Interludi a Darkknell (V)

Anterior

V

-No puc dir que el General estigui exactament entusiasmat amb la situació -va informar en Barclo, apagant el seu comunicador -. Però està bastant intrigat. Diu que si pot provar que aquest datapack val realment un milió, pot tenir els diners preparat en dues hores.

-Bé -va dir en Nyroska, teclejant en el seu ordinador -. Bé, bé: el rastreig sobre el codi del nostre gran ros del mortuori acaba de tornar buit. El que significa que la seva identificació era completament falsa.

-Gran sorpresa -va grunyir en Barclo -. Probablement, la meitat de les identificacions al sud de Xakrea són falses.

-Sí, però no d'aquesta qualitat -va dir en Nyroska -. La seva va rastrejar tot el camí de tornada a Coruscant abans d'esfumar-se. Això vol dir...

Va parar quan va xiular el seu comunicador.

-Allà anem -va dir, agafant-lo -. Aposto la teva pròxima promoció a què és ella. -El va encendre -. Nyroska.

-Coronel? -Va dir una desconeguda veu humana masculina -. El meu nom és... bé, això no importa. Sóc un soci... antic soci, més aviat, de la dona amb la qual ha estat tractant sobre aquest assumpte del datapack.

-Ja veig -va dir en Nyroska -. Què puc fer per vostè?

-Pot treure’m d'aquest embolic, això pot fer -va dir l'altre nerviós -. Tot això se n'ha anat completament de les mans. Sabia que ella està tractant realment de pescar a un agent de la Intel·ligència Imperial? Això s'està posant massa perillós, i jo estic preparat per tallar les meves pèrdues i anar-me'n.

-Aplaudeixo la seva saviesa -va dir en Nyroska -. Doni’m el datapack i m'asseguraré que pugui allunyar-se.

Hi va haver una pausa.

-Sí -va dir finalment qui havia trucat, amb una mica d'incertesa -. Problema: realment no el tinc amb mi. Però puc assenyalar-li-ho, i ella sap on està. Tornarà a un tapcafè just al costat d'una botiga anomenada Boutique ClearSkyes; estarà de tornada en qualsevol moment. Arribi ràpid, està clar?

-Anem de camí -li va prometre Nyroska. Amb l'última paraula, el comunicador es va apagar.-I doncs? -Va afegir a Barclo.

-Podria ser un engany -va dir en Barclo, arrufant les celles davant la seva taula -. D'altra banda, el rastre el situa en aquesta àrea. Diria que val la pena provar.

-D'acord -va dir en Nyroska, teclejant el seu ordinador. Va fer una pausa i va teclejar de nou -. Però què...?

-Què passa? -preguntar en Barclo.

-Les meves tropes -va dir Nyroska, agitant el seu ordinador -. Totes han estat enviades al port espacial.

-Què? Per què?

-No ho sé -En Nyroska va serrar les dents, colpejant les tecles -. Són ordres falses... Han de ser-ho. El General no les hauria enviat sense avisar-me primer. Però les ordres mostren l'autorització correcta, i estan tancades -va jurar -. I a més les tropes estan incomunicades. -Sobtadament, es va aturar -. Deu a un que és una tàctica de la nostra lladre de datapacks per retardar-nos -va grinyolar -. I jo no tinc cap intenció que em retardin. Porti a Thykele, de l'oficina exterior, i anem-nos-en.

-Creu que serà suficient amb tres de nosaltres? -va preguntar en Barclo, agafant el seu blàster d'un calaix de l'escriptori mentre s'aixecava.

-Farem prou -va dir en Nyroska greument, comprovant el seu propi blàster i encaixant-lo en la seva pistolera -. Aquesta vegada no va a escapar.

***

Havien deixat la boutique i es dirigien a l'altra banda del carrer quan el comunicador d’en Hal va sonar de nou.

-Contesto? -va preguntar.

-Millor, probablement -va grunyir l’Isard, agafant el seu braç i dirigint-lo al costat del carrer, al costat del lliscant -. Potser la Savich encara no hagi acabat amb els seus petits jocs.

En Hal va treure l'aparell, fent un automàtic cop d'ull als voltants, com solia fer. Hi havia hagut una certa renovació en la clientela del tapcafè des que havien entrat a la boutique, i mitja illa més a baix, un parell de kubaz estaven descarregant un camió lliscant, però res més semblava haver canviat.

-Horn.

-Hola, inspector -va retornar la veu de la Moranda -. Només volia veure si vostè i el seu imperial marxaven encara segons el previst.

-Estem en això, si -va dir en Hal.

-Bé -va dir la Moranda amb alegria -. També volia dir-li que acabo de parlar amb Nyroska, i està preparat per oferir-nos dos milions.

-Ara ho està? -Es va ficar l’Isard, mirant ferotgement el comunicador en les mans d'en Hal com si la Moranda la pogués veure a través d'ell. Carrer avall, un dels kubaz va deixar caure una caixa sobre el carrer amb un sorollós cop -. Ara escolteu-me, petit cadàver errant -va rugir -. I escolteu-me amb atenció.

Va començar a pronunciar una amenaça exquisidament detallada, un recital al qual en Hal hauria prestat gran atenció, ni que fos per interès professional. Però en aquest cas, ni tan sols estava escoltant. L’Isard, amb tota l'atenció concentrada en la seva ira, el seu orgull i les seves amenaces, havia ignorat completament que l'estrèpit d'aquella caixa caiguda havia ressonat lleument en el micròfon del comunicador de la Moranda.

El que significava que la Moranda hi era a prop, en algun lloc.

Lentament, amb cura, en Hal va rastrejar l'àrea amb els seus ulls, estudiant cada cara visible i escrutant les finestres i portals menys visibles. La seva mirada va caure sobre una dona a uns quinze metres, en una de les taules del tapcafè, amb la seva cara de perfil cap a ell mentre mirava meditativament les distants muntanyes que s'elevaven sobre la ciutat, i amb una tassa sostinguda cap als seus llavis. Tenia l'alçada i constitució correctes, però podia veure les dues mans amb prou claredat com per dir que no hi havia un comunicador en cap d'elles. A no ser que tingués el dispositiu subjecte al seu collaret, o alguna cosa així...

-Ho capto -va intervenir la Moranda, tallant l'amenaça de l'Isard -. Aquí està la ruta que vull que segueixis fins al magatzem. Escolta amb atenció, i no interrompis.

Es va llançar a una detallada llista de carrers, cantonades, girs i voltes enrere. Mentrestant, la dona a la taula del tapcafè va deixar anar la tassa i es va aixecar, traient una moneda de la seva bossa de maluc i deixant-la caure sobre la taula. Es va girar cap al Hal i l’Isard, i va avançar en la seva direcció, mirant d'un costat a un altre entre els diferents cartells de negocis que s'alineaven al carrer.

I certament, no hi havia cap comunicador cordat al seu collaret, ni cap revelador embalum sota la seva jaqueta on pogués estar amagat. Escoltant amb mitja orella les instruccions de la Moranda que brunzien monòtonament en el seu comunicador, en Hal va desplaçar la seva atenció als portals dels voltants. Ella havia d'estar aquí, en algun lloc...

-Hal? -Va cridar una veu de dona amb excitació -. Hal Horn?

Ell va tornar els seus ulls a la dona que s'acostava a ells. Li estava mirant amb amplis ulls, i la boca enormement oberta en una feliç somriure de reconeixement.

-Ets tu -va dir ella, ara gairebé saltant mentre es reduïa la distància fins a ell -. Bé, seré l'esmorzar d'un mynock. Allyse Conroy, recordes? Com estàs?

-Uh -va dir en Hal, mirant amb confusió a l’Isard mentre remenava en va en la seva memòria a alguna Allyse Conroy -. Estic...

L’Isard li va arrencar el comunicador de la mà.

-Tenim problemes -va tallar el monòleg de la Moranda -. Truca'ns en deu minuts.

Sense esperar resposta, el va apagar.

-Imagina't, de tots els llocs possibles, ensopegar amb tu aquí, a Darkknell -va dir la dona, amb el seu somriure fins i tot més gran que abans -. Com estan Nyche i Corran? Quants té ell ja, setze anys?

-Divuit -va dir ell, encongint-se mentre ella aixecava els braços per a una abraçada. Però el seu entusiasme difícilment podia ser aturat per una cosa tan simple com això, i el següent que va saber és que tenia els braços d'ella envoltant-lo, prement estretament el seu cos contra el d'ell -. Ah, Allyse...

-És tan bo veure't -va dir ella, amb la seva veu estranyament ofegada mentre parlava a l'espatlla, amb la seva cara pressionada contra el costat esquerre de la d'ell, la seva respiració desconcertantment càlida en el seu coll -. Què tal aquests últims anys?

En Hal va mirar més enllà del seu cap. L’Isard s'havia situat darrere i estava mostrant al Hal la mateixa classe de mirada que havia estat mostrant al comunicador.

-En realitat, Allyse, estic una mica ocupat ara mateix -va dir a la dona, intentant desenganxar-se d'ella diplomàticament. Una pèrdua de temps, els seus braços van prémer encara amb més força al seu voltant -. De fet, estic a la meitat d'una cosa molt important. Me n’he d'anar.

-Imagina't, ensopegar amb tu aquí -va repetir ella -. Serà el destí o què?

Els ulls de l’Isard estaven començant a llançar espurnes. Preparant-se, en Hal va prendre una profunda inspiració i va agafar fermament les costelles de l’Allyse.

I abruptament es va quedar gelat. Lleument detectables amb aquesta inspiració hi havia dues aromes característiques: la forta olor del fum de cigar, i la més subtil fragància del licor Gralish.

Moranda Savich?

Va obrir la seva boca per parlar, però abans que pogués reunir les paraules adequades, els braços que constrenyien a tots dos es van afluixar i ella va retrocedir. Ell va albirar l'esvelt forçapanys entre els seus llavis abans d'esvair-se de nou a la boca, i tardanament va percebre que la pressió del collaret d'estrangulament al voltant del seu coll havia desaparegut...

I amb el seu somriure encara en el seu lloc, l’Allyse es va inclinar cap a l’Isard.

-Ho sento -va exclamar, girant-se amb velocitat felina i agafant la jaqueta de l’Isard a temps per evitar caure cap enrere -. Maldestre de mi -va afegir, ocupada a raspallar la jaqueta de l’Isard on la seva agafada l'havia arrugat momentàniament -. Està bé?

-Marxi -va exclamar l’Isard, posant un palmell contra el pit de l’Allyse i empenyent-la cap a un costat. L'empenta la va tirar contra el costat del lliscant, remenant les seves mans a la recerca d'equilibri fins agafar-se la part superior de la porta.

-Sí, naturalment -va dir l’Allyse en un to apagat.

-No tens per què ser tan dura -li va reprovar en Hal a l’Isard educadament, amb els seus ulls examinant la cara de l’Allyse. Normalment era capaç d'extreure les faccions de la Moranda de sota les màscares de les seves moltes i variades disfresses, però aquí, a primera vista almenys, era incapaç de trobar-la en aquesta indignada expressió. Potser no va ser ella, després de tot.

-Hauria d'estar agraïda que no m'he posat dura -va respondre l’Isard àcidament -. Ara, allunya't del nostre lliscant. Tenim assumptes que atendre.

-No ho crec -va dir una veu des de la dreta d’en Hal.

Ell es va girar. El coronel Nyroska, flanquejat per dos oficials de Defensa uniformats, avançava en la seva direcció. Els tres portaven blàsters.

-Coronel Nyroska -va assentir en Hal -. Què el porta per aquí?

-Aquesta amiga seva, inspector Horn -va dir Nyroska, amb la seva mirada desplaçant-se sobre l'espatlla d’en Hal -. Ella i jo necessitem tenir una llarga conversa.

-La meva amiga? -en Hal va arrufar les celles, girant-se per mirar l’Allyse.

Però ella no hi era, com esperava, esperant amb l'aparença pansida i vençuda d'un criminal o fugitiu que finalment havia caigut. En lloc d'això, romania alta i orgullosa, amb una expressió gairebé altiva a la cara.

-El felicito per la seva excel·lent sincronització, Coronel -va dir ella amb una veu que corresponia amb la cara mentre feia un gest cap a l’Isard -. Aquí està la seva lladre i el meu agent rebel. Arresti-la.

El seu pur desvergonyiment va agafar a l’Isard completament fora de joc.

-Què dimonis...? -va escopir -. Tu, petita... enrere! -va rugir mentre un dels homes d’en Nyroska li agafava del seu braç -. Enrere tots!

La seva mà es va introduir sota la seva jaqueta, i llavors es va congelar quan tres blàsters es van alinear sobtadament a la cara.

-Està cometent un gran error, Coronel -va dir amb tranquil·litat -. Un gran error. Sóc l’Agent de Camp de la Intel·ligència Imperial Ysanne Isard.

-Certament -va dir en Nyroska amb calma -. Té identificació?

-Per descomptat -va dir ella, lliscant la seva mà a un altre lloc sota la seva jaqueta. La seva mà es va aturar, la seva cara va canviar, i va girar el seu cap cap a l’Allyse -. Torna-me-la -va exclamar -. La meva identificació. Torna-me-la.

-Bon intent -va dir l’Allyse condescendentment, aixecant els braços -. Com pot comprovar, Coronel, no tinc res seu. No obstant això, si ens acompanya de tornada a la seva caserna, m’agradarà fer que el meu personal transmeti les credencials que ella va esmentar.

La boca de l'Isard es va obrir de bat a bat.

-Que farà què?

-Presentar les meves credencials -va dir l’Allyse, tornant una mirada glacial a l’Isard -. Ja veu, Coronel. Jo sóc l’Agent de Camp Ysanne Isard.

-Això ja ha arribat prou lluny -va grunyir l’Isard -. Horn, digui al Coronel qui sóc exactament.

-Inspector Horn? -Va convidar Nyroska.

En Hal va vacil·lar.

-Ella em va dir que era l’agent de Camp Isard -va admetre -. Però l'única identificació que em va mostrar la identificava com l'agent de la Seguretat Especial de Darkknell Katya Glasc.

-Fet -va dir Nyroska, amb una veu sobtadament freda mentre mirava l’Isard amb reforçat interès -. La suplantació d'agents de la llei és un delicte de classe un a Darkknell. I és ella per casualitat la que li va posar aquest dispositiu summament il·legal al voltant del coll?

En Hal va avançar i es va treure l’afluixat collaret d'estrangulament.

-Sí -va dir entregant-li al coronel.

Els ulls de l’Isard eren explosius pous de mort.

-Estàs mort, Horn. Mort.

-Només puc dir el que sé -va dir en Hal -. Qualsevol prova més enllà d'això depèn de tu.

-En efecte -ella va respirar -. Està bé, Coronel, vostè guanya. Anem a la seva caserna i acabem amb això. -Ella va mirar a l’Allyse -. Anem-hi tots.

-Per descomptat -va dir en Nyroska suaument -. No permetria que fos d'una altra manera.

***

En Bel Iblis va esperar cinc minuts després que la Moranda i els altres van haver abandonat l'escena abans d'aproximar-se cautelosament a l'abandonat lliscant i introduir-s'hi. Ningú va cridar de triomf davant la seva aparició; ningú ni tan sols va reparar en ell, almenys fins on ell sabia. Dos minuts més tard, treballant maldestrament en el petit espai, havia extret el panell intern de la porta.

Les targetes de dades eren allà, correctament amuntegades en el fons d'aquest estret espai. Acomodada entre elles estava una targeta addicional, que portava els símbols oficials imperials. La identificació d'Intel·ligència perduda per l’Ysanne Isard, sens dubte.

Durant un moment, Bel Iblis va considerar emportar-se-la, però va decidir que no mereixia el risc de ser atrapat amb ella, i la va deixar on era. A més, si la Moranda tenia raó sobre ser capaç de convèncer-los perquè la deixessin sortir, encara que no podia ni imaginar com ho anava a fer, probablement voldria localitzar el vehicle i fer-se amb la identificació.

Ell va recol·locar el panell folgadament al seu lloc, sentint una fiblada a la consciència mentre ho feia. Sí, tot això havia estat idea de la Moranda en primer lloc, un desafiament amb el que semblava entusiasmada, però aquesta era una missió d'ell i de la Rebel·lió, i tot i així, era la Moranda qui havia acabat fent la major part del treball i qui havia assumit tots els riscos.

I no pel rotund milió en divisa imperial que ella havia exigit a l’Isard, sinó per la relativa misèria que ell i l’Arkos havien pogut reunir. Algun dia, si tots ells sobrevivien a això, hauria de trobar una manera de congraciar-se amb ella.

I el primer pas en el procés de supervivència, es va recordar, seria trobar-se amb l’Arkos, aconseguir sortir amb aquestes targetes de dades de Darkknell i tornar a la Rebel·lió. I allà, esbrinar què comportava exactament el projecte Estrella de la Mort d’en Tarkin.

-Bona sort, Moranda -va murmurar mentre s'enfilava a l'exterior del lliscant i tancava la porta darrere seu amb delicadesa -. Que la Força t'acompanyi. Que ens acompanyi a tots.

***

En Hal hauria apostat diners que els ulls de l’Isard no podien posar-se més furiosos del que ho havien estat en l'exterior de la Boutique ClearSkyes. S'equivocava.

-Com que s'ha anat? -va tronar, sorgint sobre l'escriptori d'en Nyroska com un embogit núvol de tempesta -. Com pot haver-se anat? La va tancar en una cel·la, per Palpatine!

-Ho sento, Agent de Camp Isard -va dir en Nyroska en to de disculpa, tractant clarament de pressionar cap enrere contra la cadira tant com podia -. La meva gent em va assegurar que estava adequadament assegurada. Aparentment, s'equivocaven.

-Aparentment eren idiotes -va contraatacar l’Isard -. I què està fent exactament per recapturar-la?

-Hem activat un avís planetari -va contestar en Nyroska -. Si encara està a Darkknell, l’atraparem.

L’esbufec ​​de l’Isard va mostrar concisament la seva opinió sobre això.

-I vostè -va rugir, tornant la seva mirada cap al Hal -. Si esbrino que aquesta era Savich i que vostè ho sabia i no va dir res, faré que utilitzin el seu cap per a la pràctica del shockball, està clar?

-De totes totes -va dir en Hal -. I repeteixo: no veig com podria haver estat ella, abraçant-me al mateix temps que ens donava indicacions cap al magatzem a través del comunicador. El més probable és que fos alguna aliada interferint per a ella.

-En aquest cas, més et val que en Nyroska l'atrapi -va dir l’Isard -. Perquè si ella o algú surt del planeta amb aquest datapack, demanaré el cap de tots dos. -Es va girar cap a Nyroska -. Seré a la meva nau -va exclamar -. Ja té la meva freqüència de comunicador. Faci’m saber qualsevol cosa que es descobreixi de les dues dones. Qualsevol cosa. Ha entès?

-Ho farem, Agent de Camp Isard -va dir Nyroska humilment.

Donant-se la volta, ella va avançar iradament cap a la porta i donant-hi un fort cop.

En Nyroska va espirar espellifadament.

-Ara tenim problemes, Inspector -va dir amb tranquil·litat.

-L'Imperi sencer pot tenir problemes si aquest datapack surt del planeta -va coincidir en Hal -. Almenys, si la seva reacció a la situació és una mica pel que haguem de guiar-nos. Però per ser honest, no crec que vostè i jo anem a ser els més perjudicats per això, no per ella en qualsevol cas. L’Isard té l'orgull de tres esquadrons TIE, i llançar la ira de la Intel·ligència oficial contra nosaltres llançaria una llum enutjosament dolenta sobre ella.

-Tan dolenta com la que llançaria sobre nosaltres?

-Probablement no -va admetre en Hal -. Però les persones com ella només s'arrisquen a desprestigiar-se si la recompensa potencial ho mereix. Francament, no és el cas de cap de nosaltres. -Ell va negar amb el cap -. No, sigui quina sigui la metralla que vingui d'això, colpejarà contra un altre lloc.

-Contra membres de l'Aliança Rebel, potser?

En Hal va arronsar les espatlles.

-O aquells que l’Isard decideixi que són membres -va dir -. Ho siguin o no.

En Nyroska va colpejar amb la punta dels seus dits al lateral del seu escriptori.

-Un embolic, certament -va dir -. No m'agradaria calçar les botes quan hagi de tornar i informar d'això al seu pare.

En Hal va assentir amb sobrietat.

-Brindaré per això.

***

-Què és això? -preguntar el cambrer, arrufant les celles davant els dos petits objectes que descansaven al palmell de la mà.

-Estaven dins la tassa, en aquesta taula d'aquí -va dir el jove netejador amb excitació, apuntant l'altra banda del tapcafè -. On estava asseguda la dona de cabells foscos.

-Quina? La involucrada en aquesta Agència de Defensa, que es va anar carrer avall?

-Sí, ella. -El netejador va assenyalar el comunicador a la mà del cambrer -. Miri, el comunicador encara està encès. Vaig intentar parlar, però ningú va contestar.

-Tallarien la comunicació des de l'altre extrem -va grunyir el cambrer.

-Això vaig pensar -va coincidir el netejador -. Però el realment estrany és aquesta gravadora. Endavant, reprodueix-la.

Llançant al noi una especulativa mirada des de sota de les seves espesses celles, el cambrer va arrencar la finíssima gravadora de la seva palma i va prémer la tecla de reproducció.

-A continuació, has de creuar el carrer i prendre un transport cap al nord -una veu femenina va sortir del dispositiu -. Si no n'hi ha cap, esperi. N’haurà. Munti en ell fins a la cantonada de Pontrin i Jedilore, i llavors baixi i entri a la botiga de roba que trobarà a la cantonada...

-Ho sent? -Va dir el netejador -. És com la recerca d'un tresor, no?

El cambrer va aspirar.

-És una entremaliadura -va declarar, parant la gravació i tornant bruscament la gravadora i el comunicador al netejador -. Té, te les pots quedar.

El noi les va agafar amb indecisió.

-Però i si no és una entremaliadura?

-Ho és -va assegurar el cambrer amb una inspiració -. Confia en mi, noi. No hi ha cap tresor que valgui la pena buscar a Darkknell. Mai n’hi ha hagut, mai n'hi haurà.

Següent