5
Han va acabar el seu informe, es va
asseure i va esperar que les crítiques es desencadenessin.
L'espera va ser molt curta.
-De manera que, un cop més, els seus
amics contrabandistes es neguen a comprometre’s -va dir l'almirall Ackbar, en
un to més que disgustat. El seu cap en forma de cúpula es va moure dues
vegades, en un gest calamarià indesxifrable, i els seus enormes ulls van
parpellejar a l'uníson amb els capcineigs -. Recordeu-vos que la idea em va
desagradar des del primer moment -va afegir, i va agitar una mà palmejada en
direcció a l'informe d’en Han.
Han va mirar la Leia, asseguda
davant seu.
-No és una qüestió de compromís,
almirall. Succeeix que cap veu avantatges d’abandonar les seves activitats
habituals per altres legals.
-O és manca de confiança -va
assenyalar una melodiosa veu alienígena -. És possible?
Han no va poder reprimir una
ganyota.
-És possible -va contestar, i es va
obligar a mirar Borsk Fey'lya.
- Possible?
Els ulls violeta de Fey'lya es van
eixamplar, i el pelatge color crema que cobria el seu cos es va onejar
lleument. Era el gest bothà d’educada sorpresa, i que Fey'lya utilitzava molt
sovint.
- Ha dit «possible», capità Solo?
Han va sospirar en silenci i es va
rendir. Fey'lya es limitaria a aconseguir que digués el mateix d'una altra
manera, si no ho feia.
-Alguns dels grups amb els quals he
parlat no confien en nosaltres -va reconèixer -. Pensen que l'oferta podria ser
un parany per fer-los sortir dels seus amagatalls.
-Per la meva culpa, és clar -va
grunyir Ackbar. El seu color salmó habitual es va enfosquir una mica més -. No
es cansa d'insistir sempre en el mateix, conseller Fey'lya?
Els ulls de Fey'lya es van eixamplar
de nou, i va mirar un moment a Ackbar, mentre la tensió que envoltava la taula
s'elevava ràpidament. Han sabia que mai s'havien caigut bé, des del dia que
Fey'lya havia integrat en l'Aliança la seva nombrosa facció de la raça bothan,
després de la batalla de Yavin. Des del primer moment, Fey'lya va maniobrar per
aconseguir càrrecs i poder, va fer pactes on i quan va poder, i va deixar molt
clar que esperava ocupar un alt càrrec en l'inestable sistema polític que Mon
Mothma estava aixecant. Ackbar havia considerat com ambicions una perillosa
pèrdua de temps i esforços, atesa la delicada situació que afrontava en aquell
moment l'Aliança, i amb la seva típica tossuderia s'havia abstingut de callar
la seva opinió.
Tenint en compte la reputació i
posteriors èxits d’Ackbar, Han havia pensat que Fey'lya seria destinat a un
lloc de govern poc important de la Nova República, però va resultar que els
espies que van descobrir l'existència i localització de la nova Estrella de la
Mort de l'emperador van ser un grup de bothans.
Preocupat en aquell moment amb
assumptes més urgents, Han mai havia esbrinat com havia aconseguit obtenir
Fey'lya el seu actual càrrec al Consell. I per ser sincer, no estava segur de
voler descobrir-lo.
-Només intento aclarir la situació al
meu cap, almirall -va dir per fi Fey'lya, i va trencar el pesat silenci -. No
val la pena que continuem enviant a un home tan valuós com el capità Solo a
aquestes missions de contacte, si cadascuna està abocada al fracàs.
-No estan abocades al fracàs -el va
interrompre Han. Va veure de cua d'ull que Leia li enviava una mirada
d'advertència. Va fer cas omís -. El tipus de contrabandistes als quals
intentem reclutar són homes de negocis conservadors. No es fiquen en una cosa
nova sense pensar-ho dues vegades. Acudiran a nosaltres.
Fey'lya va arronsar les espatlles i
el seu pelatge va onejar de nou.
-I mentrestant, malbaratem temps i
esforços sense rebre res a canvi.
-Escolti, no es pot muntar una...
El president de la taula va tallar
la discussió amb un llevíssim cop de mall, gairebé tímid.
-El que esperen els contrabandistes
-va dir amb veu serena Mon Mothma, mentre recorria amb mirada greu als reunits
al voltant de la taula -és el mateix que espera la resta de la galàxia: el
restabliment oficial dels principis i lleis de l'Antiga República. Aquesta és
la nostra primera i principal tasca, consellers. Convertir-nos en la Nova
República, tant de fet com de nom.
Han va mirar la Leia, i aquesta
vegada va ser ell qui li va dirigir una muda advertència. La jove va fer una
ganyota, però va assentir i va seguir callada.
Mon Mothma va deixar que el silenci
es prolongués uns segons més i va passejar de nou la seva mirada per la taula.
Han la va examinar, va observar les profundes arrugues que solcaven el seu
rostre, els flocs grisos que esquitxaven el seu cabell fosc, la primesa del seu
coll. Hi havia envellit molt des del seu primer partit, quan l'Aliança
intentava trobar una forma de sostreure a l'ombra de la segona Estrella de la
Mort de l'Imperi. Des de llavors, Mon Mothma s'havia concentrat en l’horrible
tasca de formar un govern viable, i la tensió s'havia cobrat el seu preu.
Malgrat els estralls que els anys
havien causat en el seu rostre, els seus ulls encara posseïen el foc de sempre,
el mateix foc, segons deia la llegenda, que posseïen des de la seva històrica
ruptura amb la Nova Ordre de l'emperador i la seva fundació de l'Aliança Rebel.
Era dura, intel·ligent i controlada. I tots els presents ho sabien.
Els seus ulls es van posar en Han.
-Capità Solo, li donem les gràcies
pel seu informe, i també pels seus esforços. S'aixeca la sessió.
Va copejar la taula amb el mall i es
va aixecar. Han va tancar l'informe i es va obrir pas entre la confusió general
fins a l'altre costat de la taula.
-Bé -va dir en veu baixa quan va
arribar al costat de Leia, que estava guardant les seves coses -, ens deixem
anar?
-Com més aviat millor -va murmurar
la princesa -. He de donar-li això a Wínter.
Han va passejar la vista al seu
voltant i va baixar la veu.
-Imagino que les coses s'estaven
complicant abans que em cridessin.
-No més del normal. Fey'lya i Ackbar
van sostenir una de les seves educades batalletes, aquesta vegada sobre el
fiasco d’Obroa-skai, aquesta força elomin que es va perdre, amb més vetllades
insinuacions per part de Fey'lya que el lloc de comandant en cap li va gran a
Ackbar. I després, clar, Mon Mothma...
- Puc parlar amb tu, Leia?
La veu de Mon Mothma va sonar
darrere de Han, i aquest es va tombar i va notar que Leia es posava una mica
tensa.
- Sí?
-He oblidat preguntar-te abans si
havies parlat amb Luke perquè fos amb tu a Bimmisaari -va dir Mon Mothma -. Va
estar d'acord?
-Sí -va assentir Leia, i va dirigir
una mirada de disculpa a Han -. Ho sento, Han, no he tingut temps de dir-t'ho.
Els bimms van enviar ahir un missatge, demanant que Luke m'acompanyés a les
converses.
-Ah, sí?
Un any enrere, va reflexionar Han,
s'hauria posat furiós si li haguessin sortit amb una cita inesperada en l'últim
moment. La paciència diplomàtica de Leia devia tenir efecte en ell.
O això, o s'estava estovant.
- Van donar alguna explicació?
-Els bimms idolatren bastant als
herois -va explicar Mon Mothma, abans que Leia pogués contestar, i els seus
ulls van escrutar el rostre de Han, com si intentés endevinar el seu grau
d'irritació pel canvi de plans -. I el paper exercit per Luke en la batalla
d'Endor és de sobres conegut.
-Sí, alguna cosa he sentit -va dir
Han, procurant no ser massa sarcàstic.
No li molestava en absolut el lloc
que ocupava Luke en el panteó dels herois de la Nova República, el noi s’ho
havia guanyat. No obstant això, si tan important era per Mon Mothma estar
envoltada de Jedi, hauria de permetre que Leia seguís els seus estudis, en lloc
de descarregar-li a l'esquena treball diplomàtic extra.
Leia va agafar la seva mà i la va
estrènyer. Ell la hi va estrènyer al seu torn, per demostrar que no estava
enfadat, encara que era probable que la seva dona ja ho sabés.
-Serà millor que ens anem -va dir
Leia a Mon Mothma, i va arrossegar rere seu a Han -. Encara hem de recollir als
nostres androides abans de partir.
-Bon viatge -va dir Mon Mothma amb
gravetat -. I bona sort.
-Els androides ja estan en el Falcó
– va informar Han a Leia, mentre s'obrien pas entre els grups que conversaven
-. Chewie els va pujar a bord mentre jo venia cap aquí.
-Ja ho sé -va murmurar Leia.
-Perfecte -va respondre Han, i ho va
deixar córrer.
Ella va tornar a estrènyer la mà.
-Tot anirà bé, Han. Tu, jo i Luke
junts de nou. Serà com tornar als vells temps.
-Segur -va dir Han.
Estar assegut tot el dia amb un
grapat d'alienígenes, escoltar la veu necessària de C3PO mentre realitzava les
feines d'intèrpret, intentar penetrar en una psicologia alienígena més, i
pensar en com convèncer-los d’integrar-se en la Nova República.
-Segur -va repetir
amb un sospir -. Igualet que en els vells temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada