15
Han esperava que els ataquessin
durant el llarg viatge a l'ombra de la nau escut. Per una vegada, la seva
intuïció va fallar, afortunadament. Les tres naus van arribar a la base de naus
escut sense incidents, i van efectuar juntes un breu salt en l'hiperespai per
accedir als límits del sistema d’Athega. Allà, Chewbacca i Leia van substituir
Lando a bord de la seva nau tipus iot, la Dama Afortunada, i van partir cap a
Kashyyyk. Luke va esperar que s'allunyessin per dirigir-se al seu misteriós
destí.
Deixant només a Han en el Falcó, amb
Lando i C3PO.
-No li passarà res –el va
tranquil·litzar Lando, teclejant a l'ordinador de bord des de la cadira del
copilot -. Està més segura que mai. No et preocupis.
Han es va girar de la portella amb
un esforç i va mirar. Tampoc es veia res. Feia molt de temps que la Dama
Afortunada havia desaparegut.
-És gairebé el mateix que vas dir a
Boordii -li va recordar amb acritud -. Aquella barroera carrera dolfrimia, te'n
recordes? Vas dir: Tot anirà bé, no et preocupis.
Lando va llançar una rialleta.
-Sí, però aquest cop ho dic de debò.
-M'alegra saber-ho. Bé, amb què has
pensat entretenir-me?
-El primer que hauríem de fer és
demanar a C3PO que enviï un missatge a Coruscant, per donar la impressió que
Leia és a bord, si algun imperial ens escolta. Després, enviarem un altre
missatge quan haguem deixat enrere un parell de sistemes. I després... -Va
mirar a Han de gairell -, he pensat que podríem anar a visitar alguns llocs
interessants.
- Visitar alguns llocs interessants?
-Han va mirar amb suspicàcia. Lando irradiava innocència, cosa que només
passava quan pretenia entabanar a algú -. Vols dir recórrer la galàxia a la
recerca de nous talps?
- Han! -Va protestar Lando, amb
aspecte ofès -. Insinues que he caigut tan baix com per intentar convèncer-te
que m'ajudis a dirigir els meus negocis?
-Perdona -va dir Han, procurant
reprimir el seu sarcasme -. Hi havia oblidat que ara ets respectable. Bé, quins
llocs anem a visitar?
-Bé... -Lando es va reclinar al
seient i va enllaçar els dits sota la barbeta -. Abans vas dir que no havies
pogut contactar amb Talon Karrde. He pensat que podríem fer una altra
temptativa.
Han va arrufar les celles.
- Ho dius de debò?
- Per què no? Vols naus de càrrega,
i vols un bon expert en informàtica. Karrde pot proporcionar-te les dues coses.
-Ja no necessito un expert. Leia
està ara més segura que mai, recordes?
-És clar, fins que algú filtri la
notícia que està a Kashyyyk. No crec que els wookiees ho facin, però hi ha
comerciants d'altres planetes que entren i surten sense parar de Kashyyyk. N'hi
ha prou que una persona la vegi, i tornareu a estar com al principi. -Va
arquejar una cella -. I és possible que Karrde sàpiga alguna cosa sobre aquest
misteriós comandant imperial que us fa anar de cap.
El comandant que, gairebé amb tota
seguretat, era l'home que organitzava els atacs contra Leia...
- Pots establir contacte amb Karrde?
-Directament no, però sé com arribar
a la seva gent. Mentre comptem amb C3PO i els seus tropecents milions
d'idiomes, és possible que aconseguim trobar un altre mètode de contactar-hi.
-Això ens portarà temps.
-No tant com penses. A més, un nou
mètode cobrirà millor el nostre rastre, tant el teu com el meu.
Han va fer una ganyota, però Lando
tenia raó. I amb Leia fora de perill, almenys per ara, es podien permetre el
luxe d'actuar amb cautela.
-Molt bé -va dir -, sempre que no
ens topem amb algun Destructor Estel·lar.
-Exacte -va admetre Lando -. L'últim
que ens interessa és llançar els imperials després de la pista de Karrde. Ja
tenim enemics de sobres. -Va connectar l'intercomunicador de la nau -. Estàs
aquí, C3PO?
-És clar -va contestar la veu de
Leia.
-Vine aquí. Ha arribat el moment del
teu debut.
Aquesta vegada, la sala de
comandament era plena d'escultures, en lloc de quadres. Més d'un centenar,
alineades davant de les parets en nínxols hologràfics, així com disseminades
pel pis, sobre pedestals adornats. La varietat, com Pellaeon havia suposat, era
sorprenent, des de fragments de pedra i fusta d'estil humà a altres que
recordaven a éssers vius petrificats, més que a obres d'art. Cadascuna estava
il·luminada per un globus de llum boirós, en agut contrast amb la foscor de
l'espai que els envoltava.
- Almirall? -Va cridar Pellaeon,
vacil·lant, escodrinyant les tenebres.
-Entri, capità -va dir la veu freda
i modulada de Thrawn. Dues brillants escletxes vermelles van aparèixer sobre
del blanc uniforme de gran almirall -. Té alguna cosa?
-Sí, senyor -va contestar Pellaeon.
Va avançar cap a l'anell de consoles i va estendre una targeta de dades sobre
ell -. Una de les nostres sondes, situada als afores del sistema d’Athega, ha
localitzat Skywalker. I als seus acompanyants.
-I als seus acompanyants -va repetir
Thrawn, amb aire pensatiu. Va agafar la targeta, la va introduir i va
contemplar la gravació en silenci -. Interessant -va murmurar -. Molt
interessant. Quina és aquesta tercera nau, la qual es disposa a acoblar-se amb
l'escotilla dorsal del Falcó Mil·lenari?
-L'hem identificat com la Dama
Afortunada, la nau personal de l'administrador Lando Calrissian. Una altra
sonda va captar una transmissió, anunciant que Calrissian abandonava Nkllon en
viatge de negocis.
- Sabem que Calrissian va abordar la
nau en Nkllon?
-Er... No és segur, senyor.
Intentarem aconseguir aquesta informació.
-No cal. Els nostres enemics han
superat la fase d'aquests trucs infantils. -Thrawn va assenyalar la pantalla.
El Falcó Mil·lenari i la Dama Afortunada ja s'havien acoblat -. Observi la seva
estratègia, capità. El capità Solo, la seva dona i, probablement, el wookiee
Chewbacca pugen a la seva nau en Nkllon, mentre Calrissian aborda la seva.
Volen cap al sistema exterior d’Athega... i allà fan un canvi.
Pellaeon va arrufar les celles.
-Però si hem...
-Shh -el va interrompre amb
brusquedat Thrawn. Va aixecar un dit per demanar silenci i va clavar els ulls a
la pantalla. Pellaeon el va imitar. No va passar absolutament res. Al cap d'uns
minuts, les dues naus es van separar, allunyant-se amb cautela -. Excel·lent.
-Thrawn va congelar la imatge -. Quatre minuts i cinquanta-tres segons. Tenen
pressa, és clar, ja que en estar acoblades són molt vulnerables. La qual cosa
significa... -Arrugues de concentració van aparèixer en el seu front -. Tres
persones -va dir, amb una nota de satisfacció en la veu -. Tres persones van
transbordar, en una direcció o una altra, entre aquestes dues naus.
-Sí, senyor -va capcinejar Pellaeon,
preguntant-se com, en nom de l’Imperi, el gran almirall ho havia deduït -. En
qualsevol cas, sabem que Leia Organa Solo es va quedar a bord del Falcó.
- De debò? -Va preguntar educadament
Thrawn -. Ho sabem?
-Crec que sí, senyor -va insistir
Pellaeon. Al cap i a la fi, el gran almirall no havia vist tot l'enregistrament
-. Després que la Dama Afortunada i el caça d’Skywalker es marxessin, vam
interceptar una transmissió de la dona, que partia sense cap dubte del Falcó
Mil·lenari.
Thrawn va moure el cap.
-Un enregistrament -va dir, sense
deixar lloc a rèpliques -. No, són més llestos que això. Una veu d'androide...
L’androide protocol·lari C3PO d’Skywalker, probablement. Leia Organa Solo va
ser una de les dues persones que se’n van anar a la Dama Afortunada.
Pellaeon va contemplar la pantalla.
-No comprenc.
-Examini les possibilitats. -Thrawn
es va reclinar a la seva butaca i va ajuntar els dits davant seu -. Tres
persones pugen a bord del Falcó Mil·lenari i una a la Dama Afortunada. Després,
tres persones transborden, però ni Solo ni Calrissian són la classe de gent que
lliura el comandament de la seva nau a un ordinador o a un androide. Per tant,
cada nau portarà una persona a bord, com a mínim. Em segueix?
-Sí, senyor, però això no ens diu
qui està en cadascuna.
-Paciència, capità -va interrompre
Thrawn -. Paciència. Com bé diu vostè, ara la qüestió és esbrinar la composició
de les tripulacions. Per sort, un cop descobert que es van produir tres
transbordaments, només hi ha dues possibles combinacions. O bé Solo i Organa
Solo viatgen junts a la Dama Afortunada, o bé es tracta d'Organa Solo i el
wookiee.
-Si no transbordés un androide.
-Molt improbable. -Thrawn va moure
el cap -. És un fet històric comprovat que a Solo mai li han agradat els
androides, ni els ha permès viatjar a bord de la seva nau, excepte en
circumstàncies molt especials. Pel que sembla, les úniques excepcions són
l’androide d’Skywalker i el seu astromec complementari. Gràcies a les dades de
la seva transmissió, ja sabem que aquest androide s'ha quedat en el Falcó.
-Sí, senyor -va dir Pellaeon, no del
tot convençut, però resignat a evitar discussions sobre aquest punt -. Poso
sota vigilància a la Dama Afortunada?
-No cal -va dir Thrawn, radiant de
satisfacció -. Sé exactament on es dirigeix Leia Organa Solo.
Pellaeon el va mirar sense
parpellejar.
-No parlarà de debò, senyor.
-Molt de debò, capità. Pensi. Solo i
Organa Solo no guanyen res transbordant-se junts a la Dama Afortunada. El Falcó
és més ràpid i té millors defenses. Aquest exercici només adquireix sentit si
Organa Solo i el wookiee estan junts. -Thrawn va somriure -. Una vegada
establert això, només hi ha un lloc lògic al que puguin dirigir-se.
Pellaeon va contemplar la pantalla,
una mica atordit, però la lògica del gran almirall era implacable.
- Kashyyyk?
-Kashyyyk -va confirmar Thrawn -.
Saben que no poden escapar indefinidament dels nostres noghri, de manera que
han decidit protegir-la amb els wookiees, pel bé de tots.
Pellaeon va torçar els llavis. Hi
havia servit a bord d'una nau enviada a Kashyyyk per capturar wookiees,
destinats al comerç d'esclaus de l'Imperi.
-Potser no és tan fàcil com sembla,
almirall -va dir amb cautela -. L'ecologia de Kashyyyk pot descriure’s com una
trampa mortal múltiple. I els wookiees són grans guerrers.
-I també els noghri -va replicar amb
fredor Thrawn -. Bé. Què hi ha d’Skywalker?
-El seu radi vector en allunyar-se
d’Athega era compatible amb un rumb en direcció a Jomark. És possible que ho
alterés després de sortir de l'abast de les nostres sondes, és clar.
-S'adreça a Jomark -va afirmar
Thrawn, somrient -. Això ha dit el nostre mestre Jedi, oi? -El gran almirall va
desviar la vista cap al tron del tauler
-. Partirem cap a Jomark immediatament. Quant de temps d'avantatge li portarem?
-Un mínim de quatre dies, suposant
que el caça d’Skywalker no hagi sofert modificacions importants. Potser més,
segons les parades que hagi efectuat en el camí.
-No farà parades. Els Jedi realitzen
aquests viatges tan llargs en estat d'hibernació. Quatre dies seran suficients als
nostres propòsits.
Es va redreçar a la seva butaca i va
tocar un interruptor. Els llums de la sala de comandament es van encendre i els
hologrames es van esvair.
-Necessitarem dues naus més -va
indicar Thrawn a Pellaeon -, Un Creuer d’Intercepció, per treure Skywalker de
l'hiperespai on a nosaltres ens convingui, i alguna mena de vaixell de càrrega.
Un del que puguem prescindir.
Pellaeon va parpellejar.
- Prescindir, senyor?
-Prescindir, capità. Anem a muntar
l'atac com si fos un mer accident, un cop de sort sorgit quan investigàvem un
vaixell de càrrega sospitós de transportar municions per als rebels. -Va
arquejar una cella -. D'aquesta manera, conservem l'opció de lliurar-li a
C'baoth, si així ho decidim, sense que Skywalker s'adoni que li havíem parat
una emboscada.
-Comprès, senyor. Amb el seu permís,
ordenaré que el Quimera es posi en marxa.
Es va tornar per sortir...
I es va aturar en sec. Enmig de la
sala, una escultura no havia desaparegut com les altres. Dreta en el seu globus
de llum, ondulava en el pedestal com l'onatge d'algun estrany oceà alienígena.
-Sí -va dir Thrawn des del darrere
-. Aquesta és real.
-És..., és molt interessant –va
quequejar Pellaeon.
L'escultura posseïa una qualitat
estranyament hipnòtica. - Oi que sí? -Va assentir Thrawn amb un to de veu quasi
malenconiós -. Va ser el meu únic fracàs, allà en els Límits. L'única vegada
que comprendre l'art d'una raça no em va proporcionar el menor coneixement
sobre la seva psicologia. En aquella ocasió no, almenys. Ara, tinc la impressió
que estic començant a comprendre'ls per fi.
-Estic segur que resultarà de molta
utilitat en el futur -va ser la diplomàtica resposta de Pellaeon.
-Ho dubto -va respondre Thrawn, amb
la mateixa veu melancòlica -. Vaig acabar destruint el seu planeta.
Pellaeon va empassar saliva.
-Sí, senyor -va dir, i es va
encaminar cap a la porta.
Es va encongir una mica quan va
passar al costat de l'escultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada