El Ressorgiment de la Força Obscura (XIV)

Anterior

14

Una de les primeres veritats menors sobre els vols interestel·lars que qualsevol viatger observador aprenia, era que un planeta vist des de l'espai gairebé mai s'assemblava a com era plasmat en els mapes oficials. Capes de núvols dispersos, ombres de les cadenes muntanyoses, efectes distorsionadors de les grans extensions vegetals i enganys òptics en general, es combinaven per disfressar i distorsionar les pulcres línies que els cartògrafs obtenien per ordinador. Era un efecte que havia causat molts mals moments als pilots novells i es proporciona la base per innombrables bromes pràctiques que els tripulants més experimentats gastaven en aquests novells.

Per tant, va ser una sorpresa, considerant el dia en concret i l'angle d'arribada, que el continent més gran del planeta Jomark s'assemblés gairebé exactament al detallat mapa. De tota manera, per ser justos, era un continent bastant petit.

En algun lloc d'aquest continent hi havia un mestre Jedi.

En Luke va tabalejar amb els dits sobre la vora del tauler de control i va contemplar el tros de terra marrona verdosa emmarcada en la coberta del seu caça. Percebia la presència de l'altre Jedi (l'havia sentit només sortir de l’hiperespai), però fins ara no havia pogut establir contacte directe. «Mestre C'baoth? -Va cridar en silenci, provant una vegada més -. Sóc Luke Skywalker. Em sent?»

No hi va haver resposta. O en Luke no ho feia bé, o C'baoth no podia contestar..., o posava a prova deliberadament les potencialitats d’en Luke.

Bé, ja n’estava fart.

-Enfoca un sensor cap al continent principal, R2.

Va passejar la vista per les pantalles i va tractar de posar-se en l'estat mental d'un mestre Jedi que hagués estat fora de la circulació molt de temps. El gruix de terra signatura de Jomark es trobava en aquell petit continent (tot just una illa gran, de fet), però hi havia milers d'illes més petites disseminades per l'immens oceà. En conjunt, sumarien uns tres-cents mil quilòmetres quadrats de terra seca, la qual cosa significava un munt de llocs que investigar.

-Cerca tecnologia, a veure si pots localitzar els centres més poblats.

L’R2 va xiular baixet, mentre analitzava les lectures del caça. Va emetre una sèrie de xiulets, i una pauta de punts va aparèixer superposada a la imatge de la pantalla.

-Gràcies -va dir en Luke.

Va examinar els resultats: La majoria de la població semblava viure a la costa, cosa que no representava cap sorpresa, però també existien centres més petits cap a l'interior, incloent una agrupació de pobles propers a la riba sud del llac en forma d'anell gairebé perfecte.

Va contemplar la imatge amb el nas arrufat, i va demanar més detalls. Va comprovar que no era un simple llac, sinó que s'havia format a l'interior del que quedava d'una muntanya en forma de con. Un con més petit formava una gran illa al centre, de probable origen volcànic, a jutjar pel terreny muntanyós que l'envoltava.

Una regió desolada i eriçada de muntanyes, on un mestre Jedi podria viure retirat durant molt de temps. I un grup de pobles propers on podria acabar amb el seu aïllament quan estigués preparat.

Era un lloc tan bo com qualsevol per començar.

-Bé, R2, aquest serà el punt d'aterratge -va dir, indicant el punt a la pantalla -. Jo m'encarregaré del descens; tu vigila els sensors i avisa’m si veus alguna cosa interessant.

L’R2 va refilar una nerviosa pregunta.

-Sí, o alguna cosa sospitosa -va aprovar en Luke.

L’R2 mai havia cregut que l'atac desencadenat contra ells pels imperials durant la seva última visita hagués estat una mera coincidència.

Van travessar l'atmosfera, van connectar els retropropulsors a mig camí i van sobrevolar els cims de les muntanyes més elevades. Vist de prop, el territori era bastant escabrós, però no tan desolat com en Luke havia pensat al principi. La vegetació abundava a les valls obertes entre les muntanyes, tot i que era escassa als vessants rocosos de les muntanyes. La majoria dels canons sobre els quals passaven albergaven un parell de cases com a mínim, i de vegades un llogaret, massa petit perquè els sensors del caça el percebessin.

S'acostaven pel sud-oest del llac, quan l’R2 va localitzar la mansió penjada sobre la vora.

-Mai havia vist un edifici semblant -va comentar en Luke -. Captes signes de vida?

L’R2 va refilar un moment: no concloent.

-Bé, anem a fer una ullada -va decidir en Luke, i va teclejar el cicle d'aterratge -. Si ens hem equivocat, hi ha molts llocs on buscar.

La mansió estava enclavada a l'interior d'un petit pati, vorejat per una tanca que semblava més decorativa que defensiva. En Luke va minorar l'acceleració de la nau, va dirigir la nau paral·lela a la tanca i es va posar a pocs metres de l'única entrada. Estava desconnectant els sistemes quan l'advertiment de l’R2 va impulsar-lo a aixecar la vista.

La silueta d'un home es dibuixava davant de la porta.

En Luke el va mirar, i el seu cor va bategar una mica més de pressa. L'home era vell, per descomptat; n'hi havia prou amb fixar-se en el cabell canós i la llarga barba que el vent de la muntanya agitava sobre el seu rostre arrugat. Però els seus ulls eren molt desperts, la seva postura recta, orgullosa i indiferent als embats del vent. La túnica marró mig oberta revelava un pit musculós.

-Acaba de desconnectar els sistemes, R2 -va dir en Luke.

Va notar el tremolor de la seva veu mentre es treia el casc i obria la coberta del caça. Va lliscar pel costat de la cabina fins a terra.

El vell no s'havia mogut. En Luke va respirar profundament i va caminar cap a ell.

-Mestre C'baoth -va dir, inclinant el cap -. Sóc en Luke Skywalker.

L'home va somriure.

-Sí, ho sé -va respondre -. Benvingut a Jomark.

-Gràcies.

En Luke va exhalar un silenciós sospir. Per fi. Havia estat un viatge llarg i tortuós, amb les escales no previstes de Myrkr i Sluis Van, però per fi ho havia aconseguit.

En C’baoth va haver llegir els seus pensaments.

-T’esperava molt abans -li va retreure.

-Sí, senyor -va dir en Luke -. Em sap greu. Darrerament, les circumstàncies han escapat al meu control.

- Per què?

La pregunta va agafar al Luke per sorpresa.

-No entenc.

L'ancià va aclucar els ulls.

- Què vol dir que no entens? Ets o no un Jedi?

-Bé, sí...

-Llavors, hauries de controlar-ho tot -va afirmar en C'baoth -. A tu mateix, a la gent i els esdeveniments circumdants. Sempre.

-Sí, mestre -va dir en Luke amb cautela, intentant dissimular la seva confusió.

L'únic altre mestre Jedi que havia conegut era en Yoda..., però en Yoda mai havia parlat d'aquesta manera. En C’baoth va examinar-lo uns segons. Després, de sobte, la seva expressió es va suavitzar.

-Però has vingut -va dir, somrient -. Això és l'important. No van poder aturar-te.

-No. Ho van intentar. He estat objecte de quatre atacs imperials des que vaig partir cap aquí.

En C’baoth el va mirar fixament.

-Vaja, vaja. Anaven dirigits específicament contra tu?

-Un sí. Quant als altres, vaig arribar en el moment més inoportú al lloc més inoportú, o potser en el moment més adequat al lloc més adequat -es va corregir.

En C’baoth va adoptar una expressió distant.

-Sí -va murmurar, mirant a la llunyania -. El lloc més inoportú en el moment més inoportú. L’epitafi de tants Jedi. -Va mirar al Luke -. L'Imperi els va destruir.

-Sí, ho sé. Van ser perseguits per Darth Vader i l'emperador.

-I un o dos Jedi Foscos -va afegir en C'baoth, ombrívol -. Jedi Foscos com en Vader. Vaig lluitar contra l'últim d'ells... -Es va interrompre i va moure el cap a poc a poc -. Fa tant de temps.

En Luke va assentir, incòmode, amb la sensació d'estar trepitjant terreny relliscós. Li costava seguir aquells estranys temes i canvis d'humor. Resultat de l'aïllament d’en C’baoth, o intentava posar a prova la paciència d’en Luke?

-Fa molt de temps -va dir -, però els Jedi tornaran a viure. Tenim l'oportunitat de començar de nou.

En C’baoth li va tornar la seva atenció.

-La teva germana -va dir -. Sí. Aviat donarà a llum dos bessons Jedi.

-En potència, si més no -va dir en Luke, una mica sorprès que en C'baoth estigués assabentat de l'embaràs de la Leia. Els periodistes de la Nova República havien divulgat àmpliament la notícia, però pensava que Jomark estava massa apartada -. Pels bessons sóc aquí, de fet.

-No -va replicar C'baoth -. Has vingut perquè jo et vaig cridar.

-Bé... Sí, però...

-No hi ha «peròs», Jedi Skywalker -el va interrompre amb brusquedat en C'baoth -. Ser un Jedi significa ser un servidor de la Força. Et vaig cridar mitjançant la Força, i quan la Força et crida, has d'obeir.

-Entenc -va mentir en Luke.

És que en C'baoth parlava en termes simbòlics, o es tractava d'un aspecte que havia descuidat en el seu entrenament? Coneixia prou els aspectes controladors de la Força, eren els que el mantenien viu quan s'enfrontava a raigs làser amb la seva espasa de llum, però una «crida» literal era una cosa molt diferent.

-Quan diu que la Força et crida, mestre C'baoth, es refereix...?

-T'he cridat per dues raons -el va interrompre en C'baoth per segona vegada -. Primer, per completar la teva preparació. I segon..., perquè necessito la teva ajuda.

En Luke va parpellejar.

- La meva ajuda?

En C’baoth va somriure, amb ulls molt cansats.

-La fi de la meva vida s'acosta, Jedi Skywalker. Aviat iniciaré l'últim viatge.

Al Luke se li va fer un nus a la gola.

-Em sap greu -va ser tot el que va poder dir.

-Totes les vides acaben igual. –En C'baoth va arronsar les espatlles -. Tant per als Jedi com per als éssers inferiors.

En Luke va recordar en Yoda, estès al seu llit de mort de Dagobah, la seva sensació d'impotència en no poder fer res més que mirar. No desitjava repetir l'experiència.

- Com puc ajudar-lo? -Va preguntar.

-Aprenent de mi. Obrint-te a mi. Absorbint de la meva saviesa, experiència i poder. D'aquesta manera, prosseguiràs la meva vida i la meva obra.

-Entenc -va assentir en Luke, i es va preguntar a quina obra s'estava referint l'ancià -. De tota manera, comprendrà que tinc les meves pròpies ocupacions...

- I estàs preparat per a això? -Va preguntar en C'baoth, arquejant les celles -. Completament preparat? O has vingut sense res que preguntar-me?

-Bé, de fet, sí -va admetre en Luke -. He vingut en nom de la Nova República, per sol·licitar la seva ajuda en la nostra lluita contra l'Imperi.

- Amb quina finalitat?

En Luke va arrufar les celles. Pensava que el motiu era evident.

-L'eliminació de la tirania de l'Imperi. L'establiment de la llibertat i la justícia per a tots els éssers de la galàxia.

-Justícia. –En C'baoth va torçar els llavis -. No busquis justícia en els éssers inferiors, Jedi Skywalker. -Es va colpejar dues vegades al pit, dos veloços moviments dels dits -. Nosaltres som la veritable justícia de la galàxia. Nosaltres dos, i el nou llegat Jedi que forjarem perquè segueixi els nostres passos. Deixa les batalletes per als altres i prepara't per aquest futur.

-Jo...

En Luke va buscar inútilment una resposta.

- Què necessiten els bessons de la teva germana? -Va preguntar C'baoth.

-Necessiten... Bé, algun dia necessitaran un professor.

Les paraules van brollar gairebé a contracor. Sabia que la primera impressió sempre era enganyosa, però ara mateix no estava molt segur que volgués aquest home com a professor dels seus nebots. En C’baoth semblava massa vel·leïtós, gairebé a la vora de la inestabilitat.

-Es dóna per assumit que jo els ensenyaré quan tinguin l'edat suficient, igual que ara ensenyo a la Leia. El problema és que ser un Jedi no significa necessàriament ser un bon professor. -Va vacil·lar -. L’Obi-wan Kenobi es culpava pel lliurament d’en Vader a l’indret fosc. No vull que això passi als fills de la Leia. He pensat que potser podria ensenyar-li els mètodes d'instrucció Jedi...

-Una pèrdua de temps –el va interrompre en C'baoth, amb un encongiment d'espatlles -. Porta’ls aquí. Jo mateix els ensenyaré.

-Sí, mestre. -En Luke va triar les seves paraules amb molt de compte -. Agraeixo l'oferta, però com vostè mateix ha dit, té la seva pròpia feina a fer. Només necessito algunes directrius...

- Què em dius de tu, Jedi Skywalker? –El va interrompre en C'baoth un cop més -. Ja no necessites més instrucció? En matèria de judici, potser?

En Luke va serrar les dents. Aquesta conversa l’estava deixant al descobert més del que desitjava.

-Sí, podria rebre més instrucció sobre això -va admetre -. De vegades, penso que el meu mestre Jedi esperava que l’adquirís pels meus propis mitjans.

-És una simple qüestió d'escoltar per força -va replicar l'ancià. Per un moment, els seus ulls van semblar perdre’s en la llunyania -. Vine. Anirem als pobles i t'ensenyaré.

En Luke va arquejar les celles.

- Ara mateix?

- Per què no? –En C'baoth va arronsar les espatlles -. He cridat a un conductor. Ens espera a la carretera. -Va mirar més enllà d’en Luke -. No. Queda't aquí -va ordenar.

En Luke es va girar. L’R2 havia sortit de la nau i es disposava a baixar.

-És el meu androide -va dir.

-Es quedarà on està -va contestar en C'baoth -. Els androides són una abominació, criatures que raonen, però no formen part de la Força.

En Luke va arrufar les celles. Els androides eren únics en aquest sentit, però no per això mereixien el qualificatiu d’abominacions. En tot cas, no era ni el moment ni el lloc més adequat per entrar en discussions sobre aquest punt.

-L’ajudaré a entrar al caça –va tranquil·litzar a C'baoth, i va córrer cap a la nau. Va invocar la Força i va saltar sobre el casc, al costat de l’R2-. Ho sento, R2, però hauràs de quedar-te aquí. Anem dins.

L’R2 va emetre uns xiulets d'indignació.

-Ja ho sé, i ho sento. -En Luke va encaixar el cilindre de metall en el seu buit -. El mestre C'baoth no vol que vinguis. Per tant és millor esperar aquí que a terra. Si més no, podràs parlar amb l'ordinador del caça.

L’androide va fer un refilet de nou, en to queixós i una mica nerviós.

-No, crec que no corro cap perill –el va tranquil·litzar en Luke -. Si estàs preocupat, pots seguir els meus passos mitjançant els sensors del caça. -Va baixar la veu -. I mentrestant, vull que facis una anàlisi completa de la zona, a veure si descobreixes alguna vegetació que sembli distorsionada, com aquell arbre retorçat que creixia sobre la cova del costat fosc de Dagobah. Entès?

L’R2 va emetre un xiulet de conformitat, una mica dubtós.

-Bé. Fins després. -En Luke va saltar a terra -. Estic preparat -va dir a C'baoth.

L'ancià va assentir.

-Per aquí -va dir, i es va internar per un corriol que descendia.

En Luke va córrer per seguir-lo. Sabia que hi havia una possibilitat entre mil. Encara que el lloc que buscava estigués dins del radi d'abast del sensor, no tenia cap garantia que l’androide sabés distingir entre plantes alienígenes sanes i insanes, però valia la pena intentar-ho. Sospitava des de feia molt temps que en Yoda havia aconseguit ocultar-se de l'emperador i Vader perquè la cova del costat fosc propera a casa havia emmascarat la seva influència en la Força. Perquè en C'baoth hagués passat desapercebut, calia que a Jomark existís també un focus similar del costat fosc.

Tret que no hagués passat desapercebut, és clar. Potser l'emperador coneixia la seva existència, però l'havia deixat en pau a propòsit.

La qual cosa, al seu torn, implicava.... Per què?

En Luke ho ignorava, però hauria d’esbrinar-ho si o si.

Tot just havien recorregut dos-cents metres, quan van arribar el vehicle i el conductor que en C'baoth havia cridat: un home alt i flac, muntat en una vella bicicleta recreativa d'alta velocitat SoroSuub, que remolcava un complicat carruatge de rodes.

-Poc més que un carretó de granja transformat, temo -va dir en C'baoth, mentre deixava passar al Luke i s'asseia al seu costat. Gairebé tot el vehicle era de fusta, però els seients estaven encoixinats -. Els habitants de Chynoo el van construir per a mi quan vaig arribar.

El conductor va fer girar les rodes per donar la volta, maniobra bastant difícil en un camí tan estret, i va començar el viatge.

- Quant de temps va romandre sol abans d'això? -Va preguntar en Luke.

En C’baoth va moure el cap.

-No ho sé. El temps no em preocupava. Vivia, pensava, meditava. Això era tot.

- Recorda quan va arribar aquí per primera vegada? -Va insistir Luke -. Després de la missió Vol d'Expansió, vull dir.

En C’baoth es va tornar a poc a poc cap a ell i li va dirigir una mirada glacial.

-Els teus pensaments et traeixen, Jedi Skywalker -va dir amb fredor -. Intentes assegurar-te que no sóc un servent de l'emperador.

En Luke es va obligar a mantenir la seva mirada.

-El mestre que em va instruir va dir que jo era l'últim Jedi, sense comptar a Vader i l'emperador.

- I tens por que jo sigui un Jedi fosc, com ells?

- Ho és?

En C’baoth va somriure i, davant la sorpresa d’en Luke, va llançar una rialleta. Era un so estrany, sortint d'aquell rostre tan seriós.

-Si us plau, Jedi Skywalker. De debò creus que Joruus C'baoth, Joruus C'baoth, es passaria al costat fosc? -El somriure es va esvair -. L'emperador no em va destruir, Jedi Skywalker, per la senzilla raó que vaig estar fora del seu abast durant gairebé tot el seu regnat. I quan vaig tornar... -Va sacsejar el cap -. Hi ha un altre. Un altre més que la teva germana. Encara no és un Jedi, però he sentit les oscil·lacions de la Força.

-Sí, sé de qui parla. La conec.

En C’baoth es va tornar cap a ell amb ulls brillants.

- Que la coneixes? -Va preguntar amb veu ofegada.

-Bé, això crec -es va corregir Luke -. Imagino possible que algú més...

- Com es diu?

En Luke va arrufar les celles, va escrutar la cara d’en C’baoth i va tractar sense èxit de llegir el seu estat d'ànim. Hi havia alguna cosa en ell que no li agradava gens.

-Es fa dir Mara Jade -va contestar.

En C’baoth es va reclinar en els coixins, amb la vista perduda en el no res.

-La Mara Jade -va repetir en veu baixa.

-Expliqui’m més coses sobre el projecte Vol d'Expansió -va dir en Luke, decidit a aprofundir en el tema -. Si no recordo malament, van enlairar-se de Yaga Minor, amb el propòsit de buscar vida fora de la galàxia. Quina va ser la sort de la nau i els altres mestres Jedi que anaven amb vostè?

-Van morir, és clar -va respondre l'ancià, amb veu i mirada distants -. Tots van morir. Només jo vaig sobreviure. -Va mirar de sobte al Luke -. Allò em va canviar.

-Comprenc -va dir en Luke en veu baixa. Per això semblava tan estrany en C'baoth. Alguna cosa li havia passat en aquell vol -. Expliqui-ho.

En C’baoth va guardar silenci uns instants. En Luke va esperar, sacsejat pels salts que donava el carruatge sobre el terreny irregular.

-No -va dir per fi en C'baoth, i va bellugar el cap -. Ara no. Potser més tard. -Va indicar cap endavant -. Ja hem arribat.

En Luke va veure mitja dotzena de casetes, i van aparèixer més a mesura que el carruatge abandonava la protecció dels arbres. Unes cinquanta en total, més o menys. Cases petites i netes que semblaven combinar elements de construcció naturals amb detalls selectes de la tecnologia més moderna. Unes vint persones estaven embrancades en diverses activitats: gairebé la totalitat va interrompre les seves tasques quan van aparèixer la bicicleta i el seu remolc. El conductor es va dirigir al centre del poble i es va aturar davant d'una espècie de tron ​​de fusta polit, protegit per un petit pavelló de sostre voltat.

-Ho vaig portar del Gran Castell -va explicar en C'baoth, indicant el tron -. Sospito que era un símbol d'autoritat per als éssers que el van tallar.

- Per a què serveix ara? -Va preguntar en Luke.

El treballat tron ​​li semblava fora de lloc, en un ambient tan rústic com aquest.

-Des d'ell solc administrar justícia al meu poble -va dir en C’baoth. Es va aixecar i va baixar del carruatge -. Avui no ens anirem amb tantes formalitats. Vine.

La gent seguia immòbil, amb la vista clavada en ells. En Luke va projectar la Força per captar el sentiment general. Semblaven expectants, alguna cosa sorpresos, definitivament reverents. No va percebre por, però tampoc afecte.

- Des de quan ve aquí? -Va preguntar a C'baoth.

-Menys d'un any. –En C'baoth es va posar a caminar pel carrer -. Van trigar a acceptar la meva saviesa, però al final els vaig convèncer.

Els vilatans van reprendre les seves tasques, però els seus ulls no van deixar de seguir als visitants.

- A què es refereix? -Va preguntar en Luke.

-Els vaig ensenyar que els convenia escoltar-me pel seu propi bé. –En C'baoth va indicar una casa -. Projecta teus sentits, Jedi Skywalker. Parla’m d'aquesta casa i dels seus habitants.

De seguida va comprendre què volia dir en C’baoth. Fins i tot sense concentrar la seva atenció en el lloc, en Luke va percebre la còlera i l'hostilitat que brollaven del seu interior. Va captar alguna cosa similar a instints homicides.

-Oh, oh -va dir -. Creu que hauríem...?

-I tant. Vine.

Es va encaminar cap a la casa i va obrir la porta d'una empenta. En Luke el va seguir, amb la mà recolzada sobre la seva espasa de llum.

Hi havia dos homes drets a la sala. Un amenaçava amb un gran ganivet a l'altre, i tots dos es van quedar petrificats quan van entrar els intrusos.

-Deixa aquest ganivet, Tarm -va ordenar en C'baoth -. Svan, tira la teva arma. A poc a poc, l'home del ganivet el va deixar a terra. L'altre va mirar C'baoth, després al seu contrincant desarmat.

- He dit que la llencis! -Va cridar en C'baoth.

L'home es va encongir, es va apressar a extreure una petita pistola de la butxaca i la va deixar caure al costat del ganivet.

-Millor -va dir en C’baoth, amb veu serena però encara furiosa -. Ara, expliqueu-vos.

Els dos homes van parlar a la vegada, una confusa successió d'acusacions i contraacusacions sobre un negoci que havia sortit malament. En C’baoth escoltava en silenci, sense aparentar dificultat a seguir el reguitzell de fets, presumpcions i acusacions. En Luke esperava al seu costat, preguntant-se com havia de resoldre l'embolic. Segons la seva opinió, els dos homes esgrimien argumentacions vàlides. Per fi, els homes es van quedar sense paraules.

-Molt bé -va dir en C’baoth -. La sentència d’en C’baoth és que l’Svan pagarà a Tarm el total d'honoraris acordat. La sentència s'executarà immediatament.

En Luke va mirar en C'baoth, sorprès.

- Això és tot? -Va preguntar.

En C’baoth li va dirigir una mirada acerada.

- Tens alguna cosa a dir?

En Luke va contemplar als dos vilatans, conscient que discutir la sentència en la seva presència minaria l'autoritat d’en C’baoth.

-Pensava que el més adequat seria arribar a un compromís.

-Res de compromisos -va afirmar en C'baoth -. L’Svan és culpable, i pagarà.

-Sí, però...

En Luke va percebre la intenció mig segon abans que l’Svan es precipités cap a la seva pistola. Va alliberar l'espasa de llum amb un sol moviment i la va encendre, però en C'baoth va ser més ràpid. Va aixecar la mà i alhora que la fulla blanca verdosa d’en Luke cobrava vida, dels tous dels seus dits van sorgir raigs blaus.

L’Svan va rebre la descàrrega al mig del pit, i va ensopegar, amb un crit d'agonia. Es va desplomar a terra, i va tornar a cridar quan en C'baoth va enviar-li una segona descàrrega contra ell. La pistola va relliscar de la seva mà, i una corona blanca blavosa va envoltar el metall durant un instant.

En C’baoth va baixar la mà. Durant un llarg moment, només es van sentir els gemecs de l'home caigut a terra. En Luke el va contemplar horroritzat. L'olor d’ozó li va regirar l'estómac.

- C'baoth!

-Et dirigiràs a mi com a mestre -el va interrompre l'ancià.

En Luke va respirar fondo, i va procurar asserenar la seva ment i la seva veu. Va tancar l'espasa de llum, la va retornar al seu cinturó i es va agenollar al costat de l’home caigut. Encara patia dolors, però a part de les cremades en el seu pit i braços, no semblava patir ferides greus. En Luke va passar la mà per les cremades més doloroses, va projectar la Força i va fer el que va poder per alleujar els sofriments de l'home.

-Jedi Skywalker -va dir en C’baoth des del darrere -. No està malferit. Aparta't.

En Luke no es va moure.

-Està patint.

-Com havia de ser: necessitava una lliçó, i el dolor és l'únic professor que ningú oblida. Aparta't.

En Luke va pensar un moment en desobeir. El rostre i l'estat d'ànim de l ’Svan expressaven un profund dolor...

- O prefereixes que en Tarm caigui mort ara mateix? -Va afegir en C'baoth.

En Luke va mirar la pistola caiguda a terra, i després a Tarm, que es mantenia immòbil, amb els ulls oberts de bat a bat i molt pàl·lid.

-Hi havia altres formes de detenir-lo -va dir en Luke, posant-se dret.

-Però d’aquesta se’n recordarà sempre. –En C'baoth va mirar fixament al Luke-. Recorda-ho, Jedi Skywalker; recorda-ho bé. Perquè si permets que la teva justícia sigui oblidada, et veuràs obligat a repetir la mateixa lliçó un cop i un altre. -Va sostenir la mirada d’en Luke un parell de segons més, abans de tornar-se cap a la porta-. Ja hem acabat. Anem-nos-en.

Les estrelles brillaven a la part alta quan en Luke va obrir la porta del Gran Castell i va sortir al pati. L’R2 havia captat la seva presència. Mentre tancava la porta a la seva esquena, l'androide va encendre els llums d'aterratge del caça i va il·luminar el seu sender.

-Hola, R2-va saludar en Luke. Va caminar cap a l'escaleta i es va hissar fins a la cabina -. He vingut a veure com esteu tu i la nau.

L’R2 li va comunicar que tot anava bé.

-Fantàstic. -En Luke va connectar les pantalles i va sol·licitar una avaluació de la situació general -. L'anàlisi sensor que vaig demanar ha donat algun resultat?

La resposta va ser menys que optimista.

-Tan malament, ei?

En Luke va brandar el cap vigorosament quan la traducció de la resposta va aparèixer a la pantalla de l'ordinador.

-Bé, això és el que passa quan puges a la muntanya.

L’R2 va grunyir, amb molt poc entusiasme, i després va refilar una pregunta.

-No ho sé -va contestar en Luke -. Uns dies més, com a mínim. Potser més, si necessita que em quedi. -Va sospirar -. No ho sé, R2. Vull dir que no és el que m'esperava. Vaig anar a Dagobah, pensant que trobaria a un gran guerrer, i vaig topar amb el mestre Yoda. Vaig venir aquí amb l'esperança de trobar algú com el mestre Yoda..., i en canvi em dono de cara amb el mestre C'baoth.

L’R2 va emetre un xiulet despectiu, i en Luke no va poder per menys que somriure quan va llegir la traducció.

-Sí, bé, no oblidis que el mestre Yoda també us les va fer passar de tots colors aquella primera nit -va recordar a l’androide, i el record el va fer estremir.

En Yoda també les hi havia fet passar de tots colors al Luke, aquella primera vegada. Va sotmetre a prova la paciència i el tracte dispensat pel Luke als desconeguts. I en Luke havia fracassat. Penosament. L'R2 li va explicar que existia una diferència.

-Sí, tens raó -va admetre en Luke -. Tot i mentre ens estava posant a prova, la malícia d'en Yoda no tenia ni punt de comparació amb la d’en C’baoth.

Es va recolzar contra el recolza caps, i va contemplar els pics muntanyosos i les llunyanes estrelles. Estava preocupat, molt més que durant l'última batalla contra l'emperador. Només se li havia ocorregut anar a conversar amb R2.

-No sé, R2. Avui ha fet mal a una persona. Molt de mal. Va intervenir en una discussió sense ser convidat, després va imposar una solució arbitrària a les persones involucrades, i... -Va agitar una mà -. No m'imagino en Ben o al mestre Yoda actuant d'aquesta forma, però és un Jedi, com ells. Quin exemple se suposa que he de seguir?

L’androide va semblar reflexionar. Després, gairebé a contracor, refilà de nou.

-Aquesta és la pregunta òbvia -va admetre en Luke -, però per què es molestaria un Jedi fosc amb els poders d’en C’baoth a jugar amb mi així? Per què no em mata i acaba quan més aviat millor?

L’R2 va emetre un grunyit electrònic, i una llista de possibles motius van desfilar per la pantalla. Una llista força llarga. Estava clar que l’androide havia meditat molt de temps sobre la pregunta.

-Agraeixo la teva preocupació, R2 -li va tranquil·litzar en Luke -, però no crec que sigui un Jedi fosc. És erràtic i capritxós, però manca l'aura malvada que vaig percebre en Vader i en l'emperador. -Va vacil·lar. Li va costar bastant dir-ho -. M'inclino a pensar que el mestre C'baoth està boig.

Era la primera vegada en la seva vida que en Luke veia l’R2 quedar-se sense parla. Durant un minut, només es va sentir el murmuri del vent procedent de la muntanya, en bufar entre els arbres que envoltaven el Gran Castell. En Luke va contemplar les estrelles i va esperar que l’R2 recobrés la veu.

Per fi, l'androide va fer un refilet.

