9
L'oficial de maniobres va pujar al
pont de comandament del Quimera i va saludar gallardament, fent entrexocar els
seus talons.
-Totes les unitats preparades,
almirall –va informar.
-Excel·lent -va dir Thrawn, amb veu
glacial i serena -. Disposats per passar a la velocitat de la llum.
Pellaeon va llançar una mirada cap
al gran almirall, i després va tornar la seva atenció a la fila de pantalles
que tenia davant. A les pantalles i a la negror exterior, que semblava haver
engolit a la resta de la força de Pellaeon, composta de cinc naus. A tres mil
anys llum de distància, el sol del sistema Bpfassh era una simple agulla de
cap, indistingible de les altres estrelles que brillaven al seu voltant. La
saviesa militar tradicional contemplava amb nas arrufat la tàctica d'escollir
un lloc situat fora del sistema triat com a punt de salt; es considerava
perillosament senzill que una o més naus es perdessin en el camí a aquesta
cita, era difícil precisar un salt en l'hiperespai a una distància tan curta.
Thrawn i ell, de fet, havien sostingut una llarga i poc civilitzada discussió
sobre la idea, el primer cop que el gran almirall l'havia inclòs en un dels
seus plans d'atac. Ara, després de gairebé un any de pràctiques, el procediment
s'havia convertit en una rutina.
Potser, va pensar Pellaeon, la
tripulació del Quimera no mancava tant d'experiència com la seva ignorància del
protocol militar dóna a entendre.
- Capità? Està disposada la meva nau
insígnia?
Pellaeon es va concentrar de nou en
els problemes immediats. Totes les defenses de les naus estaven preparades, i
els caces es trobaven en els seus llocs, llestos per entrar en acció.
-El Quimera està a les seves ordres,
almirall -va respondre.
La pregunta i la resposta oficials
eren un pàl·lid recordatori dels temps en què el protocol militar estava a
l'ordre del dia en tota la galàxia.
-Excel·lent -va dir Thrawn. Va girar
en la seva cadira per estar de cara a la silueta asseguda prop de la part
posterior del pont -. Mestre C'baoth, estan preparades les meves altres dues
forces de xoc?
-Sí -va respondre amb gravetat
C'baoth -. Només esperen la meva ordre.
Pellaeon va fer un bot i va dirigir
una altra mirada a Thrawn, però el gran almirall, segons sembla, havia decidit
passar per alt el comentari.
-Doncs ja pot donar-la -va dir a
C'baoth, mentre acariciava l’ysalamir penjat de la carcassa subjecte a la seva
cadira -. Capità, comenci el compte enrere.
-Sí, senyor.
Pellaeon va tocar l'interruptor de
temps. Les altres naus iniciarien el compte a la vegada.
Quan el comptador va arribar a zero,
el Quimera va fer el salt. Esteles d'estrelles es van distingir per les
portelles de proa.
Després, les esteles es van barrejar
amb els punts de l’hiperespai.
-Velocitat, punt tres -va cridar el
timoner, confirmant les lectures de les pantalles.
-Confirmat -va dir Pellaeon.
Va flexionar els dits i es va
mentalitzar per al combat, mentre el comptador ascendia des de zero. Setanta
segons; setanta-quatre, setanta-cinc, setanta-sis...
Les esteles van despuntar de nou en
el cel clapejat, es van transformar en estrelles, i el Quimera va arribar al
seu punt de destinació.
-Que tots els caces s'enlairin -va
ordenar Pellaeon, i va donar un ràpid cop d'ull a l’holograma tàctic que surava
sobre la seva filera de pantalles. Havien sortit de l’hiperespai tal com estava
planejat. El doble planeta de Bpfassh i el seu complicat sistema de llunes
estaven a tir -. Alguna reacció? -Va preguntar a l'oficial de maniobres.
-Caces defensius s'han enlairat de
la tercera lluna -va informar l'oficial -. Encara no es veu res més gran.
-Localitzin la base dels caces -va
ordenar Thrawn -, i indiqueu a l’Inexorable que la destrueixi.
-Sí, senyor.
Pellaeon va albirar als caces, que
s'acostaven com un eixam d'insectes irritats. El Destructor Estel·lar
Inexorable, situat a estribord del Quimera, es va desviar cap a la base. Els
seus caces acompanyants es van avançar per fer front als defensors.
-Canviïn de ruta i adreceu-vos al
més allunyat dels planetes bessons -va ordenar al timoner -. Que els caces
formin una pantalla protectora. El Justicier s'encarregarà de l'altre planeta.
Alguna ordre especial, almirall?
Thrawn estava observant una presa a
mitja distància dels planetes bessons.
-Per ara, seguirem amb el programa
previst, capità. Fa l'efecte que les nostres dades preliminars eren correctes;
poden triar els blancs a voluntat. Recordi als seus canoners un cop més que la
intenció és provocar danys i intimidar, però no destruir.
-Entès. -Pellaeon va capcinejar en
direcció al lloc de comunicacions -. Encarregui’s de recordar-ho també als
caces.
Va veure de cua d'ull que Thrawn es
tornava.
-Mestre C'baoth -va dir -. Quina és
la situació de l'atac als altres dos sistemes?
-Es troba en curs.
Pellaeon es va tombar en rodó i va
arrufar les celles. Era la veu de C'baoth, però tan gutural i tensa que
resultava gairebé irreconeixible.
Com la seva aparença, de fet.
Pellaeon el va contemplar durant un
llarg moment, amb un nus a l'estómac. C'baoth estava assegut amb una rigidesa
anormal, amb els ulls tancats, però que es movien amb rapidesa sota les
parpelles. S'aferrava amb força els braços de la butaca, i estrenyia els llavis
amb tanta força que les venes i cordes vocals inflaven en el seu coll.
- Es troba bé, mestre C'baoth? -Va
preguntar.
-Estalviï’s les seves preocupacions,
capità -va intervenir Thrawn amb fredor -. Està fent el que més el diverteix:
controlar la gent.
C'baoth va emetre un soroll a mig
camí entre un esbufec i una rialleta desdenyosa.
-Ja li vaig dir una vegada, gran
almirall Thrawn, que l'autèntic poder no consisteix en això.
-Aquestes van ser les seves
paraules, en efecte -va respondre Thrawn en to neutral -. Pot dir-me amb quina
mena de resistència ens enfrontem?
C'baoth va arrufar encara més les
celles.
-Amb poca precisió, però cap força
es troba en perill. Ho llegeixo en les seves ments.
-Bé. Que el Nèmesi se separi de la
resta del seu grup i torni al punt de cita per esperar-nos.
Pellaeon va mirar al gran almirall
amb el nas arrufat.
- Senyor?
Thrawn el va traspassar amb la
mirada.
-Compleixi les ordres, capità.
I de sobte, Pellaeon va comprendre
que aquest atac múltiple contra els territoris de la Nova República era més que
una part dels preparatius per a l'assalt a Sluis Van. Era, a més, una prova.
Una prova de les habilitats de C'baoth, sí, però també una prova de la seva
predisposició a acceptar ordres.
-Sí, almirall -va murmurar Pellaeon,
i es va tornar cap a les seves pantalles.
El Quimera estava en línia de tir, i
van començar a aparèixer diminutes espurnes en l'holograma tàctic, a mesura que
les enormes bateries turbolàser de la nau disparaven. Estacions de
comunicacions s'incendiaven i ennegrien; objectius industrials del planeta
s'il·luminaven, s'enfosquien i es tornaven a il·luminar quan esclataven focs
secundaris. Un parell d'antics creuers lleugers del tipus Carrack els van
atacar per estribord, i l'escut de caces del Quimera va trencar la formació per
afrontar-lo. A la llunyania, les bateries del Falcó de la Tempesta van obrir
foc contra una plataforma defensiva orbital. L'estació es va convertir en vapor
davant els ulls de Pellaeon. Feia la impressió que la batalla anava per bon
camí.
Per molt bon camí, per ser
exactes...
Una desagradable sensació es va
insinuar a l'estómac de Pellaeon, mentre examinava les lectures del seu tauler.
Fins ara, les forces imperials havien perdut tres caces, i els Destructors
Estel·lars havien patit danys de poca importància, comparats amb les vuit naus
defensives i els divuit caces de l'enemic abatuts. Era obvi que els imperials
superaven en nombre de canons als rebels, però tot i així...
Pellaeon va estendre la mà cap al
seu tauler, amb lentitud i de mala gana. Algunes setmanes abans havia efectuat
càlculs sobre els perfils de batalla del Quimera corresponents a l'any
anterior. Els va demanar per superposar-los sobre les anàlisis actuals.
No hi havia error. En totes les
categories i subcategories de velocitat, coordinació, eficàcia i precisió, el
Quimera i la seva tripulació s'estaven comportant amb una eficiència superior a
la normal en un quaranta per cent.
Es va tombar per escrutar el rostre
tens de C'baoth i un calfred va recórrer la seva espina dorsal. Mai havia
compartit la teoria de Thrawn referent a com i per què la flota havia perdut la
batalla d'Endor. La veritat és que mai havia volgut creure-la. Ara, de sobte,
ja no valia la pena entrar en discussions sobre el tema.
Amb gairebé tota la seva atenció i
poder concentrats en la tasca de comunicar-se mentalment amb les altres dues
forces de xoc, situades a gairebé quatre anys llum de distància, encara li
quedaven forces a C'baoth per fer tot això.
Pellaeon s'havia preguntat, amb cert
secret menyspreu, què havia donat dret a l'ancià a afegir la paraula «mestre»
al seu nom. Ara, ja ho sabia.
-Hem aconseguit una altra xarxa de
transmissions -va informar l'oficial de comunicacions -. Un nou grup de creuers
planetaris de mig abast acaba de desenganxar-se.
-Que el Falcó de la Tempesta vagi a
interceptar-los -va ordenar Thrawn.
-Sí, senyor. Hem localitzat el punt
des d'on envien senyals de socors, almirall.
Pellaeon va oblidar les seves
meditacions i va examinar l'holograma. El cercle que centellejava ara es
trobava a la lluna més allunyada del sistema.
-Ordeni a l'Esquadró Quatre que la
destrueixi -va dir.
-Anul·li l'operació -li va
rectificar Thrawn -. Ens haurem marxat molt abans que arribin reforços. Deixem
que la Rebel·lió dilapidi els seus recursos a enviar forces de rescat inútils.
De fet -el gran almirall va consultar el seu rellotge -, crec que ha arribat el
moment d'anar-nos-en. Ordeneu als caces que tornin a les seves naus, i que
totes les naus s'allunyin a la velocitat de la llum quan els seus caces
estiguin a bord.
Pellaeon va obeir les ordres. Un
altre tòpic de la saviesa militar convencional assenyalava que els Destructors
Estel·lars havien d'exercir el paper d'estacions de setge mòbils quan s'atacava
a tot un planeta, i que emprar-los en operacions llampec com aquesta era un
malbaratament d'homes i mitjans, alhora que perillós.
És clar que els defensors d'aquestes
teories mai havien vist en acció a algú com el gran almirall Thrawn.
-Ordeneu a les altres dues forces
que cessin en els seus atacs -va indicar Thrawn a C'baoth -. Suposo que manté
un contacte prou estret per fer-ho, no?
-Em fa massa preguntes, almirall
Thrawn -va dir C'baoth, amb veu molt més buida que abans -. Massa.
-Pregunto tot allò que desconec -va
replicar Thrawn, girant-se a la seva cadira -. Digui'ls que tornin al punt de
cita.
-Com vulgui -va xiuxiuejar l'ancià.
Pellaeon va observar en C'baoth.
Posar a prova les seves capacitats en condicions de combat era correcte, però
potser Thrawn s'estava excedint.
-Ha d'aprendre qui mana aquí -va dir
el gran almirall, com si llegís els pensaments del seu capità.
-Sí, senyor -va assentir Pellaeon,
aconseguint que la seva veu no tremolés.
Thrawn havia demostrat una vegada i
una altra que sabia el que feia. Tot i així, Pellaeon no podia per menys que
preguntar-se, amb inquietud, si el gran almirall era conscient de l'enorme
poder que havia despertat del seu somni a Wayland.
Thrawn va capcinejar.
-Bé. Alguna notícia nova sobre
aquells talps que vaig demanar?
-Er... No, senyor. -Un any enrere,
hauria considerat estrany parlar d'assumptes trivials en plena batalla -. Si
més no, pel que fa a les xifres que vostè desitja. Segueixo pensant que el
sistema d’Athega és la nostra millor possibilitat, o ho serà si aconseguim
solucionar els problemes causats per la intensitat de la llum solar.
-Els problemes seran mínims -va dir
Thrawn amb absoluta seguretat -. Si el salt s'efectua amb la precisió adequada,
el Justicier només s'exposarà uns pocs minuts en cada ocasió. El seu casc
resistirà. Només trigarem uns dies en protegir amb pantalles les portelles i
treure els sensors i aparells de comunicació externs.
Pellaeon va assentir i es va
empassar la seva següent pregunta. Mentre C'baoth estigués dins, no es
produiria cap de les dificultats derivades d'encegar i ensordir a un Destructor
Estel·lar.
- Gran almirall Thrawn?
Thrawn es va tornar.
- Sí, mestre C'baoth?
- On són els meus Jedi, gran
almirall Thrawn? Vostè va prometre que els seus noghri domesticats portarien
els meus Jedi.
Pellaeon va veure de cua d'ull que
Rukh s’encrespava.
-Paciència, mestre C'baoth -va
contestar Thrawn -. Els preparatius han exigit temps, però ja estan acabats.
Només esperen el moment precís d'actuar.
-Millor que sigui aviat -el va
advertir C'baoth -. Esperar m'avorreix.
Una lluentor d'ira va flamejar en
els ulls de Thrawn.
-Com a tots -va dir en veu baixa.
A gran distància del vaixell de
càrrega Salvatge Karrde, un Destructor Estel·lar imperial, centrat en el
portell davanter de la cabina, va parpellejar i va desaparèixer.
-Se’n van -va anunciar Mara.
- Ja? -Es va sorprendre Karrde.
-Ja -va confirmar la dona,
substituint la pantalla de navegació per la de maniobres -. Un Destructor
Estel·lar ha passat a la velocitat de la llum; els altres s'han dispersat i es
disposen a efectuar la mateixa maniobra.
-Interessant -va murmurar Karrde, i
va mirar pel portell -. Un atac llampec... i amb Destructors Estel·lars. No es
veu cada dia.
-He sentit que alguna cosa similar
va ocórrer en el sistema de Drakyze fa un parell de mesos -va comentar el
copilot, un home corpulent anomenat Lachton -. El mateix tipus d'atac llampec, excepte
que només hi havia un Destructor Estel·lar.
-Jo diria que estem presenciant la
influència del gran almirall Thrawn en l'estratègia imperial -va dir Karrde, en
un to que implicava certa preocupació -. És estrany. Fa l'efecte que corre
excessius riscos per als beneficis que pugui obtenir. Em pregunto què estarà
tramant.
-Sigui com sigui, es tractarà
d'alguna cosa retorçada -va dir Mara amb amargor -. A Thrawn no li agraden les
coses senzilles. Fins i tot en els vells temps, quan l'Imperi encara posseïa
estil i subtilesa, ell ja estava per sobre dels altres.
-No es pot permetre la senzillesa,
quan l'Imperi s’està empetitint a marxes forçades. -Karrde va fer una pausa, i
Mara va intuir que l'estava mirant amb atenció -. Sembla que coneixes bastant
al gran almirall.
-Sé alguna cosa sobre moltes coses.
Per això m'està preparant per ser el seu lloctinent, recorda?
-Touché, i van dos.
Mara va mirar pel portell, a temps
de veure que el tercer Destructor Estel·lar passava a la velocitat de la llum.
Un més.
- No hauríem de posar-nos en
moviment? -Va preguntar a Karrde -. Aquest últim haurà desaparegut dins d'un
moment.
-Oh, el lliurament s'està fent
perillós. Vaig pensar que seria instructiu contemplar la batalla, si
aconseguíem ser aquí en el moment apropiat.
Mara va arrufar les celles.
- Què vol dir? Ens estan esperant.
-Sí, en efecte. Per desgràcia, en
aquest precís moment, tot el sistema està esperant també un petit vesper de
naus pertanyents a la Nova República. No és la classe d'atmosfera més
recomanable per volar amb un carregament de contraban.
- Per què creu que vindran? No
arribaran a temps de solucionar res.
-No, però tal demostració té un
altre objectiu, que consisteix a aconseguir petits guanys polítics domèstics,
gràcies a fer acte d'aparició, exhibir un desplegament de forces impressionant
i convèncer els locals que alguna cosa així no tornarà a passar mai.
-I prometre que ajudaran a pal·liar
els danys -va apuntar Lachton.
-No cal dir -va corroborar Karrde
amb sequedat -. En qualsevol cas, no és una situació desitjable. Enviarem un
missatge des de la nostra següent escala, anunciant-los que intentarem fer el
lliurament d’aquí a una setmana.
-Segueix sense agradar-me -va
insistir Mara -. Vam prometre que ho faríem. Ho vam prometre.
Es va produir una breu pausa.
-És el procediment habitual -va
explicar Karrde, amb certa curiositat oculta sota l’educada suavitat de la seva
veu -. Estic segur que prefereixen un retard en el lliurament a perdre tot el
carregament.
Mara va allunyar la negra boira dels
records amb un gran esforç.
-Promeses... Suposo que sí -va
admetre, i va tornar la seva atenció al tauler de control.
Mentre parlaven, l'últim Destructor
Estel·lar havia passat a la velocitat de la llum, deixant rere seu als
enfellonits i impotents defensors i una brutal destrucció, perquè els polítics
i militars de la Nova República s'encarregaran de posar-hi remei.
Va contemplar per un moment els
llunyans planetes. Es va preguntar si Luke Skywalker es trobaria entre aquells
que la Nova República enviaria en ajuda del planeta.
-Quan vulguis, Mara.
Va rebutjar aquell pensament amb un
esforç.
-Sí, senyor -va dir, i va estendre
la mà cap al tauler.
«Encara no -es va dir en silenci -.
Encara no, però aviat. Molt, molt aviat.»
El remot va arremetre. Va vacil·lar.
Va tornar a arremetre. Va vacil·lar de nou. Va arremetre un cop més i va
disparar. Leia, que va descriure amb la seva nova espasa de llum un arc massa
ampli, era una ombra massa lenta.
- Aj! -Va grunyir, i va retrocedir
un pas.
-No controles bastant la Força -va
dir Luke -. Has de... Espera un moment.
Va projectar la Força i va
immobilitzar al remot. Va recordar vívidament aquella primera sessió pràctica
en el Falcó, quan va haver de concentrar-se en les instruccions de Ben Kenobi,
alhora que no perdia de vista al remot. No era fàcil fer ambdues coses alhora.
Però potser era aquest el quid de la
qüestió. Potser una lliçó apresa sota una gran tensió s'assimilava millor.
Tant de bo ho sabés.
-Faig el possible per controlar-la
-va dir la Leia. Es va fregar el punt del braç on el raig / agulló del remot li
havia donat -. Encara no domino la tècnica. -El va traspassar amb la mirada -.
O potser no estic feta per a aquesta classe de lluita.
-Pots aprendre -va afirmar Luke -.
Jo vaig aprendre, sense aquell entrenament d'autodefensa que vas rebre quan
vivies a Alderaan.
-Potser és aquest el problema.
Potser aquells vells reflexos s'interposen en el meu camí.
-Suposo que és possible -va admetre
Luke, lamentant ignorar també allò -. En aquest cas, com més aviat els oblidis,
millor. Bé. A punt...
Va sonar el timbre de la porta.
-És Han -va dir Leia. Es va allunyar
del remot i va desconnectar l'espasa de llum -. Entra -va cridar.
-Hola -va dir Han quan va entrar a
la sala. Va mirar la Leia, i després al Luke. No va somriure -. Com va la
lliçó?
-No va malament -va contestar Luke.
-No facis preguntes -va replicar la
Leia, i va arrufar les celles -. Què passa?
-Els imperials -va dir Han amb ràbia
-. Han desencadenat tres atacs llampec a la vegada contra tres sistemes del
sector Sluis. Un lloc anomenat Bpfassh i dos impronunciables.
Luke va xiular pel baix.
-Tres alhora. S'estan abraonant, oi?
-Molt propi d'ells en els últims
temps. -Leia va moure el cap. La pell que envoltava els ulls es va tensar per
la concentració -. Estan tramant alguna cosa, Han. Ho pressento. Una cosa gran,
quelcom perillós. -Va agitar les mans -. Però no sé el que és, encara que m’hi
vagi la vida.
-Sí, Ackbar diu el mateix -va
assentir Han -. El problema és que no té res en què basar-se. Excepte per
l'estil i la tàctica, és el mateix assetjament a la rereguarda que l'Imperi
practica des de fa un any i mig.
-Ja ho sé -va dir Leia -, però no
menyspreïs a Ackbar. Té un bon instint militar, malgrat el que diguin certes
persones.
Han va enarcar una cella.
-Escolta, amor, estic del teu
costat, recordes?
Leia va esbossar un pàl·lid
somriure.
-Em sap greu. Hi va haver molts
danys?
Han va arronsar les espatlles.
-No tants com era de suposar, tenint
en compte que van bombardejar cada punt amb quatre Destructors Estel·lars.
Malgrat tot, els tres sistemes han rebut una bona pallissa.
-M’ho imagino -va sospirar Leia -.
Deixa que ho endevini: Mon Mothma vol que vagi allà i els asseguri que la Nova
República posseeix els mitjans i la voluntat de protegir-los.
- Com ho saps? -Va grunyir Han -.
Chewie està posant a punt el Falcó.
-No pensaràs anar-hi sol -va dir
Luke -. Després del que va ocórrer a Bimmisaari...
-Oh, no et preocupis. -Han li va
dirigir un tens somriure -. Aquesta vegada no donarem facilitats. Una força de
vint-i-dues naus anirà a verificar els danys, més els esquadrons Falca i Murri.
La nostra seguretat està garantida.
-Això vam dir de Bimmisaari -va
assenyalar Luke -. Serà millor que t'acompanyi.
Han va mirar la Leia.
-Bé, en realitat... No pots.
Luke va arrufar les celles.
- Per què?
-Perquè als bpfasshi no els agraden
els Jedi -va contestar la Leia en veu baixa.
Han va torçar els llavis.
-La qüestió és que alguns dels seus
Jedi es van portar molt malament durant les Guerres Clòniques, i van complicar
molt les coses abans que els neutralitzessin. Si més no, això és el que diu Mon
Mothma.
-I té raó -va assentir la Leia -.
Encara ressonen els ecos del desastre ocorregut al Senat Imperial quan jo
prestava els meus serveis en ell. No només va ser a Bpfassh, de fet... Alguns
Jedi Foscos van escapar i van causar problemes al llarg i ample del sector
Sluis. Un va aconseguir arribar a Dagobah abans que l’agafessin.
Un calfred va recórrer el cos d’en
Luke. «Dagobah?»
- Quan va passar? -Va preguntar, amb
la major indiferència possible.
-Fa uns trenta o trenta-cinc anys.
-El front de Leia es va arrugar lleument mentre estudiava el seu rostre -. Per
què?
Luke va moure el cap. Yoda mai havia
esmentat que un Jedi Fosc hagués trepitjat Dagobah.
-Per res -va murmurar.
-Prou, ja discutireu d'història més
tard -els va interrompre Han -. Com més aviat ens anem, abans acabarem.
-D'acord -va acceptar la Leia. Va
cenyir l'espasa de llum al seu cinturó i es va encaminar a la porta -.
Recolliré la meva bossa de viatge i donaré a Wínter algunes instruccions. Ens
trobarem a la nau.
Luke la va seguir amb la mirada.
Quan es va tornar, va veure que Han l’estava observant.
-No m'agrada -va dir.
-No pateixis. No li passarà res –el
va tranquil·litzar Han -Escolta, sé que últimament et sents molt protector cap
a la teva germana, però no pot passar-se la vida a l'ombra del seu germà gran.
-De fet, mai ens hem preguntat quin
dels dos és el més gran -va murmurar Luke.
-És igual. –Han va rebutjar el tema
amb un posat -. El millor que pots fer per ella és el que estàs fent.
Converteix-la en una Jedi i serà capaç d’afrontar qualsevol cosa que l'Imperi
maquini contra ella.
Els músculs de l'estómac d’en Luke
es van tensar.
-Suposo que sí.
-Sempre que Chewie i jo estiguem al
seu costat -va corregir Han, i es va dirigir cap a la porta -. Ens veurem a la
tornada.
-Aneu amb compte -va dir Luke.
Han es va tombar, amb la seva típica
expressió entre ferida i innocent a la cara.
-Escolta, sóc jo -va contestar.
Va sortir, i Luke es va quedar tot
sol.
Va passejar uns moments per la sala,
rebutjant el tremend pes de la responsabilitat que, de vegades, amenaçava amb
aixafar-lo. Arriscar la seva vida era una cosa, però tenir el futur de la Leia
a les seves mans era una cosa molt diferent.
-No sóc un professor -va dir en veu
alta.
L'única resposta va ser un moviment
gairebé impossible del petrificat remot. Guiat per un sobtat impuls, Luke va
activar de nou l'artefacte. Va treure la seva espasa de llum del cinturó mentre
es movia per atacar. Una dotzena de raigs punxants van sortir disparats en
rapidíssima successió quan el remot va carregar com un insecte embogit. Luke
els va parar tots sense cap esforç, va traçar amb l'espasa de llum un arc
llampegant que va semblar embolicar-lo. Una estranya eufòria es va apoderar del
seu cos i de la seva ment. Era fàcil combatre contra això, no contra alguna
cosa indefinida i distant com els seus temors íntims, sinó quelcom sòlid i
tangible. El remot va disparar una vegada i una altra, i cada raig va rebotar
en el full de l'espasa.
El remot es va aturar amb un agut
«bip». Luke, confós, es va preguntar què havia passat..., i de sobte es va
adonar que la seva respiració era agitada i estava suant. El remot podia
funcionar durant un màxim de vint minuts, que ja havien transcorregut.
Va desconnectar l'espasa de llum i
la va retornar al seu cinturó, una mica inquiet pel que havia passat. No era la
primera vegada que perdia la noció del temps, però sempre s'havia causat per
estar concentrat en la meditació. Les úniques vegades que havia passat alguna
cosa similar a una situació de combat va ser a Dagobah, sota la supervisió de
Yoda.
A Dagobah...
Es va eixugar la suor amb la màniga,
es va acostar al comunicador que descansava sobre l'escriptori i va teclejar el
número de l’espaiport.
-Sóc Skywalker -es va identificar -.
Vull que el meu caça estigui preparat per enlairar-se d’aquí a una hora.
-Sí, senyor -va respondre el jove
oficial de manteniment -. Caldrà que abans ens enviï la seva unitat
astromecànica.
-Perfecte -va assentir Luke.
S'havia negat a què esborressin
l'ordinador de la nau cada pocs mesos, seguint el procediment habitual. El
resultat inevitable va ser que l'ordinador s'havia automodelat al voltant de la
personalitat incomparable d’R2, fins al punt que s'havia desenvolupat una relació
entre l'androide i el seu sòsies gairebé perfecta. La velocitat i l'eficàcia
eren excel·lents, però cap ordinador de manteniment podia ja parlar amb el
caça.
-Li enviaré aquí d'aquí a uns
minuts.
-Sí, senyor.
Luke va tallar la comunicació i es
va redreçar, preguntant-se vagament per què estava fent allò. La presència de
Yoda ja no estaria a Dagobah, no podria parlar amb ell ni fer-li preguntes.
O potser sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada