Un crèdit pels teus pensaments (i II)

Anterior

II

Que l'espai s’emportés la galàxia i a tots el que hi volaven! Hi havia molts bons candidats per descarregar-hi la seva frustració en el camí des de Pols Negre al port espacial de Soco-Jarel, però Fen va resistir la necessitat. Si dono un cop de peu a una roca, només me’l tornarà al seu torn.

Per què mai n’aprenia? Per què sempre ficava el nas al mig de les coses? Gecee mai l'havia perdonat per dur clients que preferien un transportista que no perdés, begués, o robés la seva càrrega. El gran era just del tipus de mals perdedors que farien servir una baralla de bar perduda com a excusa per perseguir l'estela de la seva fuita per tota la galàxia. I com va pensar que podia allunyar-se un crèdit més rica d'algun intercanvi d'informació amb Karrde? Si aquest era el futur al qual estava casada, ella volia el divorci.

No va ser una caminada llarga fins a la Dama Estel·lar, però sí tensa, i es va mantenir alerta a qualsevol signe de la colla d’en Gecee. Va respirar profundament i va mirar cap amunt per observar les naus tallant línies brillants al cel de la nit. Una mica de la seva frustració es va dissipar. Amb la vista fixa a dalt, Fen va ensopegar amb una pedra i gairebé va caure. Ara ni tan sols esperaven que els hi fotés un cop de peu.

 Les plataformes d'aterratge exteriors del port estaven just endavant. Les naus descansaven en els seus atracadors deserts com banthes en un rebolcador de sorra.

Fen usualment atracava dins del port, un privilegi per ser un bon client per vint anys, amb contractes decents i donar bones propines. Però, com tot forat de contrabandistes, Soco-Jarel estava ple més enllà de la seva capacitat. No importava, va pensar Fen torbament. No semblava haver-hi un Imperi que pogués imposar-li una multa de totes maneres.

La primera nau es va perfilar propera i Fen va treure les mans de les seves butxaques. Si els amics d’en Gecee s'estaven ocultant en algun lloc, seria aquí probablement. Zigzaguejant pels atracadors exteriors cap a la Dama, es va acostar a cada rampa estesa i pila de càrrega cautelosament, sabent que podien tendir-li una emboscada. Va mantenir una orella alerta al so de lliscadors que podia indicar un atac.

Quan la nau per fi va aparèixer davant la seva vista, Fen va xiular amb l'alleujament. Havia deixat les llums de posició de la Dama funcionant i el YT estava posat amb gràcia, i tot sol, en un toll de llum groga.

Fen va comptar automàticament els onze esglaons per la rampa a l'escotilla lateral del costat de babord. Va un cop d'ull al voltant, però ningú l'havia seguit. Va pensar que l'àrea estava tan deserta com semblava.

Arribant a la juntura on l'escotilla s'unia a la rampa, els seus dits van trobar la prima agulla que havia calçat allà abans de sortir a la taverna. L’agulla hi era, però...

La mà de Fen va anar al seu blàster mentre els seus pensaments corrien més ràpid del què podia analitzar-los. Amb prou temps i equip, Fen podia violar la seguretat de la Dama. Generalment reconeixia als seus competidors i enemics la mateixa habilitat, fins i tot quan no hi havia pensat que Gecee pogués obrir més que una ampolla.

Una agulla calçada a la juntura de l'escotilla era l'última mesura de seguretat de Fen. Si algú se les arreglava per trencar l'escotilla, l’agulla queia. L’agulla hi era, però la distància acostumada que la separava del costat s'havia eixamplat més de quatre dits, el que volia dir que algú l'havia abordat per lliurar un missatge personal. A Fen no li agradaven els missatges personals. Generalment venien units a rancúnies personals i trets de blàster a curta distància.

Fen va treure el seu blàster, va retrocedir un pas i va obrir l'escotilla.

-Espero que la teva pòlissa de vida estigui pagada, perquè els teus parents més propers van a necessitar-la -va cridar dins de la nau.

-No tinc cap parent proper -va respondre la veu d'una dona -. I tu no tens un sol got que no estigui escantonat.

Pels ossos de l'Emperador, què estava fent Ghitsa Dogder en la seva nau? La dona en persona va aparèixer en l'escotilla, subjectant en una mà dos gots i en l'altra, la preuada ampolla de Reserva de Fen.

- Què estàs fent aquí? -Va exclamar Fen, tocant el seu blàster -. Alimentant un desig de mort?

Dogder mirar el blàster amb tota la cura amb què miraria a un insecte.

-Si dispares, deixaré caure els únics gots. -Després va retorçar la vibrofulla -: I el Reserva.

- Per què creus que encara estàs aquí dreta?

L’estafadora va girar sobre el seu taló.

-A més a més -va cridar Dogder sobre la seva espatlla -, si em dispares mai sabràs perquè em vaig agafar el treball d’introduir-me per la força a la teva nau.

Segons l'experiència de Fen, un lladre de naus prou llest per colar-se a través d'un sistema de seguretat Incom 433 en una hora no era prou estúpid per donar l'esquena a un dit nerviós en un blàster. Però, al mateix temps, usualment no eren tan insensats com per intentar desfer-se d'una clau inservible a Socorro. Fen va vacil·lar a l'escotilla.

- Tens companyia?

- Per què es prendrien la molèstia? -Va exclamar en resposta Dogder -. No tens res digne d'un assassinat o una mutilació si més no, i estic segura que Gecee encara està desmaiat.

Més o menys cert. Però això encara no explicava per què Dogder s'havia pres la molèstia. Fen va entrar indignada rere la seva hoste.

Dogder ja estava asseguda a la taula de joc amb un got ple al davant.

-Imagino que estaràs assedegada després de la llarga caminada -va comentar, escampant un parell de mesures en l'altre got.

Fen va inspeccionar ràpidament la cabina, buscant qualsevol alteració. A part de l'alliberament del seu Reserva i dos gots, i l'addició d'una visita inoportuna, tot semblava estar com Fen ho havia deixat. Dogder, malgrat la seva aparença calmada, s'estava movent acuradament i mantenint les seves mans sobre la taula. Òbviament, ja havia estat abans en la mira d'algú.

Dogder va lliscar el got fins a la vora de la taula, però Fen no el va agafar.

-Has trobat una manera realment perillosa de captar l'atenció d'una persona.

L’estafadora va arronsar les espatlles i va prendre un glop de brandy.

-És eficaç i no ha provat ser fatal.

-Encara -va advertir-la Fen, recolzant una espatlla contra la mampara, el blàster descansant al seu costat.

-Desitjava agrair-t’ho per lliurar-me’n d'aquest embolic -va dir Dogder finalment.

-Només m'interessen les disculpes que vénen amb una compensació adherida a elles -va replicar Fen...

-M'agradaria reparar-t’ho... -Va començar Dogder.

Fen la va interrompre.

-Sis-cents ho cobriran.

Dogder va arrufar el seu rostre.

- Com calcules això?

-Tres-cents cinquanta a l’Ancher pels danys. Altres cinquanta per cobrir el compte d'algú al bar.

- I els últims dos-cents? -Va preguntar Dogder.

Va assenyalar una butxaca en el seu abric i Fen va assentir.

-La resta és pel meu dolor i sofriment.

Dogder va extreure lentament un grapat de crèdits i va començar a comptar-los sobre la taula.

-Segons la llei socorroana, al damnificat no li correspon cap indemnització pel dolor i els danys soferts.

-Això no és problema -li va assegurar Fen -. Només t’arrossegaré al sistema més proper en què correspongui.

La petita estafadora va elevar la mirada de la pila en front d'ella i va arquejar una cella perfectament dibuixada.

- O em mates i prens tot el que tinc? -Va respondre suaument.

Fen va assentir amb el cap. Per què insistia aquesta dona a proveir suggestions útils per a la seva pròpia mort?

Dogder tornar als seus càlculs, deixant-lo en quatre-cents. Va lliscar els crèdits, deixant-los al costat de la beguda intacta de Fen a la vora de la taula.

-No hi ha millor ocasió que aquesta per pagar la resta i sortir de la meva nau -li va dir Fen.

-Ah, seu, Fen -va dir Dogder -. Estàs arruïnant la meva beguda aquí dreta, mirant-me enfadada.

-És la meva beguda -li va recordar Fen.

-Kas tulisha abia al port -va murmurar l’entabanadora fent un cop d'ull als crèdits que encara sostenia. Va arrufar les celles, veient una cosa que la va disgustar.

- Perdó? -Va quequejar Fen, encara que coneixia molt bé el vell proverbi corellià.
Dogder va alçar la vista, una expressió curiosa va creuar la seva cara.

-El caos obre la porta a l'oportunitat -va repetir en bàsic -. Hauria pensat que coneixies la frase.

-La conec -li va assegurar Fen -. Només em sorprèn que tu també la coneguis.

- Quina mena de provinciana creus que sóc? -Va riure Dogder. Va buscar en una butxaca, tornant els crèdits, i va treure una llima d'ungles. Va tornar la seva atenció a una ungla que aparentment la tenia preocupada.

-El meu punt és que amb el caos de la mort d’en Jabba i la victòria rebel, les oportunitats estan sorgint fins i tot mentre nosaltres... -Va fer una pausa deliberada abans de corregir-... fins i tot mentre jo bec.

Fen va fer cas omís de l'òbvia invitació, però estava interessada d’escoltar el que l’estafadora havia de dir, per haver-se pres tantes molèsties. Va enfundar el seu blàster com una invitació per animar la Dodger a parlar. Va funcionar.

-Éssers llestos, aquells amb visió, estan començant a buscar aquestes oportunitats - va continuar Dogder.

- Com aprofitar l'oportunitat de pagar-me abans que prengui tot el que tinguis del teu cos destrossat i sagnant?

- Precisament, Fen! -Dogder va tenir el desvergonyiment d'aixecar el got -. Puc pagar-te cent...

-Em deus dos-cents, i altres vint-i-cinc si segueixes bevent meu corellià.

Dogder va agitar la seva llima impacientment.

-Te’n pagaré el que tinc, o pots aprofitar l'oportunitat i veure si tinc alguna cosa molt més valuosa per a tu.

- Com què?

-El valor depèn de la necessitat. Què necessites?

-Pau, harmonia interior, i una ampolla plena de Reserva -li va dir Fen, assenyalant l'ampolla mig buida.

-Els tres es poden adquirir fàcilment, llavors.

- Això és cert? -Es va burlar Fen.

-Pau i harmonia interior segueixen al consum d'una ampolla plena de Reserva -li va assegurar Dogder lleugerament.

-No -va corregir Fen, reprimint un somriure -. El que segueix al consum d'una ampolla plena de Reserva es diu ressaca.

Dogder va assentir amb el cap lleugerament, reconeixent el punt.

-Així que, a part de pau interior, harmonia, i una Reserva, què necessites?

Fen li va donar un cop d'ull a l’estafadora, mossegant-se el llavi inferior. Dogder estava mostrant alguns talents inesperats. Potser... abans que pogués pensar-ho massa, Fen va esmunyir-se en el seu seient.

-De fet -Fen va vacil·lar, buscant les paraules -, estic buscant una propietat de vacances.

- Una propietat de vacances? -Va preguntar Dogder suaument.

Fen va assentir amb el cap.

Dogder va abaixar la mirada i va començar a treballar suaument en una altra ungla.

- Quins són els teus requisits?

Fen va posar el so d'un encongiment d'espatlles en les seves paraules, desitjant veure com Dodger jugaria en això.

-El més habitual. No massa fora del camí. Civilitzat.

- Com de gran? -Dogder va preguntar suaument.

-Força petit ara, però amb possibilitat d'expansió. -Pensant en els detalls d’en Karrde, Fen va afegir - Molta expansió.

-Si el palau d’en Jabba fos un u, i un refugi bothà un deu, quina seria la teva casa ideal de vacances?

Era una manera perspicaç de descriure els paràmetres de reserva i seguretat. Dogder comprenia exactament què estava buscant Fen per Karrde.

-Un dotze -va dir Fen.

Dogder va prendre un glop minúscul de la seva beguda.

-Fins ara, has descrit una dotzena de llocs que poden servir. Pots donar-me alguna cosa més específica?

Fen volia que Dogder fes la feina aquí.

- Com què?

Un dels dringants braçalets de Dogder va ressonar contra la taula de joc mentre ella tornava a la seva llima d'ungles. Fen havia arribat a la conclusió que la dona no estava bevent en realitat i tampoc s'estava arreglant les ungles.

-Aquells que estem en la línia de treball d’en Jabba hem d'aprendre una lliçó de la seva mort si no volem acabar de la mateixa manera. -Dogder va parlar tan secament que Karrde podria haver-li ensenyat el to -. Al meu entendre, un contrabandista llest hauria d'estar buscant una casa de vacances lluny dels Jedi.

Ara, era el torn de Fen de farols. Li va prendre un cert esforç. No podia imaginar-se com ho havia descobert Dogder, però l’estafadora era mereixedora de fins i tot més consideració de la qual Fen li havia estat atorgant.

- Qui ha dit res sobre els Jedi?

Ghitsa Dogder va arrufar els seus llavis. Girant-se en el seu seient, va deixar caure la llima d'ungles a la butxaca.

-Ja he tingut aquesta conversa amb éssers que tenen una manca de visió similar. Gràcies per la beguda. -La seva veu va sonar entretallada -. Buscaré la sortida.

Fen la va observar marxar, sense creure’s del tot que la informació que necessitava pogués caure del cel només així. Segons l'experiència de Fen, l'únic que queia del cel eren coses que no volies que et colpegessin.

Asteroides i guano van venir a la seva ment immediatament. Tot i això, si hagués tan sols una possibilitat... Fen es va posar dreta precipitadament i va córrer a l'escotilla abans que pogués reconsiderar-lo. Per quan va arribar a la porta de la nau, Dodger tenia un peu a la rampa i un altre a la plataforma d'aterratge.

- Espera! -Va cridar Fen des de la part superior de la rampa.

L’estafadora es va donar la volta lentament.

-Podria estar interessada en un lloc com aquest -va dir Fen -. Tens qualsevol comentari?

-Podria tenir-lo, o conèixer en algú que el tingui -va concedir Dogder, tornant els seus passos sobre la rampa.

- Conec en aquesta persona? -Fen sabia que el seu to ansiós contradeia la forma en què es recolzava despreocupadament a la vora de l'escotilla.

Dogder va fer un so que podria haver estat un esbufec ​​de desdeny.

-Difícilment vaig a dir-t'ho, Fen.

-Potser m'ho diràs a mi.

A la primera paraula, Fen va buscar el seu blàster, però sabia que ja era massa tard.

Gecee va aparèixer darrere d'una barra transversal d'aterratge, apuntant un pesat blàster al seu ventre. El que li faltava al gran en cervell, el compensava amb bona punteria.

Mantenint un ull en Dogder, i dos ulls i el seu blàster sobre Fen, Gecee va caminar a poc a poc cap a la part inferior de la rampa.

-Deixa el BlasTech, Nabon -va ordenar.

Fen va considerar mentalment les seves opcions. Gecee estava massa lluny per a saltar-hi. Ella estava dreta sobre la rampa, sota una llum de posició, i en un lloc elevat, oferint a Gecee un blanc bonic i brillant. En altres paraules, li faltava més d'una carta per fer sàbacc. Fen va recolzar el seu blàster suaument sobre la rampa.

-Tira’l cap a un costat -va dir Gecee.

Donar-li una puntada de peu al seu blaster? Estava boig? No, es va corregir Fen. El gran estava, com diria Karrde, negociant des d'una posició d'influència.

GECE va començar a pujar la rampa cautelosament. Apropant-se amb cura a la dreta de Dogder, va agafar el colze de l’estafadora amb la seva mà esquerra. El blàster en la seva dreta mai va vacil·lar. Fen es va encongir, sabent com podria fer mal aquest tipus d'agafada, però Dogder no va semblar adonar-se’n si més no.

Dogder simplement va mirar enutjada els dits que sostenien el seu braç.

-Estàs arrugant el meu vestit.

Ell va esbufegar desdenyosament i va tirar cap endavant. Gecee va semblar tan sorprès com Fen quan les sabates de taló alt de Dogder es van aturar a la rampa. L’estafadora es va desplomar i Gecee va forcejar amb ella per evitar que tots dos caiguessin. Abans que ell pogués incorporar-los, Dodger va assotar amb una mà i va tirar de l'orella d’en Gecee.

Amb un gemec estrangulat, el gran es va desplomar com un droide astromecànic ionitzat...

Fen va saltar cap endavant, empassant-se el seu pànic momentani.

-No el vas a matar, oi? -Va exclamar, agenollant-se al costat del gran.

- A Socorro? -Es va burlar Dogder. Es va ajupir al costat de Fen -. No tinc desitjos de morir ni de posar un botí sobre el meu propi cap matant un contrabandista, per estúpid que sigui.

Gecee estava fora com una estrella morta, però encara respirava.

- Què vas a fer? -Va preguntar Fen.

-L'equivalent gran d'un cargolament a les banyes d'un gotal -va explicar Dodger.

Era un truc interessant de recordar.

-Si això no hagués funcionat, m'hauria disparat -va creure important esmentar Fen.

Dogder va arronsar les espatlles i juntes van fer rodar en Gecee a la vora de la rampa.

-Va funcionar, i si no ho hagués fet, hauries saltat de la rampa abans que ell comencés a disparar.

-La pròxima vegada, jo decideixo qualsevol cosa que involucri un tiroteig.

El soroll sord del gran colpejant va subratllar el comentari de Fen.

-Gecee, estàs allà?

La veu incorpòria crepità en l'aire de la nit. Fen va trobar la mirada de Dogder i va veure el mateix sentiment reflectit allà.

Fen es va llançar a terra, però abans pogués desactivar el comunicador d’en Gecee va escoltar el temut enrenou de les barredores que s'acostaven. Arrabassant el seu blàster, Fen es va capbussar sota la rampa. Una respiració després, les barredores van arribar rugint, escampant sorra per tota la plataforma d'aterratge.

Fen podia sentir retrunyir dels repulsors de les barredores ressonant a través de les seves botes. Va arriscar una mirada des de darrere de la rampa. El foc blau de blàster passant sobre el seu cap va confirmar que la colla no havia passat de visita per a cafè i bescuits.

Fen va albirar tres barredores, dues d'un sol seient, ambdós conductors armats, i una de doble seient, amb un home enrere portant un gran blàster de repetició.

Fen sabia que els conductors s'estaven cridant però no podia escoltar el seu pla per sobre del rugit de les barredores. L’agut xiscle d'uns turbopropulsors Mobquet va ser el seu únic avís. La doble seient va fer una virolla a uns pocs metres de la seva rampa protectora. L’artiller va disparar salvatgement, i la sorra va volar per tot arreu al seu voltant. Més trets van anar a parar a la rampa.

Ella no volia matar gàngsters per una baralla de bar, però aquest blàster de repetició era gairebé suficient per fer que Fen lamentés les seves bones maneres. Tot i així, Fen no volia una marca de mort socorroana més que Dogder.

Dogder.

On s'havia anat? Fen va retrocedir mentalment. L’estafadora s'havia precipitat dins de la nau en el moment en què havien escoltat les barredores. Dogder no anava a usar els canons de la Dama per donar-li a les barredores, però per què no havia disparat prou per cobrir la retirada de Fen dins de la nau? Per què Dogder estava deixant a Fen enfrontar-se a una colla de barredores amb res més que la seva alegre personalitat i un BlasTech col·locat en atordir?

El rugit dels convertidors de la Dama encenent-se va contestar aquesta pregunta.

Maledicció! Aquesta estafadora no em robarà la nau!

Tot el que necessitava eren uns segons fora de perill. Fent un cop d'ull al seu voltant, Fen va buscar una distracció. Els seus ulls es van posar en el nòdul de cable de remolc embotit al costat de la nau, just al costat de la rampa. Els vaixells de càrrega usaven el poderós magneto i l'annex de cable per tirar de barcasses de càrrega.

Fen va agafar un grapat de sorra i el va llançar més enllà de la rampa. Raigs làser van carbonitzar el terra i van xocar contra la nau que vibrava. Prenent una roca, Fen va destrossar la coberta del nòdul i la va reactivar amb un cop l'energia.

El tro explosiu va travessar el rugit de les barredores. El cable de remolc va sortir disparat de la nau a una velocitat assassina. Fen es va girar per mirar però no va ser prou ràpida per veure el ganxo magnètic del cable estavellar-se en l’objecte de duracer més proper: la barredora de doble seient. Va escoltar un xiscle metàl·lic i un altre xoc quan una segona barredora va quedar atrapada en el cable de remolc estès entre la Dama i la doble seient.

Aquest moment de caos era tot el que Fen necessitava. Va sortir rodant de sota de la rampa, es va llançar dins de la nau, i va aixafar la seva mà contra el tauler de control.

L’escotilla es va tancar amb un espetec.

Fen va escapar pel passadís i es va dirigir cap a endavant. Expulsaria la Dogder de la cabina de pilot i la llançaria per l'avantcambra de compressió després. Ara, era temps de sortir d'allà. Va irrompre a la cabina de pilot i el crit enfadat va morir en els seus llavis.

La cadira del pilot estava buida.

- Vas a quedar-te aquí tot el dia? -Va cridar una veu clara des del seient del copilot.

Fen es va tornar cap a ella, bocabadada. L’entabanadora estava segurament amarrada al seu seient, llimant-se una ungla. Abans que Fen pogués respondre, la nau va tremolar lleugerament. La Dama podia suportar simple foc de blàster, però Fen no anava a quedar-se esperant que apareguessin les armes més grans. Va saltar en el seu propi seient i va encendre els propulsors.

- Per què no em vas cobrir amb els canons? -Va exigir Fen, dirigint-li a la Dodger una mirada àcida.

Dodger va arronsar les espatlles, sense alçar la vista de les ungles.

-Vas dir que tu prendries totes les decisions que involucressin tiroteig.

Abans que Fen pogués balbucejar una rèplica indignada, la nau es va sacsejar una altra vegada.

-Petites plagues persistents -va jurar entre dents mentre encenia amb cura els repulsors.

La colla es va dispersar i Fen va deixar anar el cable de remolc. Alliberada de les barredores penjants, la Dama va pujar elegantment.

Fen oprimir l'interruptor del comunicador just a temps per escoltar el control de vol preguntant:

- Què galàxies estàs fent, Fen?

Fen va somriure. Ella i Shindo es coneixien feia temps i el controlador socorroà segurament li donaria una mà.

-Vaig molestar en Gecee i els seus amics, així que he decidit fotre el camp abans que facin algunes ratllades a la pintura nova de la Dama.

-Ets una veritable diplomàtica, Fen.

-Sí, Shindo, sóc tota una Organa -va esbufegar Fen.

-Queda't aquí. Deixa’m veure si puc fer malabars amb algunes naus i treure't d'aquí abans que aquest gran boig s’enlairi amb la seva pròpia nau.

-T'ho agrairia. -Fen va posar el comunicador en espera i es va disposar a esperar.

Dodger continuava llimant-se les ungles calmosament, aparentment satisfeta d'esperar que Fen parlés.

-Aves mai va ser el teu blanc, oi? -Va preguntar Fen finalment.

-No, no ho era -va respondre Dogder, arrufant les celles davant el seu treball manual.

Fen va passar una mà per la seva boca, sense agradar-li la resposta o la insinuació de qui havia estat el blanc de Dogder, però tenia sentit. Dogder l'havia estat seguint almenys des de Sullust buscant una oportunitat per fer-li la seva oferta.

- Per què em vas abordar pel que fa en aquesta propietat?

-Per mostrar-te la meva gratitud i compensar-te -va suggerir Dogder.

Fen va riure sorollosament.

-Sí, és clar. I la rebel·lió guanyarà a l’...

Es va ofegar amb les paraules, mentre l’enormitat del fet la colpejava una altra vegada.

-El meu client mitjà no té la visió de veure que, considerant els recents esdeveniments, noves precaucions seran necessàries -va dir Dodger eventualment, tornant la llima a la seva butxaca. Era estrany que un operador d'estar per casa com Dodger i un contrabandista ambiciós com Karrde estiguessin preocupats pel mateix.

Potser estava tractant de convèncer a si mateixa, però Fen va repetir el que li havia dit a Karrde.

-L’Skywalker és només un Jedi.

-Un Jedi que va vèncer a l'Emperador, Darth Vader, Boba Fett, i una organització delictiva que es va mantenir per segles. Imagina el que molts d'ells podrien fer.

Dogder va sospirar i va mirar fixament els estels socorroans.

-Els Jedi protegeixen la galàxia de persones com nosaltres. Sabia que no podia ser l'única que està preocupada.

-Així que, vas venir a mi pensant que podria tenir clients que tinguessin més visió que el teu?

-Vaig fer les meves tasques -va respondre Dodger, amb una mica d'orgull -. Sé que el tens.

Algú com Dogder no es prendria tot aquest treball si no pensés que hi havia un gran premi darrere d'això. Un premi molt gran. Fen va donar un cop d'ull a les coordenades que Dogder ja tenia programades a l'ordinador de navegació.

- Així que què hi ha a Corèllia?

Els ulls de Dogder es van entretancar.

-La informació costa diners, Fen.

-Encara ets al forat i et falta una carta, Dodger -va replicar Fen -. Abans d'anar enlloc, vull saber per què hi anem.

-Un vell contrabandista -va concedir Dogder finalment.

-Totes les pistes comencen allà -es va burlar Fen -. Digues-me alguna cosa que no sàpiga.

-Un vell contrabandista -Dodger va vacil·lar, i després va acabar -, i la seva mascota.

- Mascota? -Va repetir Fen, de sobte reconsiderant l'alternativa de l'avantcambra de compressió, però Dogder va assentir amb el cap molt seriosament.

-El pilot em va explicar sobre un petit rosegador anomenat ysalamiri.

-Ys-a-Ia què?

-Ysalamiri. Són estúpids i pudents, i l'únic per al que serveixen és per a repel·lir Jedis.

Fen va esbufegar una altra vegada amb disgustada incredulitat.

-Em costa molt d’imaginar que un rosegador pugui parar una cosa que Boba Fett i Darth Vader no van poder.

Curiosament, Dogder no va reaccionar en això. Només va assentir.

-A mi també. Però el meu contacte realment ho creia. I era prou vell com per a recordar els dies quan necessitàvem repel·lir als Jedi. -Ella va estendre la seva perfecta manicura sobre a la consola -. Tinc algunes altres pistes, però si tens un client buscant una possible base a prova de Jedi, necessitem trobar d'on vénen els ysalamiri abans que algú més ho faci.

El comunicador va tornar a la vida.

-Està bé, Fen -va anunciar el controlador de vol -. Pots sortir després de l’Interceptor Avispó. I Gecee s'haurà d'enfrontar a una inspecció de la duana.

Fen va somriure i va tornar a accionar l'interruptor.

-Et dec una.

-Ja coneixes la meva compensació preferida -va respondre Shindo afectuosament.

-La pròxima vegada hi haurà una caixa de Rum txadià en el meu celler només per a tu -va prometre Fen -. Gràcies una altra vegada, Shindo.

-Cels clars, Fen.

El canal es va tancar, deixant la cabina del pilot sumida en un silenci incòmode. Fen va comptar mentalment les seves cartes una altra vegada i va fer la seva oferta.

-Després de les despeses de vol, si la teva informació és correcta podem dividir la comissió 70-30.

Dogder va somriure intensament.

- Que generós de la teva part!

-Jo rebo els setanta -va corregir Fen, assenyalant el seu pit amb el polze per emfatitzar el punt.

Dogder va arrufar les celles.

-Això no sembla just. Després de tot, és la meva pista.

-I si no t'agrada, la càpsula d'escapament està enrere -va somriure Fen -. I és un tracte només per aquesta vegada. Tan bon punt acabem, et deixo al port espacial més proper.

Dogder va arrufar el seu front i va estrènyer els llavis. Va fer tota una escena de consideració, però no tenia moltes alternatives. Ambdues ho sabien.

Fen va observar l’Avispó encendre’s i desaparèixer en el buit. Era ara o mai.

-Seixanta-quaranta -va dir Fen -. És la meva proposta final.

-Tracte fet -va concedir Dodger finalment, estenent una mà amb el palmell cap amunt.

Fen va xocar la seva. Segellat el seu pacte, Fen va tirar de la palanca cap enrere i la Dama Estel·lar les va llançar a l’hiperespai.

FI