Hereu de l’Imperi (XX)

Anterior

20

-No, li asseguro que tot va bé -va dir C3PO amb la veu de Leia, amb l'aspecte més desgraciat sota els seus auriculars que un androide podria tenir -. Han i jo hem decidit que podríem anar a fer una ullada al sistema d’Abregado.

-Entenc, Altesa. -La veu de Wínter va sonar en l'altaveu del Falcó. Han va percebre cansament i tensió en el seu to -. De tota manera, li recomano que no romangui absent massa temps.

C3PO va mirar Han, impotent.

-Tornarem aviat -va murmurar Han a l'intercomunicador.

-Tornarem aviat -va repetir C3PO en el micròfon del Falcó.

-Només vull examinar...

-Només vull examinar...

la infraestructura manufacturera...

la infraestructura manufacturera...

de Gados.

de Gados.

-Sí, Altesa -va dir Wínter -. Transmetré aquesta informació al Consell. Estic segura que els satisfarà. Va fer una pausa, a penes perceptible -. Em pregunto si podria parlar amb el capità Solo un moment.

Lando va fer una ganyota des de l'altre costat de la cabina. «Ho sap», va dir en silenci, movent els llavis.

«Ni parlar», va contestar Han de la mateixa manera. Va mirar C3PO i va assentir.

-És clar -va dir l'androide, sospirant d'alleujament. Han?

Han va connectar el seu comunicador.

-Sóc aquí, Wínter. Què passa?

-M'agradaria saber si té idea de quan tornaran la princesa Leia i vostè. L'almirall Ackbar, en concret, s'ha interessat per tots dos.

Han va arrufar les celles. Ackbar no havia intercanviat ni dues paraules amb ell, a part dels assumptes oficials, des que havia renunciat al lloc de general, mesos abans.

-Dóna-li les gràcies a l'almirall pel seu interès -va dir a Wínter, triant les paraules amb molta cautela -. Es troba bé?

-Com de costum. Té alguns problemes familiars, ara que l'escola ha començat.

- Baralles entre els nens? -Va suggerir Han.

-Discussions a l'hora d'anar a dormir, sobretot. Problemes amb el més petit, sobre qui va a llegir-li, per exemple. Ja m'entén.

-Sí. Conec molt bé als nens. I els veïns? Encara té problemes amb ells?

Es va produir una breu pausa.

-No... No estic molt segura. No m'ha comentat res. Li preguntaré, si vol.

-No té importància. Mentre la família vagi bé... Això és l'únic que importa.

-Hi estic d'acord. En qualsevol cas, crec que només volia enviar-li records.

-Gràcies per transmetre’m el missatge. -Va desviar la vista cap a Lando -. Digui-li que no trigarem molt. Anirem a Abregado, podem veure com un parell de llocs més, i tornarem.

-Molt bé. Alguna cosa més?

-No... Sí -es va corregir Han -. Com es desenvolupa el programa d'ajuda als bpfasshi?

- Aquells tres sistemes que l'Imperi va atacar?

-Exacte.

I on Leia i ell havien tingut la seva segona trobada amb aquells segrestadors alienígenes de pell grisa, però era absurd insistir en aquest detall.

-Deixeu que busqui al menú apropiat... Va raonablement bé. Hi va haver alguns problemes amb els enviaments de subministraments, però sembla que ja s'han solucionat.

Han va arrufar les celles.

- Què va fer Ackbar, desenterrar d'algun lloc naus contenidores arnades?

-Va tenir una altra idea, de fet -va replicar Wínter amb sequedat -. Va agafar alguns cuirassats, sobretot Creuers Estel·lars i Fragates d'Atac, va reduir la tripulació al mínim indispensable, va posar més androides, i els va convertir en vaixells de càrrega.

Han va fer una ganyota.

-Espero que els hagi proporcionat bones escortes. Creuers Estel·lars buits serien meravellosos blancs de pràctica per als imperials.

-Estic segura que ho ha tingut en compte –el va tranquil·litzar Wínter -. El port orbital i els arsenals d’Sluis Van estan molt ben defensats.

-No estic segur que hi hagi res ben defensat darrerament -va contestar amb amargor Han -. Si més no, mentre els imperials caminin solts. Bé, he de deixar-la. Parlarem un altre dia.

-Bon viatge. Adéu, Altesa.

Lando fer petar els dits en direcció a l’androide.

-Adéu, Wínter -va dir C3PO.

Han va moure la mà a l'altura de la gola i Lando va tallar el transmissor.

-Si aquests Creuers Estel·lars van ser construïts amb sistemes auxiliars, no cal carregar-los d'androides per transformar-los en vaixells de càrrega -va assenyalar.

-Sí -va capcinejar Han, gairebé sense escoltar les paraules de Lando -. Bé, hem de tornar com més aviat millor. -Va saltar del seient i va verificar el seu desintegrador -. Alguna cosa s'està coent a Coruscant.

- Vols dir aquesta història sobre la família d’Ackbar? -Va preguntar Lando, mentre es posava dret.

-Exacte. -Han es va dirigir cap a l’escotilla del Falcó -. Si he entès bé a Wínter, sembla que Fey'lya ha començat a envair el territori d’Ackbar. Vine, C3PO. Tancaràs l'escotilla quan haguem sortit.

-Capità Solo, he de protestar enèrgicament per aquesta farsa -va dir l'androide, corrent darrere d’en Han -. Penso que suplantar la personalitat de la princesa Leia...

-Molt bé, molt bé -el va fer callar Han -. Quant tornem, li diré a Lando que elimini el programa.

- Ja hem acabat? -Va preguntar Lando, quan es va reunir amb Han a l'escotilla -. No li has dit a Wínter...?

-Per si algú ens escoltava. Tornarem quant haguem establert aquest contacte. Fins és possible que passem per Kashyyyk per recollir la Leia.

Lando va xiular a sota veu.

- Tan malament?

-És difícil precisar -va haver d'admetre Han, mentre obria la porta. La rampa va descendir amb suavitat cap al polsegós permacret -. El que no he entès és aquesta part de llegir el nen a la nit. Potser es refereixi a la tasca d'intel·ligència que Ackbar ha compaginat amb el càrrec de comandant suprem, o alguna cosa pitjor. Potser Fey'lya vagi a per tot el lot.

-Wínter i tu hauríeu d’haver inventat un codi verbal millor -va dir Lando, mentre baixaven per la rampa.

-Hauríem d'haver inventat un codi verbal, i punt -va grunyir Han -. Durant tres anys he pensat a seure amb ella i Leia per concretar-ne un. Mai ho he fet.

-Bé, si et serveix d'ajuda, l'anàlisi no té lògica -va dir Lando, mentre passejava la vista al voltant del moll d'atracada -. Coincideix amb els rumors que han arribat a l’oïda. Suposo que els veïns als quals us referíeu era l'Imperi...

-Exacte. Wínter s'haurà assabentat d'alguna cosa, si Ackbar ha aconseguit localitzar les filtracions en seguretat.

-Aleshores, no serà perillós tornar-hi? -Va preguntar Lando, mentre caminaven cap a la sortida.

-Sí -va admetre Han, i va torçar els llavis -, però haurem de córrer el risc. Sense Leia per actuar de moderadora, Fey'lya és capaç d'aconseguir del Consell tot el que desitja.

-Mmmm. -Lando es va aturar al peu de la rampa, que conduïa a la sortida del moll d'atracament, i va aixecar la vista -. Confiem que aquest sigui l'últim contacte.

-D'entrada, confiem que el tipus aparegui –va rectificar Han, i va començar a pujar per la rampa.

L’espaiport d’Abregado-rau s'havia guanyat una terrible reputació entre els pilots amb els quals Han havia volat en els seus dies de contrabandista, i ocupava el darrer lloc de la llista, juntament amb llocs com l’espaiport de Mos Eisley, a Tatooine. Va ser una sorpresa, encara que agradable, descobrir que els esperava l'espectacle d'una ciutat brillantment il·luminada quan van travessar la porta del moll d'aterratge.

-Vaja, vaja -va murmurar Lando -. Ha arribat per fi la civilització a Abregado?

-Han passat coses estranyes -va concedir Han, mentre passejava la vista entorn seu.

Pulcre i gairebé dolorosament net, si bé amb el mateix aire inconfusible de tots els ports de càrrega. L'aire d'alguna cosa no domesticada del tot...

-Oh, oh -va dir Lando en veu baixa, mirant cap endavant -. Sembla que passarà alguna cosa grossa.

Han es va tombar. A uns cinquanta metres del carrer que constituïa el perímetre del port, un petit grup d'homes uniformats, proveïts d'armilles blindades i rifles desintegradors, s'havien congregat davant d'una altra de les entrades al moll d'aterratge. Mentre Han contemplava l'escena, sis homes van entrar, i van deixar als altres de guàrdia al carrer.

-Tens raó -va dir Han, mentre estirava el coll per llegir el nombre clavat sobre la porta. Seixanta-tres -. Esperem que el nostre contacte no es trobi aquí. On ens hem citat amb ell, per cert?

-Allà.

Lando va assenyalar un petit edifici sense finestres, encaixat en el buit obert entre dos molt més antics. Una placa de fusta llaurada, que exhibia la paraula «LoBue», penjava sobre la porta.

-Se suposa que hem d'asseure'ns a una taula situada prop del bar i del casino, i esperar. Vindrà a trobar-nos.

El «LoBue» era sorprenentment gran, tenint en compte la seva modesta façana, ja que també ocupava part de l'edifici situat a la seva esquerra. Tot just passar l'entrada hi havia un grup de taules, destinades a la conversa, que dominava una pista de ball, petita però molt adornada, deserta en aquest moment, si bé al fons sonava una insofrible varietat de música gravada. A l'extrem oposat de la pista hi havia una filera de reservats, massa foscos perquè Han pogués veure el seu interior. La zona del casino es trobava a l'esquerra, separada de la pista per una paret de plàstic transparent.

-Crec que el bar està per allà -va murmurar Lando -. Just darrere de les taules de sàbacc, a l'esquerra. Serà aquí on vol que l’esperem.

- Havies estat abans aquí? -Va preguntar Han, mentre avançaven entre les taules i pujaven els esglaons.

-En aquest lloc, no. L'última vegada que vaig estar a Abregado-rau va ser fa anys. Era pitjor que Mos Eisley, i no em vaig quedar molt de temps. -Lando va moure el cap -. Independentment dels problemes que puguis tenir amb el nou govern, has de reconèixer que han fet una bona feina, netejant el planeta.

-Sí, bé, independentment dels problemes que tu tinguis amb el nou govern, deixem-ho córrer, d'acord? -Li va prevenir Han -. Per una vegada, m'agradaria passar desapercebut.

Lando riure a sota veu.

-Com vulguis.

La il·luminació del bar era menys intensa que la del casino, però així i tot era prou. Van triar una taula propera a les taules de joc i es van asseure. L’holograma d'una atractiva noia va sorgir del centre de la taula.

-Bona tarda, cavallers -va dir, amb agradable accent bàsic -. En què els puc servir?

- Tenen alguna ampolla de vi Necr'ygor Omic? -Va preguntar Lando.

-I tant. Collites del 47, 49, 50 i 52.

-Prendrem mitja ampolla del 49 -va demanar Lando.

-Gràcies, cavallers.

L’holograma es va esvair.

- És la contrasenya? -Va preguntar Han, mentre la seva mirada vagava pel casino.

Era mitja tarda, hora local, però la meitat de les taules ja estaven ocupades. En contrast, el bar era gairebé buit. Els únics clients eren alguns humans i alienígenes. Segons sembla, beure ocupava un lloc més baix que jugar en la llista dels vicis populars de Gados.

-En realitat, no va indicar què havíem beure -va respondre Lando -, però com m'agrada el Necr'ygor Omic...

-I com Coruscant pagarà la factura...

-Una cosa així.

El vi va arribar sobre una safata servida mitjançant una comporta lliscant disposada al centre de la taula.

- Alguna cosa més, cavallers? -Va preguntar l'holograma.

Lando va negar amb el cap. Va agafar l'ampolla i les dues copes que l'acompanyaven.

-Ara no, gràcies.

-A vostè.

La noia i la safata van desaparèixer.

-Bé -va dir Lando, servint el vi -. Crec que haurem d'esperar.

-Bé, mentre esperes, fes un cop d'ull dissimulat -va indicar Han -. La tercera taula de sàbacc de darrere; cinc homes i una dona. Digues-me si el segon tipus de la dreta és qui jo em figuro.

Lando va aixecar la copa de vi cap a la llum, com si examinés el seu color, i mentre ho feia es va tornar a mitges.

- No és Fynn Tõrve?

-Això crec. He pensat que l’hauries vist en dates més recents que jo.

-No, des que tu i jo vam fugir junts de Kessel. -Lando va arquejar una cella -. Just abans d'aquella altra gran partida de sàbacc -va afegir amb sequedat.

Han li va dedicar una mirada ofesa.

-Ja no estàs dolgut per allò del Falcó, oi?

-Bé... -Lando va reflexionar -. No, és probable que no. No més dolgut que quan vaig perdre la partida amb un aficionat com tu...

- Aficionat?

-... però he de confessar que, durant un temps, passava les nits en blanc, planejant horribles venjances. Encara sort que mai ho vaig fer.

Han va tornar a mirar cap a la taula de sàbacc.

-Si et serveix de consol... Si jo no t’hagués guanyat el Falcó, és possible que ara no estiguéssim asseguts aquí. La primera Estrella de la Mort de l'Imperi s'hauria apoderat de Yavin, per després desmembrar l'Aliança planeta per planeta. I hauria estat la fi.

Lando va arronsar les espatlles.

-Potser sí, i potser no. Amb gent com Leia i Ackbar al comandament...

-Leia hauria mort -el va interrompre Han -. Ja anava camí de l'execució quan Luke, Chewie i jo la vam treure de l'Estrella de la Mort.

El record li va provocar calfreds. Havia estat molt a prop de perdre-la per sempre. I mai hauria sabut el que havia perdut. I ara que ho sabia..., encara podia perdre-la.

-Estarà bé, Han -va dir Lando en veu baixa -. No et preocupis. -Va bellugar el cap -. Tant de bo sabés per què els imperials volien capturar-la.

-Jo sé el que volen -va grunyir Han -. Volen els bessons.

Lando el va mirar, sorprès.

- Estàs segur?

-Tan segur com de tota la resta. Per què no van utilitzar armes atordidores quan ens van fer l’emboscada a Bpfassh? Perquè havia més d'un cinquanta per cent de possibilitats de provocar un avortament.

-Sembla raonable -va admetre Lando, malhumorat -. Ho sap Leia?

-No ho sé. És probable.

Va mirar cap les taules de sàbacc. L'alegre decadència de l'escena EL va deprimir de sobte. Si Tõrve era el contacte de Karrde, que es deixés de ximpleries i fóra per feina. No hi havia moltes possibilitats per escollir.

Els seus ulls es van apartar del casino, van vagar cap al bar... i es van aturar. Asseguts en un extrem, a una taula oculta per les ombres, hi havia tres homes.

Els ports de càrrega sempre tenien un aire inconfusible, una combinació de sorolls, olors i vibracions que tots els pilots veterans reconeixien a l'instant. Els oficials de seguretat planetària també posseïen alguna cosa inconfusible.

-Oh, oh -va murmurar.

- Què passa? -Va preguntar Lando, i va passejar la mirada per la sala, aparentant indiferència. Els seus ulls van arribar a aquella taula -. Oh, oh -va corejar -. Així, entre nosaltres, jo diria que això explica per què Tõrve està d'incògnit en una taula de sàbacc.

-I fent el possible per no fer-nos cas.

Han va observar als agents de seguretat de cua d'ull i va intentar atreure la seva atenció. Si interferien en la cita, només podria exhibir les seves credencials de la Nova República per impressionar, un truc que podia o no funcionar. Gairebé va poder escoltar els educats crits que Fey'lya llançaria en assabentar-se.

Però si anaven darrere de Tõrve, i participaven en la recerca que Lando i ell havien vist abans d'entrar...

Valia la pena arriscar-se. Va donar uns copets al centre de la taula.

-Cambrera.

L’holograma va reaparèixer.

- Sí, senyors?

-Doni’m vint fitxes de sàbacc, si us plau.

-És clar -va dir la jove, i es va esvair.

-Espera un moment -li va advertir Lando, mentre Han buidava la copa -. No pensaràs anar-hi allà, oi?

- Se t'ocorre una idea millor? -Va replicar Han, i va ajustar el desintegrador a la funda -. Si és el nostre contacte, no tinc el menor desig de perdre’l.

Lando va sospirar, resignat.

-Encara sort que anàvem a passar desapercebuts. Què vols que faci?

-Preparar-te per a provocar algun aldarull. -El centre de la taula es va obrir i va aparèixer un pulcre munt de fitxes de sàbacc -. De moment, fa l'efecte que l’estan vigilant. Potser puguem treure’l d'aquí abans que arribin més agents.

- I si no?

Han va recollir les fitxes i es va aixecar.

-Llavors, intentaré crear certa confusió, i ens trobarem al Falcó.

-Perfecte. Bona sort.

Hi havia dos seients lliures a la taula de Tõrve. Han va triar-ne un, va seure i va deixar caure les fitxes sobre la taula, amb un soroll metàl·lic.

-Doneu-me cartes -va dir.

Els altres van aixecar la vista; les seves expressions van abastar des de la sorpresa fins l’enuig. Tõrve també va aixecar la vista. Han va arquejar la cella.

- Tu reparteixes, amic? Dóna'm cartes.

-No..., no em toca a mi -va dir Tõrve, i va desviar la vista cap a l'home gros assegut a la seva dreta.

-Ja hem començat -va dir el gras, amb veu fosca -. Espera a la següent partida.

- Com, si ni tan sols heu apostat?

Han va indicar el grapat de fitxes de l'aposta inicial. En contrast, el pot estava molt ben assortit. La sessió hauria començat dues hores abans, com a mínim. Potser per això, el que repartia no volia sang fresca en una partida que, probablement, havia de reportar-li la victòria.

-Vinga, dóna'm les meves cartes -va dir, i va tirar una fitxa al centre de la taula.

El que repartia, a poc a poc, amb ulls iracunds, li va allargar dues cartes.

-Així m'agrada -va aprovar Han -. Em porta records dels vells temps. Sempre guanyava.

Tõrve li va dirigir una mirada penetrant, sense expressar la menor emoció.

- De debò? -Va dir, en to indiferent -. Bé, ara està jugant amb els millors, no amb qualsevol desgraciat. Potser no rebrà les recompenses a què estava acostumat.

-No sóc un aficionat -va replicar Han, irritat -. En l'últim mes hauré guanyat unes..., bé, diguem seixanta-tres partides.

Una lluentor d'intel·ligència va aparèixer en el rostre de Tõrve. Era el número del seu moll d'aterratge.

-Això significa grans guanys -va murmurar.

Va ocultar una mà sota la taula. Han es va posar en tensió, però la mà va reaparèixer buida. Els ulls de Tõrve van inspeccionar la sala i es van detenir un segon a la taula on Lando estava assegut, abans de clavar-se en Han.

- Està decidit a perdre els seus diners?

Han va sostenir la seva mirada.

-Correré el risc.

Tõrve va assentir lentament. -Acceptaré la seva paraula.

-Tot això és molt interessant -va dir un dels jugadors -. Als altres també ens agradaria jugar a cartes.

Tõrve va alçar les celles.

-Aposto quatre -va proposar.

Han va mirar les seves cartes: la dama de pals i el quatre d'or. -És clar -va dir. Va agafar sis fitxes del seu munt i les va dipositar al centre de la taula -. Veig els quatre, i dos més.

Va notar un moviment a la seva esquena.

- Trampós! -Va cridar en la seva oïda una veu profunda.

Han va fer un salt i es va tornar en rodó, mentre la seva mà volava cap al desintegrador, però abans que finalitzés el moviment una gegantina mà li va prendre les dues cartes.

-Vostè és un trampós, senyor -va bramar de nou la veu.

-No sé de què està parlant -va dir Han, i va alçar el cap per mirar al seu assaltant.

Gairebé es va penedir de la seva decisió. Sobre ell planava un home barbut que li doblava en grandària, i l'expressió només podia descriure’s com inflamada de fervor religiós.

-Sap molt bé de què estic parlant -va dir el desconegut, subratllant cada paraula -. Aquesta carta -va agitar una carta de Han está trucada.

Han va parpellejar.

-No és veritat -va protestar.

Una multitud s'havia congregat al voltant de la taula: agents de seguretat del casino, empleats, curiosos i, probablement, alguns clients assedegats de sang.

-És la mateixa carta que m'han donat.

- De debò?

L'home va agafar la carta amb la seva mà gegantina, la va sostenir davant la cara de Han, i va tocar la cantonada amb la punta d'un dit.

La dama de basts es va transformar en el sis d'espases. L'home va tocar de nou la cantonada i es va convertir en la cara de la Moderació, i després en el vuit de copes, i després en el comodí, i després en el rei d'ors...

-És la carta que m'han donat -va repetir Han, regalims de suor relliscaven pel seu coll. Una bona tàctica per passar desapercebut -. No és culpa meva si està trucada.

Un homenet de rostre aguerrit va apartar d'un cop de colze al barbut.

-Posi les mans sobre la taula -va ordenar a Han, amb una veu que feia joc amb la seva cara -. Aparti’s a un costat, reverend. Nosaltres ens ocuparem d'això.

Reverend? Han va mirar el gegant de nou, i aquesta vegada va veure la franja negra plastificada que es destacava en el seu coll.

-Reverend, eh? -Va dir, descoratjat.

Sabia que la galàxia estava plena de grups religiosos extremistes, la principal passió en la vida semblava concentrar-se en eliminar totes les classes de joc. I a tota mena de jugadors.

-Les mans sobre la taula, he dit -va repetir el guàrdia de seguretat, mentre estenia la mà per apoderar-se de la carta sospitosa que el reverend sostenia. Li va donar un cop d'ull, la va provar i va capcinejar -. Molt hàbil, paio -va dir, i va mirar a Han amb la seva expressió més sorruda.

-Hi haurà amagat la carta que li van donar -va dir el reverend. No s'havia apartat ni un mil·límetre d’en Han -. On és, tafur?

-La carta que em van donar està just a la mà del seu amic -va replicar Han -. No necessito fer trampes per guanyar al sàbacc. Si la carta està trucada, és perquè me l'han donat així.

- De debò?

El reverend es va tombar de sobte cap al gras que havia repartit. Continuava assegut a la taula, gairebé perdut entre la multitud. -Les seves cartes, senyor, si us plau -va demanar, i va estendre la mà.

El gras es va quedar bocabadat.

- Què diu? Per què havia de donar-li una carta trucada? A més, és la baralla de la casa, veu?

-Bé, només hi ha una forma de comprovar-ho, no li sembla? -Va dir el reverend, apoderant-se de la baralla -. A més, no costarà res registrar-los -va assenyalar a Han i al gros -per saber quin dels dos amaga la carta. Crec que és una forma racional de resoldre la qüestió, no creus, Kampl? -Va preguntar al sorrut agent de seguretat.

-No ens digui com hem de fer la nostra feina, reverend -va grunyir Kampl -. Cyru, porta l'analitzador, per favor.

L'analitzador era un aparell que cabia en el palmell de la mà, destinat a descobrir trampes.

-Primer, aquest -va ordenar Kampl, i va assenyalar Han.

-Molt bé. -L'anomenat Cyru va inspeccionar a Han amb l'aparell -. Res.

El primer senyal d'incertesa va aparèixer en el rostre de Kampl.

-Torna.

L'altre va obeir.

-Res. Porta un desintegrador, un comunicador, una targeta d'identitat, i res més.

Kampl va continuar mirant a Han durant un llarg moment. Després, de mala gana, es va girar cap al gras.

- Protesto! -Va exclamar el jugador, posant-se dret d'un salt -. Sóc un ciutadà de classe doble A. No tenen dret a llançar sobre mi aquesta classe d'acusació, totalment infundada.

-Aquí, o a la comissaria -va bordar Kampl -. Com prefereixi.

El jugador va llançar una mirada verinosa cap en Han, però va guardar un silenci total mentre el tècnic de seguretat li inspeccionava.

-Res, tampoc -va informar, amb certa expressió d'estupor.

-Examina el terra -va ordenar Kampl -, a veure si algú l'ha tirat.

-I compte les cartes que queden en la baralla -va afegir el reverend.

Kampl es va tornar en rodó.

-Per última vegada...

-Perquè si només trobem les setanta-sis cartes reglamentàries -el va interrompre el reverend, amb veu carregada de suspicàcia -, potser, en realitat, estiguem buscant una baralla arreglada.

Kampl va botar, com si un escorpí li hagués picat.

-Aquí no truquem baralles -va replicar.

- No? -El reverend el va trepar amb la mirada -. Ni tan sols quan hi ha gent molt especial jugant, gent que reconeixeria una carta especial quan aparegués?

-Això és ridícul -va bramar Kampl, i va avançar un pas cap al religiós -. El «LoBue» és un establiment respectable i legal. Cap d'aquests jugadors té relació amb...

- Escolti! -Va exclamar de sobte el gras -. On s'ha ficat el tipus que estava assegut al meu costat?

El reverend va esbufegar.

-Ja. De manera que cap d'ells té relació amb vostès, no?

Algú va proferir una espantosa blasfèmia i es va obrir pas a empentes entre la multitud, un dels tres agents de seguretat planetària que vigilaven la taula. Kampl el va veure marxar, va respirar profundament i es va girar cap en Han.

- Voldrà dir-me el nom del seu soci?

-No era el meu còmplice, i no he fet trampes. Si vol acusar-me oficialment, porti’m a la comissaria. En cas contrari... -Es va aixecar i va recollir les fitxes restants -, me'n vaig.

Per un moment, va pensar que Kampl no s'anava a empassar el seu farol, però Kampl no tenia proves i, segons sembla, no volia ficar-se en embolics que només li proporcionarien mals de cap.

-És clar. Foti el camp d'aquí -va rugir -. I no torni mai.

-No es preocupi.

La multitud va començar a disgregar-se, i va tornar sense més problemes a la seva taula. Feia estona que Lando se n'havia anat, la qual cosa no va sorprendre’l, però el que sí el va deixar d'una peça va ser que havia pagat el compte abans de marxar.

-Quina rapidesa -va ser la salutació de Lando, des de dalt de la rampa d'accés al Falcó -. Pensava que trigarien una hora a deixar-te anar, com a mínim.

-No tenien proves. -Han va pujar per la rampa i va tocar el botó de l'escotilla -. Espero que Tõrve no et fes el salt.

Lando va negar amb el cap.

-Està esperant al saló. -Va arquejar les celles -. I es considera en deute amb nosaltres.

-La qual cosa ens podria ser molt útil -va dir Han, i va avançar pel passadís corb.

Tõrve estava assegut davant el tauler d'hologrames del saló, amb tres petits quaderns de dades davant seu.

-M'alegro de tornar a veure't -va dir Han quan va entrar.

-I jo a tu, Solo -va contestar l'altre amb gravetat. Es va posar dret i va estendre la mà cap en Han -. Ja li he donat les gràcies a Calrissian, però volia donar-te-les a tu també. Tant per l'advertència com per ajudar-me a sortir d'allà. Estic en deute amb vosaltres.

-Cap problema. -Han va agitar la mà, com traient-li importància a l'assumpte -. Crec que la teva nau està al moll seixanta-tres, no?

-La nau del meu patró –el va corregir Tõrve amb una ganyota -. Per sort, no porta res de contraban en aquest moment. Ja ho he descarregat. És obvi que sospiten de mi.

- Quina mena de contraban portaves? -Va preguntar Lando, col·locant-se darrere de Han -. No és cap secret, oi?

Tõrve va arquejar una cella.

-No és cap secret, però no us ho creureu. Portava menjar.

-Tens raó -va admetre Han -. No m'ho crec.

Tõrve va moure el cap a un costat.

-Jo tampoc, al principi. Segons sembla, hi ha un grup de gent als turons del sud que no té en molta estima al nou govern.

- Rebels?

-No, i això és el més estrany. Ni són rebels, ni causen problemes, ni tan sols acaparen recursos vitals. Són gent senzilla, i només desitgen que els deixin en pau per a seguir vivint d'aquesta manera. Pel que sembla, el govern està decidit a donar exemple amb ells, i entre altres coses els ha tallat el subministrament de menjar i medicines fins que acceptin passar per l’adreçador, com tothom.

-Molt propi d'aquest govern -va comentar Lando -. Cap tipus d'autonomia regional.

-Per tant, passem menjar de contraban -va concloure Tõrve -. Un assumpte demencial. De tota manera, m'alegro de tornar a veure-us a tots dos. Molts grups s'han trencat durant els últims anys, sobretot des que Jabba va agafar la paella pel mànec.

Han i Lando van intercanviar una mirada.

-Bé, no és que tornem a treballar junts, exactament -el va corregir Han -. Combatem en el mateix bàndol durant la guerra, però fins llavors...

-Fins llavors, jo volia matar-lo -va explicar Lando -. Poca cosa.

-És clar -va dir amb cautela Tõrve, passejant la seva mirada d'un a altre -. Deixeu-me que ho endevini: el Falcó, oi? Em van arribar rumors que l'havies robat.

Han va mirar Lando i va arquejar les celles.

- Robat?

-Com ja et vaig dir, estava molt enfadat. -Lando va arronsar les espatlles -. No va ser un robatori a mà armada, en realitat, però poc li va faltar. En aquell temps, jo era l'amo d'un centre de distribució mig legal de naus usades. Em vaig quedar curt de diners en una partida de sàbacc que Han i jo estàvem jugant. Li vaig oferir una de les meves naus, la que volgués, si guanyava. -Va llançar a Han una mirada burleta -. Vaig suposar que triaria un dels lluents iots cromats que s'estaven omplint de pols a la primera fila, però no el vaixell de càrrega que jo reparava en secret per a mi, apartat en un racó.

-Vas fer una bona feina -va reconèixer Han -, encara que Chewie i jo vam fer altres reparacions pel nostre compte.

-Fantàstic -va grunyir Lando -. Un altre comentari com aquest i el recuperaré.

-És probable que a Chewie no li fes cap gràcia. -Han dirigir a Tõrve una dura mirada -. Tot això ja ho sabies, oi?

Tõrve va somriure.

-No t'enfadis, Solo. M'agrada posar a prova als meus clients abans de començar el negoci, fer-me una idea de si van a jugar net amb mi. La gent que menteix sobre la seva història, sol mentir també sobre el treball.

- He de suposar que hem superat la prova?

-De meravella -va assentir Tõrve, sense deixar de somriure -. Bé. Què pot fer Talon Karrde per vosaltres?

Han va respirar profundament. Per fi. La seva única preocupació en aquest moment era no espatllar les coses.

-Vull oferir-li un tracte: l'oportunitat de treballar al servei de la Nova República.

Tõrve va capcinejar.

-He sentit que anaves fent la mateixa oferta a altres grups de contrabandistes. La sensació general és que intentes parar-los un parany perquè Ackbar acabi amb ells.

-Ni parlar. A Ackbar no l'emociona la idea, precisament, però l'ha acceptat. Necessitem aconseguir més capacitat d'embarcament com sigui, i els contrabandistes són l'alternativa lògica.

Tõrve es va humitejar els llavis.

-A jutjar pel que he sentit, sembla una proposta interessant, però no sóc jo qui ha de prendre la decisió, és clar.

-Doncs condueix-nos fins Karrde -va suggerir Lando -, perquè Han parli amb ell directament.

-Em sap greu, en aquests moments es troba a la base principal. -Tõrve va moure el cap -. No puc portar-vos allà.

- Per què?

-Perquè no permetem que els estranys entrin i surtin per les bones -va dir amb paciència Tõrve -. Per començar, no tenim les aclaparadores mesures de seguretat que Jabba havia desplegat a Tatooine.

-No som exactament... -Va començar Lando.

Han va interrompre’l amb un gest.

-Molt bé -va dir a Tõrve -. Com penses tornar-hi?

Tõrve va obrir i va tancar la boca.

-Hauré de buscar una manera de solucionar l'embargament de la meva nau, imagino.

-Trigaràs força -va dir Han -. A més, aquí et coneixen. No obstant això, si aparegués algú proveït de les credencials apropiades, podria alliberar-lo abans que ningú sabés el que havia passat.

Tõrve va arquejar una cella.

- Tu, per exemple?

Han va arronsar les espatlles.

-Podria fer-ho. Després de l'incident en el «LoBue», suposo que hauria de mentir, però estic segur que tot s'arreglaria.

-Estic segur -va replicar Tõrve amb sarcasme -. I el preu...?

-Cap. A canvi, només vull que ens deixis conduir-te a la teva base, i un quart d'hora de conversa amb Karrde.

Tõrve el va mirar amb la boca atapeïda.

-Si ho faig, em ficaré en un bon embolic. Ja ho saps.

-No som estranys, precisament -li va recordar Lando -. Em vaig trobar amb Karrde un cop, i tant Han com jo hem guardat durant anys importants secrets militars de l'Aliança. Tenim una llarga llista de gent que confia en nosaltres.

Tõrve va tornar a passejar la seva mirada de Lando a Han.

-Em ficaré en un bon embolic -va repetir amb un sospir -, però crec que estic en deute amb vosaltres. No obstant això, posaré una condició: guiaré jo, el vaixell quan entrem, mitjançant un mòdul codificable que després esborraré. Karrde decidirà si vosaltres feu el mateix quan sortiu.

-Em sembla bé -va aprovar Han.

La paranoia era un estat psíquic habitual entre els contrabandistes. En qualsevol cas, no abrigava el menor interès per saber on parava Karrde.

- Quan podrem marxar?

-Quan estigueu preparats. -Tõrve va indicar amb un capcineig les fitxes de sàbacc que Han tenia a la mà -. Tret que vulguis tornar al «LoBue» i jugar-te-les -va afegir.

Han havia oblidat que encara guardava les fitxes.

-Ni parlar -va grunyir, i va deixar caure el munt sobre el tauler d'hologrames -. Procuro no jugar a sàbacc quan hi ha fanàtics trepitjant-me els talons.

-Sí, el reverend va muntar un bon espectacle, eh? No sé què hauríem fet sense ell.

-Espera un moment -va dir Lando -. El coneixes?

-És clar -va somriure Tõrve -. És el meu contacte amb el clan dels turons. Sense la presència d'uns forasters com vosaltres, no hauria pogut muntar aquell merder.

-Quin cabronàs... -Han va serrar les dents -. Suposo que la carta trucada era seva, no?

-I tant. -Tõrve va mirar amb innocència a Han -. De què et queixes? Has aconseguit el que volies. Vaig a portar-vos a presència de Karrde. Correcte?

Han va reflexionar. Tõrve tenia raó, per descomptat, però tot i així...

–Correcte -va admetre -. S'han acabat els temps heroics.

Tõrve va esbufegar.

-Digues-m'ho a mi. Va, connecta l'ordinador per començar a codificar un mòdul de navegació.

Següent