-No, no sé ben bé com pot haver passat una cosa semblant -va admetre en Luke quan la pregunta va aparèixer a la pantalla -, però tinc una idea.

Va enllaçar els dits darrere del clatell, i el moviment va suavitzar la pressió que patia el seu pit. Va tenir la impressió que la fatiga de la seva ment només era comparable al dolor que tenallava els seus músculs, cosa que només passava després de realitzar un esforç descomunal. Es va preguntar si l'aire transportava alguna substància que els sensors del caça no percebien.

-No se sap mai, però després que en Ben fos abatut, a la primera Estrella de la Mort, vaig descobrir que, de vegades, podia sentir la seva veu en el fons de la meva ment. Quan l'Aliança va ser expulsada de Hoth, també vaig poder veure’l.

L’R2 refilà.

-Sí, era la persona amb la que de vegades parlava a Dagobah - va confirmar en Luke -. I després de la batalla d'Endor, no només vaig poder veure a Ben sinó també a Yoda i al meu pare, encara que els altres dos mai van parlar, i tampoc vaig tornar a veure'ls. Suposo que els Jedi morts també tenen una forma de... Oh, no sé, d'ancorar-se a un altre Jedi pel qui senten afecte.

L’R2 va semblar reflexionar sobre aquelles paraules, i va apuntar una possible fallada en el raonament.

-No he dit que fos la teoria més sòlida de la galàxia -va grunyir en Luke, una mica irritat -. Potser estic equivocat, però en cas contrari, és possible que els altres cinc mestres Jedi del projecte Vol d'Expansió s'ancoressin al mestre C'baoth.

L’R2 va emetre un xiulet pensatiu.

-Exacte -va admetre en Luke -. No em molestava tenir a Ben a prop. De fet, m'hauria agradat que es comuniqués amb mi més sovint, però el mestre C'baoth era molt més poderós que jo. Potser era diferent amb ell.

L’R2 va llançar un lleu gemec, i un altre suggeriment, que expressava major preocupació, va aparèixer a la pantalla.

-No el puc abandonar, R2. -En Luke va bellugar el cap, esgotat -. En el seu estat, no, sobretot tenint en compte que puc ajudar-lo.

Va fer una ganyota quan va percebre en les paraules un dolorós ressò del passat. També Darth Vader havia necessitat ajuda, i en Luke havia carregat amb la responsabilitat de salvar-lo del costat fosc. I per això, gairebé havia mort. «Què estic fent? -Es va preguntar en silenci -. No sóc un remeier. Per què m'esforço a ser-ho?»

«Luke?»

En Luke es va concentrar en el present, no sense un gran esforç.

-He d'anar-me'n -va dir, i es va aixecar del seient -. El mestre C'baoth em crida.

Va apagar les pantalles, però no abans que la precipitada traducció d’R2 aparegués a la pantalla de l'ordinador.

-Tranquil·litza't, R2 -va dir en Luke, picant de mans el cos rabassut de l'androide -. No em passarà res. Sóc un Jedi, te'n recordes? Segueix vigilant l'exterior. D'acord?

L’androide va elevar una queixa planyívola quan en Luke va baixar per l'escala fins a terra. Es va detenir i va contemplar la llòbrega mansió, només il·luminada per les llums d'aterratge del caça. Es va preguntar si l’R2 tindria raó respecte a què el millor seria sortir d'allà com més aviat millor.

Perquè l'androide havia fet diana. El talent d’en Luke no s'inclinava cap als aspectes curatius de la Força; d'això n'estava segur. Ajudar a C'baoth anava a constituir un procés llarg, sense la menor garantia d'èxit. Amb un gran almirall al capdavant de l'Imperi, lluites polítiques intestines en la Nova República i tota la galàxia penjant d'un fil, era la manera més eficaç d'emprar el seu temps?

Va desviar els ulls de la mansió cap a les ombres fosques de les muntanyes que envoltaven el llac. Coronades de neu en alguns punts, a penes visibles a la feble llum de les tres diminutes llunes de Jomark, li recordaven d'alguna manera les muntanyes Manara , situades al sud de la ciutat imperial de Coruscant. I un altre record va acompanyar en aquell: Luke, dret a la teulada del palau imperial, contemplant aquelles muntanyes, i explicant a C3PO que un Jedi no podia submergir-se en assumptes galàctics fins al punt de deixar de preocupar-se pels individus.

El discurs li havia semblat noble i seriós en aquell moment. Havia arribat el moment de demostrar que no es tractava tan sols de paraules.

Va respirar fondo i se'n va encaminar cap a la porta.

Següent