13
La Leia va
contemplar a la maitrakh durant un segon, els músculs petrificats per
l'estupor, la seva ment relliscant sobre la idea com si caminés sobre gel. No,
no podia ser. No podia ser. El gran almirall havia vingut ahir a la nit. No
podia tornar de nou. Tan aviat no.
I llavors, al lluny,
va sentir el feble so d'uns retropropulsors que s'aproximaven, i la paràlisi va
desaparèixer.
-Hem de sortir
d'aquí -va dir -. Chewie?
-No hi ha temps -va
exclamar en Khabarakh, i va córrer cap a elles, amb Chewbacca trepitjant-li els
talons -. La llançadora ja haurà sortit dels núvols.
La Leia va passejar
la mirada per l'habitació, maleint en silenci el seu moment d'indecisió. Sense
finestres, sense altres portes, sense cap amagatall, excepte la petita cabina
que hi havia davant de l'arbre genealògic del dukha.
Sense sortida.
- Estàs segur que
vénen aquí? -Va preguntar a Khabarakh, comprenent el dubte era gastar alè en va
-. Al dukha, vull dir?
- On, si no? -Va replicar
en Khabarakh, amb els ulls clavats a la maitrakh -. Potser no li vàrem
enganyar, com havíem suposat.
La Leia va tornar a
examinar el dukha. Si la llançadora aterrava al costat de les portes dobles,
uns segons abans que els imperials entressin la part posterior estaria oculta a
la seva vista. Si utilitzava aquells segons en practicar una via d'escapament
amb la seva espasa de llum...
La pregunta grunyida
per Chewbacca es va fer ressò dels seus pensaments.
-Sí, però el
problema no consisteix a fer un forat, sinó en tancar-lo després -va
assenyalar.
El wookiee va tornar
a grunyir, i va estendre una immensa mà cap a la cabina.
-Bé, amagarà el
forat des de l'interior, si més no -va admetre la Leia, vacil·lant -. Suposo
que és millor que res.
Va mirar la maitrakh,
conscient que mutilar una part de l'antic dukha del clan havia de constituir un
sacrifici.
-Maitrakh...
-Si s'ha de fer, que
així sigui -la va interrompre amb brusquedat la femella noghri. Seguia
commocionada, però ja s'estava recuperant -. No han de trobar-la aquí.
La Leia es va
mossegar la part interna del llavi. Havia vist diverses vegades la mateixa
expressió en el rostre d’en Khabarakh durant el viatge des d’Endor. Ho
interpretava com penediment d'haver-la dut a casa.
-Serem el més
curosos possible -va assegurar a la maitrakh, mentre extreia l'espasa del
cinturó -. Quant l'almirall s'hagi anat, en Khabarakh recuperarà la seva nau i
ens traurà del planeta...
Es va interrompre
quan en Chewbacca va demanar silenci amb un rugit. Al lluny, es va sentir el
soroll de la llançadora que s'acostava, i després, un altre so massa familiar.
-Bombarders
Simitarra -va dir la Leia amb veu ofegada.
El seu pla s'havia
ensorrat. Si els bombarders sobrevolaven la zona, seria impossible sortir del
dukha sense que els veiessin.
La qual cosa només
els deixava un camí.
-Haurem d’amagar-nos
a la cabina -va dir a Chewbacca. Va efectuar una ràpida estimació de les seves
mesures mentre corria cap a la cabina. Si el sostre no l'enganyava, hauria
suficient espai perquè en Chewbacca i ella cabessin dins.
- Vol que jo entri
també, Altesa?
La Leia es va parar
en sec i va girar cua, disgustada i sorpresa. S'havia oblidat de C3PO.
-Els tres no caben
-va xiuxiuejar la maitrakh -. La seva presència en aquest lloc ens ha traït,
lady Vader.
- Silenci! -Va
exclamar la Leia, i va fer una altra mirada desesperada al voltant del dukha.
No hi havia altre
lloc on ocultar-se. Llevat que... Va contemplar el plat que penjava al centre
de la sala.
-El posarem aquí -va
dir a Chewbacca -. Creus que pots...?
No va ser necessari
acabar la pregunta. En Chewbacca ja havia agafat a C3PO i corria a tota
velocitat cap a la columna més propera, arrossegant a l'androide, que
protestava frenèticament. Va pujar d'un salt a la part alta de la paret, amb
l'histèric androide en precari equilibri, i va començar a avançar de cadena en
cadena.
-Silenci, C3PO -el
va comminar la Leia des de la porta de la cabina, mentre examinava el seu
interior. El sostre seguia la forma de la teulada inclinada, la qual cosa
proporcionava a la part posterior de la cabina molta més altura que a la
davantera, i hi havia una espècie de banc sota per seure a la paret de darrere.
Poc espai, però els serviria -. No diguis ni una paraula; potser tinguin
sensors.
I si tenien, el joc
hauria acabat. Mentre prestava orelles al proper brunzit dels retropropulsors,
havia confiat que després de l'anàlisi sensor negatiu de la nit anterior, no es
molestarien a efectuar un segon.
En Chewbacca ja
havia arribat al centre. Es va agafar de la cadena amb una mà i va deixar caure
sense manies a l'androide al plat. C3PO va llançar un últim xiscle de protesta,
que es va interrompre quan el wookiee va introduir la mà al plat i li va tapar
la boca. Es va deixar caure a terra, just quan els retropropulsors emmudien.
- De pressa! -Va
xiuxiuejar la Leia.
Va sostenir la porta
oberta perquè entrés. En Chewbacca es va capbussar d'un salt en l'estreta
obertura, va saltar sobre el banc i es va girar, amb el cap atapeït contra el
sostre inclinat i les cames esteses a banda i banda del banc. La Leia es va
asseure entre les cames del wookiee.
Van tenir temps
encara de tancar la porta, abans que les portes dobles del dukha s'obrissin de
cop.
La Leia es va
estrènyer contra la paret de la cabina i les cames d’en Chewbacca. Es va
obligar a respirar amb lentitud i en silenci, utilitzant les tècniques Jedi que
en Luke li havia ensenyat. La respiració d’en Chewbacca va esgarrapar-li les
orelles, i la calor del seu cos es va vessar com una cascada sobre el seu cap i
espatlles. Tot d'una, va ser molt conscient del pes i mida del seu estómac, i
lleugers moviments dels bessons, de la duresa del banc on estava asseguda, les
diverses olors del pèl wookiee, la fusta alienígena que l'envoltava, del seu
propi suor. Darrere de la paret del dukha, va sentir el so d'uns passos
decidits i l’ocasional dringadissa dels rifles làsers en fregar el peto d'un
milicià, i va donar gràcies en silenci per haver rebutjat el seu primer pla de
fugir per allà. I va sentir veus a l'interior del dukha.
-Bon dia, maitrakh
-va dir una veu serena, freda i modulada -. Veig que el seu tercerfill, en
Khabarakh, està amb vostè. Molt convenient.
La Leia es va
estremir. El frec de la túnica sobre la seva pell se li va antullar
horriblement estrident. Aquella veu posseïa el to inconfusible d'un comandant
imperial, però amb una calma i autoritat que sobrepassaven fins i tot la
llepada condescendència que el governador Tarkin li havia dedicat, a bord de
l'Estrella de la Mort.
Només podia ser el
gran almirall.
-Us saludo, senyor -miolà
la veu de la maitrakh, controlant el seu to en tot moment -. La seva visita ens
honora.
-Gràcies -va
contestar el gran almirall, en el mateix to educat, però més acerat -. I a tu,
Khabarakh, del clan Kihm'bar, també us complau la meva presència?
La Leia, amb
lentitud i cautela, va moure el cap cap a la dreta, amb l'esperança de poder
veure al nouvingut per la malla de la finestra, però tots seguien prop de les
portes dobles, i no es va atrevir a apropar-se més a la finestra. Mentre es
reintegrava a la seva anterior posició, es van sentir uns passos, i moments
després el gran almirall es va parar al centre del dukha.
La Leia va mirar a
través de la malla, i un calfred va recórrer el seu cos. Havia sentit al Han
descriure l'home que havia vist a Myrkr: la pell blau pàl·lid, els brillants
ulls vermells, l'uniforme blanc imperial. També hi havia escoltat la desdenyosa
afirmació d’en Fey’lya, en el sentit que era un impostor o, com a màxim, un
oficial que s'havia auto ascendit. En privat, s'havia preguntat si en Han
hauria comès una equivocació.
Ara sabia que no.
-I tant, senyor -va
contestar en Khabarakh a la pregunta del gran almirall -. Per què no ho
estaria?
- Ósses parlar al
teu senyor, el gran almirall en aquest to? -Va preguntar una veu noghri desconeguda.
-Em sap greu -es va
disculpar en Khabarakh -. No pretenia ser irrespectuós.
La Leia va
arronsar-se. És clar que no, però el mal ja estava fet. Tot i malgrat la seva
relativa inexperiència amb les subtileses de l'idioma noghri, les paraules li
havien semblat massa de pressa i defensives. A les orelles del gran almirall,
que coneixia en aquesta raça millor que ella...
-Llavors, què
pretenies? -Va preguntar el gran almirall, tornant-se per mirar de cara en
Khabarakh i a la maitrakh.
-Jo... -Va vacil·lar
en Khabarakh. El gran almirall va esperar en silenci -. Ho lamento, senyor -va
balbucejar per fi en Khabarakh -. La vostra visita al nostre humil poble m'ha
robat l'alè.
-Una excusa evident
-va contestar el gran almirall -. Fins i tot creïble..., només que la meva
visita d'anit no et va deixar sense alè. -Va arquejar una cella -. O és que no
esperaves veure’m tan aviat?
-Senyor meu...
- Quin és el càstig
que imposen els noghri per mentir al senyor del teu superclan? -Va interrompre
el gran almirall amb veu aspra -. És la mort, com en els vells temps, o els
noghri ja no valoren conceptes tan passats de moda com l'honor?
-El meu senyor no té
dret a llançar aquestes acusacions contra un fill del clan Kihm'bar -va
intervenir la maitrakh.
El gran almirall va
desviar amb prou feines la seva vista cap a ella.
-Seria millor que et
guardessis les teves opinions, maitrakh. Aquest fill en particular del clan
Kihm'bar m'ha mentit, i jo no em prenc aquests assumptes a la lleugera. Parla’m
del teu empresonament a Kashyyyk, Khabarakh, del clan Kihm'bar.
La Leia va prémer
amb força la seva espasa de llum. Els relleus de l'empunyadura es van clavar en
el palmell de la mà. Durant el breu empresonament d’en Khabarakh a Kashyyyk
l'havia convençut que la portés a Honogrh. Si en Khabarakh confessava tota la
història...
-No comprenc -va dir
el noghri.
- De debò? -Va
replicar el gran almirall -. En aquest cas, permet-me que et refresqui la
memòria. No vas escapar de Kashyyyk, com afirmaves al teu informe i vas repetir
ahir a la nit en la meva presència i en presència de la teva família i del
dinasta del teu clan. De fet, vas ser capturat pels wookiees després del fracàs
de la teva missió. I no vas passar aquell mes meditant, sinó sent sotmès a
interrogatori en una presó wookiee. Vas recobrant la memòria?
La Leia va respirar
fondo amb cautela, sense atrevir-se a creure el que estava sentint. Deixant de
banda la forma en què el gran almirall s'havia assabentat de la captura d’en
Khabarakh, havia interpretat a l'inrevés el fet. Li havia concedit una segona
oportunitat, i en Khabarakh podia aprofitar-la.
Potser la maitrakh
tampoc confiava en el seu aguant.
-El meu tercerfill
no mentiria sobre aquests assumptes, senyor -va dir, abans que en Khabarakh
pogués contestar -. Sempre ha assumit els deures i exigències de l'honor.
-Serà ara -va
replicar el gran almirall -. Un comando noghri, capturat per l'enemic per ser
interrogat..., i continua viu? Són aquests els deures i exigències de l'honor?
-No vaig ser
capturat, senyor -va intervenir en Khabarakh, tivat -. Em vaig escapar de
Kashyyyk tal com vaig explicar.
El gran almirall el
va contemplar durant diversos segons en silenci.
-I jo dic que
menteixes, Khabarakh del clan Kihm'bar -va afirmar amb veu suau -, però és
igual. Amb o sense la teva col·laboració, esbrinaré la veritat sobre el teu mes
d'absència..., i el preu que vas pagar per la teva llibertat. Rukh?
-Senyor meu -va dir
la tercera veu noghri.
-Khabarakh del clan
Kihm'bar queda sota arrest imperial. Tu i l'esquadró Dos l’escortareu a bord de
la llançadora i el conduireu al Quimera
per ser interrogat.
Es va sentir un agut
xiuxiueig.
-Milord, això és una
violació...
-Guarda silenci,
maitrakh -la va interrompre el gran almirall -, o compartiràs la seva sort.
-No callaré -va
rugir la maitrakh -. Un noghri acusat de traïció al superclan ha de ser lliurat
als dinastes del clan per ser sotmès a les antigues normes d’indagacions i
judici. És la llei.
-No estic obligat
per la llei noghri -va dir amb fredor el gran almirall -. En Khabarakh ha traït
a l'Imperi, i serà jutjat i condemnat per les lleis imperials.
-Els dinastes del
clan exigiran...
-Els dinastes del
clan no estan en posició d'exigir res -va bordar el gran almirall. Va tocar el
comunicador cilíndric subjecte al costat de l'emblema de la seva túnica -. Vols
que recordi el que significa desafiar a l'Imperi?
La Leia va captar
l’imperceptible sospir de la maitrakh.
-No, senyor -va dir,
en un to que donava compte de la seva derrota.
El gran almirall la
va examinar.
-De tota manera,
t'ho recordaré.
Va tornar a tocar el
comunicador... I de sobte una encegadora llum verda va il·luminar l'interior
del dukha.
La Leia va enfonsar
el cap entre les cames d’en Chewbacca i va tancar amb força els ulls per calmar
el dolor lacerant que els embargava. Durant un horroritzat segon, va pensar que
el dukha havia rebut un tret de turbolàser, prou potent per ensorrar en flames
l'edifici, però l'última imatge gravada en la seva retina mostrava al gran
almirall encara dempeus, orgullós i immòbil. Per fi, va comprendre.
Encara intentava amb
desesperació suavitzar els seus poders sensorials Jedi, quan un tro va
retrunyir a l'interior del seu cap.
Després, recordaria
vagament diversos esclats més de turbolàser, vistos i escoltats a través de
l'espessa boira grisa que ennuvolava la seva ment, mentre el Destructor
Estel·lar en òrbita
disparava una vegada i una altra contra els turons que envoltaven el llogaret.
Quan va aconseguir recobrar la plena consciència, el recordatori del gran
almirall ja havia conclòs, i l'últim tro rugia a la llunyania.
Va obrir els ulls amb precaució,
encara adolorida. El gran almirall seguia dret com abans, al centre del dukha.
L'últim tro es va esvair quan va parlar.
-Ara, jo sóc la llei a Honogrh,
maitrakh -va dir, en veu baixa i amenaçadora -. Si em ve de gust fer cas omís
de les antigues lleis, ho faré. Si em ve de gust respectar-les, les respectaré.
Està clar?
Quan es va sentir, la veu era massa
estranya per reconèixer-la. Si el propòsit del gran almirall havia estat
espantar la maitrakh, ho havia aconseguit.
-Sí, senyor.
-Bé. -El gran almirall va deixar que
el silenci persistís un segon més -. No obstant això, estic disposat a arribar
a compromisos amb els servidors lleials a l'Imperi. En Khabarakh serà
interrogat a bord del Quimera, però abans
permetré que es porti a terme la primera fase de les antigues lleis sobre les
indagacions. -Va decantar el cap una mica -. Rukh, conduiràs a Khabarakh del
clan Kihm'bar al centre de Nystao i li presentaràs als dinastes del clan.
Potser tres dies de vergonya pública serveixin per recordar al poble noghri que
seguim en guerra.
-Sí, senyor.
Es van sentir passes, i el soroll de
les dobles portes en obrir-se i tancar-se. En Chewbacca, encorbat sota el
sostre, completament fora de si, va rugir alguna cosa a sota veu. La Leia va
serrar les dents amb la força suficient per enviar ràfegues de dolor al seu
cap, encara atordida. Vergonya pública... i una cosa anomenada les lleis de les
indagacions.
L'Aliança Rebel havia destruït
Honogrh sense saber-ho. Ara, pel que sembla, ella anava a fer el mateix amb
Khabarakh.
El gran almirall encara no s'havia
mogut del centre del dukha.
-Estàs molt silenciosa, maitrakh -va
dir.
-El meu senyor em va ordenar que
guardés silenci -va replicar la femella.
-I tant. -El gran almirall la va
examinar -. La lleialtat al clan i a la família propis és encomiable, maitrakh,
però estendre aquesta lleialtat a un traïdor és una bogeria, així com
potencialment desastrós per a la família i el teu clan.
-Encara no he sentit res que em convenci
que el meu tercerfill és un traïdor.
El gran almirall va torçar els
llavis.
-Ho sentiràs –li va prometre amb
suavitat.
Va caminar cap a les portes dobles i
la Leia el va perdre de vista. Es va sentir el soroll de les portes en obrir-se.
Els passos es van aturar, a l'espera. Un moment després, els passos més
silenciosos de la maitrakh van sonar en la seva direcció. Tots dos van marxar,
les portes van tornar a tancar-se, i la Leia i en Chewbacca es van quedar sols.
Sols. En territori enemic. Sense una
nau. I amb el seu únic aliat a punt de ser sotmès a interrogatori imperial.
-Em sembla, Chewie, que tenim
problemes -va dir en veu baixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada