3
A la Leia no li faria gràcia quan ho
sabés, però li hauria fet menys gràcia encara que hagués cedit al seu primer
impuls i transformar l’androide en una col·lecció d'amortidors.
El Falcó va travessar la capa de núvols i va aparèixer davant la seva
vista la monstruositat que era l'antic palau de l'emperador. En Han va
confirmar que la pista vuit estava buida i va descendir. La Leia devia estar
esperant-lo dins el dosser que cobria la via d'accés a la pista, perquè Han la
va trobar al costat de la nau quan va baixar per la rampa.
-Han –li va dir la Princesa, amb veu
tensa -. Gràcies a la Força que has tornat.
-Hola, cor -va saludar ell, mentre
procurava no estrènyer amb massa força l'embalum prominent del seu estómac en
abraçar-la. Va notar sota els seus braços la tensió que embargava els músculs
de les espatlles i esquena -. Jo també m'alegro de veure't.
La Leia el va abraçar amb força un
moment, i després el va deixar anar.
-Hem d'anar-nos.
En Chewbacca els esperava a la via
d'accés, amb la ballesta penjada de la seva espatlla.
-Hola, Chewie -va dir en Han, i va
rebre per resposta un grunyit wookiee -. Gràcies per tenir cura de la Leia.
L'altre va rugir una resposta poc
explícita. En Han va mirar amb atenció i va decidir que no era el moment
apropiat per demanar-li detalls de la seva estada a Kashyyyk.
- M'he perdut alguna cosa? -Va
preguntar a la Leia.
-No gaire -va contestar la princesa,
mentre baixaven pel passadís en rampa i entraven al palau -. Després d'aquella
andanada d'acusacions, en Fey'lya va decidir suavitzar la situació. Ha
convençut al Consell que li permeti assumir algunes responsabilitats de
seguretat interna que estaven en mans de l’Ackbar, però es comporta més com un
casolà que com un nou administrador. També ha insinuat sense embuts que estaria
disposat a assumir el Comandament Suprem, però no ha insistit en aquest sentit.
-No voldrà que s'estengui el pànic
-va suggerir en Han -. Acusar una persona com l’Ackbar de traïció és massa gros
perquè la gent s'ho empassi. Una mica més, i s’ennuegaran.
-Això penso jo també -va admetre la Leia
-. Ens donarà un respir per investigar l'assumpte del banc.
-Sí, què hi ha de veritat en això?
-Va preguntar en Han -. Només em vas dir que una investigació bancària de
rutina havia descobert una gran quantitat de diners en un dels comptes de
l’Ackbar.
-Només que no va ser una
investigació de rutina. Es va produir un sofisticat assalt electrònic a la
cambra de compensació central de Coruscant el matí de l'atac a Sluis Van, que
va incidir en diversos comptes importants. Els investigadors van examinar tots
els comptes del banc i van descobrir que aquell mateix matí havia tingut lloc
una forta transferència al compte de l’Ackbar des del banc central de Palanhi.
Coneixes Palanhi?
-Tothom coneix Palanhi -va dir en
Han amb sarcasme -. Un petit planeta de trànsit que té una idea exagerada de la
seva pròpia importància.
-I la ferma creença que si es
mantenen neutrals, poden extreure avantatges de tots dos bàndols en lluita -va
afegir la Leia -. En qualsevol cas, el banc central afirma que els diners no
procedien de Palanhi, i que va haver de ser transferit per la seva mediació.
Fins ara, la nostra gent no ha pogut seguir-li la pista més enllà.
En Han va capcinejar.
-Segur que en Fey'lya té algunes
idees sobre la seva procedència.
-No és l'únic que té idees -va
sospirar la Leia -. Només va ser el primer a expressar-les en veu alta.
-I a guanyar més punts a costa de
l’Ackbar -va grunyir en Han -On és l’Ackbar? A l'antiga presó?
La Leia va negar amb el cap.
-Està en una mena d'arrest
domiciliari relaxat, mentre la investigació continua, la qual cosa demostra que
en Fey'lya no vol armar més merder del necessari.
-O sap molt bé que no té proves per
penjar-lo -va replicar en Han -. Hi ha res més contra l’Ackbar, a part de
l'assumpte del banc? Leia va somriure.
-El gairebé fracàs d’Sluis Van, i el
fet que va ser l’Ackbar qui va enviar totes aquestes naus allà.
-Punt -va admetre en Han, mentre
intentava recordar les normes sobre presoners militars de l'antiga Aliança
Rebel.
Si la memòria no li fallava, un
oficial sota arrest domiciliari podia rebre visitants, i aquests només necessitaven
passar per tràmits burocràtics de poca importància. Encara que podia
equivocar-se. El van obligar a aprendre tot allò quan el van nomenar oficial
després de la batalla de Yavin. Mai s'havia pres seriosament les normes.
- Quants consellers donen suport a
Fey'lya? -Va dir a la Leia.
-Si vols dir contra vent i marea,
només un parell. Si vols dir amb certa tebiesa... Dins d'un moment podràs
jutjar-ho per tu mateix.
En Han va parpellejar. Abismat en
les seves reflexions, no havia prestat atenció on el conduïa la Leia. Ara,
sobresaltat, es va adonar que caminaven pel Gran Passadís que comunicava la
càmera del Consell amb l'auditori de l'Assemblea, molt més gran.
-Espera un moment -va protestar -.
Ara?
-Em sap greu, Han -va sospirar la
Leia -. La Mon Mothma ha insistit. Ets la primera persona que ha tornat d’Sluis
Van des de l'atac, i et volen fer un milió de preguntes sobre això.
En Han va passejar la mirada pel
passadís. Va observar l'alt sostre de volta, les recarregades talles i els
vitralls que s'alternaven en les parets, les fileres d'arbres joves, d'un color
barreja de porpra i verd, que el flanquejaven. Se suposava que l'emperador
havia dissenyat personalment el Gran Passadís, la qual cosa explicava per què
mai li havia agradat al Han.
-Sabia que deuria d'haver enviat
abans a C3PO -va grunyir.
La Leia el va agafar del braç.
-Ànim, soldat. Respira fons i acabem
com més aviat. Chewie, serà millor que esperis aquí.
La disposició habitual de la càmera
del Consell era una versió a escala superior de la més petita sala del Consell
Intern: una taula oval al centre per als consellers, i files de seients al
llarg de les parets per als seus ajudants i secretaris. Avui, davant la
sorpresa d’en Han, l'havien configurat més en la línia de l'auditori de
l'Assemblea. Els seients estaven alineats pulcrament, i cada conseller estava
envoltat dels seus ajudants. A la part davantera de la sala, en el nivell més
baix, la Mon Mothma s'havia assegut davant d'un senzill faristol, com un
professor en una aula.
- De qui ha estat la idea? -Va
murmurar en Han, quan la Leia i ell van baixar pel passadís cap al que havia de
ser una cadira de testimoni, al costat de l’escriptori de la Mon Mothma.
-De la Mon Mothma. No obstant això,
jo apostaria que ha estat idea d’en Fey'lya.
En Han va arrufar les celles. Havia
suposat que subratllar el paper preeminent de la Mon Mothma en el Consell seria
l'últim que desitjaria en Fey'lya.
-No ho entenc.
La Leia va moure el cap en direcció
al faristol.
-Posar la Mon Mothma en primer pla
ajudarà a calmar els temors que ambiciona el seu càrrec. Alhora, posar junts
als consellers i als seus ajudants, formant petits grups, aconsegueix aïllar
els consellers entre si.
-Ara ho entenc -va assentir en Han
-. Molt retorçat, oi?
-Sí, en Fey'lya és així. I es vol aprofitar
de l'atac a Sluis Van tot el que pugui. Vés amb compte.
Van arribar a la part davantera i es
van separar. La Leia va seure a la primera fila al costat de la Wínter, i en Han
va continuar fins a la cadira de testimoni.
- Vol que presti jurament o alguna
cosa per l'estil? -Va preguntar sense més preàmbuls.
La Mon Mothma va moure el cap.
-No serà necessari, capità Solo -va
dir, en to oficial -. Prengui seient, si us plau. El Consell vol formular-li
algunes preguntes sobre els recents esdeveniments que han tingut lloc en els
arsenals d’Sluis Van.
En Han es va asseure. Va veure que en
Fey'lya i els seus bothans s'havien situat en els primers seients, al costat
del grup de la Leia. No hi havia seients buits que anunciessin l'absència de
l'almirall Ackbar, almenys en les primeres files. Els consellers, asseguts
segons el seu rang, havien procurat apropar-se el màxim possible al capdavant.
Una altra raó per què en Fey'lya hagués proposat aquesta configuració, va decidir
en Han. A la taula oval de costum, potser el seient de l’Ackbar hauria quedat
vacant.
-Primer de tot, capità Solo -va
començar la Mon Mothma -, ens agradaria que descrivís el seu paper en l'atac a
Sluis Van. Quan va arribar, què va passar a continuació, tot això.
-Arribem quan la batalla estava
començant -va dir en Han -. Vam aparèixer just davant dels Destructors
Estel·lars. Vam rebre una trucada d’en Wedge, em refereixo al comandant
d’esquadrilla Wedge Antilles, de l'Esquadró Murri, comunicant que hi havia
caces TIE en els arsenals...
-Perdoni -va interrompre amb
suavitat en Fey'lya -. Com pot dir això en plural?
En Han va concentrar la seva atenció
en el bothan. En aquells ulls violeta, en aquell suau pelatge de color crema,
en la seva expressió indesxifrable.
-La meva tripulació consistia en
Luke Skywalker i Lando Calrissian. -Com en Fey'lya sabia molt bé, sens dubte.
Un petit truc per treure al Han de polleguera -. Ah, i dos androides. Vol els
seus números de sèrie?
Lleus murmuris van recórrer la sala,
i en Han va tenir la satisfacció de veure que el pelatge color crema s'allisava
una mica.
-No, gràcies -va contestar en Fey'lya.
-L’Esquadró Murri es va enfrontar
amb un grup d'uns quaranta caces TIE, més o menys, i cinquanta talps robats,
que havien aconseguit infiltrar-se en les drassanes -va continuar en Han -. Els
vàrem donar suport amb els caces, vam deduir que els imperials utilitzaven els
talps per apoderar-se d'alguns cuirassats reconvertits en vaixells de càrrega,
i vam poder detenir-los. Això és tot.
-Vostè és massa modest, capità -va
tornar a parlar en Fey’lya -. Segons els informes rebuts, van ser vostè i en Calrissian
els que van aconseguir, sense ajuda, desbaratar els plans de l'Imperi.
En Han es va armar de paciència. El
punt crucial, Lando i ell havien de... tingut als imperials, per descomptat...,
destruint els centres nerviosos de més de quaranta cuirassats per
aconseguir-ho.
-Em sap greu haver
avariat les naus -va dir, mirant a Fey'lya sense immutar-se -. Hauria preferit
que els imperials se’ls haguessin portat intactes?
El pelatge d’en
Fey'lya va ondular.
-La veritat, capità
Solo -va dir amb veu mel·líflua -, no tinc queixes del mètode emprat per
frustrar els desitjos de l'Imperi, per costós que hagi estat. Van fer el que
van poder. Malgrat les circumstàncies, vostè i els altres van aconseguir un
èxit brillantíssim.
En Han va arrufar
les celles, una mica desconcertat. Hi havia esperat que en Fey'lya li hagués
assenyalat com a culpable del desastre. Per una vegada, feia l'efecte que el
conseller havia perdut els papers.
-Gràcies, conseller
-va murmurar, sense saber què dir.
-La qual cosa no
treu importància a la quasi victòria de l'Imperi -va prosseguir en Fey'lya,
mentre el seu pelatge ondulava en direcció oposada -. Al contrari. En el millor
dels casos, revela greus equivocacions per part dels nostres comandaments
militars. En el pitjor..., potser implica traïció.
En Han va torçar els
llavis. De manera que era això. En Fey'lya no havia canviat d'idea, sinó que
havia decidit no desaprofitar l'estupenda oportunitat que li proporcionava algú
com en Han.
-Amb el degut
respecte, conseller -es va afanyar a contradir-lo en Han -, el que va succeir a
Sluis Van no va ser culpa de l'almirall Ackbar. Tota l'operació...
-Perdoni, capità
Solo -el va interrompre en Fey'lya -, i amb el degut respecte a vostè,
permeteu-me subratllar que el motiu de què aquells cuirassats estiguessin
aparcats a Sluis Van, indefensos i vulnerables, van ser les ordres de
l'almirall Ackbar en aquest sentit.
-Això no implica
traïció -va insistir en Han -. Tots sabem que l'Imperi ha intervingut les
nostres comunicacions...
- I qui és el
responsable d'aquest error en la seguretat? -Va replicar en Fey’lya -. Un cop
més, la culpa recau sobre les espatlles de l'almirall Ackbar.
-Bé, doncs trobi
vostè la filtració.
Va veure de reüll
que la Leia sacsejava el cap en la seva direcció, però estava massa irritat per
parar-se a pensar si era o no respectuós.
-I mentrestant,
m'agradaria saber com s'ho faria vostè contra un gran almirall de l'Imperi.
La remor de
converses va emmudir de sobte.
- Quines han estat
les seves últimes paraules? - Va preguntar la Mon Mothma. En Han es va maleir
en silenci. No havia volgut explicar-ho a ningú fins a verificar-ho en els
arxius de palau, però ja era massa tard.
-Un gran almirall és
el màxim dirigent de l'Imperi -va murmurar -. L'he vist en persona.
Un espès silenci va
caure sobre la sala. La Mon Mothma va ser la primera a reaccionar.
-Això és impossible
-va dir, com si en realitat voldria creure-s’ho -. Vam donar compte de tots els
grans almiralls.
-L’he vist en
persona -va repetir en Han.
-Descriviu-lo -va
dir en Fey'lya -. Com és?
-No era humà -va
contestar en Han -. Del tot no, almenys. La seva aparença era més o menys
humana, però tenia la pell blau clar, cabell negre blavós i ulls vermells.
Ignoro a quina espècie pertanyia.
-No obstant això,
sabem que l'emperador detestava als no humans -li va recordar la Mon Mothma.
En Han va mirar la
Leia. Tenia la pell de la cara tensa, i el mirava amb ulls aterrits. Entenia
molt bé el significat de tot això.
-Portava un uniforme
blanc -va dir a la Mon Mothma -. Cap altre oficial imperial vesteix així. I el
contacte amb el que jo estava li va nomenar gran almirall.
-Un autoascens, sens
dubte -va comentar en Fey’lya amb desimboltura -. Un almirall vulgar, o potser
un Moff supervivent que intenta aglutinar les restes de l'Imperi. En qualsevol
cas, això no ve al cas.
- Que no ve al cas?
-Va preguntar en Han -. Escolti, conseller, si un gran almirall camina solt per
aquí...
-Si és així -va
interrompre amb fermesa la Mon Mothma -, aviat ho sabrem. Fins llavors, és
absurd agarbir-nos en un debat sense base. El Consell investigarà la
possibilitat que un gran almirall segueixi amb vida. Fins que la investigació
acabi, continuarem l'enquesta sobre les circumstàncies que van envoltar l'atac
a Sluis Van. -Va mirar en Han, i després va moure el cap en direcció a la Leia
-. Pot començar l'interrogatori, consellera Organa Solo.
El cap rosat en
forma de cúpula de l'almirall Ackbar es va inclinar a un costat, i els seus
enormes ulls van girar les seves conques en un gest calamarià que Leia no havia
observat. Sorpresa, o por?
-Un gran almirall
-va dir per fi l’Ackbar, amb veu més greu del normal -. Un gran almirall
imperial. Sí. Això explicaria moltes coses.
-Encara no sabem si
és un gran almirall autèntic -li va prevenir la Leia, mentre observava la cara
impenetrable del seu marit. Estava clar que Han no albergava cap dubte. Ni
tampoc ella -. La Mon Mothma ordenarà una investigació sobre això.
-No descobriran res
-va dir l’Ackbar, i va moure el cap. Un gest més humà, que solia utilitzar quan
parlava amb els humans. Això significava que estava recuperant la serenitat -.
Quan vam prendre Coruscant a l'Imperi, vaig ordenar que s'examinessin
minuciosament els arxius imperials. Només es va trobar una llista de noms de
grans almiralls i algunes dades sobre les seves comeses.
-Esborrats abans que
els obtinguéssim -va recalcar en Han.
-Potser no van
constar mai -va suggerir la Leia -. Recorda que no eren els líders militars més
brillants que l'emperador va poder aconseguir. Formaven part del seu pla per
posar els militars sota el seu control.
-Com el projecte
Estrella de la Mort -va dir l’Ackbar -. Estic d'acord, consellera. Fins que els
grans almiralls no fossin integrats militarment i políticament, era absurd
publicar detalls sobre les seves identitats. El millor era ocultar-los.
-Bé -va intervenir
en Han -. Estem en un carreró sense sortida.
-Això sembla -va
admetre l’Ackbar -. Qualsevol informació que obtinguem provindrà de fonts
actuals.
La Leia va mirar en
Han.
-Has dit que estaves
amb un contacte quan vas veure el gran almirall, però no ens has dit el seu
nom.
-En efecte -va
assentir en Han -. No ho vaig fer. I no penso revelar-ho. Si més no, de moment.
La Leia va contemplar
aquella cara de sàbacc amb el nas arrufat, intentant explorar amb els seus
sentits Jedi el propòsit i els sentiments que animaven al Han «Si tingués més
temps per practicar», va pensar, però si el Consell havia exigit tot el seu
temps fins aleshores, encara anava a exigir-li més en les presents
circumstàncies.
-La Mon Mothma
voldrà esbrinar-ho -li va advertir.
-I l'hi diré, quan
arribi el moment. Fins llavors, serà el nostre petit secret.
- Com en suspens?
-No se sap mai.-Una
ombra va creuar la cara d’en Han -. En aquest moment, el nom no li servirà de
res al Consell. El grup s'haurà amagat en algun lloc, si l'Imperi no els ha
capturat ja.
- No saps com
trobar-los? -Va preguntar la Leia.
En Han va arronsar
les espatlles.
-Vaig prometre que
desembargaria una nau per a ells. Puc intentar-ho d'aquesta manera.
-Faci el que pugui
-va dir l’Ackbar -. Va dir que el germà de la consellera Organa Solo va estar
amb vostè a Sluis Van?
-Sí, senyor -va
contestar en Han -. El seu hiperpropulsor necessitava algunes reparacions, però
crec que només li he portat un parell d'hores d'avantatge. -Va mirar la Leia -.
Per cert, haurem de recuperar la nau d’en Lando, que es va quedar a Sluis Van.
L’Ackbar va emetre
un so semblant a un xiulet escanyat, l'equivalent calamarià d'un grunyit.
-Caldrà escoltar el
testimoni de tots dos -va dir -, i també del comandant d’esquadró Antilles. És
vital esbrinar com va aconseguir l'Imperi infiltrar una força tan descomunal
entre tants sensors.
La Leia va dirigir
una mirada al Han.
-Segons l'informe
preliminar d’en Wedge, anaven camuflats en un vaixell de càrrega i el seu
celler estava buit, segons les lectures.
Els ulls de l’Ackbar
van girar de les seves conques.
- Buit? No va poder
ser un error dels sensors?
-En Wedge va dir que
estava buit -va explicar en Han -. Coneix la diferència entre això i un sensor
afectat per l'estàtica.
-Buit. -Va donar la
impressió que l’Ackbar s'enfonsava a la seva cadira -. Això només pot
significar que l'Imperi ha aconseguit desenvolupar finalment un escut
encobridor viable.
-Això sembla -va admetre
la Leia -. L'única bona notícia és que encara no han aconseguit perfeccionar el
sistema. En cas contrari, haurien encobert tota la força que va atacar Sluis
Van i reduït els arsenals a cendres.
-No. –L’Ackbar va
bellugar el seu enorme cap -. De moment, no haurem de preocupar-nos per això.
Per la seva pròpia naturalesa, un escut encobridor pot resultar perjudicial per
al qui l'utilitza. Els feixos sensors d'una nau proveïda d'un escut encobridor
seran tan inútils com els dels seus enemics, i quedarà totalment cega. Pitjor
encara, amb l'energia desconnectada, l'enemic podria localitzar-la rastrejant
les emissions del seu propulsor.
-Ah -va dir la Leia
-. No havia pensat en això.
-Van córrer rumors
durant anys que l'emperador estava desenvolupant un escut encobridor -va continuar
l’Ackbar -. He pensat molt en aquesta possibilitat. -Va estossegar -. No
obstant això, aquests punts febles no ens han de servir de consol. Un escut
encobridor en mans d'un gran almirall seria una arma molt perillosa. Trobaria
alguna forma d'utilitzar-la contra nosaltres.
-Ja ho ha fet -va
murmurar en Han.
-Segons sembla.-Els
ulls de l’Ackbar es van clavar a la cara de la Leia -. Ha de lliurar-me
d'aquesta estúpida acusació, consellera. Com més aviat millor. Malgrat la seva
ambició i confiança en si mateix, el conseller Fey'lya no té l'habilitat
necessària per contrarestar una amenaça d'aquesta magnitud.
-L’alliberarem,
almirall –li va prometre la Leia, sense creure-s’ho del tot -. Hi estem
treballant.
Algú va trucar a la
porta, i aquesta es va obrir.
-Perdó -va dir el
rabassut androide G-2RD, amb veu ressonant -. El seu temps ha acabat.
-Gràcies -va
contestar la Leia, dissimulant la seva frustració mentre s'aixecava.
Necessitava amb
desesperació passar més temps amb l’Ackbar, examinar amb ell la nova amenaça
imperial, i també discutir l'estratègia legal que haurien de servir per
defensar-lo. No obstant això, discutir amb l'androide no serviria de res, i
potser li impediria visitar-lo de nou. Els androides guardians gaudien d'aquest
privilegi, i la sèrie 2RD, en concret, s'havia guanyat reputació de primmirat.
-Tornaré aviat,
almirall -va dir -. Aquesta tarda o demà.
-Adéu,
consellera.-Una breu vacil·lació -. Adéu, capità Solo. Gràcies per venir.
-Adéu, almirall -es
va acomiadar en Han.
Van sortir de la
cel·la i es van allunyar per l'ampli passadís. El G-2RD va adoptar una posició
de vigilància davant la porta.
-Li haurà costat
força -va comentar en Han.
- A què et
refereixes? -Va preguntar la Leia.
-Donar-me les
gràcies per venir.
Ella el va
contemplar amb el nas arrufat, però només va percebre serietat a la cara.
-Oh, vinga, Han.
Només perquè has renunciat al teu càrrec...
-Em considera
gairebé un traïdor de cap a peus -va acabar en Han per ella. Un comentari sobre
el complex de persecució va passar per la ment de la Leia.
-L’Ackbar mai ha
estat el que es diu una persona sociable -va respondre.
-No són imaginacions
meves, Leia. Pregunta-li al Lando. Ell també rep la mateixa classe de
tractament. Abandones l'exèrcit i et converteixes en un trinxeraire.
La Leia va sospirar.
-Has de comprendre
el caràcter dels Mon Calamari, Han. Mai van ser una espècie bel·licosa, fins
que l'emperador els va començar a esclavitzar i arrasar el seu planeta. Els
seus meravellosos Creuers Estel·lars van ser al principi naus de passatgers,
que nosaltres vam ajudar a transformar en naus de guerra. Potser no es tracti
tant de rancor cap a tu per abandonar les forces armades, com a cert sentiment
de culpa per haver abandonat la vida pacífica i abraçat el camí de la guerra.
- Encara que fos per
obligació?
La Leia va arronsar
les espatlles, irritada.
-Crec que ningú es
fica en una guerra sense tenir la incòmoda sensació que les coses haurien pogut
solucionar-se d'una altra manera, tot i que aquesta altra manera s'hagi provat
i fallat. Va ser el que vaig sentir quan em vaig unir a la Rebel·lió, i
creu-me, gent com la Mon Mothma i en Bail Organa ho havien intentat tot. Per a
una raça intrínsecament pacífica com els mon calamari, la sensació haurà estat
encara pitjor.
-Bé... Potser -va
concedir en Han de mala gana -. Tant de bo ho haguessin superat sense barrejar
als altres.
-Estan en això. Hem
de donar-los temps.
En Han la va mirar.
-Encara no m'has
explicat per què tu i Chewbacca us vau anar de Kashyyyk i vau tornar aquí.
La Leia va prémer
l'índex contra el polze. Sabia que, a la llarga, hauria d'explicar al Han el
tracte a què havia arribat amb el comando noghri Khabarakh, però un passadís
públic del palau imperial no era el lloc més apropiat per a aquesta conversa.
-Em va semblar
absurd seguir allà -va dir -. Es va produir un altre atac...
- Com?
-Tranquil, ho vàrem
rebutjar. Ja m'he encarregat de la meva seguretat, almenys durant un parell de
setmanes més. T’ho explicaré després, quan estiguem en un lloc més segur.
Va notar que els
ulls d’en Han es clavaven en ella; va intuir la seva sospita que li estava
ocultant alguna cosa, però Han coneixia tan bé com ella el perill de comentar
secrets a l'aire lliure.
-Molt bé -va remugar
el seu marit -. Només espero que sàpigues el que estàs fent.
La Leia es va
estremir i va pensar en els bessons que portava al seu ventre. Tan protegits
per la Força... i alhora, tan indefensos.
-Jo també -va
xiuxiuejar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada