'honor. Que l'Imperi els mantenia a la vora de
l'autosuficiència, sense permetre'ls mai aconseguir-la? Però al pas que
avançava la descontaminació seria difícil demostrar-ho. Que la Nova República i
ella podrien tornar als noghri la seva característica innata? Per què anaven a
creure-la?
-Com veu, lady Vader
-va trencar el silenci la maitrakh -, potser la situació canviï algun dia. Fins
llavors, la seva presència aquí comporta un perill, tant per a nosaltres com
per a vostè. Respectaré la promesa de protecció efectuada pel meu tercerfill, i
no revelaré la seva presència al nostre senyor el gran almirall, però ha de
marxar.
La Leia va respirar
fondo.
-Sí.
La paraula va
esgarrapar la seva gola. Hi havia dipositat grans esperances en les seves
habilitats diplomàtiques i Jedi. Esperances que aquelles habilitats, a més del
seu llinatge, fossin suficients per arrabassar els noghri del puny de l'Imperi
i llançar-los als braços de la Nova República.
I ara, la discussió
havia acabat, gairebé abans d'haver començat. «En què dimonis estaria pensant
quan vaig venir aquí?». Es va preguntar.
-Me n'aniré -va dir
en veu alta -, perquè no vull causar problemes a vostè o a la seva família,
però arribarà un dia, maitrakh, en què el seu poble veurà amb claredat el que
l'Imperi li està fent. Quan això passi, recordeu que sempre estarem disposats a
prestar la nostra ajuda.
La maitrakh va fer
una reverència.
-Potser aquest dia
arribi aviat, lady Vader. Ho espero, igual que altres.
La Leia va assentir
i va forçar un somriure. Acabat abans de començar...
-En aquest cas, hem
de fer els preparatius per...
Es va interrompre
quan les portes dobles es van obrir i un dels nens que muntava guàrdia va
entrar com una exhalació.
-Maitrakh! -Va cridar -. Mira'kh Saar khee hrach'mani vher AHK!-
en Khabarakh es va posar dret a l'instant. La Leia va veure de cua d'ull que
C3PO es posava rígid.
- Què passa? -Va
preguntar.
-La nau voladora del
nostre senyor el gran almirall -va dir la maitrakh, amb la veu i el rostre
denotant un gran cansament -. Ve cap aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada