Hereu de l’Imperi (IV)

Anterior

4

El Quimera va trigar gairebé cinc dies, a velocitat de creuer Punt Quatre, a recórrer els tres-cents cinquanta anys llum que separaven Myrkr de Wayland, però el temps emprat va permetre als enginyers idear un marc portàtil que allotjava i alimentava als ysalamirs.

-Encara no estic convençut que això sigui necessari -va grunyir Pellaeon, i va contemplar amb desgrat el gruix tub corbat i l'ésser escatós, semblant a una salamandra, subjecte a ell. El tub i el seu marc eren molt pesats, i l'ésser no feia molt bona olor -. Si aquest Guardià a qui vostè espera va ser destinat a Wayland per l'emperador, no entenc per què ha de donar-nos problemes.

-Digui-ho precaució, capità -va dir Thrawn, assegut a la cadira del copilot de la llançadora, mentre s'ajustava les corretges de seguretat -. És concebible que ens costi convèncer-los de qui som, o fins i tot que encara servim a l'Imperi. -Va fer un cop d'ull a les pantalles i va donar el senyal al pilot -. Endavant.

Es va sentir un soroll metàl·lic apagat i la llançadora, amb un lleu estremiment, va sortir del Quimera i va començar el seu descens cap a la superfície del planeta.

-Hauria estat més fàcil convèncer-lo amb un escamot -va murmurar Pellaeon, contemplant la pantalla disposada al costat del seu seient.

-En aquest cas, potser l’hauríem irritat -va assenyalar Thrawn -. No cal prendre a la lleugera l'orgull i la sensibilitat d'un Jedi Fosc, capità. A més -va mirar enrere -, per això està Rukh. Qualsevol servidor proper a l'emperador hauria de conèixer el gloriós paper que els noghri han jugat al llarg dels anys.

Pellaeon va fer una ullada a la silenciosa figura de malson asseguda a l'altre costat del passadís.

-Sembla molt segur, senyor, que el Guardià serà un Jedi Fosc.

- A qui, si no, hauria triat l'emperador per protegir el seu magatzem personal? -Va replicar Thrawn -. A una legió de tropes d'assalt, potser, equipades amb AT-ATs i el tipus d'armament i tecnologia avançats que es detecta des de l'òrbita amb els ulls tancats?

Pellaeon va fer una ganyota. D'això, almenys, no hauria de preocupar-se. Els analitzadors del Quimera no havien detectat res més avançat que arcs i fletxes en la superfície de Wayland. Tampoc el consolava.

-Em pregunto si l'emperador li va ordenar abandonar Wayland per afegir-se a la lluita contra la Rebel·lió.

Thrawn va arronsar les espatlles.

-Aviat ho sabrem.

El suau rugit de la fricció atmosfèrica contra el casc de la nau va augmentar d'intensitat, i els detalls de la superfície es van fer visibles a la pantalla de Pellaeon. La major part de la zona que tenien sota semblava ser boscosa, sembrada en alguns punts de grans prades. Davant, apuntant de vegades entre la capa de núvols, una sola muntanya s'alçava sobre el paisatge.

- És la muntanya Tantiss? -Va preguntar al pilot.

-Sí, senyor. No trigarem gaire a albirar la ciutat.

-Perfecte.

Pellaeon va ajustar dissimuladament el seu desintegrador a la pistolera. Que Thrawn confiés tant com li donés la gana en els ysalamirs i en la seva lògica. Pellaeon hauria desitjat transportar més armament.

La ciutat, situada a la base sud-oest de la muntanya Tantiss, era més gran del que semblava des de l'òrbita. Molts dels seus edificis rabassuts s'estenien a l'abric dels arbres circumdants. Thrawn va ordenar al pilot que volés en cercle sobre la zona dues vegades, i després aterrés al centre del que semblava la plaça principal de la ciutat, davant d'un enorme i impressionant edifici, d'aparença règia.

-Interessant -va comentar Thrawn. Va mirar per les portelles mentre s'ajustava a l'esquena la seva motxilla amb l’ysalamir -. Es distingeixen tres tipus d'arquitectura, com a mínim: una humana i dos alienígenes d'espècies diferents. No se sol veure aquesta diversitat a la mateixa regió d'un planeta, i molt menys a la mateixa ciutat. De fet, el palau que tenim davant ha incorporat elements dels tres estils.

-Sí -va admetre Pellaeon amb aire absent, i va mirar per les portelles. En aquell moment, els edificis li importaven molt menys que les formes de vida captades pels sensors, ocultes darrere i dins d'ells -. Sabem si aquestes espècies alienígenes es mostren hostils cap als estranys?

-És probable -va dir Thrawn, i es va dirigir cap a la rampa de sortida de la llançadora, on Rukh ja l'esperava -. La majoria de les espècies alienígenes ho són. Sortim?

La rampa va baixar amb un xiuxiueig de gasos alliberats. Pellaeon va serrar les dents i es va reunir amb els altres dos. Van avançar, amb Rukh al capdavant.

Ningú els va disparar quan van trepitjar el terra i es van allunyar uns passos de la llançadora. Tampoc va xisclar ni va fer acte d'aparició cap ésser.

-Són tímids, oi? -Va murmurar Pellaeon, la mà recolzada sobre el desintegrador mentre mirava al seu voltant.

-Molt comprensible -va comentar Thrawn. Va treure un disc megafònic del cinturó -. A veure si els convenço que siguin hospitalaris.

Es va dur el disc als llavis.

-Busco el Guardià de la muntanya. -La seva veu va retrunyir a la plaça i l'última síl·laba va despertar ressons en els edificis circumdants -. Qui em durà a la seva presència?

L'últim ressò es va fondre amb el silenci. Thrawn va baixar el disc i va esperar, però van transcórrer els segons sense obtenir la menor resposta.

-Potser no entenen el bàsic -va suggerir Pellaeon, dubtós.

-No, l’entenen -va replicar Thrawn amb fredor -. Si més no, els humans. Potser necessiten més motivació. -Va tornar a aixecar el megàfon -. Busco el Guardià de la muntanya -va repetir -. Si ningú em porta a la seva presència, tota la ciutat patirà les conseqüències.

Tot just havia acabat de pronunciar aquestes paraules, quan sense previ avís una fletxa va sortir disparada cap a ells des de la dreta. Va donar a Thrawn al costat, gairebé va fregar el tub de l’ysalamir, doblegat al voltant de les seves espatlles i esquena, i va rebotar en l'armadura oculta sota l'uniforme blanc.

-Domina’t! -va ordenar Thrawn a Rukh quan aquest va saltar al seu costat, el desintegrador preparat -. L’has localitzat?

-Sí -va grallar el noghri. Va apuntar amb la seva arma a un edifici de dos pisos proper al palau.

-Bé. -Thrawn va tornar a aixecar el megàfon -. Un dels vostres conciutadans acaba de disparar. Observeu les conseqüències. -Va baixar el disc i va fer un gest amb el cap en direcció a Rukh -. Ara.

Amb un somriure que va deixar al descobert les seves dents agusades, Rukh va procedir (ràpidament, minuciosament i científicament) a destruir l'edifici.

Primer va polvoritzar les portes i finestres, disparant una dotzena de projectils a través d'elles per dissuadir els possibles atacants. A continuació, va dedicar les seves atencions als murs de la planta baixa. Al vintè tret, l'edifici va tremolar sobre els seus fonaments. Uns quants trets cap als murs de la planta superior, uns pocs més als de baix...

I l'edifici es va desplomar amb un ensordidor estrèpit.

Thrawn va esperar que el soroll de la runa en caure s'hagués apagat per tornar a utilitzar el megàfon.

-Aquestes són les conseqüències de desafiar-nos. Ho preguntaré una vegada més: qui em portarà al Guardià de la muntanya?

-Jo -va dir una veu a la seva esquerra.

Pellaeon es va tornar en rodó. L'home que s'alçava davant del palau era alt i prim, de cabell gris despentinat i una barba que li arribava gairebé a la meitat del pit. Calçava sandàlies i es cobria amb una vella túnica marró. Del seu coll penjava un lluent medalló, mig ocult rere de la barba. El seu rostre bru i arrugat els va examinar amb manifesta arrogància. Els seus ulls expressaven una barreja de curiositat i desdeny.

-Sou estrangers -va dir, amb la mateixa barreja en la seva veu -. Estrangers -va aixecar la vista cap a la llançadora que s'alçava sobre ells -, d'un altre planeta.

-Sí -va reconèixer Thrawn -. I vostè?

Els ulls de l'ancià es van desviar cap al munt de runes fumejants que Rukh acabava de produir.

-Heu destruït un dels meus edificis -va dir -. No era necessari.

-Vam ser atacats -va replicar Thrawn amb fredor -. Era el seu propietari?

Els ulls del vell potser van brillar, però des d'aquella distància, Pellaeon no hauria pogut assegurar-ho.

-Jo governo -va dir, amb veu serena però amenaçadora -. Tot això és meu.

Thrawn i l'ancià van sostenir la mirada durant uns segons. Thrawn va ser el primer a trencar el silenci.

-Sóc el gran almirall Thrawn, Senyor de la Guerra de l'Imperi, servent de l'emperador. Busco el Guardià de la muntanya.

El vell va inclinar lleument el cap.

-Jo l'acompanyaré.

Va donar mitja volta i va tornar cap al palau.

-No us separeu -va murmurar Thrawn als seus acompanyants -. Pot ser un parany.

No els van disparar més fletxes mentre creuaven la plaça i passaven sota l'arcada de pedra angular llaurada que emmarcava les portes del palau.

-Pensava que el Guardià vivia a la muntanya -va dir Thrawn mentre el seu guia obria les portes amb molta facilitat.

Pellaeon va decidir que el vell era més fort del que aparentava.

-Ho va fer en un altre temps -va dir l'home sense tornar-se -. Quan vaig començar a governar, el poble de Wayland va construir això per a ell. -Es va encaminar cap al centre del guarnit vestíbul i es va aturar a mig camí d'altres portes dobles -. Deixeu-nos -va dir en veu més alta.

Durant una fracció de segon, Pellaeon va pensar que l'home es dirigia a ell. Estava a punt d'obrir la boca per negar-se, quan dues seccions de la paret van lliscar a un costat i un parell d'homes prims van sortir dels nínxols ocults. Es van penjar a l'espatlla les ballestes, van mirar en silenci als nouvinguts i van sortir de l'edifici. El vell va esperar que marxessin, i després va continuar cap a les portes dobles.

-Veniu -va dir, i va assenyalar les portes, amb una brillantor estranya en els ulls -. El Guardià de l'emperador els espera.

Les portes es van obrir en silenci, deixant al descobert la llum procedent de centenars d'espelmes, que omplien l'enorme estada. Pellaeon va llançar una mirada a l'ancià, immòbil al costat de les portes, i una sobtada premonició li va produir calfreds. Va contenir la respiració i va seguir als seus acompanyants a l'interior.

D'una cripta.

No hi havia dubte. A part de les espelmes enceses, només hi havia a la sala un enorme bloc rectangular de pedra negra, al centre.

-Entenc -va dir Thrawn en veu baixa -. Ha mort.

-Ha mort -va confirmar l'ancià des del darrere -. Veu totes aquestes espelmes, gran almirall Thrawn?

-Les veig -va corroborar Thrawn -. La gent va haver de rendir-li grans honors.

- Honors? -Es va mofar el vell -. No crec. Totes aquestes espelmes assenyalen les tombes dels habitants d'altres planetes que han vingut des de la seva mort.

Pellaeon va girar la cara per mirar-li i, alhora, va desenfundar el desintegrador. Thrawn va esperar uns segons abans de tornar-se en rodó.

- Com van morir? -Va preguntar.

L'ancià va somriure.

-Jo els vaig matar, és clar. Com vaig matar al Guardià. -Va estendre les mans davant seu, amb els palmells cap amunt -. Com vaig a matar-los a vostès.

Tot d'una, raigs blaus van sorgir de les puntes dels seus dits...

I es van esvair sense deixar rastre a un metre dels estrangers.

Tot va passar tan ràpid que Pellaeon no va tenir temps d'ajupir-se, ni molt menys de disparar. Amb segons de retard, va aixecar el desintegrador. L'aire calent procedent dels raigs van banyar les seves mans.

-Alto -va dir amb calma Thrawn -. Com veu, Guardià, no som estrangers normals.

- El Guardià ha mort! -Va cridar el vell.

Nous raigs van apagar la seva última paraula. Van desaparèixer en el no res abans d'aconseguir el seu objectiu.

-Sí, l'antic Guardià ha mort -va admetre Thrawn, fent-se sentir per sobre de l’estrèpit -. Vostè és el Guardià ara. És vostè qui protegeix la muntanya de l'emperador.

- Jo no serveixo a cap emperador! -Va replicar l'ancià, llançant una tercera salva de raigs -. El meu poder només em pertany a mi. -L'atac va cessar amb igual celeritat amb la què havia començat. El vell va mirar Thrawn, les mans alçades encara, amb una expressió confusa i petulant en la seva cara -. No són Jedi. Com ho fan?

-Uniu-vos a nosaltres i aprengui -va suggerir Thrawn.

El vell es va aixecar en tota la seva alçada.

-Jo sóc un mestre Jedi -va rugir -. No m’uneixo a ningú.

-Entenc -va assentir Thrawn -. En aquest cas, permeti’ns que ens unim a vostè. -Els seus brillants ulls vermells es van clavar a la cara de l'home -. I permeti que li ensenyem a adquirir més poder del que mai ha imaginat. Tot el poder que un mestre Jedi podria desitjar.

L'home va continuar mirant a Thrawn durant un prolongat moment. Una dotzena d'expressions diferents van creuar pel seu rostre.

-Molt bé -va dir per fi -. Veniu. Parlarem.

-Gràcies -va dir Thrawn, inclinant lleument el cap -. Puc preguntar a qui tinc l'honor de dirigir-me?

-I tant.

El rostre de l'ancià va adquirir de nou aquella expressió majestuosa, i quan va parlar la seva veu va ressonar en el silenci de la cripta.

-Sóc el mestre Jedi Joruus C'baoth.

Pellaeon va contenir l'alè i un calfred va recórrer la seva espina dorsal.

- Joruus C'baoth? -Va xiuxiuejar -. Però...

Es va interrompre. C'baoth el va mirar, com Pellaeon miraria a un jove oficial que hagués parlat quan no li corresponia.

-Veniu -va repetir el vell, i es va girar cap Thrawn -. Parlarem.

Els va precedir fora de la cripta i van sortir de nou a la llum del sol. Durant la seva absència, alguns grups poc nombrosos de gent s'havien congregat a la plaça, ben allunyats tant de la cripta com de la llançadora, i van intercanviar nerviosos murmuris.

Amb una excepció. Un dels dos guàrdies als quals C'baoth havia ordenat que sortissin de la cripta s'interposava en el seu camí. Una expressió de fúria controlada apareixia a la cara. Tenia a les mans la ballesta, amartellada i preparada.

-Vostès van destruir la seva llar -va comentar C'baoth -. Sens dubte, vol venjar-se.

Tot just havien sortit les paraules de la seva boca, quan el guàrdia va disparar una fletxa. Pellaeon es va ajupir instintivament i va aixecar el desintegrador.

A tres metres dels estrangers, la fletxa es va aturar en l'aire.

Pellaeon va contemplar la peça de metall i fusta; el seu cervell tot just començava a comprendre el que havia passat.

-Són els nostres convidats -va dir C'baoth al guàrdia, prou alt perquè el sentissin tots els presents a la plaça -. Se'ls dispensarà el tracte corresponent.

La fletxa es va partir amb un soroll de fusta estellada, i els fragments van caure a terra. El guàrdia, a contracor, va baixar la ballesta. Una ràbia impotent brillava en els seus ulls. Thrawn va deixar transcórrer un segon i va donar un indicador a Rukh. El noghri va aixecar el desintegrador i va disparar...

I amb un moviment massa ràpid per a la vista, una pedra es va separar del sòl i es va interposar en el camí del tret, trencant-se de manera espectacular quan el llamp li va donar.

Thrawn es va girar cap a C'baoth, sorprès i irritat.

- C'baoth!

-Aquest és el meu poble, gran almirall Thrawn -el va interrompre l'ancià amb veu ferma com l'acer -. No és el seu, sinó el meu. Si s'ha d'administrar càstig, ho faré jo.

Els dos homes es van sostenir la mirada durant diversos segons. Després, amb un esforç evident, Thrawn va recuperar les bones formes.

-I tant, mestre C'baoth. Perdoni.

C'baoth va capcinejar.

-Millor. Molt millor. -Va acomiadar al guàrdia amb un moviment de cap -. Veniu -va dir al gran almirall -. Parlarem.

-Ara m'explicarà -va dir C'baoth, assenyalant els coixins -com va repel·lir el meu atac.

-Primer, permeti que li transmeti la meva oferta.

Thrawn va passejar la mirada al seu voltant, abans d'acomodar-se sobre un coixí. Probablement, va pensar Pellaeon, l'almirall estava examinant les obres d'art que l'envoltaven.

-Crec que la considera molt...

-Ara m'explicarà com va repel·lir el meu atac -va repetir C'baoth.

Thrawn va fer una ganyota, que va suprimir l'instant.

-De fet, és molt senzill. -Va mirar l’ysalamir embolicat al voltant de les seves espatlles i va estendre un dit per acariciar el seu llarg coll -. Aquests éssers que veu pujats a la nostra esquena es diuen ysalamir. Són animals sèssils que habiten en els arbres, procedents d'un llunyà planeta de tercera categoria, i posseeixen una interessant i, potser, única habilitat: repel·leixen la Força.

C'baoth va arrufar les celles.

- Què vol dir?

-Allunyen d'ells la seva presència -va explicar Thrawn -, de la mateixa manera que una bombolla neix de l'aire expel·lit contra l'aigua cap a fora. Un sol ysalamir és capaç, de vegades, de crear una bombolla de deu metres de llarg. Un grup que uneixi les seves forces conjuntes pot crear altres molt més grans.

-Mai no havia sentit res semblant -va dir C'baoth, i va contemplar l’ysalamir de Thrawn amb curiositat gairebé infantil -. Com ha pogut desenvolupar-se un ésser semblant?

-La veritat és que ho ignoro -va reconèixer Thrawn -. Suposo que el talent posseeix qualitats destinades a la supervivència, però no sé quins són. -Va arquejar una cella -. Tampoc importa. De moment, aquesta capacitat és suficient per als meus propòsits.

El rostre de C'baoth es va aombrar.

- Aquest propòsit consisteix a acabar amb el meu poder?

Thrawn va arronsar les espatlles.

-Esperàvem trobar aquí al Guardià de l'emperador. Necessitava assegurar-me que ens permetria identificar-nos i explicar la nostra missió. -Va acariciar de nou el coll de l'ysalamir -. De fet, protegir-nos del Guardià ha estat una mica més al nostre favor. Tinc en ment una cosa molt més interessant per a aquests animalets.

- I és...?

Thrawn va somriure.

-Tot al seu temps, mestre C'baoth. I només després que haguem examinat el magatzem de l'emperador enclavat a la muntanya Tantiss.

C'baoth va torçar els llavis.

-De manera que és la muntanya el que més li interessa.

-M'interessa la muntanya, per descomptat -va reconèixer Thrawn -, o millor dit, el que espero trobar-hi.

- Què és...?

Thrawn va examinar-lo un moment.

-Van córrer rumors, just abans de la batalla d'Endor, que els investigadors de l'emperador havien desenvolupat per fi un escut protector d'allò més pràctic. El vull. I també -va afegir, gairebé com si res -altres petits exemples, gairebé trivials, de tecnologia.

- Creu que trobarà aquests escuts protectors a la muntanya?

-Confio en trobar un model que funcioni, o almenys una col·lecció completa d'esquemes. Un dels propòsits de l'emperador en instal·lar aquest magatzem va ser assegurar-se que no es perdés aquesta interessant i pràctica tecnologia.

-Això i atresorar innombrables records de les seves glorioses conquestes -va esbufegar C'baoth -. Hi ha centenars de sales dedicades a aquesta deplorable autolloança.

Pellaeon es va redreçar a la cadira.

- Ha estat dins de la muntanya? -Va preguntar.

Hi havia imaginat que la muntanya estaria protegida per tota mena de panys i barreres. C'baoth li va dirigir una mirada esquerpa.

-I tant que he estat dins. Jo vaig matar al Guardià, recorda? -Va tornar a dirigir-se a Thrawn -. Bé. Vostè vol les joguines de l'emperador, i ara ja sap que pot entrar a la muntanya, amb o sense la meva ajuda. Per què segueix assegut aquí?

-Perquè la muntanya representa només una part del que necessito. També necessito la col·laboració d'un mestre Jedi com vostè.

C'baoth es va reclinar en el seu coixí. Un cínic somriure va treure el cap per entre la barba.

-Ah, per fi arribem al moll de l'assumpte. Suposo que ara és quan em pensa oferir tot el poder que un mestre Jedi pot desitjar.

Thrawn li va tornar el somriure.

-En efecte. Digueu-me, mestre C'baoth, està assabentat de la desastrosa derrota de la flota imperial en la batalla d'Endor, esdevinguda fa cinc anys?

-M'han arribat rumors. Un dels estrangers que va aparèixer per aquí me la va comentar. -La mirada de C'baoth es va desviar cap a la finestra, en direcció al palau / cripta que es veia a l'altre costat de la plaça -. Encara que no durant molta estona.

Pellaeon va empassar saliva. Va donar la impressió que Thrawn no havia captat la implicació.

-En aquest cas, s'haurà preguntat com van poder destruir unes dotzenes de naus rebels a una força imperial, que els superava en una proporció de deu canons per cada un dels seus.

-No vaig dedicar molt de temps a aquestes meditacions -va replicar C'baoth amb sequedat -. Presumible que els rebels eren millors guerrers.

-En certa manera, és veritat -va reconèixer Thrawn -. Els rebels van lluitar millor, però no perquè tinguessin qualitats especials o estiguessin ben preparats. Van lluitar millor que la flota perquè l'emperador havia mort. -Es va girar cap a Pellaeon -. Vostè va estar present, capità; devia adonar-se'n. La sobtada pèrdua de coordinació entre tripulants i naus, la pèrdua de l'eficàcia i la disciplina. La pèrdua, en suma, d'aquesta qualitat relliscosa que anomenem esperit guerrer.

-Es va produir certa confusió, sí -va dir Pellaeon, rígid. Començava a comprendre cap a on apuntava Thrawn, i no li agradava un pèl -. Res que no pugui ser explicat per les tensions normals en una batalla.

Una cella negra blavosa es va arquejar lleument.

- De debò? La pèrdua de l’Executor, la sobtada incompetència dels caces, en l'últim moment, que va donar com a resultat la destrucció de la mateixa Estrella de la Mort, la pèrdua de sis Destructors Estel·lars en combats que no representaven cap mena de problema... Tot això es redueix a simples tensions normals en una batalla?

-L'emperador no dirigia la batalla -va replicar Pellaeon amb una fúria que el va sorprendre -. De cap manera. Jo hi era, almirall... Ho sé.

-Sí, capità, vostè va ser-hi -va dir Thrawn, amb sobtada duresa -. I ja és hora que es tregui la bena dels ulls i s'enfronti a la veritat, per amarga que li resulti. Vostès ja no tenien autèntic esperit guerrer. Cap membre de la flota imperial el conservava. La voluntat de l'emperador els impulsava, la ment de l'emperador els proporcionava força, resolució i eficàcia. Depenien tant de la seva presència com si fossin xips implantats en un ordinador de combat.

-Això no és veritat -va contestar Pellaeon, rabiós -. No ho és. Vàrem seguir lluitant després de la seva mort.

-Sí -va dir Thrawn, amb veu serena i despectiva -. Van seguir lluitant. Com cadets.

C'baoth va esbufegar.

- Això és el que desitja de mi, gran almirall Thrawn? -Va preguntar, sorrut -. Què converteixi les seves naus en titelles que pugui manejar al seu gust?

-De cap manera, mestre C'baoth -va replicar Thrawn, amb veu tranquil·la -. La meva comparació amb xips de combat implantats va ser deliberada. L'error fatal de l'emperador va consistir de tractar de controlar tota la flota imperial personalment, d'una forma absoluta i constant. Això, a la llarga, va redundar en el seu perjudici. El meu desig és que millori la coordinació entre naus i forces d'assalt, només en moments crítics i en situacions de combat acuradament seleccionades.

C'baoth va desviar la mirada cap a Pellaeon.

- Amb quina finalitat? -Va grunyir.

-Per la raó que ja hem parlat -va dir Thrawn -. El poder.

- Quina mena de poder?

Per primera vegada des que havien aterrat, Thrawn va semblar sorprendre’s.

-La conquesta dels planetes, és clar. La derrota final de la Rebel·lió. El restabliment de la glòria que va ser en altre temps el Nou Ordre de l'emperador.

C'baoth va moure el cap.

-Vostè no comprèn el poder, almirall Thrawn. Conquerir planetes que mai tornarà a visitar no és poder. Ni tampoc destruir naus, gent i rebel·lions que mai ha vist cara a cara. -Va fer un gest que abastava tot el que els envoltava, amb una brillantor estranya en els ulls -. Això, gran almirall Thrawn, sí és poder. Aquesta ciutat, aquest planeta, aquesta gent. Tots els humans, psadan i myneryr que viuen aquí són meus. Meus. -La seva mirada va tornar a desviar-se cap a la finestra -. Jo els ensenyo. Jo els ordeno. Jo els castigo. Les seves vides, i les seves morts, estan a la meva mà.

-Això és precisament el que li ofereixo -va dir Thrawn -. Milions de vides, milers de milions, si ho prefereix. Per fer-ne el que li plagui.

-No és el mateix -va dir C'baoth, amb una nota de paciència paternal en la veu -. No tinc el menor desig d'exercir un poder distant sobre vides que no tenen rostre.

-En aquest cas, podríem donar-li una ciutat perquè la governés -va insistir Thrawn -. De la mida que vostè prefereixi.

-Ja governo una ciutat.

Thrawn va aclucar els ulls.

-Necessito la seva ajuda, mestre C'baoth. Posi-li preu.

C'baoth va somriure.

- Preu? El preu dels meus serveis? -Tot d'una, el somriure es va esvair -. Sóc un mestre Jedi, gran almirall Thrawn -va dir, amb veu amenaçadora -. No un assassí a sou, com els seus noghri. -Va dirigir una mirada de menyspreu a Rukh, que estava assegut en silenci a un costat -. Oh, sí, noghri. Sé el que sou tu i el teu poble. Els Ordres de la Mort privats de l'emperador, que maten i moren segons els capricis d'homes com Darth Vader i el gran almirall aquí present.

-Lord Vader va servir a l'emperador i l'Imperi -va grallar Rukh. Els seus ulls foscos van mirar sense parpellejar a C'baoth -. Igual que nosaltres.

-Potser. -C'baoth es va girar cap a Thrawn -. Tinc tot el que desig o necessito, gran almirall Thrawn. Es marxarà de Wayland ara mateix.

Thrawn no es va moure.

-Necessito la seva ajuda, mestre C'baoth -va repetir en veu baixa -. I l’aconseguiré.

-I si no, què? -Es va burlar C'baoth -. Ordenarà al seu noghri que intenti matar-me? Gairebé seria divertit que ho provés. -Va mirar Pellaeon -. O potser es decantarà per ordenar al seu brau capità del Destructor Estel·lar que intenti arrasar la meva ciutat des de l'aire. És clar que no pot arriscar-se a destruir la muntanya de pas, oi?

-Els meus canons podrien destruir la ciutat sense ni tan sols fregar l'herba de la muntanya Tantiss -va replicar Pellaeon -. Si vol una demostració...

-Pau, capità -va interrompre Thrawn -. Aquest és el tipus de poder personal, cara a cara, que prefereix, mestre C'baoth? Sí, ho comprenc molt bé. No és gran cosa, per descomptat. -Va desviar la vista cap a la finestra amb aire pensatiu -. Imaginava que fins i tot els mestres Jedi, quan envelleixen, només se senten interessats per seure a prendre el sol.

C'baoth va arrugar les celles.

-Aneu amb compte, gran almirall Thrawn -li va advertir -, perquè potser m’entri un sobtat interès per destruir-lo.

-No representaria molt d’esforç per a un home de la seva habilitat i poder. -Thrawn va arronsar les espatlles -. Suposo que té a altres Jedi sota el seu comandament.

C'baoth es va quedar sorprès pel brusc canvi de tema.

- Altres Jedi? -Va repetir.

-I tant. Considero normal que un mestre Jedi tingui al seu servei Jedi de menor categoria, Jedi als que pugui alliçonar, manar i castigar.

Una cosa semblant a una ombra va creuar per la cara de C'baoth.

-No queden més Jedi -va murmurar -. L'emperador i Vader els van perseguir i els van destruir.

-A tots no -va dir amb suavitat Thrawn -. Durant els últims cinc anys han aparegut dos nous Jedi: Luke Skywalker i la seva germana, Leia Organa Solo.

- I a mi què més em dóna?

-Puc lliurar-los-hi.

C'baoth el va mirar fixament durant un llarg minut. Incredulitat i desig van lluitar per la supremacia a la cara. Va guanyar el desig.

- A tots dos?

-Als dos -va assentir Thrawn -. Penseu en el que un home del seu talent podria fer amb nous Jedi. Modelar-los, alterar-los, recrear-los en qualsevol imatge que desitgés. -Va arquejar una cella -. I en el lot aniria inclòs un regal molt especial..., perquè Leia Organa Solo està embarassada. De bessons.

C'baoth va inhalar una profunda glopada d'aire.

- Bessons Jedi? -Va xiuxiuejar.

-Tenen el potencial, segons les meves fonts -va somriure Thrawn -. El que arribessin a ser dependria finalment de vostè, és clar.

Els ulls de C'baoth es van desviar cap a Pellaeon, i després es van clavar una altra vegada en Thrawn. Es va aixecar, amb lentitud i deliberació.

-Molt bé, gran almirall Thrawn -va dir -. A canvi dels Jedi, col·laboraré amb les seves forces. Porti’m a la seva nau.

-Tot al seu temps, mestre C'baoth. -Thrawn també es va posar dret -. Primer, entrarem a la muntanya de l'emperador. Aquest tracte depèn de si trobo el que he vingut a buscar.

-I tant. -Els ulls de C'baoth van brillar -. Confiem els dos en què ho aconsegueixi -va dir en to d'advertència.

Els va costar set hores de recerca, en una fortalesa de la muntanya molt més gran del que Pellaeon havia suposat, però al final van trobar els tresors que Thrawn anhelava. L'escut protector, i les altres mostres petites, gairebé trivials, de tecnologia.

La porta de la sala de comandament del gran almirall es va obrir. Pellaeon va entrar.

- Puc parlar amb vostè, almirall?

-I tant, capità -va respondre Thrawn, des del seu seient col·locat al centre del doble cercle -. Entri. Alguna notícia del palau imperial?

-No, senyor, cap des d'ahir -va dir Pellaeon. Va caminar fins a la vora del cercle exterior, i va assajar en silenci per última vegada el que havia vingut a dir -. Puc sol·licitar informació, si ho desitja.

-No cal, probablement. -Thrawn va moure el cap. Fa l'efecte que els detalls de l'expedició a Bimmisaari han estat ultimats. Només cal alertar un dels comandos, l'Equip Vuit, em sembla, i tindrem als nostres Jedi.

-Sí, senyor. -Pellaeon va reunir forces -. Almirall... He de dir-li que no considero una bona idea fer tractes amb C'baoth. Per ser sincer crec que no està en el seu seny.

Thrawn va arquejar una cella.

-És clar que no està en els seus totals, però tampoc és Joruus C'baoth.

Pellaeon es va quedar bocabadat.

- Com?

-Joruus C'baoth és mort -va explicar Thrawn -. Era un dels sis mestres Jedi que anaven a bord de la nau encarregada de dur a terme el projecte Vol d'Expansió de l'Antiga República. Ignoro si vostè, en aquella època, ocupava un càrrec prou important per estar al corrent de l'assumpte.

-Vaig sentir rumors. -Pellaeon va arrufar les celles, mentre s'esforçava per recordar-lo -. Un gran esforç destinat a estendre l'autoritat de l'Antiga República fora dels confins de la galàxia, si no recordo malament, dut a terme just abans que esclatessin les Guerres Clòniques. Mai vaig tornar a saber res més.

-Perquè no hi havia res més que saber -va replicar Thrawn -. La nau va ser interceptada per una força de xoc fora de l'espai de l'Antiga República i destruïda.

Un calfred va recórrer l'espina dorsal de Pellaeon.

- Com ho sap?

Thrawn va alçar les celles.

-Perquè jo manava la força. Fins i tot en aquella fase preliminar, l'emperador va comprendre que els Jedi havien de ser exterminats. Sis mestres Jedi a bord de la mateixa nau era una oportunitat massa bona per desaprofitar-la.

Pellaeon es va humitejar els llavis.

-Però, llavors...

- A qui hem portat a bord del Quimera? -Va acabar per ell Thrawn -. Crec que és obvi. Joruus C'baoth, observi la lleu diferència amb el nom «Joruus», és un clon.

Pellaeon va mirar com encantat.

- Un clon?

-I tant. Creat a partir d'una mostra de teixit, poc abans que l'autèntic C'baoth morís, probablement.

-A principis de la guerra, en altres paraules.

Pellaeon va empassar saliva. Els primers clons, si més no aquells als que la flota s'havia enfrontat, eren molt inestables, tant mentalment com emocionalment. De vegades, d'una manera espectacular...

- Ha pujat aquesta cosa a la nau deliberadament? -Va preguntar.

- Hi hauria preferit tenir a bord a un Jedi Fosc en plena possessió de totes les seves facultats? -Va preguntar amb fredor Thrawn -. Un segon Darth Vader, per exemple, proveït de les ambicions i el poder suficients per apoderar-se de la vostra nau amb tota facilitat? Penseu en la sort que ha tingut, capità.

-Si més no, un Jedi Fosc seria predictible -va replicar Pellaeon.

-C'baoth és bastant predictible. I quan no ho sigui... -Va moure la mà en direcció a la mitja dotzena de carcasses que envoltaven el seu centre de comandament -. Per això hi ha els ysalamirs.

Pellaeon va fer una ganyota.

-Segueix sense agradar-me, almirall. Serà molt difícil protegir la nau de les seves estratagemes, mentre al mateix temps el convidem a coordinar els atacs de la flota.

-Hi ha un cert risc -va convenir Thrawn -, però el risc sempre ha estat una part ineludible de la guerra. En aquest cas, els beneficis potencials sobrepassen en molt els perills potencials.

Pellaeon va assentir a contracor. No li agradava, estava segur que mai li agradaria, però res alteraria la decisió de Thrawn.

-Sí, senyor -va murmurar -. Ha esmentat abans que s'ha d'enviar un missatge a l'Equip Vuit. Vol que m'encarregui jo de transmetre’ls?

-No, ho faré jo. -Thrawn va dibuixar un somriure sardònic -. El seu gloriós líder i tot això... Ja sap com són els noghri. Si no desitja res més...

Era un clar comiat.

-No, senyor -va dir Pellaeon -. Estaré al pont, si em necessita.

Va donar mitja volta per marxar.

-Ens portarà a la victòria, capità -va dir el gran almirall amb suavitat -. Aplaqui els seus temors, i concentri’s en això.

«Si no ens mata a tots.»

-Sí, senyor -va respondre Pellaeon, i va sortir de la sala.

Següent