Hereu de l’Imperi (XVI)

Anterior

16

No hi havia somnis en el tràngol d'hibernació Jedi. Ni somnis, ni consciència del món exterior. De fet, era molt semblant a un coma, excepte per una interessant anomalia: malgrat l'absència d'autèntica consciència, el sentit del temps de Luke seguia funcionant. No ho comprenia, però era una cosa que havia après a reconèixer i utilitzar.

El seu sentit del temps i els frenètics refilets d’R2 a la boirosa distància li van fer sospitar que alguna cosa anava malament.

-Bé, R2, ja estic despert –va tranquil·litzar a l’androide, mentre recobrava a poc a poc la consciència.

Va parpellejar per reanimar els seus ulls i va examinar a corre-cuita els instruments. Les lectures van confirmar el que el seu sentit del temps li havia indicat: el caça havia sortit de l’hiperespai a uns vint anys llum de Jomark. L'indicador de proximitat assenyalava dues naus, pràcticament sobre d'ell, i una tercera de banda, encara llunyana. Va parpellejar de nou i va aixecar el cap per mirar.

El torrent d'adrenalina el va despertar del tot. Davant seu va veure el que semblava un vaixell de càrrega lleuger. A la secció de motors, a través de les plaques del casc retorçades i mig vaporitzades, es veia una intensa sobrecàrrega. Més enllà planava, com la fosca paret d'un penya-segat, un Destructor Estel·lar imperial.

«Còlera, por, agressivitat: són l’indret fosc de la Força.» Luke va dominar els seus temors amb un gran esforç. El vaixell de càrrega s'interposava entre ell i el Destructor Estel·lar. Els imperials, concentrats en la seva presa més gran, no havien reparat en la seva arribada.

-Fotem el camp d'aquí, R2-va dir.

Va passar els controls a manual i va imprimir un gir al caça. El delicat timó va emetre un gemec de protesta.

-Caça no identificat -va ressonar una veu aspra en l'altaveu -. En parla el Destructor Estel·lar imperial Quimera. Transmeti el seu codi d'identificació i l'objecte de la seva presència aquí.

Adéu a les seves esperances. A la llunyania, Luke va albirar el que havia expulsat al caça de l’hiperespai. La tercera nau era un Creuer Interceptor, l'eina favorita de l'Imperi per impedir que els seus enemics saltessin a la velocitat de la llum. Havien d'estar a l'aguait del vaixell de càrrega. Per desgràcia, havia creuat l'ombra de massa projectada de l’Interceptor, sent expulsat de l’hiperespai.

El vaixell de càrrega. Va tancar els ulls un moment per concentrar-se i va projectar la Força, intentant descobrir si era una nau de la República, d'un planeta neutral, o un pirata que el Quimera havia capturat. No hi havia cap senyal de vida a bord. O la tripulació havia fugit, o l'havien capturat.

En qualsevol cas, no podia fer res per a ells de moment.

-R2, localitza la vora més pròxima del con d'ona gravitatòria d'aquest Interceptor.

Va llançar en picat al caça amb tal brusquedat que ni tan sols el compensador d'acceleració va aconseguir suavitzar la sensació de mareig. Si aconseguia mantenir el vaixell de càrrega entre el Destructor Estel·lar i ell, potser aconseguís posar-se fora de tir abans que disparessin un feix d'arrossegament.

-Caça no identificat. -La veu aspra començava a enfurismar-se -. Repeteixo, transmeti el seu codi d'identificació o prepareu-vos a ser detingut.

-Hi hauria d'haver portat un dels codis d'identificació falsos de Han -va murmurar Luke per a si -. On és aquesta vora, R2?

L’androide va emetre un xiulet i un diagrama va aparèixer a la pantalla de l'ordinador.

-Tan lluny, eh? -Va remugar Luke -. Bé, l'únic que podem fer és dirigir-nos cap aquí. Agafa't.

-Caça no identificat...

El soroll del motor va ofegar la resta de l'arenga, quan Luke va imprimir la màxima potència. Tot just va aconseguir escoltar la pregunta trinada per R2.

-No connectis els escuts protectors -va contestar Luke -. Necessitem tota l'energia disponible.

No va afegir que, si el Destructor Estel·lar estava disposat a vaporitzar-los, la presència o absència dels escuts serviria de ben poc a aquesta distància, però era probable que l'androide ja ho sabés.

Si bé els imperials no semblaven interessats a desintegrar-los, tampoc volien que fugissin. Va veure per la pantalla posterior que el Destructor Estel·lar s'elevava sobre el vaixell de càrrega avariat, per tal d'evitar la seva interferència.

Luke va dirigir una veloç mirada a l'indicador de proximitat. Encara estava a tir del feix d'arrossegament, i considerant la velocitat actual de les dues naus, continuaria així durant un parell de minuts més. Necessitava trobar una manera de cegar-los o distreure'ls...

-R2, necessito que reprogramis a corre-cuita un torpede de protons. Vull que ho llancis a velocitat zero-delta, perquè després giri en rodó i surti disparat per la part de popa. Res de sensors ni codis, vull que surti sense prèvia advertència. Podràs fer-ho? -Es va sentir un xiulet afirmatiu -. Bé. Quant estigui disposat, avisa’m i dispara.

Va tornar la seva atenció a la pantalla posterior, mentre s'ajustava lleument el rumb del caça. Amb els seus sensors de guia en estat actiu normal, el torpede estaria exposat a l’impressionant desplegament neutralitzador del Destructor Estel·lar; en ser llançat sense previ avís, limitaria la reacció dels imperials, que intentarien enderrocar-lo amb raigs làser. El problema consistia que, si no era disparat amb molta precisió, passaria de llarg sense fregar ni tan sols al seu presumpte blanc.

R2 va emetre un xiulet. El torpede va sortir disparat amb una lleu sacsejada. Luke va utilitzar la força per redreçar la seva trajectòria.

I un segon després, amb una espectacular llampada múltiple, producte de detonacions en cadena, el vaixell de càrrega va esclatar en mil trossos.

Luke va examinar l'indicador de proximitat i va creuar mentalment els dits. Gairebé estava fora del seu abast. Si les restes del vaixell de càrrega aconseguien entorpir uns segons més el feix d'arrossegament, ho haurien aconseguit.

R2 va refilar una advertència. Luke va mirar la traducció, va desviar la vista cap a la pantalla de llarg abast, i se li va fer un nus a l'estómac. R2 va insistir en els seus refilets.

-Ja ho veig, R2-va grunyir Luke.

Era la tàctica lògica que emprarien els imperials. Com el vaixell de càrrega ja no els interessava per a res, l'Interceptor estava canviant de posició i girava en rodó, amb la intenció que els seus enormes projectors de camp gravitatori incidissin en el caça que fugia. Luke va veure que la zona del camp, en forma de con, descrivia un angle a la pantalla.

-Agafa't, R2-va advertir.

Un cop més, amb excessiva brusquedat perquè els compensadors pal·liessin del tot l'efecte, va imprimir al caça un gir en angle recte, reprenent en part el seu curs anterior.

A la seva esquena va sonar un grinyol d'estupefacció.

-Tranquil, R2, sé el que faig -va dir a l’androide.

Va veure que, a estribord, el Destructor Estel·lar tractava de moure el seu immens embalum, per tal d'imitar la maniobra d’en Luke. Per primera vegada des que havia començat l’estira-i-arronsa, van començar a disparar raigs làser.

Luke va prendre una ràpida decisió. Només la velocitat no havia de servir per salvar-lo, i un impacte proper donaria per finalitzat l'enfrontament de manera definitiva.

-Connecta els escuts, R2-va ordenar a l’androide, i va concentrar tota la seva atenció en la maniobra d’evasió -. Dóna'm un equilibri entre l'energia dels escuts i la velocitat.

R2 va emetre una resposta. El soroll del motor es va suavitzar una mica quan els escuts van començar a absorbir energia. Es movien a menor velocitat, però l'estratègia de moment funcionava. Desequilibrat per la maniobra en angle recte de Luke, l’Interceptor estava girant en direcció contrària. El seu feix gravitatori escombrava el curs anterior d’en Luke, en lloc de rastrejar l'actual. El comandant intentava corregir el seu error, però la inèrcia dels enormes generadors gravitatoris de la nau jugava a favor d’en Luke. Si aconseguia mantenir-se uns segons més fora de tir del Destructor Estel·lar, es lliuraria del feix i podria escapar a l’hiperespai.

-Prepara't a passar a la velocitat de la llum -va indicar a R2-. No et preocupis per la direcció. Farem un salt curt, i després ja procedirem amb més precisió.

R2 va assentir...

I sense prèvia advertència, Luke va sortir projectat contra les corretges de seguretat.

El feix d'arrossegament del Destructor Estel·lar els havia atrapat.

R2 va emetre un grinyol de decepció, però Luke no tenia temps de tranquil·litzar l’androide. El seu curs en línia recta s'havia convertit de sobte en un arc, una mena de pseudoòrbita, en la qual el Destructor Estel·lar interpretava el paper de planeta central. No obstant això, al contrari que en una veritable òrbita, aquesta no era estable, i quan els imperials enfoquessin un altre feix d'arrossegament en el caça, el cercle degeneraria ràpidament en una tancada espiral cap a dins. Una espiral on el punt final seria l'interior del celler d'atracament del Destructor Estel·lar.

Va baixar els escuts i va cedir tota l'energia al motor, tot i saber que era una maniobra inútil. I tenia raó perquè, per un segon, el feix va semblar flaquejar, però a l'instant va recuperar la seva presa. Un canvi en la velocitat tan nimi era massa petit per enganyar a l'equip de rastreig del feix.

Però si aconseguia produir un canvi de velocitat més important...

-Caça no identificat -va parlar de nou la veu aspra, aquesta vegada en to triomfal -. No té la menor possibilitat d'escapar; més esforços només contribuirien a danyar el seu vehicle. Li ordeno que disminueixi l'energia i es disposi a atracar.

Luke va serrar les dents. Anava a fer alguna cosa perillosa, però no li quedaven més alternatives. I li havien explicat que aquest estratagema havia funcionat abans, almenys una vegada. En algun lloc.

-R2, anem a provar un truc -va dir a l’androide -. Quan et faci un senyal, vull que inverteixis el compensador d'acceleració; a tota màquina, i passa dels aïlladors si cal.

Una cosa va refilar al tauler de control, i Luke va llançar una ràpida mirada a la pantalla. L'arc corb li havia portat cap a la vora de la projecció gravitatòria de l’Interceptor.

-Ara, R2.

El caça es va aturar en sec, amb un horrible grinyol d'aparells electrònics forçats al màxim.

Luke ni tan sols va tenir temps de preguntar-se què havia produït aquell grinyol, perquè de nou va ser llançat contra les corretges, amb més força que abans. Els seus polzes, preparats per estrènyer els botons de tret, van complir la seva comesa i van llançar dos torpedes de protons. Alhora, va impulsar cap endavant el caça. El feix d'arrossegament del Destructor Estel·lar, que seguia el seu curs, el va perdre un instant, a causa de la brusca maniobra. Si els ordinadors que el guiaven fossin prou considerats per interceptar els torpedes, en lloc d'assegurar la seva presa sobre ell...

Tot d'una, els torpedes van desaparèixer, deixant rere seu un rastre de fum, indicant que havien estat desviats de la seva trajectòria. El truc havia funcionat, el Destructor Estel·lar havia interceptat el blanc incorrecte.

- Estem lliures! -Va cridar a R2, mentre derivava al motor la màxima potència -. Preparats per passar a la velocitat de la llum.

L’androide va refilar alguna cosa, però Luke no va tenir temps de mirar la pantalla per llegir la traducció. En comprendre la seva equivocació, i en adonar-se que no els quedava temps per esmenar-lo, els imperials havien decidit eliminar-lo. Va donar la impressió que totes les bateries del Destructor Estel·lar obrien foc al mateix temps, i Luke va haver d'esquivar una pluja de raigs làsers. Es va asserenar amb un esforç, va deixar que la Força fluís i guiés les seves mans sobre el tauler de control, com passava amb l'espasa de llum. La nau va saltar just quan era tocada per un llamp. De cua d'ull, va veure que l'extrem del seu canó làser situat a estribord desapareixia entre un núvol de plasma supercalent. Un altre va passar per sobre, i un tercer va traçar una línia en la volta de transpariacer.

La pantalla va emetre un refilo, havien sortit de l'ombra gravitatòria de l’Interceptor.

- Endavant! -Va cridar Luke a R2.

Al cap d'un segon, mentre sonava a la seva esquena un xiscle electrònic encara més esgarrifós, el cel es va convertir en esteles d'estrelles.

Ho havien aconseguit.

Durant el que li va semblar una eternitat, Thrawn va estar mirant per la portella, amb la vista fixa en el punt on es trobava el caça d’Skywalker quan es va esvair. Pellaeon el mirava dissimuladament, preguntant-se quan es produiria l’inevitable explosió. Alhora, escoltava els informes sobre els danys soferts al projector del feix d'arrossegament número quatre, sense intervenir per res.

La destrucció d'un dels deu projectors que tenia el Quimera era una pèrdua irrellevant. La fugida d’Skywalker, no.

Thrawn va tornar a la vida i va passejar la vista al seu voltant. Pellaeon es va posar en tensió.

-Vingui amb mi, capità -va dir en veu baixa el gran almirall, mentre caminava pel passadís elevat del pont de comandament.

-Sí, senyor -va murmurar Pellaeon, trepitjant-li els talons.

Les històries que havia sentit sobre les reaccions de Darth Vader davant els errors dels seus subordinats van creuar per la seva ment.

Un silenci anormal regnava al pont quan Thrawn es va dirigir cap a l’escaleta de popa i va baixar a la coberta de la tripulació situada a estribord. Va deixar enrere als tripulants asseguts davant les seves consoles, als oficials immòbils i molt alçats darrere d'ells, i es va aturar davant el centre de control dels feixos d'arrossegament d'estribord.

-El seu nom -va preguntar, amb veu ominosament serena.

-Cris Pieterson, senyor -va respondre el jove assegut davant la consola, amb mirada de preocupació.

-Vostè estava al comandament del feix d'arrossegament durant el nostre combat amb el caça.

No era una pregunta, sinó una afirmació.

-Sí, senyor, però el que va passar no va ser culpa meva.

Thrawn va arquejar les celles uns mil·límetres.

-Expliqui’s.

Pieterson va començar a moure la mà en direcció a un costat, però va canviar d'opinió abans de completar el gest.

-El blanc va fer alguna cosa amb el seu compensador d'acceleració que va alterar el seu vector de velocitat...

-Estic assabentat dels fets -el va interrompre Thrawn -. Espero que m’aclareixi per què la seva fugida no va ser culpa de vostè.

-Mai em van preparar per a aquesta eventualitat, senyor -va contestar Pieterson, amb una brillantor desafiant als ulls -. L'ordinador va perdre el contacte, però va donar la impressió que el recuperava immediatament. No vaig saber que havia captat res més fins que...

- Fins que el torpede de protons va esclatar contra el projector?

Pieterson va sostenir la seva mirada.

-Sí, senyor.

Thrawn va examinar-lo durant un llarg moment.

- Qui és el seu oficial? -Va preguntar.

Els ulls de Pieterson es van desviar cap a la dreta.

-El sotstinent Colclazure, senyor.

Thrawn es va tornar, lentament i deliberadament, cap a l'home que estava en posició de ferms, d'esquena a la passarel·la.

- Està al comandament d'aquest home?

Colclazure va empassar saliva.

-Sí, senyor.

- Va ser responsable de la seva preparació?

-Sí, senyor.

-Durant la seva preparació, va realitzar exercicis teòrics similars al que acaba de passar?

-Jo..., no ho recordo, senyor -va admetre el subtinent -. L'entrenament habitual inclou supòsits teòrics que comprenen la pèrdua del contacte d'arrossegament i la confirmació posterior del seu restabliment.

Thrawn va llançar un breu cop d'ull a Pieterson.

- El va reclutar vostè, subtinent?

-No, senyor. Va ser allistat.

- El converteix això en menys mereixedor de preparació que un recluta normal?

-No, senyor. -Els ulls de Colclazure es van desviar cap a Pieterson -. Sempre he intentat tractar als meus subordinats sense fer diferències.

-Entenc. -Thrawn va reflexionar un moment, i després va mirar enrere -. Rukh.

Pellaeon es va sobresaltar quan Rukh va passar en silenci al seu costat, no s'havia adonat que el noghri els havia seguit. Thrawn va esperar que Rukh s'aturés al seu costat per parlar de nou a Colclazure.

- Sap quina és la diferència entre un error i una equivocació, subtinent?

Un silenci de mort havia caigut sobre el pont. Colclazure va empassar saliva per segona vegada i va empal·lidir.

-No, senyor.

-Qualsevol pot cometre un error, sotstinent, però l'error no es converteix en equivocació fins que el causant es nega a corregir-ho.

Va aixecar un dit...

I, gairebé amb mandra, va assenyalar.

Pellaeon no va veure a Rukh moure’s. Pieterson ni tan sols va tenir temps de cridar.

Des de la coberta de la tripulació es va sentir el soroll d'algú que intentava evitar amb totes les seves forces vomitar. Thrawn va mirar enrere, va fer un gest i el silenci va ser trencat pels passos de dos milicians que s'acostaven a tota velocitat.

-Desfacin-se d'això -va ordenar el gran almirall, donant l'esquena al cos ensorrat de Pieterson i traspassant a Colclazure amb la mirada -. L'error, sotstinent -va dir amb suavitat -, ja ha estat corregit. Pot començar a preparar el substitut.

Va sostenir la mirada de Colclazure un altre segon. Després, com aliè a la tensió que regnava al seu voltant, es va girar cap a Pellaeon.

-Vull una lectura tècnica / tàctica completa dels últims segons de l'escaramussa, capità -va dir, amb absoluta calma -. M'interessa en particular el seu vector de velocitat lumínica.

-Ho tinc tot a punt, senyor -va parlar un tinent amb certa vacil·lació, i va avançar per lliurar al gran almirall un paquet de dades.

-Gràcies. -Thrawn va fer una ullada a l'informe uns instants i l’hi va passar a Pellaeon.

-L’agafarem, capità -va dir, mentre s'encaminava cap a l'escala -. L’agafarem molt aviat.

-Sí, senyor -va assentir Pellaeon, cautelós, apressant el pas per arribar al seu superior -. Estic segur que és qüestió de temps.

Thrawn va arquejar una cella.

-No m’ha entès bé. -Va esbossar un plàcid somriure -. Cal prendre-s’ho al peu de la lletra. Skywalker és allà fora, a prop. I es troba -va dirigir una mirada d'astúcia a Pellaeon -indefens.

Pellaeon va arrufar les celles.

-No comprenc, senyor.

-Aquesta maniobra que ha utilitzat té un interessant efecte col·lateral que, segons sospito, ell desconeix -va explicar el gran almirall -. Forçar el compensador d'acceleració d'aquesta manera produeix danys en l’hiperpropulsor contigu. A un any llum de distància, com a màxim, s’avariarà del tot. En tindrem prou amb fer una cerca al llarg d'aquest vector, o convèncer altres que efectuïn aquesta recerca per nosaltres, i serà nostre. Em segueix?

-Sí, senyor -va contestar Pellaeon -. Em poso en contacte amb la resta de la flota?

Thrawn va negar amb el cap.

-Preparar l'atac contra Sluis Van és la màxima prioritat de la flota en aquest moment. No, crec que encarregarem la missió a tercers. Vull que enviï missatges a tots els principals caps contrabandistes dels grups operen en aquesta zona. Brasck, Karrde, Par'tah, tots els que tinguem fitxats. Utilitza les seves freqüències privades i codis en clau. Refrescar la memòria sobre tot el que sabem sobre ells contribuirà a assegurar la seva col·laboració. Doni'ls el vector hiperespacial d’Skywalker i ofereixi una recompensa de trenta mil per la seva captura.

-Sí, senyor. -Pellaeon va desviar la vista cap a la coberta de la tripulació, i va contemplar l'activitat que encara es desenvolupava al voltant del control del feix d'arrossegament -. Senyor, si sabia que la fugida d’Skywalker només havia estat un contratemps...

-L'Imperi està en guerra, capità -va contestar amb veu freda el gran almirall -. No ens podem permetre el luxe d'homes en els quals les ments són tan limitades que no poden adaptar-se a situacions inesperades. -Va dirigir una mirada significativa a Rukh, i després va clavar aquells ulls brillants en Pellaeon -. Compleixi les ordres, capità. Skywalker serà nostre. Viu..., o com sigui.

Següent