Hereu de l’Imperi (XXV)

Anterior

25

L'habitació estava fosca i silenciosa. Els esmorteïts sons de la nit de Rwookrrorro es colaven per la finestra de malla, juntament amb una freda brisa. Leia va clavar la vista a les cortines, va aferrar el desintegrador amb una mà suada i es va preguntar què l'havia despertat.

Va romandre estesa diversos minuts. El cor s'agitava dins del seu pit. No va passar res. Ni sorolls, ni moviments, ni amenaces que els seus limitats poders Jedi poguessin detectar. Res, excepte una insidiosa sensació que ja no estava fora de perill en aquest lloc.

Va respirar fondo, va deixar escapar l'aire en silenci i va continuar escoltant. No era culpa dels seus amfitrions, o almenys no podia culpar-los de res. Els governants de la ciutat havien muntat un fort dispositiu de seguretat els dos primers dies, proporcionant-li més d'una dotzena de guardaespatlles wookiees, mentre altres voluntaris pentinaven la ciutat com peluts Caminants Imperials, a la recerca de l’alienígena que la princesa havia vist només arribar. Tot s'havia dut a terme amb una rapidesa, eficàcia i perfecció que Leia havia vist poques vegades a la cúpula de l'Aliança Rebel.

Però a mesura que els dies transcorrien, sense que ningú trobés el menor rastre de l'alienígena, la vigilància s'havia suavitzat. Quan van començar a arribar informes negatius d'altres ciutats de Kashyyyk, el nombre d'investigadors s'havia reduït a un grapat, i la dotzena de guardaespatlles a tres.

I ara, fins i tot aquests tres havien desaparegut, per tornar als seus treballs i vides habituals. Només tenien cura d'ella Chewbacca, Ralrra i Salporin.

Era una estratègia clàssica. Estesa en la foscor, comptant amb l'avantatge de la introspecció, l'entenia. Els éssers sensibles, tant humans com wookiees, no podien mantenir un estat de vigilància continu, quan no hi havia enemics tangibles per vigilar. Hi havia lluitat contra aquesta tendència en el si de l'Aliança.

Doncs també havia de lluitar contra aquella inèrcia, molt sovint mortífera, que induïa a ocupar massa temps el mateix lloc.

Va arronsar les espatlles quan records del desastre que gairebé s'havia produït al planeta gelat de Hoth van acudir a la seva ment. Sabia que Chewbacca i ella haurien d'haver abandonat Rwookrrorro dies abans. De fet, haurien d'haver abandonat Kashyyyk. S'havia convertit en un lloc massa còmode, massa familiar. La seva ment ja no captava tot allò que succeïa al seu voltant, sinó una part, i omplia els buits amb records. Era la classe de debilitat psicològica que un enemic intel·ligent explotaria amb facilitat, mitjançant l'expedient de trobar una forma d'infiltrar-se en la seva rutina normal.

Havia arribat el moment d'acabar amb aquesta rutina.

Va fer una ullada al crono de la tauleta de nit i va efectuar un ràpid càlcul. Faltava una hora per l'alba. Hi havia un trineu retropropulsor aparcat fora. Si Chewbacca i ella actuaven ara, podrien sortir a l'espai a la Dama Afortunada poc després de l'alba. Es va incorporar, va saltar del llit, va deixar el desintegrador sobre la tauleta de nit i va agafar el comunicador.

En la foscor, una mà nerviüda es va apoderar del seu canell.

No hi havia temps de pensar, però tampoc va ser necessari durant aquell mig segon. Tot i que la seva ment es va paralitzar, sorpresa per l'inesperat de l'atac, vells reflexos defensius ja s'havien disparat. Es va apartar del seu atacant, va utilitzar la seva presa per mantenir l'equilibri, va girar el seu maluc i va descarregar un cop de peu amb tota la força.

La vora del seu peu va colpejar quelcom blindat, potser una armadura. Va moure cap enrere la mà lliure, va agafar la cantonada del coixí i el va llançar contra la silueta borrosa del cap de l'agressor.

A sota del coixí estava la seva espasa de llum.

L'atacant no esperava l’espasada. Quan encara estava allunyant el coixí de la seva cara, l'espasa de llum va il·luminar l'habitació. Leia tot just va distingir uns enormes ulls negres i una mandíbula protuberant, abans que l'espasa incandescent el partís en dos.

La presa sobre el seu braç va desaparèixer de sobte. Va tancar l'espasa, va saltar per sobre del llit, es va aixecar i va tornar a connectar la seva arma, mentre passejava la vista entorn seu.

Un sobtat i potent cop la va colpejar al canell. L'espasa de llum va sortir acomiadat a l'altra banda de l'habitació. Es va apagar en ple vol i va sumir l'habitació en la foscor.

Leia va adoptar a l'instant una postura de combat, encara que sabia que era inútil. El primer alienígena havia confiat en la presumpta indefensió de la seva víctima, però el segon hauria après la lliçó. Encara no s'havia tornat del tot cap al seu atacant, quan aquest va agafar el seu canell de nou i la va retenir contra la seva esquena. Una altra mà es va afanyar a tapar la seva boca, a la vegada que el seu coll era escanyat contra el musell de l'atacant. Una cama va envoltar els seus genolls, per impedir que descarregués una altra puntada. Ho va intentar, es va debatre per alliberar almenys una cama, mentre al mateix temps intentava llançar la seva mà lliure contra els ulls de l'agressor. Sentia el seu càlid alè contra el coll, i va notar la forma de dents afilades a la mandíbula que s'aixafava contra la seva pell. El cos de l’alienígena es va posar rígid de sobte.

I després, sense previ avís, va quedar lliure.

Va girar en rodó per plantar cara a l’alienígena, mentre s'esforçava per recuperar l'equilibri, i es va preguntar quin joc nou anava a practicar. Els seus ulls van escodrinyar frenèticament l'habitació tot just il·luminada, intentat localitzar l'arma que empraria contra ella.

Però cap arma l’apuntava. L’alienígena estava dret d'esquena a la porta, les mans buides esteses als costats, com si s'estigués preparant-se per protegir-se d’una caiguda en el buit.

-Mal'ary'ush -va xiuxiuejar, amb veu suau i greu.

Leia va retrocedir un pas i es va preguntar si podria arribar a la finestra abans que el seu atacant saltés sobre ella.

Però no va passar el que temia. La porta es va obrir darrere de l’alienígena. Chewbacca va irrompre a l'habitació amb un rugit.

L'atacant no es va tornar. De fet, no va fer el menor moviment, ni quan el wookiee va saltar sobre ell, amb les seves enormes mans prestes a retorçar-li el coll.

- No el matis! -Va exclamar la Leia.

Les paraules van haver de sorprendre a Chewbacca gairebé tant com a ella, però els reflexos de Chewbacca no van fallar. En lloc d'aferrar a l'alienígena per la gola, li va clavar un terrible cop de puny al cap.

El cop va enviar a l’alienígena contra una paret. Es va desplomar i no va tornar a moure’s.

-Anem -va dir la Leia, mentre recuperava la seva espasa de llum. Potser hi ha més.

(Ja no), va rugir una veu wookiee.

Leia va aixecar la vista i va veure Ralrra, recolzat en el llindar de la porta.

(Ja ens hem ocupat dels altres tres.)

- Estàs segur? -Va preguntar la Leia, fent un pas cap a ell. Seguia recolzat en el batent. Recolzat amb massa força, va comprendre de sobte.

- Estàs ferit! -Va exclamar. Va donar la llum de l'habitació i va procedir a un ràpid examen. No va veure marques -. Desintegrador?

(Una arma atorrdidora), la va corregir. (Una arrma tranquil·litzadora, però massa suau perr a un wookiee. Només estic una mica feble. Chewbacca és qui està ferit.)

Leia, espantada, es va girar cap a Chewbacca i, per primera vegada, va veure el petit retall de pell socarrimada en el seu tors.

- Chewie! -Va panteixar, i es va precipitar cap al seu amic.

Ell la va dissuadir amb un so d'impaciència.

(Es troba bé), va explicar Ralrra. (Hem de sortirr d'aquí, abans que es desencadeni el segon atac.)

Un wookiee va llançar un crit d'alerta des de fora.

-No hi haurà segon atac -va dir Leia a Ralrra -. S'han delatat. D'aquí a pocs minuts, molta gent anirà cap a aquesta casa. (No), va rugir Ralrra, amb una estranya tristesa en la veu. (S'ha declarat un incendi a quatrre cases d'aquí.)

Leia va mirar fixament i un calfred va recórrer la seva espina dorsal. -Una maniobra de distracció -va murmurar -. Incendien una casa perquè ningú vingui a ajudar-nos.

Chewbacca va grunyir en to afirmatiu.

(Hem de trreure't d'aquí), va repetir Ralrra, i es va redreçar amb dificultat.

Leia va desviar la vista cap al fosc passadís, envaïda per un estrany temor.

- On és Salporin? -Va preguntar, en recordar que l'acompanyaven tres wookiees.

Ralrra va vacil·lar, el temps suficient perquè les sospites de Leia es convertissin en una terrible certesa.

(No va sobrreviure a l'atac), va dir el wookiee, en veu tan baixa que gairebé no el va sentir.

Leia va empassar saliva.

-Em sap greu -va balbucejar.

Les paraules van sonar inútils i absurdes a les seves oïdes.

(Nosaltrres també, però no és el moment de sumirr-nos en la tristesa.)

Leia va assentir, i va parpellejar per contenir les llàgrimes. Es va tornar cap a la finestra. Havia perdut molts amics i companys en combats al llarg dels anys, i sabia que Ralrra tenia raó, però tota la lògica de l'univers no servia per consolar-la.

No es veien alienígenes fora, però es trobaven a l'aguait, d'això n'estava segura. Els grups amb els quals Han i ella s'havien enfrontat abans tenien més de cinc membres, i no hi havia motius per suposar que aquest fos diferent. Existien moltes possibilitats que la seva fugida fos objecte d'una ràpida emboscada.

Encara pitjor, emparats en l'enrenou desfermat amb motiu de l'incendi, els alienígenes podien llançar un segon atac amb total impunitat, confiats que la commoció que s'havia apoderat del carrer ofegaria el fragor del combat.

Leia va mirar cap a la casa en flames i va sentir una fiblada de culpabilitat pels wookiees que l'habitaven. Va expulsar tot sentiment de la seva ment. Per ara, no podia fer res per remeiar-ho.

-Sembla que els alienígenes volen agafar-me viva -va dir. Va córrer la cortina i es va tornar cap als seus dos protectors -. Si aconseguíssim elevar el trineu cap al cel, crec que no intentarien abatre’ns.

(Confies en el trineu?), Va preguntar Ralrra.

Leia va callar i va estrènyer els llavis, irritada amb si mateixa. No, clar que no confiava en el trineu. El primer que haurien fet els alienígenes hauria estat avariar qualsevol vehicle susceptible de ser utilitzat per escapar. Avariar-lo, o modificar-lo perquè volés directament al seu encontre.

No podia quedar-se on estava, no podia escapar pels costats, ni fugir per dalt; només li quedava una direcció.

-Necessitaré una mica de corda -va dir. Va agafar les seves robes i va començar a vestir-se -. Prou fort per aguantar el meu pes. Tan llarga com pugueu.

Eren ràpids de reflexos. Van intercanviar una sola mirada.

(No pots parlarr de debò), va dir Ralrra. (Per a un wookiee, ja seria perillós, però per a un humà representaria el suïcidi.)

-Jo no opino el mateix. -Leia va bellugar el cap i es va calçar les botes -. Vaig veure que les branques s'entrellaçaven quan sobrevolàvem la ciutat. Podria grimpar per elles.

(Mai arribaràs sola a la plataforma d'aterratge), va objectar Ralrra. (Anirem amb tu.)

-No estàs en condicions de desplaçar-te pel carrer i molt menys per sota -va replicar Leia, contundent. Va agafar el seu desintegrador, el va enfundar i va avançar cap a la porta -. Ni tampoc Chewbacca. Aparteu-vos, si us plau.

Ralrra no es va moure.

(No ens enganyes, Leiaorganasolo. Creus que si ens quedem aquí, l'enemic et seguirà i ens deixarà en pau.)

Leia va fer una ganyota. Adéu als seus nobles propòsits de sacrificar-se pels seus amics.

-Segur que ho faran -va insistir -. És a mi a qui volen. I em volen viva.

(No hi ha temps de discutirr), va dir Ralrra. (Ens quedarem amb tu. Aquí, o sota la ciutat.)

Leia va respirar fondo. No li agradava, però estava clar que no aconseguiria convèncer-los.

-Molt bé, tu guanyes -va sospirar.

L’alienígena al qual Chewbacca havia colpejat seguia inconscient, i va dilapidar uns segons a meditar sobre si valia la pena lligar-lo. Les presses van guanyar la partida.

-Busquem una corda i posem-nos en acció.

A més, alguna cosa li deia que, encara que fos sola, hi havia la possibilitat que els alienígenes ataquessin la casa. I opten per no deixar testimonis del seu pas.

El material pla i una mica esponjós que formava el «sòl» de Rwookrrorro tenia menys d'un metre de gruix. L'espasa de llum de Leia es va obrir pas a través d'ell i del pis de la casa amb facilitat, practicant un tosc quadrat entre les branques entrellaçades que va ser suficient per desaparèixer en la foscor de sota.

(Jo aniré primerr), va dir Ralrra.

Es va introduir pel forat abans que ningú pogués protestar. Encara es movia amb certa lentitud, però almenys semblava menys atordit.

Leia va aixecar la vista quan Chewbacca s'hi va acostar i va lliscar el baldric de Ralrra al voltant de les seves espatlles.

-La teva última oportunitat de canviar d'opinió -li va advertir Leia.

La resposta de Chewie va ser breu i concisa. Quan Ralrra els va avisar que no hi havia perill a la vista, ja estaven preparats.

Chewbacca va lliscar pel buit, prement la Leia contra el seu tors.

Leia sospitava que l'experiència seria desagradable. No havia comprès que havia de ser aterridora. Els wookiees no s'arrossegaven sobre la superfície de les plantes entrellaçades, com ella havia imaginat, sinó que, utilitzant les urpes que havia vist el primer dia, es penjaven sota de les branques amb les quatre extremitats per viatjar.

I llavors, viatjaven.

Amb la cara estreta contra el pelut pit de Chewbacca, Leia va serrar les dents amb força, en part per evitar fer-les petar, però sobretot per reprimir els crits de terror. Era com l’acrofòbia que havia sentit en el vehicle volador, multiplicada per mil. Ni tan sols una enfiladissa gruixuda la separava del buit, sinó unes urpes de wookiee i la prima corda que la unia amb altres urpes de wookiee. Va voler dir alguna cosa, suplicar que s'aturessin i lliguessin l'extrem de la corda a alguna cosa sòlida, però va tenir por que el so pertorbés la concentració de Chewbacca. La seva respiració sonava com el rugit d'una cascada a les orelles, i va notar la humitat càlida de la sang a través de la prima tela de la túnica. Seria molt greu la ferida? Arraulida contra ell, escoltant els batecs del seu cor, va tenir por de preguntar.

Tot d'una, es va aturar.

Leia va obrir els ulls, inconscient fins aquell moment de la seva proximitat.

- Què passa? -Va preguntar amb veu tremolosa.

(L'enemic ens ha localitzat), va grunyir en veu baixa Ralrra, al seu costat. Leia va fer el cor fort i va moure el cap tot el que va poder, escodrinyant la llum grisenca que anunciava l'alba. Va distingir una taca més fosca, immòbil, que es retallava contra el cel. Una mena de vehicle aeri, lluny de l'abast de les seves ballestes.

-Suposo que no serà una nau de rescat wookiee -va temptejar esperançada.

Chewbacca va grunyir la resposta òbvia: la nau estava totalment a les fosques.

(Però no s'aproxima), va assenyalar Ralrra.

-Em volen viva -va dir Leia, més per tranquil·litzar que per recordar -. No volen espantar-vos.

Va mirar al seu voltant, buscant inspiració en el buit que badallava sota els seus peus i en les branques entrellaçades que s'estenien sobre els seus caps.

I la va trobar.

-Necessito la resta de la corda -va dir a Ralrra, sense apartar la vista del vehicle aeri -. Tota.

Va reunir forces, es va decantar una mica, va agafar el rotlle de corda que Ralrra li va allargar i va lligar un extrem a una de les branques més petites. Chewbacca va grunyir una objecció.

-No vaig a lligar-nos -li va assegurar -, així que no caiguis. Tinc una altra idea millor. Som-hi.

Van prosseguir la marxa, potser una mica més de pressa que abans, i mentre es balancejava estreta contra el dors de Chewbacca, Leia es va adonar amb certa sorpresa que, tot i que tenia por, ja no estava terroritzada. Potser perquè ja no anava de paquet, va decidir, posant totalment la seva destinació en mans dels wookiees, dels alienígenes de pell gris o de les forces de la gravetat. Ara, controlava en part el que passava.

Van seguir endavant, i Leia deixava anar corda mentre es desplaçaven. El vehicle aeri va continuar perseguint-los, encara sense encendre els llums, a una distància prudencial. La princesa no el perdia de vista, sabent que el càlcul del temps i la distància serien crucials. Només uns quants metres més...

Quedaven uns tres metres de corda en el rotlle. Va fer un nus fort a corre-cuita i va tornar el cap cap als seus perseguidors.

-Prepara't -va avisar Chewbacca -. Ara..., atura't!

Chewbacca va obeir. Leia va creuar els dits mentalment, va encendre la seva espasa de llum darrere de l'esquena del wookiee, i la va deixar caure. Va caure amb el fulgor d'un raig, balancejant l'extrem de la corda i dibuixant un arc pendular. Va arribar al fons i va ascendir en direcció oposada.

Va assolir al vehicle aeri a la part inferior.

Es va produir una espurna espectacular quan l'espasa de llum va travessar el generador de retropropulsió. Un instant després, el vehicle es va desplomar com una pedra, partit en dues meitats embolicades en flames. Va desaparèixer en la boira del sòl i, durant un llarg moment, es van distingir els dos focs, fins que es van transformar en un sol punt de llum, que va acabar per esvair-se. L'espasa de llum va seguir oscil·lant en la foscor.

Leia va respirar fondo, estremida.

-Tornem a recuperar l'espasa de llum -va dir a Chewbacca -. Després, crec que podrem tornar. No quedarà ni un.

(I desprrés anirem directament a la teva nau?), Va preguntar Ralrra, mentre tornaven cap a la branca on la princesa havia lligat la corda.

Leia va vacil·lar, i la imatge de l’alienígena que s'havia quedat a la seva habitació va acudir a la seva ment. A peu dret davant seu, el seu rostre i el seu llenguatge corporal expressaven una emoció indesxifrable, tan estupefacte, extasiat o espantat que ni tan sols es va adonar que Chewbacca entrava...

-Tornarem a la nau, sí -va contestar a Ralrra -, però no directament.

L’alienígena estava assegut immòbil en una cadira de la diminuta sala d'interrogatoris policial. Un petit embenat en un costat del seu cap era l'únic senyal extern del cop propinat per Chewbacca. Tenia les mans recolzades a la falda, amb els dits entrellaçats. Desposseït de totes les seves robes i accessoris, li havien donat una túnica solta wookiee perquè es cobrís. En una altra persona, l'efecte de l'enorme peça hagués estat còmic, però no en ell. Ni la túnica ni la seva immobilitat podien dissimular l'aura de mortífera competència que l'envoltava com una segona pell. Era, i sempre ho seria, membre d'un perillós i tenaç grup de màquines de matar molt ben entrenades.

I havia sol·licitat veure la Leia. En persona.

Chewbacca es va alçar sobre ella i va grunyir una última objecció.

-A mi tampoc m'agrada -va admetre la Leia, mentre observava la pantalla i tractava de reunir valor -, però a la casa em va deixar anar, abans que tu entressis. Vull saber, necessito saber, per què.

Per un moment, la seva conversa amb Luke la vigília de la batalla d'Endor va acudir a la seva ment. La seva serena convicció, malgrat tots els temors de la seva germana, que enfrontar-se a Darth Vader era una cosa que havia de fer. Aquesta decisió gairebé l’havia matat, proporcionant-los fet i fet la victòria.

Però Luke havia intuït una mica de bondat en el fons de Vader. Intuïa alguna cosa similar en aquest assassí alienígena, o només la impulsava una morbosa curiositat?

O potser compassió?

-Pots mirar i escoltar des d'aquí -va dir a Chewbacca.

Li va allargar el desintegrador i va avançar cap a la porta. Va deixar l'espasa de llum en el cinturó, encara que no sabia de què li havia de servir en un espai tan reduït.

-No entris a menys que em vegis en dificultats.

Va respirar fondo i va obrir la porta.

L’alienígena va aixecar el cap, i Leia va tenir la impressió que s'alçava més en el seu seient quan ella va entrar. La porta es va tancar a la seva esquena, i es van mirar durant un llarg moment.

-Sóc Leia Organa Solo -va dir per fi -. Volies parlar amb mi?

Ell la va mirar un moment més. Després, a poc a poc, es va aixecar i va estendre una mà.

-La teva mà -va dir, amb veu greu, d'estrany accent -. Me la dones?

Leia va avançar un pas i li va oferir la mà, conscient que estava cometent un acte irrevocable de confiança. Si l'alienígena volia, podia atreure-la cap a ell i trencar-li el coll abans que ningú pogués impedir-ho.

No la va atreure cap a ell. Es va inclinar cap endavant, va sostenir la seva mà amb suavitat, la va aixecar cap al seu musell i la va estrènyer contra les seves dues àmplies fosses nasals, mig ocultes sota flocs de cabells.

I la va olorar.

La va ensumar una vegada i una altra, amb llargues i profundes inhalacions. Leia va examinar les seves fosses nasals, va reparar per primera vegada en la seva grandària i en la flexibilitat dels plecs de pell que les envoltaven. Com les d'un animal rastrejador, va comprendre. Un record va acudir a la seva ment: les mateixes fosses nasals atapeïdes contra el seu coll, quan l'havia atacat a la casa.

I just després, l'havia deixat anar.

L’alienígena es va aixecar, lentament, gairebé amb delicadesa.

-Llavors, és cert -va grallar.

Va deixar anar la mà de Leia i va deixar caure la seva a un costat. Aquells enormes ulls la van escrutar, plens d'una emoció d’una naturalesa que captava vagament els poders Jedi de la princesa, però sense identificar-la.

-No m'havia equivocat.

Tot d'una, va caure de genolls.

-Sol·licito perdó pels meus actes, Leia Organa Solo -va dir. Va recolzar el cap a terra, les mans esteses als costats, com quan l'havia atacat a la casa -. Les nostres ordres no t’identificaven, només ens van donar el teu nom.

-Entenc -va mentir la Leia -, però ja saps qui sóc?

La cara de l’alienígena va baixar un parell de centímetres més cap a terra.

-Tu ets la Mal'ary'ush. La filla i hereva de lord Darth Vader. El nostre amo.

Leia va mirar bocabadada, lluitant per recuperar el seu equilibri mental. Els esdeveniments s'estaven precipitant massa.

- El vostre amo? -Va preguntar.

-El que va venir a nosaltres quan estàvem desesperats -va dir l'alienígena, amb veu gairebé reverent -. Qui va alleujar la nostra desesperació i ens va donar esperança.

-Entenc.

La situació li semblava irreal, però un fet era incontrovertible: l'alienígena postrat davant seu la tractava com a una reina.

I ella sabia comportar-se com a tal.

-Pots aixecar-te -va dir, dotant a la seva veu, postura i gestos del cerimonial propi de la cort alderaaniana, gairebé oblidat -. Com et dius?

-El nostre senyor em crida Khabarakh -va respondre l'alienígena, posant-se dempeus -. En l'idioma dels noghri...

Va emetre un llarg i complex so de cordes vocals que Leia no podia reproduir.

-Et diré Khabarakh. Pertanys al poble dels noghri?

-Sí. -El primer senyal d'incertesa va creuar pels ulls foscos de l’alienígena -. I tu ets la Mal'ary'ush -va afegir, gairebé com si ho preguntés.

-El meu pare tenia molts secrets. És obvi que tu n’eres un d'ells. Has dit que us va donar esperança. Explica’m com.

-Va acudir a nosaltres. Després d'una terrible batalla. Després de la destrucció.

- Quina batalla?

Els ulls de Khabarakh van semblar sumir-se en els records.

-Dues grans naus estel·lars es van enfrontar sobre el nostre planeta -va dir amb veu greu -. Potser eren més de dues, mai ho esbrinarem. Van combatre tot el dia i gairebé tota la nit..., i quan la batalla va acabar, la nostra terra va quedar devastada.

Leia es va arronsar i va experimentar un corrent de simpatia cap a l'ésser. De simpatia i culpabilitat.

-Mai perjudiquem forces o planetes no pertanyents a l'Imperi a propòsit -va dir en veu baixa -. Deuria de ser un accident.

Els ulls foscos es van clavar en ella.

-Lord Vader no opinava el mateix. Va creure que va ser un acte intencionat, per omplir de por i terror les ànimes dels enemics de l'emperador.

-Lord Vader es va equivocar -va replicar Leia, i va sostenir la seva mirada amb fermesa -. La nostra batalla va ser amb l'emperador, no amb els seus servents subjugats.

Khabarakh es va redreçar.

-No érem serfs de l'emperador -va grallar -. Érem un poble senzill, satisfet de viure al marge dels conflictes aliens.

-Ara serviu a l'Imperi -va assenyalar la Leia.

-A canvi de l'ajuda de l'emperador -va contestar Khabarakh, amb una nota d'orgull apuntant en el seu to deferent -. Només ell va acudir a ajudar-nos, quan la necessitàvem amb tanta desesperació. En record seu, servim al seu hereu designat: l'home a qui lord Vader ens va confiar fa molt de temps.

-Em costa creure que l'emperador es preocupés per vosaltres -va replicar la Leia -. Ell no era així. L'únic que li interessava era obtenir els vostres serveis contra nosaltres.

-Només ell va acudir a ajudar-nos -va repetir Khabarakh.

-Perquè nosaltres desconeixíem les vostres desgràcies.

-Potser.

Leia va arquejar les celles.

-Dóna'm una oportunitat de demostrar-ho. Digues-me on és el teu planeta.

Khabarakh va retrocedir.

-Això és impossible. Aniries a buscar-nos per completar la destrucció...

-Khabarakh -el va interrompre la Leia -. Qui sóc?

Els plecs que envoltaven les fosses nasals de l’alienígena es van allisar.

-Tu ets lady Vader, la Mal'ary'ush.

- Alguna vegada va mentir lord Vader?

-Tu dius que sí.

-He dit que es va equivocar -li va recordar Leia.

La suor va cobrir el seu coll quan va comprendre que caminava per la corda fluixa. El nou tracte que li dispensava Khabarakh se sustentava només en la reverència que sentia per Darth Vader. Havia d’atacar les paraules de Vader sense destruir aquell respecte.

-Fins i tot lord Vader podia ser enganyat..., i l'emperador era un mestre en aquest art.

-Lord Vader servia a l'emperador -va insistir Khabarakh -. L'emperador no li hauria mentit.

Leia va serrar les dents. Quina tossuderia.

- El teu nou amo és igual de sincer amb tu?

Khabarakh va vacil·lar.

-No ho sé.

-Sí, ho saps. Tu mateix acabes de dir que no et va revelar a qui havies de capturar.

Un estrany gemec va vibrar a la gola de Khabarakh.

-Només sóc un soldat, la meva senyora. Aquests temes sobrepassen la meva autoritat i capacitat. El meu deure és obeir ordres. Totes les ordres.

Leia va arrufar les celles. La forma en què ho havia dit... I de sobte, va saber el que era. Per a un comando capturat enfrontat a un interrogatori, només hi havia una ordre més que complir.

-No obstant això, ara saps alguna cosa que el teu poble ignora -es va afanyar a dir -. Has de viure per transmetre aquesta informació.

Khabarakh havia aixecat les palmes, com si es preparés per donar una palmellada. Es va immobilitzar i la va mirar.

-Lord Vader sabia llegir en les ànimes dels noghri -va dir en veu baixa -. En veritat tu ets la Mal'ary'ush.

-El teu poble et necessita, Khabarakh. Igual que jo. La teva mort només serviria per perjudicar a aquells que intentes ajudar.

L’alienígena va baixar les mans lentament.

- Per què necessites la meva ajuda?

-Perquè si he de fer alguna cosa pel teu poble, necessito la teva ajuda. Has de revelar la ubicació del teu planeta.

-No puc. Podria desencadenar la destrucció definitiva del meu món, i de mi, si s’esbrinés que jo t'he proporcionat aquesta informació.

Leia es va humitejar els llavis.

-Aleshores, porta'm allà.

- No puc!

- Per què?

-No... puc.

Leia li va dirigir la seva mirada més majestuosa.

-Sóc la filla, la Mal'ary'ush, de lord Darth Vader -va dir amb fermesa -. Tu mateix has admès que era l'esperança del teu planeta. Ha millorat la situació des que us va traspassar al teu nou líder?

L’alienígena va vacil·lar.

-No. Ens ha dit que ni ell ni ningú poden fer gran cosa.

-Preferiria jutjar-ho per mi mateixa. O és que el teu poble considera que un sol humà representa una gran amenaça?

- Aniries sola a un planeta que s'ha entestat en la teva captura?

Leia va empassar saliva i un calfred va recórrer la seva espina dorsal. No havia volgut dir això, però tampoc sabia ben bé per què havia volgut parlar amb Khabarakh. Només esperava que la Força estigués guiant la seva intenció.

-Confio en l'honor del teu poble -va dir en veu baixa -. Confio que m'escolti.

Es va tornar cap a la porta.

-Pensa en la meva oferta -va dir -. Discuteix-la amb aquells en qui confies. Després, si l'acceptes, reuneix-te amb mi d’aquí a un mes en l'òrbita d'Endor.

- Vindràs sola? -Va preguntar Khabarakh, encara incrèdul.

Leia va clavar els seus ulls sense parpellejar en aquell rostre de malson.

-Aniré sola. I tu?

L’alienígena va sostenir la seva mirada.

-Si hi vaig, aniré sol.

Leia el va mirar un segon més, i després va assentir.

-T'espero. A reveure.

-A reveure..., lady Vader.

Encara seguia mirant-la quan la porta es va obrir per deixar pas a la princesa.

La diminuta nau es va elevar entre els núvols i no va trigar a desaparèixer de la pantalla del control aeri de Rwookrrorro. Chewbacca va llançar un grunyit d'irritació.

-No puc dir que em complagui -va confessar ella -, però no podem esquivar-los eternament. Si hi ha una possibilitat de deslliurar-los del control imperial...

Va moure el cap.

Chewbacca va tornar a grunyir.

-Ja ho sé -va dir Leia amb suavitat, percebent el dolor que tenallava el cor del wookiee -. Jo no coneixia tant a Salporin com tu, però també era el meu amic.

El wookiee es va allunyar de les pantalles i va caminar cap a l'extrem oposat de la sala. Leia va desitjar poder ajudar-lo, però no hi havia manera. Atrapat entre exigències d'honor conflictives, hauria de resoldre aquest problema en la intimitat de la seva ment.

Algú es va remoure darrere d'ella.

(Ha arrribat el moment), va dir Ralrra. (El període de rememoració ha començat. Hem de reunir-nos amb els altres.)

Chewbacca va grunyir en senyal d'acceptació i es va acostar a ell. Leia va mirar Ralrra.

(Aquest període és només per als wookiees. Més tard, se't permetrà reunir-te amb nosaltres.)

-Entenc -va contestar Leia -. Si em necessiteu, estaré a la plataforma d'aterratge. Vaig a preparar la Dama afortunada per quan partim.

(Si consideres que marxarr d'aquí no és perillós), va dir Ralrra, com dubtant-lo.

-No ho és.

I encara que ho fos, va afegir en silenci per a si, no tenia altra opció. Hi havia esbrinat el nom d'una espècie, els noghri, i era vital que tornés a Coruscant per investigar els arxius.

(Molt bé. El període de dol s'iniciarà d'aquí a dues hores.)

Leia va assentir i va reprimir les llàgrimes.

-Allà estaré -va prometre.

I es va preguntar si mai acabaria aquesta guerra.

Següent