Hereu de l’Imperi (XII)

Anterior

12

-No, no tinc permís d'entrada en Nkllon -va dir Han amb impaciència pel transmissor del Falcó, contemplant el caça modificat que volava al costat d'ells -. Tampoc tinc cap compte corrent. Estic buscant a Lando Calrissian. -Va sentir un so al seient de darrere que bé podia ser un riure ofegat -. Has dit alguna cosa? -Va preguntar.

-No -va respondre Leia en to d'innocència -. Només recordava el passat.

-Molt bé -va grunyir Han. Ell també recordava, i Bespin no es trobava entre els seus records més apreciats -. Escolta, fes el favor de trucar a Lando -va suggerir al caça -. Digues-li que un vell amic ha arribat, i potser podrem jugar-nos al sàbacc la seva mercaderia. Lando ho comprendrà.

- Què has dit? -Va preguntar la Leia, inclinant-se cap endavant per dirigir-li una mirada de sorpresa.

Han va tallar el transmissor.

-Potser els imperials també tinguin espies aquí -li va recordar -. Si és així, anunciar el nostre nom a tot el sistema d’Athega no seria molt intel·ligent.

-Concedit -va reconèixer Leia a contracor -. De tota manera, el missatge és molt estrany.

-Per Lando, no -la va tranquil·litzar Han -. Sabrà que sóc jo sempre que aquest beneit d'aquí li ho transmeti.

Al seu costat, Chewbacca va grunyir una advertència. Una cosa gran s'aproximava per estribord.

- Alguna dada? -Va preguntar Han, estirant el coll per fer una ullada.

El transmissor va cobrar vida abans que Chewbacca pogués respondre.

-Nau no identificada, el general Calrissian ha autoritzat la seva entrada -va dir el pilot de caça, en to de decepció, com si lamentés haver perdut l'oportunitat de catapultar-los fora del sistema -. La seva escorta s'acosta per interceptar-los; mantinguin la seva situació actual fins que hi arribi.

-Rebut -va contestar Han, sense donar-li les gràcies a l'home.

- Escolta? -Va preguntar Leia, suspicaç -. Per a què una escorta?

-És el que mereixes per estar absent de palau, ficada en política, cada vegada que Lando ve a visitar-nos -la va renyar Han, i va estirar el coll de nou. Ja s'acostava -. Nkllon és un planeta molt càlid, massa pròxim al seu sol perquè una nau normal descendeixi sense deixar-se part del casc en l'intent. D'aquí -va indicar a la Leia que mirés cap a la seva dreta –l’escorta.

Va tenir lloc una potent absorció d'aire des del darrere, i fins i tot Han, que havia vist els hologrames d'aquests aparells, va haver admetre que l'espectacle era impressionant. La nau escut s'assemblava a un monstruós paraigua volador, un plat corb on la grandària equivalia a la meitat d'un Destructor Estel·lar imperial. La part inferior del plat estava eriçada de tubs i aletes, equips de bombament i emmagatzematge del líquid refrigerant que impedia la deflagració de la nau quan entrava a l'atmosfera. Un piló cilíndric feia de mànec del paraigua, i en el seu extrem oposat sobresortien les enormes aletes del radiador. Al centre del piló, com una idea d'última hora, hi havia la nau remolcadora que impulsava al conjunt.

-Renoi! -va murmurar Leia, estupefacta -. Vola de veritat?

-Sí, però amb dificultats -va explicar Han.

Va observar amb certa aprensió que el monstruós artefacte s'acostava cada vegada més a la nau. No calia, el Falcó era molt més petit que les immenses naus contenidores que les naus escut solien escortar.

-Lando em va explicar que els causava molts problemes el disseny d'aquests monstres, gairebé tants com entrenar els pilots.

Leia va capcinejar.

-Ho crec.

El transmissor va crepitar de nou.

-Nau no identificada, parla la Nau Escut Nou. Preparats per a l'acoblament. Transmetin el codi del seu circuit auxiliar, si us plau.

-D'acord -va murmurar Han a sota veu, i va tocar l'interruptor de transmissió -. Nau Escut Nou, no tenim circuit auxiliar. Doni’m el seu curs i els seguirem.

Hi va haver un moment de silenci.

-Molt bé, nau no identificada -va dir la veu per fi..., a contracor, en opinió d’en Han -. Fixin el seu curs en dos-vuit-quatre; velocitat, punt sis sublumínica.

Sense esperar resposta, el gegantí paraigua va començar a allunyar-se.

-Enganxa't a ell, Chewie -va indicar Han al copilot. No representaria cap problema. El Falcó era més ràpid i infinitament més manejable que alguna cosa d'aquella envergadura -. Nau Escut Nou, quant trigarem a arribar a Nkllon?

- Té pressa, nau no identificada?

- Com anem a tenir pressa, amb aquesta meravellosa vista? -Va preguntar Han amb sarcasme, i va observar a la part inferior del plat, que omplia gairebé tot el cel -. Sí, diguem que tenim certa pressa.

-Doncs em sap greu -va respondre l'altre -. Si tinguessin un circuit auxiliar, donaríem junts un salt hiperespacial, i arribaríem a Nkllon aquí a una hora. D'aquesta manera, bé, trigarem deu.

Han va fer una ganyota.

-Fantàstic.

-Podríem instal·lar un circuit auxiliar provisional -va suggerir la Leia -. C3PO coneix prou l'ordinador del Falcó per fer-ho.

Chewbacca es va tornar cap a ella i va grunyir una negativa que no va donar lloc a més discussions, encara que Han hagués optat per això. No va ser així.

-Chewie té raó -va assegurar a la Leia -. No acoblarem aquesta nau a res. Mai. Rebut, nau escut?

-Per mi, encantat, nau no identificada -va dir l'altre. Feia la impressió que tots experimentaven un pervers plaer en utilitzar aquella expressió -. En qualsevol cas, em paguen per hores.

-Fantàstic -va dir Han -. Posem-nos en acció.

- És clar.

La transmissió es va tallar. Han va posar les mans sobre els controls. El paraigua seguia allunyant-se, però sense pressa.

-Chewie, ja ha posat en marxa els motors?

El wookiee va grunyir una negativa.

- Què passa? -Va preguntar Leia.

-No ho sé -va contestar Han mirar al seu voltant, però el paraigua tapava gairebé tot el seu angle de visió -. Però no m'agrada. -Va connectar el transmissor -. Nau Escut Nou, a què ve el retard?

-No hi ha de què preocupar-se, nau no identificada -va tranquil·litzar la veu -. S'acosta una altra nau, també sense circuit auxiliar, de manera que ens els portarem a tots dos. Seria absurd fer dos viatges, no?

A Han se li van eriçar els cabells del clatell. Una altra nau que es disposava a entrar a Nkllon a la vegada que ells.

- S'ha identificat l'altra nau? -Va preguntar.

El seu interlocutor va esbufegar.

-Escolti, amic, vostè tampoc s'ha identificat.

-M'ha estat de gran ajuda -va replicar Han, i va tornar a desconnectar el transmissor -. Chewie, has localitzat la trajectòria d'aquest tipus?

La resposta del wookiee va ser breu i succinta. I preocupant.

-Astut -remugà Han -. Molt astut.

-M'ho he perdut -va murmurar Leia, i va mirar sobre l'espatlla de Han.

-S'acosta des de l'altre costat del piló central de la nau escut -va explicar Han amb aspecte ombrívol, indicant les gràfiques que apareixien a la pantalla de l'analitzador -. D'aquesta manera no podem veure’l.

- Ho està fent a propòsit?

-És probable -va assentir Han, descordant les corretges de seguretat -. Chewie, pren el comandament. Vaig a connectar els motors.

Va córrer pel passadís de la cabina fins el nucli central i va pujar l'escala.

-Capità Solo -li va cridar una nerviosa veu mecànica des del saló -. Passa alguna cosa?

-Potser sí, C3PO. Agafa't bé.

Va arribar al final de l'escala i es va deixar caure al seient. El tauler de control es va activar amb satisfactòria rapidesa. Va connectar l'energia amb una mà i va agafar els auriculars amb l'altra.

- Alguna cosa nova, Chewie? -Va preguntar pel micròfon.

El wookiee va grunyir una negativa. El piló de la nau escut ocultava per complet a l'altra nau, però la pantalla d'inferència va donar una lectura de distància, gràcies a la qual Chewbacca va poder calcular la mida màxima de la nau. No era molt gran.

-Bé, més val això que res -es va dir Han.

Va repassar la seva llista mental de tipus de naus espacials i va tractar d'imaginar què era allò tan petit que els enviava l'Imperi. Potser alguna variació dels seus caces?

-Vés amb compte; podria ser un esquer.

La pantalla d'inferència va emetre un so agut: la nau desconeguda començava a donar la volta al piló. Han va contenir l'alè, va recolzar els dits sobre els controls de tret...

I la nau va aparèixer davant la seva vista de sobte, agafant-lo per sorpresa. Es va estabilitzar...

-És un dels nostres caces -va exclamar la Leia, molt tranquil·litzada -. Porta els distintius de la República...

-Hola, forasters. -La veu d’en Luke va sonar a l'oïda d’en Han -. M'alegro de veure-us.

-Oh... Hola -va dir Han, reprimint l'impuls de cridar a Luke pel seu nom. En teoria, es comunicaven en una freqüència segura, però seria fàcil per a algú motivat esquivar tals formalitats -. Què fas aquí?

-He vingut per veure Lando. Lamento haver-vos espantat. Quan em van dir que aniria en companyia d'una nau no identificada, vaig pensar que potser era una trampa. No vaig estar segur que éreu vosaltres fins fa un minut.

-Ah.

Han va veure que l'altra nau adoptava un rumb paral·lel. Era el caça d’en Luke, sens dubte.

Si més no, semblava el caça d’en Luke.

-Bé -va dir, i va imprimir un gir als canons làser perquè apuntessin al nouvingut. Tal com estava situat, el caça hauria de donar un gir de noranta graus per poder disparar. Llevat que estigués modificat, és clar -. És una visita social, o què?

-Doncs no. He trobat un vell artefacte que... Bé, vaig pensar que Lando podria identificar-lo. -Va vacil·lar -. Crec que no hauríem de parlar d'això ara. Què opines tu?

-El mateix.

La ment de Han galopava. Era la veu d’en Luke, sí, però després de l'atemptat gairebé desastrós de Bpfassh, ja no donava res per fet. Necessitava comprovar-ho, i de pressa.

Va tocar un interruptor i es va desconnectar del circuit de ràdio.

-Leia, creus que es tracta d’en Luke?

-Em sembla que sí. Estic gairebé segura.

- «Gairebé segura» no és suficient, amor.

-Ja ho sé. Espera, tinc una idea.

Han es va reintegrar al circuit de ràdio.

-... Van dir que si tingués un circuit auxiliar el viatge seria molt més ràpid -deia Luke -. Un salt hiperespacial tan a prop de Nkllon com permet la zona d'influència gravitatòria, uns quants minuts més de protecció fins arrecerar-se en l'ombra planetària, i podria fer sol la resta del viatge.

-Excepte que els caces no van proveïts de circuits auxiliars -va insinuar Han.

-Exacte -va replicar Luke, amb certa sequedat -. Els dissenyadors s'ho van passar per alt, sens dubte.

-Sens dubte -va corejar Han, començant a suar una mica. Leia estava trigant a actuar.

-De fet, m'alegro que no en tinguis -va parlar la Leia -. Considero més segur viatjar escortada. Oh, abans que m'oblidi, hi ha algú aquí que vol saludar-te.

- R2? -Va dir la veu melosa de C3PO-. Estàs aquí? Una descàrrega de «bips» i trins electrònics van turmentar els auriculars d’en Han.

-Bé, no sé en quina altra part podries estar -va respondre C3PO amb sequedat -. Pensant en passades experiències, se m'acut una considerable varietat de dificultats en què podries haver-te ficat, sobretot sense comptar amb mi. -Els auriculars van emetre un soroll sospitosament semblant a un esbufec ​​electrònic -. Sí, bé, sempre te l'has cregut -va contestar C3PO, amb més sequedat encara -. Suposo que tens dret a abrigar il·lusions.

R2 va dringar de nou. Han va somriure per a si, va desconnectar el tauler de control i va deixar els làsers en posició d'espera. Havia conegut a molts homes, en els seus dies de contrabandista, que haurien rebutjat a una dona capaç de pensar, de vegades, més de pressa que ells.

Han havia decidit molt temps enrere que no li agradaria d'una altra manera.

El pilot de la nau escut no havia exagerat. Van passar gairebé deu hores abans que indiqués per fi que ja podien seguir sols, va fer un comentari final no del tot groller, i es va allunyar.

No hi havia molt a veure. Han va decidir que el costat fosc d'un planeta subdesenvolupat no solia ser molt pintoresc. Un senyal de guia parpellejava en una pantalla, i va efectuar un gir a l'adreça indicada.

Va sentir passos darrere d'ell.

- Què passa? -Va preguntar Leia, i va badallar mentre s'asseia a la cadira del copilot.

-Estem a l'ombra de Nkllon -va explicar Han. Va indicar la massa mancada d'estrelles que planava sobre ells -. He localitzat l'explotació minera de Lando. Arribarem en uns deu o quinze minuts.

-Molt bé. -Leia va mirar cap a les llums de posició del caça que els acompanyava -. Has parlat amb Luke fa poc?

-No, durant les últimes dues hores. Va dir que anava a dormir una mica. Crec que R2 dirigeix ​​la nau en aquests moments.

-Sí -va assentir Leia, amb la veu absent que solia adoptar quan practicava les seves noves habilitats Jedi -. Luke té el somni inquiet. Una cosa el preocupa.

-Alguna cosa li preocupa des de fa un parell de mesos -li va recordar Han -. Ho superarà.

-No, aquesta vegada és una mica diferent. -Leia va moure el cap -. Una mica més, no sé, més urgent. -Es va tornar per mirar-lo de front -. Wínter pensa que potser vulgui parlar amb tu del problema.

-Bé, doncs encara no ho ha fet. No et preocupis. Quan estigui disposat a parlar, parlarà.

-Suposo que sí. -Leia va mirar cap a la vora de la massa planetària cap a on anaven -. Increïble. T'adones que es veu part de la corona solar des d'aquí?

-Sí, bé, no em demanis que et tregui a passejar per veure-la millor. Aquestes naus escut no estan d'adorn. La llum d'aquest sol és prou forta per fregir tots els nostres sensors en pocs segons i fondre el casc del Falcó en un parell de minuts més.

Leia va moure el cap, sorpresa.

-Primer Bespin, ara Nkllon. Creus que Lando ha estat mai al marge d'algun projecte demencial?

-No gaire sovint -va haver d'admetre Han -, encara que a Bespin, almenys, treballava amb una tecnologia coneguda. Ciutat Núvol portava anys en funcionament, abans que s'apoderés d'ella. Això -va assenyalar l’espaiport -l'ha obligat a començar des de zero.

Leia es va inclinar cap endavant.

-Crec que veig la ciutat, aquell grup de llums.

Han va mirar a la direcció indicada.

-Massa petit. El més probable és que sigui un grup de talps. L'últim que vaig saber va ser que tenia un centenar d'aquests trastos, extraient mineral.

- Són aquelles naus asteroide que l'ajudem a robar d'Indústries Stonehill?

-No, les utilitza en el sistema exterior com a remolcadors -la va corregir Han -. Aquests són vehicles semblants als cons truncats. Tenen una sèrie de trepants que injecten plasma a pressió en l'escotilla inferior. Aterres on et dóna la gana, connectes els brocs un o dos minuts per esmicolar la terra, baixes per l'escotilla i agafes els fragments.

-Ah, sí, ja me'n recordo. Al principi, també eren miners asteroideus, oi?

-Només en l'estil. Lando va descobrir que aquest model s'utilitzava en un complex de fosa. En lloc de treure els injectors de plasma, els propietaris havien procedit a desmuntar i encaixar-los en fila.

-Em pregunto com els va aconseguir Lando.

-Serà millor que no ho sapiguem.

El transmissor va espurnejar.

-Naus no identificades, a la parla el control de Ciutat Nòmada -va dir una veu seca -. Han estat autoritzats a aterrar a les plataformes cinc i sis. Fixeu-vos en les balises i compte amb els sots.

-D'acord -va dir Han.

El Falcó es trobava molt a prop del sòl. L’altímetre indicava menys de cinquanta metres d'altitud. Un cingle a sota es va alçar al seu encontre. Han va manipular els controls per passar per sobre...

I, directament davant seu, va aparèixer Ciutat Nòmada.

-Parla’m una altra vegada de Lando i els seus projectes demencials -va dir Leia.

La princesa va moure el cap. Fins que Han, que més o menys s'ho esperava, es va veure obligat a admetre que l'espectacle era impressionant. El complex miner, immens, assentat sobre un pendent, amb milers de llums brillant en la foscor, semblava un ésser viu monstruós i exòtic, escampat sobre el terreny i les llomes. Nombrosos reflectors il·luminaven la zona, un grapat de diminutes naus formiguejava com insectes paràsits sobre el seu llom, o circulaven sobre la terra que s'estenia als seus peus.

El cervell d’en Han va trigar uns quants segons a descompondre el monstre en parts: el vell Creuer Cuirassat a sobre, els quaranta AT-ATs a sota, transportant-lo per terra, les llançadores i vehicles pilotats que es movien davant i al seu voltant.

No era menys impressionant per saber el que era.

El transmissor va crepitar de nou.

-Nau no identificada -va dir una veu coneguda -, benvinguts a Ciutat Nòmada. Què és això de jugar una partida de sàbacc?

Han va somriure.

-Hola, Lando. Estàvem parlant de tu.

-Estic segur -va dir amb ironia Lando -. Aposto a què estàveu posant de relleu la meva habilitat i creativitat en els negocis.

-Una cosa així. Algun truc especial per aterrar sobre aquesta cosa?

-No –el va tranquil·litzar el seu amic -. Al cap i a la fi, només anem a uns quants quilòmetres per hora. Va Luke al caça?

-Sí. sóc aquí -va intervenir Luke, abans que Han pogués contestar -. Aquest lloc és increïble, Lando.

-Espera a veure-ho per dins. He d'afegir que ja era hora que vinguéssiu a visitar-me. Han vingut Leia i Chewie?

-Estem tots -va dir Leia.

-No es tracta d'una visita social, exactament -el va advertir Han -. Necessitem una mica d'ajuda.

-És clar -va contestar Lando sense vacil·lar -. El que estigui a la meva mà. Actualment estic en el Projecte Central, supervisant una excavació difícil. Enviaré a algú perquè us rebi a la plataforma d'aterratge i us acompanyi aquí. Recordeu que no hi ha aire. No obriu l'escotilla abans que connectin el tub d'atracada.

-D'acord -va dir Han -. Assegura't que el teu comitè de recepció sigui algú de confiança.

Es va produir una breu pausa.

- I això? -Va preguntar Lando -. Hi ha res que...?

Un sobtat grinyol electrònic del transmissor va fer emmudir la seva veu.

- Què és això? -Va preguntar Leia.

-Algú ha interceptat la comunicació -va grunyir Han El grinyol es va esvair, deixant un desagradable brunzit a les orelles -. Chewie, tenim problemes. Vine aquí.

Es va tornar cap al transmissor.

-Analitza la zona -va demanar a la Leia -. Esbrina si alguna cosa s'acosta.

-Bé -va contestar Leia, mentre començava a teclejar -. Què faràs?

-Buscar una freqüència lliure.

Va desviar el Falcó del seu vector d'aproximació, es va assegurar que tenien una àrea buidada al seu voltant i va connectar de nou el transmissor, a volum baix. En el passat, havia emprat alguns trucs contra aquesta classe de bloquejos. La qüestió consistia a saber si tindria temps d'aplicar-los.

Tot d'una, amb més rapidesa del que esperava, el grinyol va deixar pas a una veu.

-... xiulet: qualsevol nau que em rebi, confirmeu-ho.

-Lando, sóc jo -va dir Han -. Què passa?

-No estic segur -va respondre Lando, amb accent de preocupació -. Podria tractar-se d'una erupció solar que interfereix en les nostres comunicacions. Ocorre de vegades, però el patró no em sembla el més apropiat per...

La seva veu va emmudir.

- Què? -Va preguntar Han.

Va sorgir un feble xiuxiueig de l'altaveu, la respiració profunda d'algú.

-Un Destructor Estel·lar imperial -va dir Lando en veu baixa -. S'acosta a gran velocitat cap a l'ombra del planeta.

Han va mirar la Leia, va veure que el seu rostre es petrificava mentre el mirava al seu torn.

-Ens han trobat -va xiuxiuejar.

Següent