Fugida de Balis-Baurgh (I)

Fugida de Balis-Baurgh

  

Paul Balsamo

Una curiosa aventura narrada en primera persona per Grael, un ewok que no comprèn l'avançada tecnologia de la Rebel·lió i l'Imperi, però s'uneix a l'agent rebel Junas Turner per enfrontar-se al seu enemic comú.

I

-Però per què has d'anar-te una altra vegada, pare? -Em va preguntar en Ponto mentre el ficava al llit.

Vaig mirar el meu fill i vaig voler dir-li que no hi anava enlloc. Volia dir-li que em quedaria aquí amb ell i la seva mare en el llogaret de la Tribu Panshee, que tocaria la meva flauta a les cerimònies tribals, aniria de cacera amb els altres guerrers, i escoltaria històries de com la nostra tribu va ajudar a defensar Endor de la malvada Tribu Imperi.

-Ja hem passat per això abans, Ponto -vaig començar a dir, però després -. He d'ajudar a Junas a rescatar als seus amics del lloc de la Tribu Imperi.

- No puc anar amb tu? Si us plau, si us plau, Pare? –va ploriquejar.

-És un viatge massa perillós per a un jove ewok. -Veient la mirada de dolor en el seu petit rostre, vaig canviar de tàctica-. A més, necessito que tinguis cura de la teva mare mentre jo no hi sigui. Mai se sap si la Tribu Imperi tornarà.

-Jo la protegiré, pare -va dir en Ponto amb orgull, colpejant-se amb el seu petit puny al pit.

-Gràcies, Ponto, sé que ho faràs. Ara a dormir. Ens direm adéu al matí.

Quan em donava la volta per anar-me'n, en Ponto va suplicar:

- M'expliques la història del lloc de la Tribu Imperi, si us plau?

Tot i que ja l'havia sentit infinitat de vegades i que jo realment necessitava descansar, no podia pensar en altra cosa que preferís fer en la meva última nit en el llogaret de la Tribu Panshee...

***

Jo estava en una de les meves habituals caceres en solitari, a unes dues nits de distància del llogaret de la Tribu Panshee, quan vaig ensumar el rastre d'un reekojee. En una batalla de llança contra urpes, es necessitarien almenys cinc guerrers Panshee per derrotar un reekojee. Perquè un guerrer sol pogués matar-ne a un, necessitaria astúcia i intel·ligència. Per sort, tinc una gran quantitat d'ambdues coses. Vaig decidir posar-li un parany. La zona estava densament poblada per ocells gunla, una de les preses preferides d'un reekojee. Vaig capturar una de les aus i la vaig lligar a un parany enmig d'un clar. Llavors, em vaig amagar en un arbust proper per esperar.

Vaig esperar allà, observant els Grans Arbres que custodiaven el clar i escoltant el cant de les fulles gronxant-se a la brisa. Llavors, vaig sentir que el reekojee s'acostava. Jo no ho podia veure, però els esperits dels Arbres em revelaven la seva ubicació en la seva cançó. El reekojee es movia cap a la seva presa a un ritme inusualment lent. Temia que el reekojee hagués sentit el parany.

Llavors, una cosa va lliscar entre els arbres a l'altra banda del clar. Era marró, d'uns dos ewoks d'alçada. Tenia taques de pèl negre i dos petits i brillants ulls verds. Es va aturar a curta distància de l'ocell gunla i va treure un petit pal. No era el reekojee.

Mentre tractava d'esbrinar què era aquella criatura, per què hi era, i per a què feia servia el petit bastó negre, el reekojee va aparèixer. Era una massa descomunal de pelatge verd, amb dos llargs braços que acabaven en urpes ganxudes. Tenia dos ulls negres fixats darrere d'una boca d'esmolades dents. Amb una velocitat encegadora es va balancejar des d'un arbre i va colpejar la criatura marró per darrere, enviant-la per l'aire cap al clar. El reekojee va saltar de l'arbre, amb les urpes dirigides cap a la seva presa. Tot just va aconseguir fregar l'esquena de la cosa marró quan la criatura el va esquivar rodant en l'últim moment.

Pensant a matar al reekojee mentre jugava amb la criatura marró, vaig saltar del meu amagatall i vaig atacar a la bèstia amb la meva llança. La criatura marró va intentar posar-se dreta, però el reekojee es va girar i li va colpejar al pit amb el dors de la mà. Vaig haver de fer un pas cap a un costat per evitar ser colpejat per la cosa marró que volava cap a mi per l'aire. Per desgràcia, vaig fer el pas just cap a la meva trampa i immediatament vaig quedar penjant cap per avall pel meu peu esquerre. El reekojee va retrocedir sobre les seves potes del darrere i es va llepar anticipadament els llavis.

Vaig dedicar aquest breu instant a resar a l'Esperit de l'Arbre amb el qual havia estat fabricada la meva llança. Vaig anivellar l'arma per apuntar al meu enemic. El temps es va congelar. Vaig mirar fixament als ulls del reekojee i vaig grunyir amenaçadorament. El reekojee em va mirar fixament als ulls i va grunyir encara més amenaçadorament. Vaig poder veure la set de sang en els seus ulls. La saliva queia de les seves gargamelles. Amb un udol triomfal es va abalançar sobre mi. Vaig aixecar la meva llança i vaig apuntar al cor del monstre. Quan la llança va colpejar la seva pell, vaig sentir un fort cruixit i vaig ser encegat per una espurna de llum.

Quan vaig recobrar la vista, el reekojee jeia mort a terra, amb fum sortint d'un forat en el seu pit. La meva llança havia de procedir d'un Esperit d'Arbre veritablement poderós per haver causat aquells danys. Em vaig girar i vaig veure la criatura marró dempeus darrere meu, agitant aquell estúpid pal. Em va mirar amb sorpresa, probablement aclaparat per les meves proeses, i es va deixar caure de genolls com a homenatge. Em vaig alliberar amb una navalla i vaig aterrar, amb un soroll sord, al costat de la cosa marró. Em vaig quedar allà esbufegant.

Després d’examinar-lo més de prop, em vaig adonar que la cosa marró era en realitat una cosa de pell majorment color canyella vestida amb robes marrons. Quan va tractar d'aixecar-se, li vaig apuntar amb la meva llança. Va aixecar els braços dòcilment i després va parlar. Res intel·ligent o intel·ligible, però vaig poder adonar-me que era algun tipus de parla. Fins aquell moment jo mai havia sentit parlar a res excepte a altres ewoks, així que no sabia què fer amb aquesta estranya criatura.

Es va assenyalar a si mateix i va dir lentament:

-Ju-nas.

Em va assenyalar i va repetir:

-Ju-nas.

Vaig pensar que m'estava dient el seu nom, pel que em vaig assenyalar a mi mateix i vaig dir:

-Grael.

En Junas va repetir el meu nom. Vaig decidir seguir el joc i vaig assenyalat al reekojee mort.

-Ree-ko-jee.

En Junas va preguntar:

- Recollir? (1)

Jo vaig dir:

-No, reekojee.

En no aconseguir més que una mirada en blanc, vaig repetir més fort.

- Reekojee!

En Junas va semblar quedar perplex i després va tractar, en un esforç inútil, d'aixecar l'animal mort. Jo vaig aixecar les mans amb disgust i vaig començar a preguntar-me què fer. Al principi vaig pensar a matar en Junas i veure quin gust tindria. Després em vaig adonar que un animal que parlava podria ser una mena de presagi. Un presagi d'alguna cosa que no podia imaginar, però els presagis no eren per ser menjats.

 Seguint aquesta lògica, vaig decidir que havia de portar a Junas de tornada al llogaret de la Tribu Panshee perquè el Xaman Rakra pogués explicar de què tractava tot això. Si en Junas no era un presagi, tota la gent del poble podria saber quin gust tindria.

No va fer falta molt per convèncer en Junas que vingués amb mi. Li vaig donar una mica d'aigua i racions de la meva motxilla i va semblar content de seguir-me. Vam viatjar fins al vespre i després ens vam aturar per acampar durant la nit. Em vaig enfilar a un Arbre apropiat i vaig lligar la meva hamaca de viatge a les seves branques. En Junas es va negar a seguir-me a dalt de l'Arbre. Vaig tractar d'advertir-lo dels perills que aguaitaven a terra a la nit, però semblava massa estúpid per entendre. En canvi, en Junas va estendre un estret tub de pell que tenia a la motxilla i es va ficar en el seu interior al costat de la base de l'arbre. Es va quedar adormit agafant l'estrany pal negre amb la mà.

Ens vam posar en marxa cap al llogaret de la Tribu Panshee a l'alba. Vaig pensar que podríem ser capaços d'arribar abans del vespre si teníem sort. Aviat vaig descobrir que no la tindríem. Només portàvem viatjant un curt temps quan vaig notar una olor estranya, antinatural, com un dels experiments fallits del Xaman Rakra. Els arbres que m'envoltaven cantaven una cançó de perill. Junas també devia haver-ho percebut, perquè va treure el pal negre una altra vegada. Jo vaig preparar la meva llança. Vam continuar avançant a un ritme ràpid.

Tot d'una, estranys llampecs de llum vermella van sortir disparats i van xocar contra molts dels arbres propers. Vaig escoltar una veu exclamar en una llengua que no entenia i després vam ser envoltats per criatures que sostenien grans pals negres. S’assemblaven una mica al Junas, però totes eren brillants i blanques. Una d'elles va cridar de nou. En Junas va posar el pal negre a terra i va aixecar les mans. S'estava rendint. Les coses blanques es van acostar a nosaltres, sense importar-los el molt que agités la meva llança. Vam ser capturats i uns instants després teníem les mans lligades. Conforme avançàvem, em vaig preguntar si trobar un grup d'animals parlants era un presagi més gran que trobar un sol animal parlant. Llavors em vaig preguntar si tots els animals parlants tindrien el mateix sabor. Llavors em vaig preguntar si els animals parlants blancs i brillants es preguntarien a què sabem dels ewoks i si tots tenim el mateix gust. Llavors vaig decidir deixar de preguntar-me qualsevol cosa.

Vam marxar per algun temps fins que vam arribem a un llogaret enmig del bosc. No era com cap altre llogaret que hagués vist abans. Per descomptat no havia estat construït per ewoks. Hi havia enormes barraques fetes de material negre brillant, platejat i blanc. Hi havia més d'aquests animals parlants blancs i brillants, i entre ells hi havia diverses altres criatures brillants de diferents formes, mides i colors. Estaven fent tot tipus de treballs de construcció al voltant del llogaret. Encara més estrany que les criatures era el fet que el llogaret estava construït a terra i no en la seguretat dels Arbres. Va ser llavors quan em vaig adonar que no hi havia arbres! Ni tan sols un arbust o un bri d'herba. Mai havia vist una superfície tan gran que no tingués plantes.

Llavors, vaig sentir un dolorós soroll grinyolant i em vaig tornar a mirar al lloc d'on provenia. A la frontera entre la vila i el bosc, vaig veure una horrible criatura plana, de color negre amb llargs braços platejats. Al final dels seus braços hi havia dents platejades que giraven al seu voltant. La criatura estava talant Arbres amb els braços i després se'ls menjava conforme anaven caient un a un en la seva gran boca. Vaig sentir que una onada de dolor em travessava en adonar-me del que estava succeint. Estava talant Arbres sense realitzar el Ritual dels Fills! El Ritual assegura que l'Esperit d'un Arbre moribund es transfereix a una Llavor per renéixer. Sense el Ritual, matarien als Esperits dels Arbres.

Hi havia de fer alguna cosa per detenir aquesta criatura. Em vaig esforçar per trencar els meus lligams, però no vaig poder. Els animals parlants blancs i brillants em van agafar i em van llançar a una de les barraques. Vaig tractar de córrer a l'exterior per fer que la cosa deixés de matar més Esperits, però una de les coses blanques em va colpejar al cap amb alguna cosa dura i vaig caure a terra. Vaig sentir una baralla sobre mi i, un moment després, en Junas es va desplomar a terra al meu costat. Segurament havia pres represàlies contra ells per atacar-me. Aquest Junas m'anava caient cada vegada millor. Em vaig sentir malament per gairebé haver decidit menjar-me'l abans.

Ens van aixecar bruscament del sòl i ens van dirigir per un llarg passadís. Ens vam aturar davant d'una porta platejada. Una de les coses blanques va tocar alguns símbols a la paret al costat de la porta i la porta va lliscar cap a un costat a la paret. Em van treure les cadenes i em van llançar per la porta oberta a una petita habitació grisa. Quan la porta es va tancar, em vaig adonar que estava sol. L'habitació estava buida, excepte per una cadira i una llarga taula. Hi havia llum, però no vaig veure cap foc ni finestres. Vaig intentar durant una estona obrir la porta, però no vaig poder moure-la i no hi havia símbols en aquest costat de la paret per jugar amb ells. Em vaig asseure a la cadira, vaig treure la meva flauta de canya, i vaig començar a tocar una melodia.

Després d'una estona, vaig sentir un soroll sord i tota l'habitació va començar a tremolar. Semblava com si l'habitació es mogués. Amb el temps, el tremolor es va aturar i el soroll es va reduir a un lleu brunzit que amb prou feines podia sentir. La porta es va obrir i vaig veure en Junas entrar a batzegades a l'habitació. Tenia mal aspecte, com si hagués estat ficat en una baralla. Va trontollar cap a la taula, va caure sobre ella, i es va desmaiar. Jo em vaig enfilar sobre ell i em vaig adormir.

No sé quant de temps vam estar a la petita habitació grisa, però finalment la porta es va obrir i les criatures blanques brillants van tornar. Van agitar els grans pals negres davant nostre i ens van indicar que sortíssim al passadís. Ens van fer marxar pel llarg passadís i sortir de la barraca pel mateix camí que havíem seguit quan vam entrar. Quan vam sortir de la barraca, em vaig sorprendre de veure que no estàvem al poble enemic. De fet, ni tan sols estàvem a l'exterior. Pel que sembla, mentre estàvem en el seu interior, la barraca s'havia mogut i col·locat dins d'una gran caverna. Abans que pogués pensar per més temps en com podia aconseguir fer això, les criatures blanques ens van obligar de nou a seguir endavant.

Ens vam aturar davant d'una plataforma elevada. A la part superior de la plataforma hi havia un ésser daurat, similar en estructura a les criatures blanques, però molt més brillant. Em vaig imaginar que era el cap. El cap es va girar cap al Junas i va parlar en un idioma estrany. En Junas va respondre, però no crec que al cap li agradés el que va dir, ja que una cosa blanca va colpejar el genoll dret d’en Junas amb un dels pals negres. En Junas va fer una ganyota de dolor, però no va caure. El cap va parlar de nou i aquesta vegada en Junas no va ser castigat per la seva resposta. En Junas i el cap van tenir una breu conversa i després el cap es va tornar cap a mi i em va dir una cosa que no vaig poder comprendre. Com no volia insultar-lo, vaig tractar d'explicar el que passava.

-Salutacions, Gran Cap dels Animals Parlants Blancs i Brillants -li vaig dir, fent una reverència -. Jo sóc Grael de la Tribu Panshee i aquest és el meu amic Junas. Estàvem en el nostre camí de tornada al llogaret de la Tribu Panshee quan els teus guerrers -vaig assenyalar sobre la meva espatlla -ens van segrestar i ens van obligar a entrar a la seva barraca mòbil. Estic segur que tot això és només una mena d'error pel que si vostè volgués...

-No hi ha cap error, criatura primitiva -va interrompre el cap en perfecta llengua ewok -. Sou enemics de la Tribu Imperi i estareu confinats en aquest lloc fins a nou avís. Fes el que et digui i no seràs castigat. La teva llengua materna ha estat afegida a la nostra biblioteca perquè puguis entendre el que et diguem que facis. Benvingut a Balis-Baurgh.

Abans que pogués protestar que no era l'enemic de la Tribu Imperi abans dels esdeveniments d'avui, ens van conduir per un passadís llarg fins a una caverna gran i rodona. Una criatura molt gran de color platejat i negre es trobava asseguda immòbil al centre. Hi havia moltes portes platejades de diferents mides cobrint les parets de la caverna. Els nostres acompanyants ens van portar a una porta oberta i un d'ells va indicar al Junas que entrés. Vaig tractar de seguir-lo, però la porta se’m va tancar a la cara. Em van portar a la següent porta oberta i la cosa blanca em va fer senyals per entrar. La porta es va tancar de cop just després que hi entrés.

Estava en una petita habitació grisa, com la de la barraca mòbil. La porta d'aquesta tenia una petita finestra enreixada a ella. Mirant per la finestra podia veure la caverna principal i la bèstia que hi vivia. La cosa tenia molts braços d'aspecte estrany, però no tenia cap cama que jo pogués veure. Tenia diversos ulls distribuïts aleatòriament sobre el seu cos que parpellejaven amb color blau, verd, o groc. Hi havia unes quantes criatures més petites, més o menys de la meva alçada, movent-se per la caverna. Tenien la pell brillant de color blau i blanc i dos parpellejants ulls grocs. De tant en tant, una de les criatures més petites s'aturava davant la gran criatura negra i platejada. Encara que no vaig veure cap instrument, la cosa negra i platejada tocava llavors una melodia per a la petita criatura i la cosa blava i blanca s'allunyava ballant de tornada a la feina.

Després de veure aquest ritual durant algun temps, vaig decidir que la cosa negra i platejada, a la qual vaig anomenar el Mestre, estava recompensant a les coses de color blau i blanc, a les que vaig anomenar els Ballarins, pel compliment de les seves tasques. Quina meravellosa manera de treballar i divertir-se al mateix temps. Em vaig preguntar per què una Tribu com aquesta, òbviament intel·ligent, voldria treballar per la malvada i desagradable Tribu Imperi. Llavors vaig veure entrar a la caverna a dues coses blaves i blanques més altes. Aquestes coses eren molt més voluminoses que els Ballarins i cadascuna tenia un gran ull verd que mirava tot el temps d'un costat a un altre. Es van acostar per a trobar el Mestre, que va tocar per a ells una melodia alegre quan van arribar. En comptes d'allunyar-se ballant alegrement, els Ullsverds, com vaig decidir anomenar-los, es van donar la volta i van sortir a tota velocitat de la caverna. Si aquesta era la seva forma d'actuar quan estaven contents, certament no voldria veure un Ullverd quan estigués enfadat. Encara que l'activitat de la caverna m'havia captivat, al final em vaig arrossegar fins al que vaig suposar que era el llit i em vaig adormir.

Següent

 

(1) Aquesta conversa inclou un joc de paraules amb el nom de la criatura. El nom en anglès de la criatura és Yootak, que sona molt semblant (i més tenint en compte la pronunciació dels ewoks) a you take, és a dir "tu pren" o "recull". Junas respon llavors Em take?, O sigui, "Jo prenc?" O "Recollir?". Atès que Wookieepedia (starwars.wikia.com) no indica que la criatura Yootak aparegui en altres fonts a part d'aquest relat, i que el nom de la mateixa sembla escollit expressament per aquest joc de paraules, he optat per canviar el nom de la criatura per una paraula que permeti un joc similar en català (N. Del T.)