Hereu de l’Imperi (XXVIII)

Anterior

28

Va ser poc abans de migdia quan van percebre els febles sons que els arribaven de tant en tant. Van trigar més d'una hora en acostar-se prou perquè Luke pogués identificar-los.

Motos de gran velocitat.

- Segur que és un model militar? -Va murmurar Mara, quan el brunzit es va elevar i va decaure dues vegades, abans d’esvair-se en la distància.

-Estic segur -va dir Luke, ombrívol -. Gairebé em vaig estavellar contra un arbre d'Endor amb una d'elles.

Mara va callar, i Luke es va preguntar si hauria estat una bona idea esmentar Endor, però un cop d'ull a la cara de Mara va dissipar els seus temors. No pensava, sinó que escoltava.

-Sembla que també es dirigeixen cap al sud -va comentar, al cap d'un minut -. Cap al nord no sento res.

Luke va parar l'orella.

-Jo tampoc. Em pregunto... R2, pots crear un mapa auditiu?

Va sonar el xiulet afirmatiu. Un moment després, el projector hologràfic de l'androide es va connectar i va aparèixer un mapa en dos colors, suspès a pocs centímetres sobre les fulles.

-Jo tenia raó -va assenyalar Mara -. Algunes unitats davant nostre, i la resta camí al sud. Res cap al nord.

-La qual cosa significa que ens hem desviat cap al nord.

Mara va arrufar les celles.

- Com ho saps?

-Bé, devien saber que ens dirigíem a Hyllyard City. Van a centrar la seva recerca en la ruta més directa.

Mara va somriure.

-Quina meravellosa ingenuïtat Jedi. No hauràs pensat que, perquè no els sentim, no hi seran.

Luke va contemplar el mapa hologràfic.

-Bé, és possible que hagin apostat una força, però de què els serviria?

-Oh, vinga, Skywalker. És el truc més gastat del manual. Si la presa considera impossible trencar el setge, s'oculta i espera la seva oportunitat. Si no vols que actuï així, fingeixes deixar un buit. -Es va ajupir i va recórrer amb un dit la secció «silenciosa» del mapa -. En aquest cas, obtenen un premi addicional: si ens desviem cap al nord per esquivar les motojets, demostrarem que volem ocultar alguna cosa.

Luke va fer una ganyota.

-Tampoc necessiten cap prova.

Mara va arronsar les espatlles.

-Alguns oficials tenen una ment més legal que altres. La qüestió és què fem ara?

Luke va examinar el mapa. Segons Mara, es trobaven a quatre o cinc quilòmetres del límit del bosc: dues hores, més o menys. Si els imperials havien disposat tota aquesta organització davant d'ells...

-És probable que intentin envoltar-nos -va dir lentament -. Traslladaran unitats al nord i al sud, i darrere nostre.

-Si no ho han fet ja. No tindríem per què haver-los sentit. Ignoren a quina velocitat avancem, de manera que hauran format un gran cercle. És probable que hagin desplegat un ampli cercle de carros d'assalt o naus d'exploració, més un grup de motojets que vigilin cada punt focal. La teranyina emprada habitualment pels milicians.

Luke es va humitejar els llavis. El que els imperials ignoraven era que una de les preses sabia amb exactitud el que estaven tramant.

- Com trenquem el setge? -Va preguntar.

Mara va xiuxiuejar entre dents.

-Impossible, sense més equip i recursos.

Van tornar a sentir el breu brunzit llunyà.

-Aleshores -va dir Luke -, podríem dirigir-nos directament cap a ells, i cridar-los abans que ens vegin.

Mara va esbufegar.

- Com si fóssim turistes d'excursió?

- Se t'ocorre una idea millor?

La jove el va mirar amb aire pensatiu.

-No -va admetre per fi -. Suposo que també voldràs fer aquest canvi de papers que Karrde va suggerir.

Luke va arronsar les espatlles.

-No podrem obrir-nos pas a trets -li va recordar -. I si tens raó respecte a aquest moviment de pinça, tampoc podrem burlar el setge. Només ens queda la possibilitat de fotre’ns un farol, i com més descarat, millor.

Mara va torçar els llavis.

-Suposo que sí.

Va vacil·lar un instant, va treure la càpsula d'energia del desintegrador i l'hi va lliurar, juntament amb la funda.

Luke els va agafar i va sospesar el desintegrador.

-Potser comprovin si està carregat -va assenyalar -. Jo ho faria.

-Escolta, Skywalker, si creus que vaig a donar-te una arma carregada...

-I si un vornskr ens troba abans que els imperials, no aconseguiràs carregar-la a temps.

-Potser em doni igual.

Luke va assentir.

-I potser no.

Ella li va dirigir una mirada furiosa, però sense convicció. Va estrènyer les dents i li va lliurar la càpsula d'energia.

-Gràcies -va dir Luke. Va recarregar l'arma i la va cenyir al seu avantbraç esquerre -. Ja, R2?

L’androide va comprendre. Una secció trapezoïdal situada a la part superior de la seva cúpula, indistingible de les altres, es va obrir i va revelar un llarg i profund compartiment d'emmagatzematge. Luke es va girar cap a Mara i va estendre la mà.

La jove va mirar la seva mà oberta, i després el compartiment.

-De manera que així ho vas fer -va dir amb amargor, mentre es descordava l'espasa de llum i la hi lliurava -. Sempre em va intrigar com havies ficat aquesta cosa de contraban al palau de Jabba.

Luke va introduir l'espasa, i R2 va tancar la porta.

-Te la demanaré si la necessito -va dir a l’androide.

-No pensis que et servirà de molt -el va advertir Mara -. Se suposa que l'efecte dels ysalamir s'estén fins a diversos quilòmetres més enllà del bosc. No intuiràs cap atac prop de Hyllyard City.

-Entenc -va assentir Luke -. Podem marxar.

-Encara no -va dir Mara -. Queda el problema de la teva cara.

Luke va arquejar una cella.

-Crec que R2 no té cap lloc on amagar-la.

-Molt graciós, però havia pensat en una altra cosa.

Mara va mirar al seu voltant i es va encaminar cap a uns matolls d'aspecte estrany que es trobaven a uns metres de distància. Es va cobrir la mà amb l'extrem de la màniga i va arrencar amb precaució diversos fulls.

-Puja la màniga i estén el braç -va ordenar.

Luke va obeir, i ella va fregar l'avantbraç amb l'extrem d'un full.

-A veure si funciona.

- Què se suposa...? ¡Aaaj!

Luke va llançar un crit quan un dolor lacerant va recórrer el seu avantbraç.

-Perfecte -va dir Mara amb ombrívola satisfacció -. Ets al·lèrgic a les fulles. Oh, tranquil, el dolor desapareixerà en uns quants segons.

-Gràcies -va remugar Luke. El dolor començava a esvair-se -. Bé. Ara, què fem amb aquest..., mmm! Maleït picor?

-Durarà una mica més -va dir Mara, indicant el seu avantbraç -, però és igual. Què opines?

Luke va serrar les dents. La picor era una tortura, però ella tenia raó. La pell que havia entrat en contacte amb el full es veia fosca i inflada, coberta de diminutes pústules.

-Molt desagradable -va comentar.

-I tant -va admetre la jove -. Vols fer-ho tu, o prefereixes que m’ocupi jo?

Luke va serrar les dents. No seria una cosa agradable.

-Jo ho faré.

Va ser molt desagradable, però quan va acabar de fregar la barbeta amb les fulles, el dolor de l'avantbraç ja havia passat.

-Espero no haver-m'ho aplicat molt a prop dels ulls -va comentar, abans de tirar les fulles, i reprimint el desig de gratar-se la cara amb tots els dits d'ambdues mans -. M'encantaria poder veure-hi la resta de la tarda.

-Crec que et posaràs bé -li va assegurar Mara, mentre examinava el resultat -. La resta de la teva cara està horrorosa, per descomptat. Si tenen fotos, no t’assemblaràs en res.

-M'alegra saber-ho.

Luke va respirar profundament i va realitzar exercicis Jedi per suprimir el dolor. Sense la Força no eren tan eficaços, però van ajudar en alguna cosa.

- Fins quan tindré aquest aspecte?

-La inflor començarà a baixar aquí a unes hores. No desapareixerà completament fins demà.

-Fantàstic. Preparats, doncs?

-Més que mai. -Mara va donar l'esquena a R2, va agafar les nanses del tiràs i va començar a caminar -. Endavant.

Van caminar a bon ritme, tot i el turmell de Mara i les picors d’en Luke, que van començar a calmar-se al cap de mitja hora. Només va quedar l’entumiment de la inflor.

El turmell de Mara era una altra història, i com Luke caminava darrere d'ella i de l'androide, es va fixar en les seves dificultats. El pes afegit del tiràs i d’R2 no li feia cap favor, i en dues ocasions va estar temptat de suggerir que tornessin a canviar de papers, però va reprimir l'impuls. Era la seva única oportunitat de sortir ben lliurats, i tots dos ho sabien.

A més, Mara era massa orgullosa per accedir-hi.

Havien recorregut un altre quilòmetre, quan de sobte es van trobar amb dos exploradors.

Els patrullers anaven coberts amb lluents armadures blanques. Es van precipitar cap a ells i van frenar gairebé abans que les orelles d’en Luke captessin el soroll dels seus vehicles. La qual cosa significava que ja sabien on es trobava el seu objectiu.

I també significava que tot el grup els hauria localitzat dos minuts abans, com a mínim. Encara sort que no havia tornat a intercanviar papers amb Mara, va pensar Luke.

- Alto! -Va cridar innecessàriament un explorador, amb dos canons desintegradors giratoris preparats -. Identifiqui’s, en nom de l’Imperi.

Havia arribat el moment d'actuar.

-Carai, quant m'alegro de trobar-los -va respondre Luke, en el màxim to d’alleujament que les seves galtes inflades li van permetre. No portaran un mitjà de transport més còmode, oi? Tinc els peus fets pols.

L'home va vacil·lar una fracció de segon.

-Identifiquin-se -va repetir.

-Em dic Jade -va dir Luke. Va assenyalar a Mara -. És un regal per Talon Karrde. No ha enviat cap transport?

Es va produir una breu pausa. Els exploradors van conferenciar entre si, va decidir Luke, o bé van demanar instruccions a la seva base. El fet que el presoner fos una dona els havia desconcertat. Que fos suficient ja era una altra qüestió.

-Vingui amb nosaltres -va ordenar l'explorador -. El nostre oficial vol parlar amb vosaltres. Tu, dona, baixa l’androide i aparta’t d’ell.

-Per mi, encantat -va dir Luke, quan el segon explorador va situar la motojet davant el tiràs d’R2-. Vull que els dos siguin testimonis, per si de cas, que la dona estava en perfectes condicions quan van aparèixer. Karrde sol aprofitar qualsevol excusa per no pagar el convingut, però aquest cop ho farà.

- Vostè és caçador de recompenses? -Va preguntar l'explorador, amb clar menyspreu en la seva veu.

-Exacte -va contestar Luke, en un to de dignitat professional per contrarestar el menyspreu de l'explorador.

Li era igual i, de fet, comptava. Com més distorsionada fos la imatge que els imperials es fessin d'ell, més tardarien a comprendre l'engany.

En el fons de la seva ment, malgrat tot, es va preguntar si aquests trucs eren dignes d'un Jedi.

El segon explorador havia desmuntat i subjectat les nanses del tiràs d’R2 a la part posterior de la seva motojet. Va tornar a muntar i es va allunyar sense forçar massa la marxa.

-Seguiu-nos -va ordenar el primer, quedant-se a la rereguarda -. Abans, tira el desintegrador a terra, Jade.

Luke va obeir i es va posar a caminar. L'explorador només es va demorar el temps necessari per recollir l'arma.

Van trigar una hora a arribar al límit del bosc. Les dues motojets no es van apartar d'ells en tota l'estona, però a mesura que avançaven, el grup anava creixent. Més jets van sorgir d'ambdós costats, i es van disposar en formació tancada, flanquejant a Luke i Mara, o bé es van unir als guàrdies de darrere i davant. Quan es van aproximar al límit del bosc, van aparèixer milicians armats fins a les dents, amb els rifles desintegradors preparats, i van envoltar els presoners. En aquest moment, els exploradors es van allunyar una mica, formant una mena de pantalla mòbil.

Quan van sortir per fi del bosc, la seva escorta es componia d'uns deu exploradors amb jets i vint milicians. Era un desplegament impressionant de poder militar i, més que la recerca pròpiament dita, va revelar a Luke la serietat amb què el misteriós home que manava a l'Imperi tractava l'incident. Fins i tot en el cim del seu poder, els imperials no destacaven milicians a la lleugera.

Tres persones més els estaven esperant a la franja de terra que separava el bosc dels primers edificis de Hyllyard City: dos milicians més i un home de rostre sever que portava galons de major en el seu uniforme imperial marró.

-Ja era hora -va remugar, quan van empènyer a Luke i a Mara cap a ell -. Qui són?

-L'home diu que es diu Jade –va informar un milicià, amb aquella veu una mica filtrada que semblava comú a tots -. Un caçador de recompenses; treballa per Karrde. Diu que la dona és la seva presonera.

-Era la seva presonera -va corregir el major, mirant a Mara -. Com et dius, lladre?

-Senni Kiffu -va dir Mara, amb veu aspra -. I no sóc una lladre. Talon Karrde em deu... Em deu una gran quantitat. Només vaig agafar el que era meu.

El major va mirar a Luke, i aquest va arronsar les espatlles.

-Els altres negocis de Karrde no són cosa meva. Em va dir que la portés de tornada. Aquí està.

-I el producte del seu robatori també, pel que veig. -Va mirar R2, encara lligat al tiràs que arrossegava la motojet -. Treu l’androide de la teva jet -va ordenar -. El terreny és bastant pla, i vull que t'uneixis al perímetre de vigilància. Posa-ho amb els presoners, i emmanilla’ls. Aquí no ensopegaran amb branques d'arbre.

-Esperi un moment -va protestar Luke, quan un dels milicians va avançar en la seva direcció -. A mi també?

El major va arquejar les celles.

- Algun problema, caçador de recompenses? -Va preguntar amb veu desafiant.

-Doncs sí -va replicar Luke -. La presonera és ella, no jo.

-De moment, els dos sou presoners, de manera que tanca el bec. -Va examinar la cara de Luke amb el nas arrufat -. Es pot saber què t'ha passat, en nom de l’Imperi?

No anaven a enganyar-lo amb aquell truc, segons sembla.

-Vaig caure en uns matolls mentre la perseguia -va grunyir, mentre el milicià l’emmanillava amb rudesa -. Durant una estona vaig patir uns picors insuportables.

El major va somriure.

-Quina mala sort -va dir amb sequedat -. Per sort, tenim un metge excel·lent en la caserna general. Et curarà aquesta inflor en un tres i no res. -Va sostenir la mirada d’en Luke un moment més, i després va desviar la seva atenció cap el cap dels milicians -. Suposo que l’hauràs desarmat.

El milicià va efectuar un posat, i el primer explorador va lliurar el desintegrador de Mara al major.

-Una arma molt interessant -va murmurar el major, donant-li voltes a les mans abans de fer-la lliscar en el seu cinturó. Es va sentir un suau brunzit sobre els seus caps. Luke va veure que un vehicle aeri surava sobre ells. Un carro d'assalt, tal com Mara havia predit. El major va aixecar la vista -. Molt bé, comandant. Anem-nos-en.

En molts aspectes, Hyllyard City s'assemblava a Mos Eisley, va pensar Luke. Cases petites i edificis comercials molt atapeïts, amb carrers relativament estrets. La tropa va recórrer el perímetre, en direcció a una de les avingudes més àmplies que semblaven irradiar del centre de la ciutat. Mentre passaven davant dels edificis, Luke va distingir indicis d'una zona oberta, a diverses illes de distància. La plaça de la ciutat, o una zona d'aterratge.

L'avantguarda havia arribat al carrer triat quan, amb una sincronització perfecta, els milicians van canviar de formació. Els del cercle interior es van acostar més a Luke i a Mara, mentre els de l'exterior s'allunyaven. El grup es va aturar i va indicar per gestos als presoners que fessin el mateix. Un moment després, el motiu d'aquella sobtada maniobra va treure el cap per la cantonada: quatre homes d'aspecte brut que caminaven amb pas vigorós cap als nouvinguts, envoltant a un cinquè home amb les mans encadenades.

Tot just havien aparegut quan van ser interceptats per quatre milicians. Es van embrancar a continuació en una breu i inaudible conversa, que va concloure quan els desconeguts van lliurar els seus desintegradors als milicians amb òbvia desgana. Escortats pels imperials, es van encaminar cap al grup principal. Llavors, Luke va aconseguir identificar el presoner.

Era Han Solo.

Els milicians es van apartar per deixar entrar als cinc.

- Què voleu? -Va preguntar el més gran, quan es van aturar davant seu.

-Em dic Chin -va dir un -. Vàrem capturar en aquest individu quan rondava pel bosc. Potser anava a la recerca dels vostres presoners. Imaginem que li agradaria parlar amb ell, eh?

-La seva generositat em commou -va dir el major amb sarcasme, i va examinar a Han de cap a peus -. Van arribar a aquesta conclusió sense ajuda?

Chin es va encrespar.

-El que no visqui a una gran ciutat no significa que sigui un estúpid -va replicar -. Creu que ignorem el significat que els imperials destaquin una guarnició temporal?

El major li va dirigir una llarga i freda mirada.

-Resi perquè la guarnició només sigui temporal. -Va mirar el milicià dret al seu costat i va moure el cap en direcció a Han -. Comprova que no porti armes.

-Ja hem... -Va començar Chin. El major el va fulminar amb la mirada, i l'home va callar.

El registre només va durar un minut, i va ser infructuós.

-Posa-ho amb els altres -va ordenar el major -. Bé, Chin, tu i els teus amics podeu marxar. Si descobrim que ens és d'algun valor, ja rebreu una recompensa.

-La seva generositat em commou -va respondre Chin, amb una expressió burleta -. Podem recuperar les nostres armes?

L'expressió del major es va endurir.

-Veniu a recollir-les més tard al nostre quarter general. L'hotel Hyllyard, just a l'altre costat de la plaça. Estic segur que un ciutadà sofisticat com tu ja sabrà on és.

Per un moment, va donar la impressió que Chin anava a iniciar una discussió sobre aquest tema, però una mirada als milicians que l'envoltaven va servir perquè canviés d'opinió. Es va tornar sense dir paraula i va tornar a la ciutat, acompanyat dels seus tres companys.

-Moveu-se -va ordenar el major, i el grup es va posar en marxa.

-Bé -va murmurar Han, posant-se al costat d’en Luke -. Junts de nou, eh?

-No m'ho hauria perdut per res del món -va respondre Luke -. Sembla que els teus amics tenen molta pressa per anar-se'n.

-No voldran perdre’s la festa que han muntat per celebrar la meva captura.

Luke el va mirar de reüll.

-És una pena que no ens hagin convidat.

-Una autèntica pena -va admetre Han, impassible -. De tota manera, mai se sap.

Es van internar a l'avinguda, en direcció al centre de la ciutat. Luke va veure alguna cosa grisa i rodona per sobre del cap dels milicians. Va estirar el coll i va comprovar que l'edifici era, en realitat, una arcada, que s'alçava del sòl prop de l'extrem oposat de la plaça que havia albirat abans.

Una arcada impressionant, sobretot en una ciutat tan allunyada del centre de la galàxia. La part superior es componia de diferents tipus de pedra encaixada, i la rematada es projectava cap a fora com una creu a mig camí entre un paraigua i la secció d'un bolet tallat. La part inferior es corbava cap endins i cap avall, fins a concloure en un parell de columnes de sustentació a cada costat. L'arc s'elevava seus bons deu metres des del terra, i la distància entre les columnes seria d'uns cinc metres. Davant del monument s'estenia la plaça del poble, uns quinze metres de terreny buit.

El lloc perfecte per a una emboscada.

Luke va sentir un nus a l'estómac. El lloc perfecte per a una emboscada, només que si era evident per a ell, també devia ser-ho per als milicians.

Com així va ser. L'avantguarda del grup ja havia arribat a la plaça, i a mesura que els milicians sortien dels confins de l'estreta avinguda, aixecaven una mica més els seus rifles desintegradors i s'apartaven dels seus companys. No hi havia dubte que esperaven una emboscada. I l'esperaven en aquest precís lloc.

Luke va serrar les dents i va clavar la vista en l'arcada.

- Hi és C3PO? -Va preguntar a Han.

Va notar que Han arrufava les celles, però l'altre no va perdre temps en preguntes innecessàries.

-Sí, està amb Lando.

Luke va capcinejar i va mirar a la seva dreta. Darrere, R2 rodava pel carrer ple de sots, esforçant-se per mantenir l'equilibri. Luke va fer un pas en aquella direcció.

I R2 va ensopegar amb el peu estès d’en Luke, va llançar un xiscle i va caure a terra com un sac.

Luke es va ajupir al seu costat de seguida i es va tendir sobre ell, mentre intentava aixecar l’androide amb les seves mans emmanillades. Va notar que alguns milicians s'acostaven per ajudar-los, però va tenir temps d'aprofitar l'escàs segon en què ningú va estar prou a prop per sentir-lo.

-R2, crida a C3PO -va murmurar en el receptor auditiu de l'androide -. Digues-li que no ataquin fins que haguem arribat a l'arcada.

L’androide va obeir a l'instant. El seu fort refilet gairebé va ensordir a Luke, ajupit al seu costat. El cap d’en Luke encara retrunyia quan mans rudes el van agafar per sota dels braços i el van posar dempeus. Va recuperar l'equilibri...

I va descobrir que el major s'havia plantat davant seu, amb una expressió suspicaç a la cara.

- Què ha passat? -Va preguntar.

-Ha caigut -va respondre Luke -. Crec que va ensopegar...

-Em refereixo a aquesta transmissió -el va interrompre amb brusquedat el major -. Què ha dit?

-M'estava insultant per ensopegar amb ell, probablement -va explicar Luke -. Com puc saber el que ha dit?

El major el va mirar fixament durant un llarg moment.

-Continueu avançant, comandant -va ordenar per fi al milicià que es dreçava al seu costat -. Que tothom estigui alerta.

Es va allunyar, i el grup es va posar en marxa de nou.

-Confio que sàpigues el que estàs fent -va murmurar Han des del darrere.

Luke va respirar fondo i va clavar la vista en l'arcada que s'alçava davant d'ells.

-I jo també -va respondre.

D'aquí a molt pocs minuts, tots dos ho esbrinarien.

Següent