Hereu de l’Imperi (XIX)

Anterior

19

Va despertar a poc a poc, per etapes, només conscient que jeia d'esquena i se sentia fatal.

Lentament i gradualment, la boira va començar a concretar-se en sensacions més localitzades. L'aire era calent i humit, una lleugera i canviant brisa transportava diversos olors desconeguts. La superfície que tenia sota mostrava l'aspecte ferm / suau d'un llit, la sensació general de la seva pell i boca donava a entendre que havia dormit durant diversos dies.

Les implicacions d'aquelles idees van trigar un altre minut en travessar la boira mental que obturava seu cervell. Més d'una o dues hores sobrepassava les capacitats de qualsevol arma atordidora que ell coneixia. Estava clar que, després de ser abatut, l'havien drogat.

Va somriure per a si. Karrde devia esperar que es mantingués incapacitat durant més temps, i Karrde s'anava a portar una sorpresa. Va obligar a la seva ment a concentrar-se, va emprar la tècnica Jedi per eliminar verins, i va esperar que la boira es dissipés.

Va trigar una estona a adonar-se que no passava res.

En algun moment, havia tornat a adormir-se, i quan es va despertar la seva ment estava lúcida del tot. Va parpellejar, quan la llum del sol li va donar a la cara, va obrir els ulls i va aixecar el cap.

Jeia al llit, vestit encara amb el vestit de vol, en una petita habitació, però còmodament moblada. Davant seu hi havia una finestra oberta, per on es colava la brisa perfumada que ja havia notat. Per la finestra va albirar el límit d'un bosc, a uns cinquanta metres de distància, sobre el qual surava un sol ataronjat, amb matisos groguencs, tot i que no va saber dir si sortia o es posava. Els mobles de l'habitació no recordaven en res als d'una cel·la.

- Ja t'has despertat? -Va preguntar la veu d'una dona, al seu costat.

Luke, sobresaltat, va tornar el cap cap a la veu. La seva primera idea va ser que no havia sentit la seva presència, la segona, que es tractava d'un pensament ridícul, i que la veu devia sorgir d'un intercomunicador o un altaveu.

Quan va acabar de moure el cap, va descobrir que la seva primera idea havia estat la correcta.

Estava asseguda en una cadira de respatller alt, amb les mans recolzades sobre els braços del moble, en una postura que li va resultar estranyament familiar. Una dona esvelta, de la mateixa edat que Luke, llustrós cabell vermell daurat i brillants ulls verds. Tenia les cames creuades. Un desintegrador compacte, d'aspecte mortífer, descansava sobre la falda.

Un autèntic ésser humà..., però, per impossible que semblés, no la sentia.

La confusió se li deuria transparentar a la cara.

-No t'equivoques -va dir la dona, i li va dedicar un somriure. No va ser un somriure cordial, ni tan sols educat, sinó una barreja d'amargor i malèvola diversió -. Benvingut al món dels simples mortals.

I amb una nova descàrrega d'adrenalina, Luke es va adonar que l'estrany vel mental no només es limitava a ella. No sentia res. Ni a la gent, ni als androides, ni al bosc que s'estenia a l'altre costat de la finestra.

Era com si s'hagués quedat cec.

-No t'agrada, oi? -Es va burlar la dona -. És dur perdre de sobte el que et convertia en un ésser especial, no?

Luke va passar les cames per sobre del llit, lentament i cautelosament, i es va incorporar. Va concedir tot el temps possible al seu cos perquè s'acostumés a moure’s de nou. La dona el va contemplar i la seva mà dreta es va posar sobre el desintegrador.

-Si el propòsit de tota aquesta activitat és impressionar-me amb els teus notables poders de recuperació, no cal que et molestis.

-Res tan tortuós -va advertir Luke, respirant amb força -. El propòsit de tota aquesta activitat és posar-me dret. -La va mirar directament als ulls, i es va preguntar si la seva mirada l’afectaria -. No m'ho diguis; deixa que ho endevini. Ets Mara Jade.

-Això tampoc m'impressiona -va replicar ella amb fredor -. Karrde ja m'ha dit que et va esmentar el meu nom.

Luke va assentir.

-També em va dir que tu havies localitzat el meu caça. Moltes gràcies.

Els ulls de la jove van brillar.

-Estalvia't la teva gratitud -va bordar -. Pel que a mi concerneix, l'únic dubte que em queda és si et lliurem als imperials o et matem nosaltres.

Es va incorporar de sobte, amb el desintegrador preparat.

-A peu dret. Karrde et vol veure.

Luke es va aixecar amb cautela i, mentre ho feia, va reparar per primera vegada en què Mara s’havia cenyit al seu cinturó l'espasa de llum. Era una Jedi? Ho prou poderosa per anul·lar les capacitats d’en Luke?

-No considero atractiva cap de les dues opcions -va contestar.

-No hi ha més.

Mara va avançar mig pas i es va acostar prou perquè Luke pogués tocar-la si estenia el braç. Va aixecar el desintegrador i el va apuntar a la seva cara.

-Intenta escapar, i et mataré a l'acte.

Es van quedar immòbils un llarg moment. L'odi va centellejar de nou en aquells ulls, però Luke va distingir una mica més, a part de la còlera. Una cosa similar a un profund i inalterat dolor.

Va romandre immòbil. Gairebé a contracor, la dona va baixar el desintegrador.

-Mou-te. Karrde t'espera.

L'habitació d’en Luke estava al final d'un llarg passadís, flanquejat per portes idèntiques, disposades a intervals regulars. Una mena de caserna, va decidir, mentre sortien i travessaven un clar cobert d'herba i es dirigien a un edifici gran, de sostre alt. Diversos edificis més s'agrupaven al voltant d'aquest últim, incloent-hi altra caserna, un grapat de magatzems i un hangar. Al voltant d'aquest hi havia una dotzena d'astronaus, dos creuers com el Salvatge Karrde i diversos vehicles de menor grandària, alguns ocults al bosc, que envoltava el conjunt d'edificacions per tot arreu. Darrere d'un creuer va distingir el morro del seu caça. Se li va acudir preguntar a Mara què n’era d’R2, però va decidir reservar la pregunta per Karrde.

Van arribar a l'edifici central i Mara es va avançar per activar la placa sensora col·locada al costat de la porta.

-És al gran saló -va dir, quan el panell va lliscar a un costat -. Segueix recte.

Es van internar en un llarg passadís i van passar davant d'un menjador de grans dimensions i una sala d'esbarjo. Una porta situada al final del passadís es va obrir quan es van acostar. Mara el va convidar a entrar...

I va penetrar en una escena sorgida de les antigues llegendes.

Luke va romandre un moment immòbil al llindar, sorprès. La sala era gran i espaiosa, de sostre transparent, solcat per una teranyina de bigues llaurades. Les parets estaven fetes de fusta marró fosc, i una intensa llum blava es colava pels intersticis. Comptava amb altres luxes dispersos a l'atzar: una petita escultura en una banda, un artefacte alienígena irreconeixible en un altre. Butaques, sofàs i amplis coixins estaven disposats en cercles ben separats, aptes per a la conversa, i proporcionaven a l'estada un aire relaxat, gairebé informal.

Però tot això era secundari, perquè tota l'atenció de Luke estava concentrada en l'arbre que s'alçava al centre de la sala. No era un arbre petit, com els que vorejaven un dels vestíbuls del palau imperial, sinó enorme, d'un metre de diàmetre a la base, i s'elevava des d'una zona de terra fins a travessar el sostre transparent i desaparèixer per dalt. Gruixudes branques que brollaven a uns dos metres de terra s'estenien al llarg i ample de la sala; algunes gairebé tocaven les parets, com braços estesos per abastar tot el que hi havia a la vista.

-Ah, Skywalker -va dir una veu davant seu.

Luke va abaixar la vista amb un esforç i va veure Karrde, assegut en una butaca disposada a la base de l'arbre. A cada costat hi havia un quadrúpede ajupit. Els seus musells, vagament canins, apuntaven en direcció d’en Luke.

-Vingui a reunir-se amb mi.

Luke va empassar saliva i va caminar cap a ell. Recordava històries de la seva infància, referents a fortaleses on en el centre creixien arbres. Històries aterridores, plenes de perills, angoixes i por.

I en cada història, la fortalesa albergava el mal.

-Benvingut a la terra dels vius -va dir Karrde, quan Luke es va acostar. Va agafar un gerro de plata de la tauleta situada al seu costat i va servir un líquid vermellós en un parell de copes -. M'he de disculpar per haver-lo mantingut adormit tant de temps, però comprendrà sens dubte els problemes que causa mantenir quiet a un Jedi en el seu tancament.

-És clar -va contestar Luke, la seva atenció fixa en els animals que flanquejaven la butaca de Karrde. Seguien mirant-lo amb molest interès -. És clar que, si m'ho hagués demanat amb educació hauria accedit de bon grat.

Un lleu somriure va passejar pels llavis de Karrde.

-Potser sí, i potser no. -Va indicar la butaca situada davant seu -. Segui, si us plau.

Luke va avançar, però un dels animals es va alçar una mica sobre les seves potes del darrere, i va emetre un estrany ronc.

-Tranquil, Sturm -el va renyar Karrde, mirant l'animal -. Aquest home és el nostre convidat.

L'animal va seguir contemplant fixament en Luke, sense fer-li el menor cas.

-Em sembla que no se’l creu -va insinuar amb cautela Luke.

El segon animal va emetre un altre ronc.

-Potser no. -Karrde va agafar als animals pel collaret i va passejar la vista per la sala -. ¡Xip! -Va cridar, en direcció a tres homes que conversaven en un dels cercles disposats a aquest efecte -. Vols emportar-te'ls, si us plau?

-És clar. -Un home d'edat madura, amb els cabells tallats estil froffli, es va aixecar -. Anem, amiguets -va grunyir. Va agafar els animals pels collarets i se'ls va endur -. Anem a fer una passejada, eh?

-Li prego em disculpi, Skywalker -va dir Karrde, amb les celles lleument arrufades -. Solen portar-se millor amb els nostres convidats. Segui, si us plau.

Luke es va acomodar i va acceptar la copa que Karrde li oferia. Mara va passar al costat de la seva butaca i es va quedar dreta al costat del seu cap. Luke va observar que havia guardat el desintegrador en una funda subjecta al seu canell esquerre, gairebé tan accessible com si ho sostingués a la mà.

-És una cosa estimulant -va comentar Karrde, indicant amb un capcineig la copa de Luke -. L'ajudarà a aclarir-se.

Va prendre un glop de la seva copa i la va deixar sobre la tauleta.

Luke va beure una mica. Tenia bon gust, i en qualsevol cas, si Karrde volia drogar-lo, no utilitzaria un subterfugi tan infantil.

- Li faria res dir-me on és el meu androide?

-Oh, es troba en perfecte estat –el va tranquil·litzar Karrde -. Està en un lloc segur, en un cobert de maquinària.

-M'agradaria veure’l, si és possible.

-No crec que hi hagi cap problema, però més tard. -Karrde es va reclinar en el seu seient i fines arrugues van aparèixer en el seu front -. Potser després d'haver decidit què farem exactament amb vostè.

Luke va mirar a Mara.

-La seva ajudant va esmentar les possibilitats. Potser jo podria afegir una altra a la llista.

- Enviar-te de tornada a casa? -Va suggerir Karrde.

-Amb la deguda compensació, és clar -li va assegurar Luke -. El doble del que ofereix l'Imperi, diguem.

-És vostè molt generós amb els diners dels altres -va dir amb sequedat Karrde -. El problema, per desgràcia, no és econòmic, sinó polític. Les nostres operacions tenen lloc dins l'espai de l'Imperi, i també de la República. Si l'Imperi descobrís que li hem tornat a la República, es disgustaria moltíssim amb nosaltres.

-El mateix si em lliura a l'Imperi -va assenyalar en Luke.

-És veritat, però tenint en compte els danys soferts per l'antena subespacial del seu caça, és presumible que la República no tingui ni idea del seu parador. L'Imperi sí, per desgràcia.

-I no és el que podrien oferir -va intervenir Mara -, sinó el que han ofert: trenta mil.

Luke es va humitejar els llavis.

-No tenia idea que fos tan valuós.

-Vostè podria ser la diferència entre la solvència i la ruïna per a qualsevol empresari marginal -va explicar Karrde -. Actualment, hi haurà dotzenes de naus escampades per l'espai, que s'han oblidat de cites i compromisos previs per donar-li caça. -Va somriure -. Empresaris que no han dedicat ni un moment a pensar en com retindrien a un Jedi si l’atrapessin.

-El seu mètode sembla funcionar de primera -va contestar Luke -. Suposo que no em voldrà dir com ho ha aconseguit.

Karrde va tornar a somriure.

-Secrets de tal magnitud valen molts diners. Té algun secret del mateix valor per negociar?

-Probablement no, però li repeteixo que la Nova República estaria disposada a pagar-li el que demanés.

Karrde va xarrupar la seva beguda i va mirar en Luke per sobre de la copa, amb aire pensatiu.

-Li proposo un tracte -va dir, mentre tornava a deixar la copa sobre la tauleta -. Vostè em diu per què l'Imperi s'ha interessat tan de sobte per vostè, i jo li revelo per què no funcionen els seus poders Jedi.

- Per què no li pregunta directament als imperials?

Karrde va somriure.

-No, gràcies. No vull que es facin preguntes sobre el meu sobtat interès, sobretot després que deixéssim de costat compromisos previs, quan van sol·licitar que el capturéssim.

Luke va arrufar les celles.

- No anaven vostès en la meva recerca?

-No. -Karrde va torçar els llavis -. Una d'aquestes petites ironies que fan la vida tan interessant. Tornàvem de recollir un carregament, quan Mara ens va treure de l'hiperespai, guiada per un impuls, per efectuar una lectura d'instruments.

Luke va estudiar l'expressió impenetrable de Mara.

-Quina afortunada casualitat -va dir.

-Potser -va reconèixer Karrde -. El resultat va ser ficar-nos de cap al mig de la situació que jo esperava evitar.

Luke va estendre les mans, amb els palmells aixecats.

-Doncs deixeu-me marxar i fingeixi que res d'això ha succeït. Li dono la meva paraula que guardaré el secret.

-L’Imperi acabaria per descobrir-ho. -Karrde va moure el cap -. El seu nou comandant posseeix una enorme habilitat per a relacionar diverses informacions. No, crec que la seva única esperança és arribar a una solució de compromís. Una manera de deixar-lo marxar, alhora que proporcionem a l'Imperi el que desitja. -Va decantar el cap -. La qual cosa ens condueix de nou a la meva primera pregunta.

-I a la primera resposta. No sé què vol de mi l'Imperi. -Va vacil·lar, però Leia ja estaria fora de perill de l'Imperi a hores d'ara -. No obstant això, puc dir-li que no només em busquen a mi. Han intentat en dues ocasions apoderar-se de la meva germana Leia.

- Han tractat d'assassinar-la?

Luke va reflexionar.

-No crec. La que jo vaig presenciar feia olor més a segrest.

-Interessant -va murmurar Karrde, ajustant els ulls -. Leia Organa Solo. Que s'està preparant per ser Jedi, com el seu germà. Això podria explicar... certes accions recents de l'Imperi.

Luke va esperar, però al cap d'un moment va comprendre que Karrde no anava a donar més explicacions.

-Ha parlat d'un compromís -va recordar al seu interlocutor.

Karrde va semblar tornar a la realitat.

-Sí, en efecte -va respondre -. Se m'ha ocorregut que l'Imperi podria estar interessat en la posició privilegiada que ocupa vostè a la Nova República, que potser desitgin informació sobre els projectes del Consell Provisional. En aquest cas, podríem arribar al compromís de deixar-lo en llibertat, i lliurar el seu androide R2 als imperials perquè l’interroguin.

A Luke se li va fer un nus a l'estómac.

-No els serviria de res -va dir, amb la major indiferència possible. La idea que R2 fos venut com esclau a l'Imperi... -. R2 no ha assistit mai a cap reunió del Consell.

-Però posseeix grans coneixements sobre la seva personalitat -va assenyalar Karrde -, igual que sobre la seva germana, el seu marit i diversos membres importants de la Nova República. -Va arronsar les espatlles -. És una qüestió discutible, és clar. El fet que s'hagin concentrat en el Jedi i el Jedi potencial de la Nova República vol dir que no busquen només informació. On van tenir lloc aquests dos atacs?

-El primer a Bimmisaari, i el segon a Bpfassh.

Karrde va assentir.

-Tenim un contacte a Bpfassh. Li demanarem que faci alguns esbrinaments sobre els imperials. Fins llavors, em temo que haurà de quedar-se aquí com el nostre hoste.

Semblava un comiat.

-Permeti que deixi ben clara una cosa abans de marxar -va dir Luke -. Independentment del que em passi, o del que li passi a la Leia, l'Imperi està perdut. La Nova República abasta més planetes que l'antic Imperi, i aquest nombre augmenta a cada dia que passa. A la llarga, vencerem, si més no per la força numèrica.

-Tinc entès que això mateix va dir l'emperador en relació amb la seva Rebel·lió -va replicar amb sequedat Karrde -. Aquest és el quid de la qüestió, no? Tot i que l'Imperi es venjarà de mi si no li lliuro, fa l'efecte que la Nova República té totes les de guanyar.

-Només si ell i la seva germana estan lliures per donar suport a Mon Mothma -va declarar amb menyspreu Mara -. Si no...

-Si no, el temps que transcorrerà abans de la fi no està tan clar -va admetre Karrde -. En qualsevol cas, gràcies per concedir-me el seu temps, Skywalker. Espero que no trigarem molt a prendre una decisió.

-Per mi, no tingueu pressa per llevar-me. Valdrà la pena passar uns dies en un planeta tan agradable.

-Ni ho pensi -el va advertir Karrde -. Els meus dos vornskrs tenen un gran nombre de parents al bosc, parents que no han gaudit dels beneficis de la domesticació moderna.

-Entenc -va dir Luke.

De tota manera, si aconseguia escapar del campament de Karrde i eliminar l'estranya interferència que utilitzaven contra ell...

-I no compti amb què les seves habilitats Jedi li van a protegir -va afegir Karrde, gairebé amb llanguiment -. Estarà igual d’indefens al bosc. Potser més. -Va contemplar l'arbre que s'alçava cap al cel -. Al cap i a la fi, hi ha molts més ysalamir allà fora que aquí dins.

- Ysalamir?

Luke va seguir el seu gest i, per primera vegada, va reparar en l'esvelt ésser bru grisaci que penjava d'una branca, sobre el cap de Karrde. - Què és això?

-El motiu que l'obliga a quedar-se on el vam posar -va explicar Karrde -. Segons sembla, tenen l'estranya capacitat de repel·lir la Força, de crear bombolles, com si diguéssim, on la Força no existeix.

-Mai no havia sentit parlar d'ells.

Luke es va preguntar si Karrde deia la veritat. Ni Yoda ni Ben havien esmentat mai l'existència d'éssers semblants.

-Poca gent ho sap -va admetre Karrde -, i la majoria dels que coneixien el secret en temps passats van preferir guardar-lo. Els Jedi de l'Antiga República evitaven el planeta per motius obvis, per això molts grups de contrabandistes van establir les seves bases aquí. Després que els Jedi fossin destruïts per l'emperador, la majoria dels grups van marxar, doncs preferien estar més a prop dels seus mercats potencials. Ara que els Jedi tornen a sorgir -va capcinejar en direcció a Luke -, és possible que alguns tornin, encara que m'atreviria a dir que a la gent en general no li agradaria.

Luke va examinar l'arbre. Ara que ja sabia el que havia de buscar, va veure a diversos ysalamir més, enroscats en les branques.

- Per què creu que els ysalamir, i no una altra cosa, són els responsables de repel·lir la Força?

-En part, per les llegendes locals. En especial, pel fet que vostè es trobi ara parlant amb mi. Com, si no, hauria pogut un home molt nerviós, proveït d'una arma atordidora, esmunyir-se darrere d'un Jedi sense que aquest es donés compte?

Luke va comprendre per fi.

- Portava ysalamir a bord del Salvatge Karrde?

-Correcte. Per pura casualitat, de fet. Bé... -Va aixecar la vista cap a Mara -. Potser no del tot.

Luke va mirar de nou a l’ysalamir suspès sobre el cap de Karrde.

- Quina és l'extensió d'aquesta bombolla?

-De fet, crec que ningú ho sap. La llegenda afirma que un ysalamir projecta bombolles que abasten d'un a deu metres de diàmetre, però quan s'agrupen formen bombolles molt més grans, com si es reforcessin mútuament. Potser accepti l'honor de participar en alguns experiments relacionats amb aquests éssers, abans de marxar.

-Potser, encara que això dependrà de la direcció a què em dirigeixi en aquell moment.

-Això pensava. Bé, imagino que tindrà ganes de canviar-se; fa que viu en aquest vestit de vol diversos dies. Ha portat alguna muda?

-Hi ha un maletí en el compartiment de càrrega del meu caça. Gràcies per portar-lo, a propòsit.

-Procuro no llençar res que algun dia pugui ser útil. Li enviaré les seves coses quant els meus ajudants hagin comprovat que no hi ha armes ocultes o altres aparells entre elles. -Va somriure -. Dubto que un Jedi es prengui semblants molèsties, però prefereixo que es verifiqui. Bona nit, Skywalker.

Mara havia empunyat de nou el seu diminut desintegrador.

-Anem-nos -va dir, movent l'arma.

Luke es va aixecar.

-Permeteu-me que li plantegi una altra opció -va dir a Karrde -. Si decideix fingir que res d'això ha succeït, podria retornar-me, juntament amb R2, al lloc on ens va trobar. M'arriscaré a ser localitzat pels altres cercadors.

- Incloent-hi als imperials?

-Incloent-hi als imperials.

Un lleu somriure es va insinuar en els llavis de Karrde.

-Podria portar-se una sorpresa, però no oblidaré l'opció.

El sol havia desaparegut darrere dels arbres i el cel estava molt més fosc quan Mara el va escortar a través del recinte.

- M'he perdut el sopar? -Va preguntar Luke, mentre caminaven pel passadís cap a la seva habitació.

-Et portaran alguna cosa -va contestar la noia, amb una mena de grunyit.

-Gràcies. -Luke va contenir la respiració -. No sé per què et caic tan malament...

-Tanca el bec -el va interrompre Mara -. No vull ni sentir-te.

Luke va fer una ganyota i va obeir. Van arribar a l'habitació i Mara el va empènyer cap a l'interior.

-La finestra no té pany -va advertir -, però sí una alarma. Intenta sortir, i hi haurà apostes per veure qui t'agafa abans, els vornskrs o jo. -Va somriure burleta -. Però no em creguis al peu de la lletra. Prova-ho.

Luke va mirar a la finestra, i després a Mara.

-Passo, gràcies.

La dona va marxar sense dir res més i va tancar la porta a la seva esquena. Es va sentir el "clic" d'un pany electrònic, i després es va fer el silenci.

Luke es va acostar a la finestra i va escodrinyar l'exterior. Es veien llums en altres finestres dels barracons, encara que no havia vist al seu edifici. La qual cosa era lògica. Tant si Karrde decidia lliurar-lo a l'Imperi o deixar-lo en llibertat, com menys gent ho sabés, millor.

Tan més si Karrde seguia el consell de Mara i el matava.

Es va apartar de la finestra i va caminar cap al seu llit, reprimint la por que pugnava per obrir-se pas al seu interior. Des que s'havia enfrontat a l'emperador, mai s'havia sentit tan indefens. O en una situació d'indefensió total.

Va respirar fondo. «Per als Jedi no hi ha emocions, sinó només pau.» Sabia que havia d'existir alguna manera de fugir.

Tot el que havia de fer era seguir amb vida fins a descobrir-la.

Següent