Hereu de l’Imperi (XI)

Anterior

11

-Agafa't, R2-va cridar Luke, quan les primeres turbulències atmosfèriques van començar a sacsejar el caça -. Anem a entrar. Analitzadors disposats?

Es va sentir un refilo afirmatiu des de la part posterior i la traducció va aparèixer a la pantalla del seu ordinador.

-Bé -va dir Luke, i va tornar la seva atenció al planeta embolcallat de núvols que es precipitava al seu encontre.

Era estrany, va pensar, que tots els sensors haguessin fallat en aproximar-se a Dagobah en aquell primer viatge.

O potser no era tan estrany. Potser Yoda els havia neutralitzat de forma deliberada per guiar-lo, sense que ho sospités, al punt d'aterratge pertinent.

I ara, Yoda ja no hi era...

Luke va apartar el pensament de la seva ment. Lamentar la mort d'un amic i mestre era just i honorable, però obsessionar-se innecessàriament en aquella pèrdua era concedir al passat massa poder sobre el present.

El caça va penetrar en la capa inferior de l'atmosfera i, al cap de pocs segons, va quedar embolicat entre els espessos núvols blancs. Luke va observar els instruments, que controlaven un descens lent i suau. L'última vegada que havia vingut, poc abans de la batalla d'Endor, havia aterrat sense problemes, però tampoc tenia intenció de temptar la seva sort. Els sensors d'aterratge dirigien la nau cap a l'antiga llar de Yoda.

-R2, busca un lloc pla per posar-nos, si us plau.

En resposta, va aparèixer un rectangle vermell a la pantalla davantera, cap al costat est de la casa, però a una distància que es podia recórrer a peu.

-Gràcies -va dir Luke a l’androide, i va teclejar el cicle d'aterratge.

Un moment després, agitant les branques dels arbres, es van posar.

Luke es va treure el casc i va alçar la coberta. Els intensos colors dels pantans de Dagobah es van introduir a la cabina, una estranya combinació de dolç i putrefacció que va despertar centenars de records en la seva ment. Aquell moviment lent de les orelles de Yoda, el peculiar però saborós estofat que solia preparar, les pessigolles que el seu borrissol sovint produïa a les orelles d’en Luke sempre que muntava sobre la seva esquena durant l'entrenament. L'entrenament en si: les llargues hores, la fatiga física i mental, la creixent sensació de confiança en la Força, la caverna i les seves imatges de l’indret fosc...

«La caverna?»

Tot d'una, Luke es va aixecar i va portar la mà cap l'espasa de llum, mentre escodrinyava la boira. El caça no havia aterrat a prop de la caverna.

Doncs sí. A menys de cinquanta metres s'alçava l'arbre que creixia just a sobre del lloc maligne, la seva enorme forma ennegrida sobresortia entre els arbres circumdants. A sota i entre les seves arrels retorçades, a penes visible entre la boira i la vegetació, va distingir la fosca entrada a la caverna.

-Meravellós -va murmurar -. Simplement meravellós.

Una sèrie de «bips» interrogatius van sonar a la seva esquena.

-No et preocupis, R2-va dir, mentre dipositava el casc sobre el seient -. Tot va bé. Per què no et quedes aquí, mentre jo..?

El caça va oscil·lar una mica. Va mirar cap enrere i va veure que R2 ja havia sortit i avançava sense vacil·lar.

-És clar que, si ho prefereixes, pots venir amb mi -va afegir amb ironia.

R2 va emetre un altre «bip», no d'alegria, però sí d'alleujament. El petit androide detestava quedar-se sol.

-Espera un moment -va dir Luke -. Baixaré i et donaré una mà.

Va saltar a terra. Estava una mica humit, però era prou ferm per aguantar el pes del caça. Satisfet, va utilitzar la Força per aixecar a R2 i baixar-lo a terra.

Es va sentir de lluny el llarg i estremidor udol d'una au de Dagobah. Luke va parar l'orella, va passejar la vista pel pantà que l'envoltava i es va preguntar per què havia vingut. A Coruscant ho havia considerat important, vital fins i tot, però ara li semblava nebulós. Nebulós i alguna cosa més que estúpid.

R2 va emetre un «bip» inquisitiu. Luke va aparcar les incerteses amb cert esforç.

-Se m’ha acudit que potser Yoda hagués deixat alguna cosa que ens fos útil -va dir a l’androide, triant el motiu que li resultava més fàcil de verbalitzar -. La casa hauria d'estar... -Va mirar a l’entorn seu per orientar-se -per aquí. Anem.

La distància no era gran, però van trigar més en recórrer-la del que havia imaginat. En part pel terreny i la vegetació (havia oblidat com era de difícil anar d'un lloc a un altre pels pantans de Dagobah), però hi havia alguna cosa més: una lleu però persistent pressió en el fons de la seva ment que semblava ennuvolar la seva capacitat de pensar.

Però al final van arribar... i van descobrir que la casa havia desaparegut.

Luke es va quedar immòbil durant un llarg minut, contemplant la massa de vegetació que ocupava el lloc on havia estat la casa. Una intensa sensació de pèrdua va lluitar per imposar-se a la compromesa certesa que s'havia comportat com un idiota. Com havia crescut en els deserts de Tatooine, on un edifici abandonat podia durar mig segle o més, mai se li havia acudit pensar en el que li passaria al mateix edifici després de cinc anys en un pantà.

Al seu costat, R2 va refilar una pregunta.

-Vaig pensar que Yoda hauria deixat cintes o llibres -va explicar Luke -. Una cosa que em donés més informació sobre els mètodes d'entrenament Jedi. No queda gran cosa, oi?

En resposta, R2 va estendre la seva petita placa sensora.

-És igual -va dir Luke, i va començar a caminar -. Ja que hem vingut, com a mínim farem una ullada.

Va trigar uns pocs minuts a fer un corriol entre els arbustos i enfiladisses amb l'espasa de llum, fins arribar al que quedava de les parets exteriors de la casa. Eren runa en la seva major part, que li arribaven a la cintura com a màxim, coberts de diminutes enfiladisses. Dins hi havia més vegetació, que voltava, i en alguns punts perforava, la vella llar de pedra. Les velles olles de ferro pertanyents a Yoda estaven mig enterrades en el fang, cobertes d'una estranya molsa.

R2 va llançar una xiulada amb prou feines audible.

-No, em sembla que no trobarem res útil -va admetre Luke, i es va ajupir per treure una de les olles. Un petit llangardaix va sorgir del seu interior i va desaparèixer entre l'herba -. R2, a veure si trobes alguna cosa electrònica per aquí. Mai el vaig veure utilitzar res per l'estil, però...

Va arronsar les espatlles.

L'androide, obedient, va tornar a aixecar la seva placa sensora. Luke va observar mentre rastrejava d'un costat a un altre..., i de sobte es va aturar.

- Has trobat alguna cosa? -Va preguntar Luke.

R2 va refilar animadament. La seva cúpula va girar cap al camí per on havien vingut.

- Per aquí? -Luke va arrufar les celles i va contemplar les runes que l'envoltaven -. Aquí no hi ha res?

R2 va emetre un «bip», va girar cua i va rodar amb certes dificultats sobre el terreny desigual. Es va aturar, va girar la seva cúpula cap al Luke i va emetre una sèrie de sons que només podien ser una pregunta.

-Bé, ja vaig -va sospirar Luke, reprimint l'estranya sensació de temor que, de sobte, li havia assaltat -. Tu guies.

La llum del sol que es filtrava per la volta de fulles suspesa sobre el cap havia perdut bastant intensitat quan el caça va aparèixer davant seu.

-Ara, on? -Va preguntar Luke -. No aniràs a dir-me que has captat la nostra pròpia nau.

R2 va girar la seva cúpula en rodó, indignat. La seva placa sensora va girar a poc a poc...

I va assenyalar directament a la caverna. Luke va empassar saliva.

- Estàs segur? –L’androide va refilar -. Estàs segur -va dir Luke.

Va contemplar durant un minut la caverna, a penes visible entre la boira, indecís. No hi havia cap necessitat real d'entrar, d'això n'estava segur. El que hagués detectat R2 no ho hauria deixat Yoda. Allà no.

Però què era? Leia s'havia referit a un Jedi Fosc de Bpfassh que havia visitat el lloc. Podia ser alguna cosa d'ell?

Va estrènyer les dents.

-Queda't aquí, R2-va ordenar a l’androide, abans d'encaminar-se a la caverna -. Tornaré el més aviat possible.

La por i la ira, l'havia advertit sovint Yoda, eren esclaus de l’indret fosc. Luke es va preguntar vagament a quin costat servia la curiositat.

L'aspecte de l'arbre que s'alçava sobre la cova era tan maligne com el recordava: retorçat, fosc, malenconiós, com si l’indret fosc de la Força li introduís vida. Potser era així. Luke no estava segur, perquè les emanacions de la caverna inundaven els seus sentits. Eren l'origen de la lleu pressió que experimentava des que va arribar a Dagobah, i per un moment es va preguntar per què els efectes eren més forts que mai.

Potser perquè Yoda sempre havia estat present, i protegia en Luke de l'autèntica força de la cova.

Però Yoda havia mort... i Luke havia d'enfrontar-se sol a la caverna.

Va respirar fondo. «Sóc un Jedi», es va recordar amb fermesa. Va treure el comunicador del cinturó i el va connectar.

- Em sents, R2? -El comunicador va refilar -. Molt bé. Vaig a entrar. Fes-me un senyal quan m'apropi al que has captat.

Va rebre un «bip» afirmatiu. Va tornar el comunicador al seu cinturó i va desembeinar l'espasa de llum. Va tornar a respirar fons, va passar sota les arrels retorçades de l'arbre i va entrar a la caverna.

També seguia tan espantosa com recordava. Fosca, humida, habitada per frenètics insectes i plantes viscoses, el lloc més desagradable que Luke havia trepitjat mai. El terreny li va semblar més traïdor que abans, i en la primera dotzena de passos ja va estar a punt de caure dues vegades, quan la terra va cedir sota el seu pes, prou perquè perdés l'equilibri. Va veure un lloc ben conegut entre la boira i va aferrar l'espasa de llum amb més força, a mesura que s'acostava. En aquest lloc hi havia travat un combat de malson amb un fantasmal i irreal Darth Vader.

Va arribar al punt i es va aturar, rebutjant la por i els records. Aquesta vegada, per al seu alleujament, no va succeir res. Cap Senyor Fosc va sorgir de les tenebres per atacar-lo. Res.

Luke es va humitejar els llavis i va treure el comunicador del cinturó. No, clar que no hi havia res. Ja havia passat per aquesta crisi, i l'havia superat. Redimit i mort Vader, res contenia la caverna d’amenaçador, excepte temors sense nom, irreals, i només si els permetia apoderar-se d'ell. Hauria d’haver-ho comprès des del principi.

- R2? -Va cridar -. Segueixes aquí? -El petit androide va grallar en resposta -. Molt bé -va dir Luke, i va avançar de nou -. Fins on he de...?

Tot d'una, al mig de la frase, gairebé a la meitat d'un pas, la boira de la caverna es va transformar al seu voltant en una visió intermitent, surrealista...

Es trobava en un petit vehicle terrestre descapotable i surava a baixa altura sobre una espècie de pou. La terra no tenia característiques especials, però va notar que una terrible calor emanava d'ella. Alguna cosa el va colpejar amb força a l'esquena i el va empènyer cap a una estreta taula que sobresortia horitzontalment del costat del vehicle...

Luke va contenir l'alè, i va recordar l'escena. Estava de tornada a l’esquif de Jabba el Hutt, a punt de ser executat al Gran Pou de Carkoon.

Al davant, va distingir el veler d’en Jabba, que s'aproximava mentre els cortesans s'apinyaven per veure millor l'espectacle. La boira ocultava molts detalls de l'embarcació, però va veure amb claredat la petita silueta rabassuda d'R2, a la part alta de la nau. Esperava el senyal d’en Luke...

-No penso seguir el joc -va cridar Luke a la visió -. Ja he passat abans per aquesta crisi, i l'he superat.

Però les seves paraules van sonar buides a les seves pròpies oïdes, i mentre les pronunciava va sentir la punxada de la llança del guàrdia a l'esquena, i va notar que queia de la planxa. Es va retorçar en l'aire, va aferrar l'extrem de la taula i va saltar sobre els caps dels guàrdies...

Va aterrar i es va tornar cap al veler, la mà estesa per apoderar-se de l'espasa de llum que R2 li acabava de llançar.

No va arribar al seu poder. L'arma va canviar de direcció i es va desviar cap a l'altre extrem del veler. Luke, desesperat, va intentar apoderar-se'n mitjançant la Força, però sense èxit. L'espasa de llum va continuar la seva trajectòria...

I es va aturar a la mà d'una esvelta dona que s'alçava sola sobre el veler.

Luke la va contemplar, horroritzat. A causa de la boira, i del sol que l’il·luminava per darrere, no va distingir els detalls de la seva cara, però l'espasa de llum que ara empunyava com una recompensa li va dir tot el que necessitava saber. Tenia el poder de la Força, i acabava de condemnar-lo a ell i als seus amics a mort.

I mentre les llances l'empenyien de nou cap a la taula, va sentir a través de la boira el seu riure burleta...

- No! -Va cridar Luke, i la visió es va esvair tan sobtadament com havia aparegut.

Havia tornat a la caverna de Dagobah. El seu front i la seva túnica estaven xopes de suor, i un frenètic xiulet electrònic sorgia del comunicador que subjectava a la mà.

Va respirar fondo, estremit, i va aferrar amb força l'espasa de llum per assegurar-se que encara l’empunyava.

-Estic... –Va empassar saliva per humitejar la seva gola i va provar de nou -. Estic bé, R2- va tranquil·litzar a l’androide -. No passa res. Va fer una pausa i va tractar de comprendre, si desorientació, què estava fent a la cova -. Reps encara aquest senyal electrònic? -R2 va emetre un «bip» afirmatiu -. Segueix davant meu? -Un altre «bip» afirmatiu -. Molt bé -va dir Luke.

Va moure l'espasa de llum, es va assecar de nou la suor del seu front i va avançar amb cautela, intentant mirar en totes direccions alhora.

Però la cova, segons sembla, ja havia desencadenat la seva pitjor influència. Cap altra visió es va interposar en el seu camí. Es va endinsar a la cova i, per fi, R2 el va avisar que havia assolit el seu objectiu.

L'artefacte, un cop net de molsa i fang, va constituir una decepció: un petit cilindre, bastant pla, poc més gran que la seva mà, amb cinc botons triangulars incrustats de rovell en un costat, i una inscripció alienígena gravada en l'altre.

- És això? -Va preguntar Luke, poc convençut que hauria valgut la pena el desplaçament per buscar una cosa tan insignificant -. No hi ha res més? -R2 va emetre un «bip» informatiu i un xiulet que només podia ser una pregunta -. No sé què és -va dir Luke a l’androide -. Potser tu ho reconeguis. Vaig a sortir.

El trajecte de tornada va ser desagradable, però desproveït d'incidents, i al cap de poca estona va sortir per sota de les arrels de l'arbre a l'aire relativament pur del pantà, amb un sospir d'alleujament.

Hi havia enfosquit mentre estava dins, va observar amb certa sorpresa; aquella deformada visió del passat devia durar més del que pensava. R2 havia encès els llums d'aterratge del caça, els raigs es veien com cons boirosos en l'aire. Luke es va obrir pas entre la vegetació i va avançar cap al caça.

R2 l'esperava, i emetia xiulets per a si, que es van transformar en una xiulada d'alleujament quan Luke va sortir a la llum. El petit androide es va bressolar enrere i endavant com un nen nerviós.

-Tranquil, R2. Estic bé –el va tranquil·litzar Luke. Es va ajupir i va treure el cilindre de la butxaca -. Què opines?

L’androide va refilar amb aire pensatiu. La seva cúpula va girar per examinar l'objecte des d'un parell de direccions diferents. Després, de sobte, els refilets es van convertir en un torrent de farfalleigs inintel·ligibles.

- Què? -Va preguntar Luke, intentant desxifrar els sons, i es va preguntar amb ironia per què C3PO mai estava a prop quan el necessitava -. A poc a poc, R2. No puc... Tant és -es va interrompre. Es va posar dempeus i va passejar la mirada al seu voltant -. Crec que no té sentit quedar-nos més temps aquí.

Va mirar de nou cap a la caverna, gairebé oculta per la foscor, i es va estremir. No, no hi havia motius per quedar-se, i un de molt bo per marxar. Difícil de trobar en aquest lloc alguna cosa que aclarís els seus dubtes, va pensar malhumorat. Hauria d’haver-ho endevinat.

-Anem -va dir a l’androide -. Et tornaré al teu lloc. Durant el viatge de tornada m’aniràs explicant el que descobreixis.

L'informe d’R2 sobre el cilindre va ser breu i decididament negatiu. El petit androide no va reconèixer l'artefacte, els seus analitzadors generals no van poder desxifrar les seves funcions, i ni tan sols va identificar l'idioma en què estava escrita la inscripció, i molt menys el seu significat. Luke començava a preguntar-se per què s'havia posat tan nerviós abans l'androide, fins que la seva última frase va aparèixer a la pantalla.

- Lando? -Luke va arrufar les celles i va tornar a llegir la frase -. No recordo haver vist mai a Lando amb un aparell semblant. -Més paraules van aparèixer a la pantalla -. Sí, sé que estava molt ocupat en aquell moment -va admetre Luke, flexionant els dits de la mà dreta artificial inconscientment -. Sol passar quan t’empelten una nova mà. Així que el va entregar al general Madine, o només li ho va ensenyar? -Va aparèixer una altra frase -. Perfecte -va assegurar Luke a l’androide -. Imagino que tu també estaves molt ocupat.

Va mirar la pantalla posterior. La mitja lluna de Dagobah disminuïa de mida per moments. D'entrada, la seva intenció era tornar directament a Coruscant, i esperar que Leia i Han tornessin de Bpfassh, però a jutjar pel que havia sentit, la seva missió podia prolongar-se dues setmanes o més. I Lando l'havia convidat en més d'una ocasió a visitar la seva explotació minera, dedicada a l'extracció de minerals rars, al planeta supercalent de Nkllon.

-Canvi de plans, R2-va anunciar, i va teclejar un nou rumb -. Ens dirigirem al sistema d’Athega per veure Lando. Potser ens pugui explicar què és això.

De camí, va tenir temps de pensar en el torbador somni, visió o el que fos que havia experimentat a la caverna. I de decidir si havia estat alguna cosa més que un somni.

Següent