Reunió d'ombres (i III)

Anterior

III

- Radlin? -Va dir el guàrdia més alt, pensativament, mentre li donava a l'E-web una última llustrada i guardava el drap a la butxaca del darrere. La seva veu va produir ecos al costat de la muntanya -. Radlin, estic avorrit.

-M’ho imagino -va dir en Radlin encara assegut i movent el peu.

-Vull dir, realment avorrit. Molt, molt. Per a què estem aquí? No hi ha més rebels.

Són procediments -va dir en Radlin -. Procediments són aquestes coses que fas quan segueixes ordres per obtenir aquesta promoció de què parlem.

-Només estic dient que hauríem de pensar alguna cosa per fer.

-Només estàs inquiet per aquest merc que va aparèixer buscant els rebels...

-Només estàs enfadat perquè no vam ser nosaltres els que el van atrapar. Mira Rad, anem a caçar o alguna cosa. Enxampar algun més d'aquests morts caminants rebels.

Darrere d'un arbre proper, en Tru’eb va contenir la respiració quan els va escoltar esmentar els morts caminants. Però era massa tard, en aquell mateix moment, la Platt va arribar a ensopegades del turó en direcció als guàrdies. Intentava imitar el caminar espasmòdic del sullustà, i la seva expressió vidriosa, però els seus passos eren exagerats i la seva llengua penjava fora de la seva boca. En Tru’eb es va cobrir la cara amb la mà i va sacsejar el cap.

No obstant això, en Radlin es va posar dret d'un salt, tirant la seva cadira i va retrocedir ensopegant. Quan l’alt es va tombar i va veure la Platt, es va tensar visiblement, però va deixar anar una riallada tensa i de mascle.

-Radlin, vols aquest per a tu?

La Platt es va aturar quan el sortint dels guàrdies estava a l'alçada del seu pit.

-Disculpeu, cavallers -va dir, unint les seves mans darrere de la seva esquena -. Aquest és el camí a les mines d'espècia de Kèssel?

En Radlin va donar un crit i va obrir foc.

-Honestament, Platt -va dir en Tru’eb mentre la Platt es posava la jaqueta de camuflatge d’en Radlin -, no sé com em convences de fer això. Saps que no hi ha res més perillós que un blàster en mans d'algú presa del pànic.

-Sí, però tampoc hi ha ningú més divertit de matar que en algú presa del pànic –La Platt va estudiar l'àrea -. Creus que hi ha més patrulles vagant per aquí?

-Sí. Així que donem-nos pressa amb això.

El fossat estava situat davant d'una profunda fissura feta per la mà de l'home que corria directe a través del penya-segat, travessant-la. En Tru’eb i la Platt es van alegrar de descobrir que l'extrem de la fissura sortia a una zona relativament plana del bosc.

Per vint minuts es van obrir camí sobre arbres caiguts, mala herba i grans roques. La Platt s'estava posant cada vegada més nerviosa. Pel que havia vist, aquest extrem de Zeios no tenia un veritable crepuscle, el sol només semblava parpellejar i apagar-se al vespre. A més, la boira encara era tan espessa que no podia veure a més de dos metres davant seu.

- Què farem si no trobem la guarnició abans del vespre? -Va dir posant-se davant d’en Tru'eb i caminant cap enrere -. No crec que aquest refugi de supervivència barat serveixi una altra nit...

En Tru’eb es va aturar.

-Espera un moment -va dir -. Sents això?

-No. Què?

-Gairebé com un soroll sord.

-Jo no... -Va dir la Platt i després el sòl va desaparèixer sota els seus peus.

Es va sentir caure, i va tractar de cridar a través de llavis secs i pulmons comprimits; va sentir una violenta onada de pànic cec travessant tot el seu cos, i llavors una sensació tirant en el seu braç dret mentre s'aturava i penjava al seu lloc. En Tru’eb la tenia subjecta pel canell.

- Què... què era... què ha passat? -Va dir mentre en Tru'eb tirava d'ella i la posava de genolls a terra ferma -. Només he caigut... com és que no ho he vist...? Tru'eb, què ha passat?

En Tru’eb no va contestar; estava mirant fixament per sobre la seva espatlla, sorprès. La Platt es va donar la volta just a temps per veure un caça TIE negre que sortia brunzint del sòl uns quatre metres al davant d'ells.

Tots dos van caure cap a enrere en una pluja de terra i fulles, l’ensordidor so del TIE rugint sobre els seus caps, i la Platt va pensar que el sol impuls de la cosa podria aixafar-los contra el costat de la muntanya. Llavors, abruptament, tot es va tornar silenciós.

Van mirar cap amunt. El caça TIE va maniobrar just per sobre dels arbres i llavors va desaparèixer.

Quan els batecs al cap de la Platt es van aturar, va mirar cap a on havia caigut. El sòl del davant lluïa com un gran clar. Però ara veia que havia caminat just per sobre la vora d'una paret escarpada de roca que baixava centenars, potser milers de metres.

En Tru’eb estava al seu costat, mirant dins el congost. Era impossible percebre el fons de la vall, un pou fosc amb capes de boira lliscant per sobre d’ell. Submergint-se en la foscor, la paret del precipici era d'un gris amb vetes, amb crestes escalonades cisellades naturalment. També hi havia sortints, tan cobertes de vegetació que les plantes i arbres penjaven precàriament sobre la vall; cascades queien per la roca en diversos llocs.

Després de diverses dotzenes de metres tot desapareixia en una sopa blava grisenca.

Lluny, avall, parpellejant a través de la boira, hi havia una petita llum blava. I una altra, i una altra, i cent més, prolixament alineades. La Platt va tancar els seus ulls i després va mirar una altra vegada.

-Llums de posició -va dir sorpresa -. Però està massa fosc per albirar la guarnició.

-Per tant, la Vall d’Umbra -va dir en Tru’eb

-Sí, ja la veig. Mira les cascades. Aposto vint crèdits a què és un aqüeducte foradat.

-Mira allà -va dir en Tru’eb -. Veus això? Allà, i per allà, per tot arreu.

La Platt va mirar. Entreteixits dins i fora del penya-segat hi havia una sèrie d'escales i passarel·les de metall, que probablement conduïen a conductes de manteniment ocults a la cara de la roca.

En Tru’eb va prendre les seves macros.

-Sis-cents metres fins a baix -va mirar cap amunt -. I la distància a través és del doble. Crec que podem dir amb seguretat que sabem on està Harkness.

La boira traspuava per sobre la vora de la vall. La Platt no estava segura si hauria de sentir-se excitada o horroritzada de conèixer la ubicació d’en Harkness.

-Ha d'haver-hi un turboascensor o una plataforma de càrrega que porti a baix -va dir en Tru’eb -. Tens cilindres de codi en aquest uniforme, oi?

-Sí, però no sabria explicar per què no estem en el nostre lloc. O per què a un de nosaltres li van créixer cues cefàliques i l'altre va decidir que se sentia molt més lliure sent una dona.

En Tru’eb va arronsar les espatlles.

-Llavors és directe cap avall.

- Com?

-Agafarem les escales de manteniment. Eventualment han de dur-nos fins al fons.

- I si algú està treballant-hi, geni?

- Per què ho haurien de fer? Tenen repulsors.

-Sí, però estic tractant de postergar això tot el possible -el va mirar -. De veritat no vull baixar allà.

-Però ho faràs.

-Però ho faré -va sospirar i va lliscar sobre el seu ventre, fent peu a la cara del penya-segat i despenjant-se. L'escala més propera estava uns cinc metres més avall, segons els macros, però no era difícil fer peu en els penyals. Abans que passés molt de temps els dos contrabandistes estaven aturats en un sòlid roc herbós que sobresortia sobre la vall. Una de les oxidades escales de manteniment, gotejant amb humitat, sobresortia a prop a la cara de la roca.

-Jo aniré primer -va dir en Tru’eb empolvorant les seves mans amb terra i donant un pas cap a l'escala.

-Tru'eb.

-Sí, Platt.

- Per què estem fent això?

-Harkness és el nostre amic.

- I què? Tenim molts amics.

En Tru’eb va agafar l'escala.

-No, no en tenim.

Abans que Morgan morís, Jai havia experimentat diversos incidents en els quals hi havia oblidat qui era.

El més remarcable havia succeït uns divuit mesos abans, quan liderava un equip d'infiltrats de cinc homes a Bevell III en una missió suposadament ben planejada.

Havien de capturar quatre agents imperials, però algú n’havia informat a l'Imperi, un esquadró de bombarders TIE van aparèixer del no-res i va arrasar l'àrea. Tots van caure, excepte Jai, que va sortir caminant sense res, si més no una rascada. Com sempre, va treure a tots d'allà. Però per primera i única vegada en la seva carrera a les Forces Especials, no va treure a ningú amb vida: Leong, l'especialista en comunicacions de l'equip, va morir en ruta a la fragata mèdica.

La Jai va viure la setmana següent completament entumida, sense respondre massa a res ni tenint cap tipus d'emoció recognoscible. L'Alt Comandament la va promoure a sergent major i ella no ho va objectar, fins i tot sabent que era una eina de propaganda. Cap missió d'infiltració hauria d'haver rebut tanta atenció, però aquesta ho havia fet, i sota el seu comandament. Tot i això, hi havia acceptat la promoció i continuat amb els seus assumptes de rutina.

Llavors, un dia, revisant el seu armari, va trobar un dels guants d’en Leong i el seu cor es va trencar en un milió de trossos.

Ara, ajaguda a terra enmig de la foscor, Jai recordava aquest moment des d'una gran distància. Com si li hagués succeït a una altra persona. El record era vívid i ella podia accedir als sons i olors i visions del moment amb claredat. No importaria quan ho intentés, però, no podia accedir a l'emoció.

Què diria en Leong si pogués veure que la Jai havia deixat que els imperials l’atrapessin? Segurament estaria decebut. Però després de dos mesos de no sentir res, hi va haver sobtadament una allau de dolor, fúria, por, vergonya, cada fragment de la qual era preferible a l’entumiment. Per un parell de dies meravellosos, el seu cervell havia estat tan devastat per l’interrogatori que havia oblidat estar esmussada. I ara ella estava de tornada a la mateixa vella rutina, desitjant que el dolor al llarg de la seva esquena, la sang seca a la cara, el record del soldat imperial brandant la culata del seu rifle blàster cap al seu rostre, qualsevol cosa que pogués provocar emoció una altra vegada.

-Estic començant a preguntar-me si s’han oblidat de nosaltres. Personalment, tinc una mica de gana.

La veu d’en Harkness, venint d'un altre món. La Jai va haver-hi de reajustar-se mentalment.

- Uh?

-He dit que tinc gana -va dir ell.

-Hmm -va dir ella sense interès.

-I que potser s’han oblidat de nosaltres.

Això va atreure l'atenció de la Jai.

- Què, creus que ens van deixar aquí perquè ens podríssim?

Podrir-se, això era una cosa que tampoc li provocava cap emoció. Els seus pensaments van lliscar una altra vegada cap a Bevell III.

Diversos minuts després, hi va haver un grinyol prop del cap de la Jai. En Harkness va deixar escapar un panteix ràpid i dolgut.

- Què? -Va preguntar la Jai.

-Em sap greu. Això m’ha fet mal al meu ull -va dir ell.

-No entenc de què...

- No has vist la llum?

La Jai no havia vist res.

-L’escotilla de la porta, es va obrir per un segon... -Va dir en Harkness.

-No estic enfrontant la porta -li va dir la Jai.

- Però estàs a prop de la porta?

-Sí.

-Crec que algú ha deixat anar alguna cosa dins -va dir.

La Jai va aixecar un braç adolorit i va palpar al voltant d'on pensava que havia sentit el so metàl·lic. Després d'un moment va tocar alguna cosa suau i humida. Enfonsant el dit dins, va tocar metall.

-Crec que és menjar, en una safata.

-Prova-ho -va dir en Harkness.

La Jai es va humitejar els llavis; tenien el sabor metàl·lic i salat de la sang seca.

-No podria. De tota manera, aposto a què està drogada.

- Tu creus?

-Tu ets el presoner veterà aquí. Potser volen drogar-nos per alguna raó.

- Per què, un altre interrogatori? No necessiten donar-nos drogues per això, no en la nostra condició. Podrien solament venir i...

En Harkness es va interrompre.

- I què?

- Em sembla a mi, o aquest menjar ha vingut sorprenentment ràpid?

Tenia raó. Hi havia aparegut com si ell l'hagués demanat.

-Oh, grandiós -va dir -. Hem estat monitorats.

Com podrien haver passat això per alt? Va tractar de pensar en tot el que li havia dit al Harkness sobre missions passades, o on estava assignada, o qualsevol cosa que pogués ser útil als imperials. Mentre encara estava esprement-se el cervell, va escoltar obrir-se la porta, i llavors soroll de petjades vibrant al pis, just al costat del seu cap. La llum va inundar la cel·la i Jai va tancar els seus ulls.

Algú la va subjectar pels cabells, i la va agafar per sota dels braços, elevant-la a una posició gairebé dreta.

-A munt, rebel -va dir la veu d'un home.

Li va resultar familiar, però la Jai no va poder ubicar-la, fins i tot mentre era treta arrossegant de la cel·la, fins i tot mentre en Harkness començava a cridar i la seva veu es feia cada vegada més feble darrere seu.

La Platt i en Tru'eb van arribar caminant pel fons de la vall a prop de les 0600 estàndard, va estimar en Tru'eb. En alguna part més enllà de la boira i els sortints va pensar que podia veure el cel tornar-se rosa.

Obrir-se pas per baixar del precipici els havia pres tota la nit, encara que tot havia resultat bé al final; en Tru'eb no recordava en realitat com s'havia sentit durant el viatge, o si més no com s'havia vist. Només s'havien afanyat cada vegada més i més, a penes parlant entre si, i quan pensaven que no podien fer un altre pas, el donaven de tota manera. I llavors un altre. I un altre després d'aquest. La majoria de la nit havia transcorregut així, i ara que el descens havia acabat, en Tru’eb se sentia atordit i somnolent.

Va mirar la Platt, grimpant inestable el sòl rocós amb les enormes botes imperials; estava coberta de terra i pols blanca de roques, i el seu rostre estava gairebé gris de cansament. Travessar el fons de la vall era tan difícil com el viatge cap avall, ja que el terreny estava cobert de petits penyals humits.

La Platt el va enganxar mirant-la i li va fer l'ullet. En Tru’eb li va somriure, els ulls de la Platt estaven cansats, però clars. L'avanç del matí els feia sentir-se més espavilats. A més, se sentien meravellats i amb un sentit de brillant realització. Si no tinguessin una missió més important en ment, haguessin considerat la sola escalada material per a futures històries.

Bé, no ho arruïnem ara, va pensar en Tru'eb en escoltar una veu forta i aspra ressonat a través de la vall. Va aferrar la màniga de la Platt i la va estirar darrere d'una roca. Uns minuts després els crits es van tornar més forts, un esquadró de soldats imperials entrenant van aparèixer fent cruixir el terra, el sergent cridant el ritme. La seva veu ressonava en les parets i el fons del canó i desapareixia molt, molt amunt.

Els seus homes marxaven, cridant a l'uníson. Van passar amb facilitat sobre les roques, més enllà d’en Tru'eb i la Platt, a través del profund torrent on desembocaven les cataractes, i finalment van trotar sota d'una plataforma d'aterratge i van desaparèixer doblegant una cantonada. En un distant mur del penya-segat, un enorme ascensor de plataforma descansava amb un AT-AT sobre. Dos soldats romanien a un costat fent-los senyals als pilots. Aturats en els febles reflectors de la base, eren d'un malaltís color groguenc.

-Petita operació -va dir en Tru’eb.

-Patètica operació -va dir la Platt indicant la plataforma d'aterratge -. Si és una guarnició estàndard, hauria d'haver una escotilla de droides de manteniment prop d'allà.

- Els droides ens causaran problemes?

-No. Són droides de manteniment.

- I els humans?

-No hauríem de tenir grans problemes per trobar una estació de seguretat desocupada. Aquest sergent Radlin hauria de tenir autorització suficient per fer una ullada a la llista de presoners.

- I després?

-No tinc idea.

En Tru’eb va sospirar.

-No m’afluixis ara, en Tru’eb. Ets tu el que ens ha fet començar a baixar el penya-segat.

-Ja ho sé. Anem.

Es van obrir camí sobre les roques i a través del torrent amb força menys gràcia que els soldats. Però no va passar molt temps abans que la plataforma brillés amb una llum blava sobre els seus caps; Platt va forcejar per treure un cilindre de codi de la màniga de la jaqueta amb els dits entumits.

L'única font de llum que havien tingut durant el descens de la muntanya era una barra lluminosa, que s'havia apagat poc abans de l'alba. Amb la plataforma sobre, estava completament fosc on ells eren. La Platt va palpar al llarg del mur per la qual cosa va semblar una estona increïblement llarga abans de trobar una ranura i inserir el cilindre de codi.

Quan els ulls d’en Tru'eb es van ajustar a la foscor, va començar a veure una línia feble de llum on hi havia la porta.

 Sobtadament se li va ocórrer alguna cosa.

-Platt, jo dic...

-Oh, sssssíí -va dir la Platt, feliç, mentre un so lliscant anunciava la seva entrada a la guarnició.

- Un aplaudiment per a l'entrada de servei! No creus que aquesta porta sigui una mica gran per ser només...?

Els dos van fer una ganyota de dolor quan la llum encegadora de la guarnició es va vessar a través del llindar; en Tru'eb tot just començava a recobrar la seva visió quan va sentir a algú cridar:

- Ei! Qui està allà fora?

El cos sencer d’en Tru'eb es va tensar. Hi va haver un llarg silenci mentre tractava d'enfocar qui havia parlat: un home amb un uniforme imperial verd, com el de la Platt. Darrere d'ell, hi havia dues columnes què semblaven una patrulla, potser de deu o dotze homes, aturats en una petita badia d'embarcament. Darrere d'ells havia motojets prolixament alineades, recolzades sobre forquilles de manteniment.

-Um... ja anem -va dir la Platt, i va entrar empenyent el soldat més proper a la porta. En Tru’eb la va seguir, amb el cap inclinat. Sabia que era totalment inútil. Era increïble que encara no els haguessin descobert, però els soldats van romandre sorpresos i indecisos per un moment mentre Platt passava a través d'ells amb increïble audàcia.

Finalment, un d'ells la va agafar pel braç i li va dir:

-No ho crec.

- Corre! -Va cridar Tru'eb carregant cap endavant. Els imperials que l'envoltaven encara estaven confosos, però els que estaven prop de la Platt ja estaven traient les seves Blàsters. La Platt es va alliberar d'una tirada i va córrer ensopegant cap endavant. Quan es va orientar prou per córrer a un pas decent, va començar a expulsar les motojets dels seus penjadors.

En Tru’eb la va imitar. Trets de blàster van repicar rere d'ells, sobre els seus caps, a les motojets. Els soldats que havien recobrat el suficient sentit per córrer darrere d'ells van arribar rugint cegament a través de la badia d'embarcament i van ensopegar amb els vehicles que hi havia al seu camí. Aquesta és realment una operació patètica, va pensar en Tru'eb mentre s'amagava rere d'una moto i feia un parell de trets.

No obstant això, els imperials tenien l'avantatge numèric, i podia veure en alguns d'ells buscant els comunicadors en els seus cinturons. En alguns segons l'estació sencera sabria el que estava succeint.

En Tru’eb va mirar cap a la Platt, que s'havia situat en una terminal prop del turboascensor. Es va posar a la gatzoneta, va posar un puny al voltant dels controls del manillar de la moto més propera i la seva altra mà al pedal. Després va pressionar el botó d'activació i va fixar un curs automàtic a l'atzar. La moto es va elevar sobre la seva forquilla de manteniment, es va sacsejar per un segon, i va xocar de ple amb una pila de les seves germanes escampades al pis. Hi va haver un sorollós esclat mentre tot l'embolic esclatava en flames.

Els trets es van detenir per un moment. En Tru’eb va córrer cap a la Platt i va saltar darrere de la terminal.

Una veu va anunciar per la unitat de comunicacions a tota l'estació que hi havia un incendi a la badia d'embarcament tres.

-Escotilla de droides de manteniment, molt bé -va cridar en Tru'eb, traient el cap i disparant als soldats que no estaven ocupats buscant un extintor -. D'on ho vas treure, la Platt? De la Guia Militar d’en Palpatine per als recentment lobotomitzats?

-D'acord, però van canviar algunes coses!

- Algunes, sí!

- Calma't! –La Platt va cridar -. Vaig descobrir que hi ha només un nivell de detenció en aquest lloc!

- On?

- Nivell vuit! Ja he trucat al turboascensor!

En Tru’eb va donar un cop d'ull darrere d'ells; diversos metres més enllà la porta del turboascensor estava oberta, esperant-los. Davant d'ells, algunes de les tropes encara intentaven tornar el foc i la resta estava cridant ordres als altres pels seus auriculars.

- Saps que aquí diu que l'estació sencera ens excedeix en nombre només cent a un? Han d'haver capturat en Dirk per pura paranoia! Què apostem a què ni tan sols tenen un generador d'escuts?

-Només mantingués el teu cap avall i pensa en algun altre pla magnífic -va dir en Tru’eb i va córrer dins el turboascensor.

Darrere d'ell, la Platt va cridar:

-Ja he pensat en un.

- Resisteix! Resisteix! Resisteix!

La veu de l’interrogador li va venir entre ones del dolor sord a través de l'estómac de la Jai. Les seves mans estaven lliures, però ella no va intentar detenir-lo.

-Davant de l’imperi, no ets res. Els Infiltrats no eren res, i tu eres un insignificant suboficial perquè no tenies l'energia cerebral suficient per ser oficial de res.

El dolor es va aturar. La Jai va sentir que l'interrogador retrocedia i aleshores començava a caminar prop del seu cap.

-Bé, suposo que això no ens està portant enlloc -li va dir en veu alta algú. La Jai va aixecar el cap prou com per veure els reflexos de diverses persones en uniforme gris a través del pis polit. La sala no era molt gran; hi havia un enorme escriptori contra l'altra paret, i la majoria de l'espai estava ocupat per terminals d'ordinador. La il·luminació era suau, gairebé relaxant. Una atmosfera d'utilitat i comoditat. L'oficina d'algú.

L’interrogador va empènyer el seu cap amb la seva bota i la va recolzar allà per un moment.

-Estic traient el meu blàster i ajustant-lo per matar -va anunciar -. Ara l’estic apuntant al teu cap, sergent Raventhorn.

Un moment o dos van passar.

-He dit que estic apuntant aquest blàster ajustat per matar-te al teu cap.

Va passar un altre moment.

- Aquí va!

Pausa.

- Està a matar!

-Ja ho he escoltat -va dir la Jai.

Ell va aixecar el peu del seu cap.

-Bé, he decidit no matar-te -va dir amb veu tensa -. Però ho faré quan em vingui de gust.

Un altre moment va passar.

-Oh, continua amb l’interrogatori -va dir una altra veu, exasperada. La veu d'una dona -. No vull passar-me tota la meva vida mirant-te mentre la molestes fins que es rendeixi.

-Així és com es condueix un interrogatori, Major. Has de mostrar-los qui té el poder.

-En aquest moment no sembla que siguis tu -va dir la Major -. Un interrogatori requereix control i habilitat. Això significa que no serveixes per començar.

-Oh. Molt graciosa. Mira. No m'importa si aquesta és la teva guarnició, les interrogacions són el meu fort. Per què estem fent això aquí per començar? Dic que la portem baix i fem això apropiadament.

Petjades a través del pis, apropant-se a la Jai.

-Això ja no és el mateix -va dir la Major -. Tinc un pla diferent. No vas llegir els resultats del sondeig mental?

- Qui ho necessita? Mira-la! A ella no li importa res! -Va dir l'interrogador -. Podries calar-li foc i no li importaria!

-És clar que no li importaria, idiota. Podries incendiar el seu planeta, podries volar la Nova República i no li importaria.

La Jai estava enroscada en la posició fetal. Les veus dels imperials van desaparèixer en un fort repicar, i la Jai va pensar que estava en el seu cap, però llavors es va sentir una veu profunda, metàl·lica en la sala que anunciava un incendi en una de les badies d'embarcament, i va reconèixer el so d'una alarma d'incendi.

Després d'uns moments, l'alarma es va apagar. La Major estava acabant una frase:

- ... veurem que passa quan portem al seu amic mercenari.

La Jai es va concentrar al pis de nou. Hi havia algunes gotes de sang a prop del seu cap, un parell més ara, una taca en la immaculada màquina de guerra imperial. Va fer que el cap de la Jai es buidés una mica. De fet, sobtadament es va sentir lúcida.

Portem al seu amic mercenari.

La Jai va mirar cap amunt, més enllà de la cara de l’interrogador, a la cara de la Major. Els seus ulls es van trobar per un segon, i la Jai va veure com el rostre de la Major registrava que s'havia comès una equivocació fatal. En aquest moment, ja no estava en dubte si la Jai anava a parlar. Ara es tractava de qui anava a aconseguir primer el blàster de la Major.

En aquest moment, el món d’en Dirk era l'entresòl entre ell i el pis vuit nivells més baix, la seva vista dividida per barres negres verticals de metall. Un dels imperials intentava colpejar el cap d’en Dirk contra les barres en una temptativa inútil de mantenir-lo immòbil. Aparentment la indiferència de la Jai havia portat els guàrdies a creure que el seu company de cel·la seria igual de fàcil d'arrossegar a la càmera d'interrogació, com a resultat, diversos blàsters jeien escampats pel passadís, dos oficials inconscients prop de la porta del bloc de cel·les, i algú demanava reforços a crits en el seu comunicador.

En Harkness no estava segur de quants eren per començar o quants quedaven. Només sabia que no podia aconseguir agafar un blàster, no amb els seus peus ardents i relliscosos lliscant sota d'ell cada vegada que intentava posar-se dret, i no amb un guàrdia aterrit i desarmat sacsejant-lo pel coll. En Harkness no estava segur de si podria evitar que el seu cap fos empès a través de les barres. Però llavors les coses van empitjorar: el guàrdia va abandonar les barres i va començar a colpejar el cap d’en Harkness contra el pis. Hi havia un dolor ressonant en el crani d'en Harkness, un dolor encegador que es disparava a través de les seves temples, les seves dents, el seu coll. Llavors es va sentir el so d'un blàster disparant -no, diversos blàsters -i alguns crits. El guàrdia va vacil·lar. Això era tot el que Harkness necessitava. Va estendre el seu braç cap enrere, va posar els seus dits sota el casc del guarda, i el va arrencar netament d'una tirada.

Ara en Harkness tenia alguna cosa millor que un blàster. El guàrdia va resultar ser un noi ros, i el seu rostre va adquirir una expressió de complet pànic quan en Harkness es va posar de genolls i va començar a donar-li cops amb el casc.

- Prou, ja és mort, tranquil!

Algú va agafar en Harkness per l'espatlla. Ell va alçar la vista, la seva visió borrosa, cap a una persona vestida de blanc i verd, amb una inconfusible gorra imperial.

- Enrere! -Va cridar, Capgirant el casc contra els genolls de la persona. Qualsevol que fora, va aconseguir esquivar-lo i li va dir:

- Ei, Whoa! Sóc jo! Calma't!

En Harkness es va aturar. La seva visió es va aclarir, l’imperial era una dona amb cabell platinat vestint una elaborada camisa blanca de contrabandista i mig uniforme de soldat.

Ell la va mirar salvatgement als ulls, que es van moure nerviosos mentre l’estudiaven.

- Recordes? Som els teus companys... Nosaltres et vam portar a Zeios.

Algú més va aparèixer darrere seu, un twi'lek amb lents fosques i robes grises cobertes de brutícia. En Harkness no estava segur de quins eren els seus noms, però el seu comportament li resultava familiar, va sentir que el seu cos es relaxava.

-Tu... -Va dir després d'un moment -. Nosaltres vam anar a... No em van ajudar a obtenir un carregament de blàsters imperials? Vostès són en Tru'eb... i la Platt.

-En realitat, som Platt i Tru'eb -va dir la Platt.

- Han vingut fins aquí per rescatar-me?

-Som així de rars. Creus que pots posar-te dempeus? Anem a treure't d'aquí, d'acord?

En Harkness es va sobresaltar, com si sobtadament recordés estar embogit.

- No! Se l’han emportat pel passadís!

- A qui?

- Jai! Una de les agents de la Nova República. Ens estaven portant als dos a la cambra, però ella ni tan sols es va resistir...

- Quina càmera? On? -Va preguntar en Tru’eb, subjectant-lo per la cintura i posant-lo dret. En Harkness va recolzar gairebé tot el seu pes en l'espatlla d’en Tru'eb, però ell no va semblar esforçar-se en absolut.

Quina porta? En Harkness va mirar pel passadís la fila de portes negres a la seva dreta, els guàrdies havien portat la Jai ​​per una amb un gran segell imperial blanc pintat, encara que en Harkness hauria pogut jurar que recordava haver estat empès a través de dues portes amb una estampa vermella abans del seu propi interrogatori. D'altra banda, aquesta porta amb el segell blanc estava retolada "Centre de comandament."

Mentre la Platt s'ocupava de ficar un cilindre de codi a la ranura, en Harkness es va trobar mirant el seu reflex en el marc de metall de la porta. De fet, van passar diversos segons abans que se n’adonés compte de què el reflex era realment el seu; parpellejava quan ell parpellejava i movia el seu cap quan ell movia el seu. Però la seva cara era pàl·lida, amb una rasa barba marró clara creixent en les seves galtes enfonsades, i el pegat blanc de l'ull ara era d'un gris brut.

La Platt es va donar la volta, arrufant les celles.

-Vaig perdre els altres cilindres de codi amb la jaqueta. De tota manera, no hi ha manera que Radlin tingués una autorització tan alta.

- Però no vas dir que havies pensat en un pla? -Va dir en Tru’eb.

-Sí, però tenia un problema - va dir la Platt.

- Què importa? -Va dir en Harkness -. Digues-nos-ho!

-D'acord. Primer, fingeixo que sóc un guàrdia de la presó i li dic a tots que estic duent en Tru'eb com a presoner. Llavors ens fiquem en una acalorada baralla al davant dels imperials, de manera que estiguin totalment confosos per mig segon, que és tot el temps que necessitem per atordir-los a tots, ficar-nos en el bloc de cel·les i alliberar en Dirk.

En Dirk i en Tru'eb es van mirar entre ells i després a ella.

-Per descomptat això és una cosa irrellevant ara -va dir en Tru’eb concisament.

-Sí, veus, aquest és el problema.

En Harkness va recolzar el seu cap contra la porta. No podia escoltar res dins, el que ho va fer sentir-se pitjor. Hi hauria d'haver sabut que alguna cosa com això passaria. No era com amb la gent de Golthan: tria un presoner, ensenya-li el respecte, i després oblida't d'ell. Era per això que l'ull d’en Harkness no podia ser substituït: la infecció resultant havia destruït els nervis. No era el dolor de la tortura el que més li dolia recordar, era la sensació de no ser res, una breu diversió, ser llançat en una cel·la com un munt d'escombraries i després ser oblidat per tres mesos. Certament no l'havien deixat sol, però els seus companys de cel·la aquesta vegada eren uns nyicris amb intencions d'unir-se a l'aliança, i no part del seu equip. Ni tan sols l’ajudarien en una temptativa d'escapament.

El so de la veu d’en Tru'eb el va portar de nou al present.

-Oh, no. Són aquí.

Els quatre turboascensors del costat oposat de l'entresòl van arribar gairebé simultàniament. Una rere l'altra, les portes es van obrir, i tropes imperials i oficials es van bolcar cap a fora, tots armats, tots corrent, tots cridant. En segons, en Dirk, la Platt, i en Tru'eb estaven envoltats.

- Tireu les seves armes! Ara!

Ells van obeir.

El cap d’en Harkness va començar a bategar. Això no pot passar, no després de tot això, no després que vaig prendre una decisió...

- Retireu-vos! -Va cridar algú.

Una nova veu. Tots es van congelar. Dues figures estaven parades al llindar del centre de comandament.

En Harkness va parpellejar un parell de vegades. Va veure una Major imperial amb l’uniforme esquitxat de vermell, la seva cara havia aparegut breument en la seva ment diverses vegades des del seu interrogatori, però no l'havia reconegut fins ara. Llavors la va veure.

La Jai era un desastre ple de sang igual que en Harkness. Els seus ulls estaven entretancats davant la combinació de llums brillants i, probablement, un terrible mal de cap post-interrogatori. Hi havia una ferida vermella a través del pont del nas, que encara sagnava, un braç travat al voltant del cap de la tot just conscient Major, i un pesat blàster imperial apuntat a la seva templa dreta.

-Retireu-vos -va dir la Jai altra vegada -. Tinc una proposició.

-Deixa-la anar, rebel -va dir un tinent jove i prim -. Deixa anar el blàster i posa les teves mans sobre el teu cap.

-No pot perdre temps prenent-me una altra vegada sota custòdia -li va dir la Jai.

- I per què no?

-Perquè la Major i jo vam fer una petita crida al govern planetari.

El tinent empal·lidir. Un feble murmuri va sorgir entre les tropes. La Jai va continuar:

-Aparentment no estaven molt feliços de descobrir que havien estat aguaitant-los aquí a la Vall d'Umbra. Penso que serà millor que evacuï les seves tropes abans que el governador Nul enviï un atac aeri complet.

 - No penses que això seria una mica paranoic, rebel?

Ara va ser Platt qui va parlar.

- No creus que la població sencera en aquest planeta és una mica paranoica, amic?

-A part d'això, els estic donant una ordre -va dir -. Perquè des de fa tres minuts, Zeios II pertany a la Nova República. No és cert, Major?

La Major va prendre una profunda inspiració i va rematar de cap feblement.

El tinent va mirar fixament la Jai ​​per un minut, els seus ulls movent-se d'ella al Harkness i a la Major. Era obvi que el noi mai havia pres una decisió executiva en la seva vida.

-Dóna't per vençut, fill,-li va dir en Harkness -. Fes el que diu la dama.

El tinent va mirar al pis.

Llavors es va girar i va assenyalar a les tropes.

-Inicieu el procediment d'evacuació. Endavant, facin-l’ho ara! Vinga!

Ningú va semblar oposar-s'hi. Alguns dels soldats més a prop als turboascensors havien deposat les seves blàsters quan la Jai havia dit "atac aeri." En segons les tropes havien començat a dispersar-se, alguns d'ells maleint, la majoria intentant obrir-se camí a través de la multitud.

- Què passarà amb la Major? -Li va preguntar el tinent a la Jai.

-Crec que tornarà a la meva base amb mi. També crec que ens prestarà la seva llançadora per sortir de la vall. No s'oposa, veritat, tinent? A menys que vulgui venir també.

-No sembla que les seves tropes estiguin interessades en aturar-nos -va dir en Tru’eb.

El noi va humitejar els llavis i va remugar alguna cosa sobre la badia d'embarcament u i autorització, després es va girar i es va allunyar.

En Harkness es va desfer de l'espatlla d’en Tru'eb, es va recolzar contra la paret, i va donar uns passos atroços cap a la Jai, que lluitava visiblement per mantenir la seva adrenalina corrent per sostenir-se de la comandant. A part de les ferides de la Jai, res sobre el seu aspecte va sorprendre en Harkness. Ella coincidia exactament amb la seva veu.

I s'assemblava a la seva germana, una versió més alta, rossa, amb els mateixos ulls blaus. L'única diferència era el que semblava estar darrere dels seus ulls, els d’en Morgan havien estat clars i desperts, una finestra a la brillantor més enllà de l'abstracció. Els de la Jai eren brillants, plens de dolor i difícils d'enfrontar. A través de la seva galta esquerra hi havia una llarga cicatriu rosada, testimoni d'una ferida que mai havia vist un tanc de bacteris, però d'una manera estranya, no semblava lletja o fora de lloc.

Una mica endins d'ell es va sentir estranyament assentat, veient-la en realitat.

I en aquests ulls preocupats, va veure una espurna de reconeixement quan ella finalment es va prendre un segon per enfocar-lo a la cara.

-Harkness.

-Sergent.

-Ets... tal com et vaig imaginar.

- Vols dir feliç i ben plantat?

-Vinga, jo portaré a la Major Psicòpata -va dir la Platt -. Vostès recolzin-se en Tru'eb. Només concentrin-se a romandre conscients fins que estiguem dins de la llançadora.

La Jai va semblar notar la Platt i en Tru'eb per primera vegada.

- Qui són vostès?

-El teu passatge fora del planeta -va dir la Platt, prenent la mà de la Jai i sacsejant-la.

Al principi, en Harkness havia resistit la idea de ser injectat amb un sedatiu pesat. Necessitava recordar-se a si mateix que estava a bord de la nau de la Platt, l'Última Oportunitat, a anys llum de distància de la guarnició, i que la Major estava empresonada al celler. Si més no això era el que li havia dit la Platt. Ell no recordava res després de pujar dificultosament a la llançadora classe Lambda de la Major i enfonsar-se en un seient de passatgers negre i brillant.

Més enllà de la idea de prendre el sedatiu, no volia dormir. En la seva experiència, les drogues per dormir tendien d’arrossegar-te en pesats somnis de febre dels quals era difícil despertar. I ell sabia quina mena de somnis tindria.

-Em sap greu no tenir un tanc de bacta a bord -va dir la Platt, remenant el gabinet al costat del catre mèdic d’en Harkness -. Però són només un parell de dies fins que arribem a Wroona. La Jai, tinc un parell d'amics rebels allà. Poden ajudar-te a contactar amb la teva base.

-Gràcies -va dir la Jai. Estava ajaguda al catre a l'altre costat de la cambra, sobre el seu estómac.

En Tru’eb va entrar.

-No hi ha medpacs al compartiment davanter -va dir.

-Estàs fent broma. Vaig creure que acabem d’aprovisionar-nos en... oh, aquí estan.

La Platt va llançar-ne un a Tru'eb.

-No vull dormir -va dir la Jai.

-Aquesta no és realment una barreja forta -li va dir en Tru’eb, asseient-se en la vora del seu catre -. Està dissenyada per eliminar el dolor mentre millora la qualitat del son. D'aquesta manera les teves ferides no interfereixen amb els teus patrons normals de son. El que significa que és menys probable que tinguis somnis vívids.

-Oh. D'acord.

-I escolta -va dir la Platt -, aquesta no és una nau gran. Si necessites qualsevol cosa, prem el botó verd al costat del llit. Sí, aquell. D'acord, en Tru’eb i jo anem a aconseguir una mica descans. Necessiteu alguna cosa més?

-Deixa els llums encesos -va dir la Jai.

Després que en Tru'eb i la Platt se'n van anar, en Harkness va dir:

- Què faràs quan tornis?

- Estàs fent broma? Acabo d'inserir un planeta sencer a la Nova República. Tinc un munt de paperassa a fer.

-Eh. Deixa-ho. Fes que algú més ompli els formularis.

-Sí –La Jai va guardar silenci per un moment; llavors la seva veu va semblar balbucejar -. Quan torni, potser li digui al general Madine què pot fer amb aquesta assignació d'Intel.

-Potser hauries de fer-ho.

-Potser.

En Harkness va sentir el sedatiu filtrar-se en els seus membres, càlid i pesat. La cambra va semblar ennuvolar-se, amb la mateixa boira blava grisenca que penjava sobre la Vall d'Umbra.

- Sergent?

- Sí?

- Alguna vegada vas pensar de convertir-te en mercenària?

-De vegades -va dir ella. Llavors la seva veu va semblar cobrar una mica de força -. Sí, penso que seria bastant agradable.

-Vas dir que no t’importava massa lluitar per la Nova República.

- Per què? M'estàs proposant alguna cosa?

-Potser.

Ella va semblar adormir-se després d'això. En Harkness va sentir el silenci tirant d'ell, però semblava conduir-lo a una càlida foscor, no a un pou insondable.

Llavors el brunzit va tornar.

En Harkness es va sobresaltar; va sentir una onada de consternació. Però llavors es va reclinar i va tancar els ulls. No havia estat una cançó, o res relacionat amb la Chessa. El brunzit era el so dels motors de la nau de la Platt.

FI