15
-Tangrene va ser la
nostra màxima gesta -va dir el senador Bel Iblis, mentre buidava la seva copa i
alçava el cap. A l'altra banda de l'enorme però desert saló, el cantiner va
brandar el cap i va preparar més begudes -. En aquell temps, portàvem tres anys
agullonant a l'Imperi -va continuar en Bel Iblis -. Atacàvem petites bases i
transports carregats amb subministraments militars, donant-los tants mals de
cap com podíem, però no va ser fins Tangrene que van començar a concedir-nos la
seva atenció.
- Què va passar a
Tangrene? -Va preguntar en Han.
-Vàrem dinamitar un
centre fonamental de l’Ubictorat -va explicar en Bel Iblis, amb evident
satisfacció -, i després vàrem desaparèixer davant els nassos de tres
Destructors Estel·lars que, en teoria, custodiaven el lloc. Jo diria que va ser
llavors quan vam deixar de ser considerats una molèstia sense importància, i
van començar a prendre’ns seriosament.
-Segur que sí -va
dir en Han, i va moure el cap, admirat. Només tenir a la vista una base de
l'Ubictorat de la Intel·ligència Imperial era ja una proesa, i no diguem volar
i sortir il·lesos -. Quantes baixes van tenir?
-Per sorprenent que
sembli, les cinc naus van escapar. Vàrem patir molts danys, per descomptat, i
una va estar fora de servei durant gairebé set mesos, però va valer la pena.
- No va dir que
tenien sis Cuirassats? -Va preguntar en Lando.
-Ara tenim sis -va corroborar
en Bel Iblis -. En aquell temps, només teníem cinc.
-Ah! -va dir en
Lando, i es va sumir en el silenci.
- Va ser després
d'això quan va començar a canviar de base? -Va preguntar en Han.
En Bel Iblis va
mirar un moment més al Lando abans de tornar-se cap al Han.
-Va ser quan la
mobilitat es va convertir en un objectiu prioritari, en efecte –el va corregir
-, encara que mai havíem passat molt de temps al mateix lloc. De fet, aquest
lloc és el nostre tretzè emplaçament en set anys, oi, Sena?
-Catorzè -va parlar
l'al·ludida -, comptant Womrik i les bases de l'asteroide Mattri.
-Catorze, doncs -va assentir
en Bel Iblis -. Hi haurà reparat en què tots els edificis estan construïts d'un
plàstic de memòria biestable. Resulta relativament fàcil plegar tot i
emmagatzemar-lo en els transports. -Va llançar una rialleta -. Encara que de
vegades ens ha sortit el tret per la culata. Fa temps, a Lelmra, ens va
sorprendre una violenta tempesta, i els raigs van caure tan a prop nostre que
van disparar els mecanismes d'un parell de barracons i un centre de pràctiques
de tir. Es van plegar amb tanta pulcritud com un regal d'aniversari, amb
gairebé cinquanta persones al seu interior.
-Va ser molt
divertit -va intervenir amb sequedat la Sena -. Ningú va morir, per sort, però
vam trigar gairebé tota la nit a alliberar-los, i la tempesta seguia rugint al
nostre voltant.
-La situació es va
calmar poc abans de l'alba -va explicar en Bel Iblis -. Ja ens havíem anat
abans de la nit següent. Ah!
El cantiner havia
arribat amb la ronda de begudes. Tornavisos, com els havia anomenat Bel Iblis:
un combinat de conyac corellià i un extracte de fruites desconegudes, però molt
agres. No era el tipus de beguda que Han esperava trobar en un campament
militar, però estava força bé. El senador va agafar dos gots de la safata. Va
tendir un al Han i l'altre a la Sena. Després, va agafar els altres dos.
-Ja tinc prou,
gràcies -va dir en Lando, abans que en Bel Iblis l'hi passés.
En Han va mirar al
seu amic amb el nas arrufat. En Lando estava assegut molt rígid a la seva
cadira, el rostre impassible, el got mig ple. El seu primer got. En Han va
advertit de sobte que en Lando no l'havia tornat a omplir en l'hora i mitja que
portaven a la sala. Va mirar en Lando i va arquejar lleument les celles. En
Lando li va tornar la mirada, sense alterar l'expressió, va abaixar els ulls i
va prendre un petit glop de la seva beguda.
-Va ser un mes
després de Tangrene, més o menys -va continuar en Bel Iblis -, quan vam
conèixer en Borsk Fey'lya.
En Han es va tornar
cap a ell, amb una punxada de culpabilitat. Estava tan absort en els relats d’en
Bel Iblis que havia oblidat del tot per què en Lando i ell havien emprès
aquesta missió. Potser per això li havia mirat Lando amb tal fredor.
-Sí, Fey'lya -va dir
-. Quines relacions manté amb ell?
-Moltes menys de les
que ell volgués, l'hi asseguro -va respondre en Bel Iblis -. En Fey’lya ens va
fer alguns favors durant els anys de la guerra, i segons sembla pensa que
hauríem estar-li agraïts.
- Quina mena de
favors? -Va preguntar en Lando.
-Petits -va respondre
en Bel Iblis -. Al principi, ens va ajudar a muntar una línia d'abastament a
través de Nova Cov, i en una ocasió ens va avisar que s'acostaven uns Creuers
Estel·lars, quan els imperials van començar a ficar el nas en el sistema, en un
moment delicat. Ell i altres bothans ens van proveir de fons, la qual cosa ens
va permetre comprar equips abans del que hauríem pogut.
-De manera que li
està agraït -va insistir en Lando.
En Bel Iblis va
somriure.
-O en altres
paraules, què vol en Fey'lya de mi?
En Lando no va
somriure.
-No estaria
malament, per començar -va dir.
-Lando -li va advertir
en Han.
-No, cap problema
-va dir en Bel Iblis, i el seu somriure es va esvair -. Abans de contestar,
però, m'agradaria que m'expliquessin una mica la jerarquia de la Nova República.
La posició de la Mon Mothma en el nou govern, les relacions d’en Fey’lya amb
ella... Aquest tipus de coses.
En Han va arronsar
les espatlles.
-És de coneixement
públic.
-Aquesta és la
versió oficial -va dir en Bel Iblis -. Estic preguntant com són les coses en
realitat.
En Han va mirar en
Lando.
-No entenc -va dir.
En Bel Iblis va
prendre un glop del seu tornavís.
-Bé, permetin-me que
sigui més directe -va dir, mentre estudiava el líquid del got -. Què està
tramant la Mon Mothma?
En Han va
experimentar una punxada de còlera.
- És això el que li
ha dit en Breil'lya? -Va preguntar -. Que està tramant alguna cosa?
En Bel Iblis va
alçar els ulls sobre la vora del got.
-Això no té res a
veure amb els bothans -va dir en veu baixa -, sinó sobre la Mon Mothma, punt.
En Han va procurar
dominar la seva confusió i va tractar d'aclarir la seva ment. Hi havia coses de
la Mon Mothma que no li agradaven, moltes coses, per ser sincer. Començant amb
la forma en què obligava a la Leia a exercir les seves arts diplomàtiques, en
lloc de deixar-la concentrar-se en la seva instrucció Jedi. I altres coses que
li tornaven boig. Però per ser sincer...
-Pel que jo sé -va
dir per fi -, l'únic que intenta és formar un nou govern.
- Amb ella al
capdavant?
- Per què no?
Una ombra va creuar
la cara d’en Bel Iblis, i va abaixar els ulls cap al got.
-Suposo que era
inevitable -va murmurar. Va romandre en silenci un moment. Després, va aixecar
la vista, com si hagués pres una decisió -. Vostè diria, per tant, que van a
transformar-se en una república, de facto tant com de nom?
-Jo diria que sí -va
assentir en Han -. Què té a veure això amb Fey'lya?
En Bel Iblis va
arronsar les espatlles.
-Fey'lya opina que
la Mon Mothma exerceix massa poder. Suposo que vostè no estarà d'acord amb
aquesta afirmació.
En Han va vacil·lar.
-No ho sé -va
admetre -, però ja no ho controla tot, com durant la guerra.
-La guerra continua
-li va recordar en Bel Iblis.
-Sí, bé...
-Segons Fey'lya, què
convé fer? -Va preguntar en Lando.
En Bel Iblis va
torçar els llavis.
-Oh, Fey'lya sosté
idees personals i res sorprenents sobre el repartiment del poder, però els
bothans són així. Es barallaran a mort per repartir-se el pastís.
-Sobretot, quan
proclamen que han estat valuosos aliats del bàndol vencedor -va dir en Lando -.
Al contrari que d'altres que podria esmentar.
La Sena es va
remoure en el seu seient, però abans que obrís la boca, Bel Iblis la va detenir
amb un gest.
-S'està preguntant
per què no em vaig unir a l'Aliança -va dir amb calma -. Per què em vaig
decantar per declarar la meva guerra particular a l'Imperi.
-Exacte -va
respondre en Lando, emprant el mateix to -. M'ho pregunto.
En Bel Iblis li va
dirigir una llarga i calculadora mirada.
-Podria donar-li
diverses raons de per què vaig considerar millor per a nosaltres seguir
independents -va dir per fi -. Seguretat, per començar. Es produïen moltes
comunicacions entre les diverses unitats de l'Aliança, la qual cosa implicava
que l'Imperi tenia moltes possibilitats d’interceptar-les. Durant un temps, va
donar la impressió que una de cada cinc bases rebels queia en mans de l'Imperi
per fallades en la seguretat.
-Vam tenir alguns
problemes - va admetre en Han -, però han estat solucionats.
- De debò? -Va
replicar en Bel Iblis -. I aquesta filtració d'informació que procedeix del
mateix palau imperial, segons tinc entès?
-Sí, coneixem la
seva existència -va dir en Han, i es va sentir com un nen castigat de cara a la
paret per no fer els deures -. S'està investigant.
-No n'hi ha prou amb
investigar-ho –li va advertir en Bel Iblis -. Si les nostres anàlisis dels
comunicats imperials són correctes, aquesta filtració té un nom, Font Delta, i
informa personalment al gran almirall.
-D'acord -va dir en
Lando -. Seguretat. Escoltem les altres raons.
-Tranquil, Lando -va
dir en Han -. Això no és un judici, o...
Un gest d’en Bel
Iblis el va interrompre.
-Gràcies, Solo, però
sóc molt capaç de defensar els meus actes -va dir el senador -. I em satisfarà
molt fer-ho..., quan consideri que ha arribat el moment apropiat per a aquesta
conversa.
Va mirar en Lando, i
després va consultar el rellotge.
-Ara, he d'atendre
altres preocupacions. S'està fent tard, i sé que no han tingut temps de
relaxar-se des de l'aterratge. L’Irenez ha traslladat el seu equipatge a un
apartament d'oficials lliure, prop de la plataforma d'aterratge. Temo que és
petit, però confio que els resultarà còmode.
-Es va aixecar -.
Potser després de sopar puguem prosseguir aquesta discussió.
En Han va mirar en
Lando. «Molt a temps», deia l'expressió del seu amic, però va evitar expressar
en veu alta el pensament.
-Ens sembla bé -va
dir a Bel Iblis, en nom dels dos.
-Bé -va somriure en Bel
Iblis -. La Sena m'acompanyarà, però els indicarem on es troben les seves
estances quan sortim. Llevat que prefereixin un guia.
-Sabrem trobar-ho
-li va assegurar en Han.
-Perfecte. Algú
vindrà a buscar-los per al sopar. Fins després.
Van caminar en
silenci la meitat de la distància que els separava de la seva cambra. En Lando
va parlar per fi.
- Vols dir-ho d'una
vegada?
- Dir què? -Va grunyir
en Han.
-Increpar-me per no
haver-me agenollat davant del teu amic
el senador. Fes-ho d'una vegada, perquè hem de parlar.
En Han va mantenir
la vista al front.
-No és que no
t’agenollessis -va replicar -. He vist un Chewie malhumorat comportar-se amb
més educació que tu.
-Tens raó -va
reconèixer en Lando -. Vols seguir enfadat, o et sents disposat a escoltar els
meus motius?
-Bé, podria ser
interessant -va dir amb sarcasme en Han -. Tens bons motius per ser groller amb
un antic senador imperial, eh?
-No ens està dient
la veritat, Han. Si més no, no tota.
- De debò? Qui diu
que ha de comptar-li-ho tot a uns estranys?
-Ell ens va portar
aquí. Per a què, si després ens menteix?
En Han va mirar de
reüll al seu amic, i es va fixar per primera vegada en la tensió que reflectia
el rostre d’en Lando. Estava parlant molt seriosament.
-Molt bé -va dir,
una mica més calmat -. Sobre què va mentir?
-Aquest campament,
per començar. -En Lando va assenyalar l'edifici més proper -. El senador va dir
que canvien sovint d'emplaçament. Catorze llocs diferents en set anys,
recordes? No obstant això, aquest lloc porta aquí més de mig any.
En Han va mirar cap
a l'edifici quan van passar per davant. La suau curvatura dels extrems en què
la memòria plàstica es doblegava, els senyals de desgast en els fonaments.
-Hi ha altres
detalls -va prosseguir en Lando -. Aquell saló del quarter general... Et vas
fixar en la quantitat d'ornaments que hi havia? Una dotzena d'escultures
escampades entre els reservats, un munt de llums. Sense explicar el que penjava
de les parets. Hi havia un panell de pantalla antic muntat sobre el bar
principal, el crono d'una nau prop de la sortida...
-Jo també estava,
recordes? -El va interrompre en Han -. Què vols demostrar?
-Vull demostrar que
aquest lloc no està preparat per ser empaquetat i portat a l'espai en tres
minuts. Ja no. I no és possible envoltar-se de tants luxes i comoditats,
combinant-los amb l'activitat de llançar atacs a gran escala contra les bases
imperials.
-Potser hagin
decidit descansar una temporada.
L'exercici de
defensar Bel Iblis ja començava a incomodar-lo.
-Potser. En aquest
cas, la pregunta és per què. Amb quina finalitat està retenint a les seves naus
i tropes?
En Han va rosegar
l'interior de la seva galta. Va comprendre què insinuava en Lando.
-Creus que ha fet un
tracte amb Fey'lya.
-És la resposta
òbvia. Vas sentir com va parlar de la Mon Mothma, com si esperés que es
proclamés emperadriu d'un moment a un altre? Influència d’en Fey’lya?
En Han va meditar. Era
una bogeria, però no tan enorme com li havia semblat d'entrada. Si Fey'lya pensava
que podia donar un cop d'estat amb sis Cuirassats, havia de portar-se una
desagradable sorpresa.
Però d'altra
banda...
-Espera un moment,
Lando. Això és absurd. Si estan conspirant contra la Mon Mothma, per què ens
han portat aquí?
En Lando va xiular
entre dents.
-Bé, això ens porta
a la pitjor possibilitat, vell amic. Que el teu amic el senador és un
farsant..., i que això és un gegantí complot imperial.
En Han va
parpellejar.
-Ara sí que m'he
perdut.
-Pensa en això -li
va urgir en Lando. Va baixar la veu quan un grup d'homes uniformats van sorgir
per la cantonada d'un edifici i es van desviar en una altra direcció -. Garm
Bel Iblis, donat per mort, ressuscita de sobte? No només viu, sinó amb tot el
seu exèrcit, un exèrcit del que cap de nosaltres ha sentit parlar?
-Sí, però en Bel
Iblis no era ben bé un reclús -va assenyalar en Han -. Hi havia molts
hologrames i enregistraments d'ell quan érem petits. Costaria molt imitar el
seu aspecte i la seva forma de parlar.
-Si tinguessis a mà
aquestes gravacions per comparar-les amb ell, sí -va admetre en Lando -, però
només comptes amb els teus records. No seria tan difícil improvisar una còpia
semblant. I sabem que la base va ser establerta fa més d'un any. Potser
abandonada per altres, i no costaria molt reunir un fals exèrcit.
En Han va moure el
cap.
-trepitges terreny
relliscós, Lando. L'Imperi no es prendria tantes molèsties per nosaltres.
-Potser no va ser
per aquesta causa. Potser ho van fer per al Fey'lya, i nosaltres vam caure en
mig per casualitat.
En Han va arrufar
les celles.
- Per al Fey'lya?
-És clar. Per
començar, l'Imperi manipula el compte bancari de l’Ackbar, la qual cosa posa en
aquest sota sospita i permet que algú el desplaci del seu lloc. Entra Fey'lya,
convençut que té el suport del llegendari Garm Bel Iblis i el seu exèrcit
privat. En Fey'lya mou els seus peons per aconseguir el poder, la jerarquia de
la Nova República es posa en un embolic, i mentre tothom està distret, l'Imperi
ataca i recupera un parell de sectors. Ràpid, net i senzill.
En Han va esbufegar.
- D'això, en dius
senzill?
-Estem tractant amb
un gran almirall, Han -li va recordar en Lando -. Tot és possible.
-Bé, però possible
no significa probable. Si això és cert, per què ens han portat aquí?
- I per què no? La
nostra presència no perjudica el pla. Fins i tot potser el beneficiï. Ens
ensenyen el muntatge, ens envien de tornada, donem el buf sobre Fey'lya, i la
Mon Mothma ordena que tornin algunes naus per protegir Coruscant d'un cop
d'estat que no arriba a materialitzar-se. Més caos i més sectors desprotegits,
perquè els imperials s'apoderin d'ells.
En Han va moure el
cap.
-Crec que dones pals
de cec.
-Potser. I potser tu
confies massa en el fantasma d'un senador corellià.
Havien arribat a la
seva cambra, situats en una doble fila de petits edificis quadrats d'uns cinc
metres de costat. En Han va teclejar la combinació que la Sena li havia dit, i
van entrar.
L'apartament era
senzill i sobri. Consistia en una sola habitació, amb una cuina encastada a un
costat i una porta que havia de conduir a una cambra de bany. Una consola /
taula plegable i dues antiquades butaques folrades d'un gris militar ocupaven
la major part de l'espai, juntament amb els armaris del que semblaven dos llits
plegables, que a la nit ocuparien l'espai reservat a la taula.
-Molt acollidor -va
comentar en Lando.
-Segur que pot
plegar-se i ser transportat fora del planeta en tres minuts -va replicar en Han.
-Estic d'acord -va
assentir en Lando -. Així havia de ser aquell saló, però no ho era.
-Potser van pensar
que un edifici, com a mínim, mereixia tenir un aspecte que no recordés l'època
de les Guerres Clòniques -va suggerir en Han.
-Potser. -En Lando
es va agenollar al costat d'una butaca i va examinar l'extrem del seient
encoixinat -. Probablement les van treure d'aquell Cuirassat.
-Va enfonsar els
dits a la tela gris -. Sembla que ni tan sols van afegir un encoixinat de més,
abans de tornar a folrar-lo amb aquest...
Es va interrompre,
amb el rostre rígid.
- Què passa? -Va
preguntar en Han.
En Lando es va
tornar a poc a poc.
-Aquesta butaca -va
xiuxiuejar -. Per sota no és gris, sinó daurada i blava.
-Perfecte. I què?
-No ho entens. Els
colors que predominen en els interiors de les naus militars de la flota no són
el daurat i el blau. Mai els han fet així. Ni durant l'Imperi, ni durant la
Nova República, ni durant l'Antiga República. Excepte una vegada.
- Quina? -Li va urgir
en Han.
En Lando va respirar
profundament.
-La flota Katana.
En Han el va mirar
fixament i un calfred va recórrer la seva espina dorsal. La flota Katana...
-És impossible,
Lando -va dir -. Hi ha d'haver un error.
-Cap, Han.
En Lando va moure el
cap. Va enfonsar els dits amb més força i va aixecar l'extrem del folre gris, fins
a deixar al descobert el material que cobria.
-En una ocasió, vaig
dedicar dos mesos a investigar la Força Obscura. No hi ha dubte.
En Han va contemplar
la tela blava i daurada, opaca per l'edat, i una sensació d'irrealitat es va
apoderar d'ell. La flota Katana. La Força Obscura. Perduda durant mig segle...
i ara, trobada de sobte.
Potser.
-Necessitem una
prova millor -va dir -. Això no és suficient.
En Lando va
assentir, encara commocionat.
-Això explicaria per
què ens van retenir a la Dama Afortunada
durant tot el viatge. Mai haurien pogut amagar el fet que el seu Cuirassat
volava amb només dos mil tripulants, en lloc dels 16.000 habituals. La flota
Katana.
-Cal que donem una
ullada a l'interior d'una nau -va insistir en Han -. Aquest codi d'identificació
que l’Irenez va enviar... Suposo que no el vas gravar...
En Lando va aspirar
una llarga glopada d'aire i va semblar escopir.
-És probable que
puguem reconstruir-lo, però si tenen una mica de sentit comú, el seu codi
d'entrada no serà el mateix de sortida. De tota manera, crec que no serà
necessari entrar en una d'aquestes naus. N'hi haurà prou amb examinar la
pantalla repetidora que hi ha al saló de la caserna general.
-Molt bé -va assentir
en Han -. Anem a fer una ullada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada