Interludi a Darkknell (i Ep)

Anterior

Epíleg

Michael A. Stackpole

L’Armand Isard va aixecar la vista per sobre del seu escriptori, lleugerament més enfadat perquè la seva filla havia deixat la porta oberta rere seu, que per haver entrat sense demanar permís. Ella va avançar cap a ell amb massa rapidesa, amb els seus desiguals ulls en flames. Ell va aixecar una mà i va apuntar a la cadira situada davant del seu escriptori.

-Si us plau, pren seient.

Ella va observar la cadira, i llavors li va mirar.

-Puc confiar que és segur?

-Si el resultat d'aquesta operació era la teva mort, estaries morta, Agent Isard. -l’Armand intentava mantenir la seva veu tan freda com ho faria dirigint a qualsevol agent insubordinat de la seva organització, però de qualsevol manera, sagnava un indici d'enuig -. Si us plau.

Ella es va acomodar sobre el seu coixí marró de sintocuir, encara que el seu cos semblava tan tens com si ell li estigués demanant seure en una cadira plena d’esmolats fragments de transpariacer.

Ell va tocar el datapad sobre el seu escriptori.

-He llegit l'informe que vas enviar sobre l'acció a Darkknell, i he parlat a l'Emperador en el teu nom. No moriràs malgrat el teu fracàs.

La postura d'ella es va alleujar una mica, però no en la manera en què ell hauria esperat. Ella es va inclinar cap endavant, menys rígida, més àgil, com un depredador preparant per saltar.

-No temo per la meva vida a les mans de l'Emperador, pare.

-No?

-No. Ell ha llegit l'informe sobre Darkknell, l'informe complet sobre Darkknell.

Les seves paraules li van gelar el cor en el seu pit, i l'aparició de dos Guàrdies Reials esmunyint-se a través de la porta oberta li van fer tornar a bategar, molt ràpidament.

-Què vols dir? Quin informe complet?

L’Ysanne va esbufegar.

-Creies que no veuria el que estava passant, pare? Em vas enviar a una missió increïblement delicada, una que, clarament, només donaries a un agent en què tinguessis suma confiança. Era també una missió que portaria a la mort d'aquest agent si fallava, i aquest va ser el teu objectiu en tot moment.

-Ximpleries!

-Difícilment. -l’Ysanne es permetre lliscar un somriure pels seus llavis -. Ja veus, pare, el teu pla va tenir èxit. La informació que volies robada ha estat comunicada als rebels, i sabem que vas tenir mà en això. Vaig trobar empremtes dactilars i altres evidències que identificaven l'agent rebel enviat per recuperar els plànols. Era en Garm Bel Iblis.

L’estómac de l'Armand Isard es va plegar sobre si mateix.

-Bel Iblis? Impossible. El van fer esclatar. La bomba va matar a tota la seva família.

-Oh, bona actuació, pare, molt bona actuació, però tots dos sabem que això no és veritat, no? -Ella va riure lleument -. Li ho vas fer saber a Bel Iblis i vas aconseguir que sortís de l'abast la bomba. No anava dirigida a ell, de qualsevol manera: volies morta la seva dona, Arrianya. Era l'últim vincle que ell tenia amb l'Imperi. Ella era lleial a l'Emperador, així que, a petició de senyors rebels, la vas assassinar, forçant a Bel Iblis a aliar-se completament amb la Rebel·lió.

-Això és absurd, completament fals i absurd. -l’Armand es va obligar a respirar amb normalitat -. No tens cap prova de tot això.

-Tu vas aprovar l'operació que suposadament mataria Bel Iblis, així que sabies clarament com frustrar-la. I em vas enviar a una missió que sabies que fracassaria per eliminar-me. Usaries la meva mort a mans de l'Emperador com a excusa per apropar-te a la Rebel·lió. Amb tu allà per revelar els secrets de l'Imperi, i les targetes de dades de l'Estrella de la Mort eren proves més que suficients del que podies revelar-los, et donarien la benvinguda. Derrocaries l'Emperador, i llavors trairies als teus companys rebels i prendries el tron. És un pla brillant, pare. Senzill, però molt efectiu.

L’Armand es va posar dret d'un salt i va apuntar als Guàrdies Reals.

-Arresteu-la. És evident que s'ha passat a la Rebel·lió i ha ordit aquesta història per a eliminar-me, paralitzant l'esforç per trobar i destruir els rebels.

Cap dels Guàrdies Reials d'armadura escarlata es va moure.

L’Ysanne Isard es va aixecar i va allisar lentament la seva túnica.

-Són aquí, pare, per portar-te davant l'Emperador. Crec que vol discutir amb tu el rumb del resta de la teva vida. Serà una breu conversa.

L’Armand Isard va mirar bocabadat a la seva filla, i llavors va tancar la seva boca i va sospirar.

-Esperava això algun dia, saps, Ysanne?

-Per descomptat, sóc teva filla. -Ella va envoltar l'escriptori per un lateral i li va besar a la galta -. Tot ha acabat per a tu, pare. Però no temis. -Es va deixar caure a la cadira -. La llegat dels Isard està en bones mans.

FI